27/9/16

Pastís de xocolata ràpid i... boníssim!


Amb la calor i la canalla a casa, una no té massa ganes de tancar-se a la cuina, però en el moment que comencen l'escola, això canvia. A més, a nosaltres se'ns ajunten totes les celebracions des d'ara fins a finals d'any i, això vol dir, que el forn traurà fum fins al desembre o més enllà (si tenim al cap les festes del gener).

Des que hi ha nens per casa, sempre hem celebrat els seus l'aniversari dues vegades, una en petit comitè i l'altra amb tota la família i/o amics. Això implica haver de fer 2 pastissos, un de senzillet per poder bufar espelmes al mateix dia i l'altre amb més pompositat. Fa poc va ser l'aniversari del petit de casa i ho vam celebrar amb aquest pastís. Havia de ser ràpid de fer i amb uns ingredients que pogués tenir a casa. A més, aquest any hem sabut que la nena no tolera la lactosa i, per tant, també havia de ser apta per ella. Aquesta recepta trobada a Hi ha bruixes a la cuina, complia tots els requisits. I la veritat és que va tenir molt èxit. En aquest bloc es diu que és millor que es faci un dia abans, però la veritat és que tant al mateix dia com l'endemà estava boníssim.

Ingredients
2 ous
100 g de sucre
93 g d'oli d'oliva suau
33 g de cacau
66 g de farina
1 1/2 culleradeta de llevat químic
Polsim de bicarbonat (jo en en vaig posar)
Llavors d'1 beina de vainilla (tampoc la vaig posar)
Sucre llustre per decorar

Primer batem els ous amb el sucre fins qua augmenti el volum. Després hi anem afegint l'oli sense deixar de batre. Ho reservem.

En un altre vol, barregem la farina, el cacau, el llevat i el bicarbonat (si n'utilitzeu). Un cop ho tinguem ben mesclat, ho afegim a la barreja dels ous i ho remenem amb una espàtula fins a tenir-ho ben integrat. (Aquí és quan hi hem de posar les llavors de vainilla.)

Posem la mescla dins d'un motlle engreixat prèviament. Ho posem al forn ja escalfat a 180º. Amb uns 30 minuts n'hi hauria d'haver prou, però això només ho sabreu si l'escuradents surt net.

Un cop fet, el traiem i el deixem refredar uns minuts. Després els desemmotllem i el deixem refredar completament en una reixa. Per servir, només caldrà posar sucre de llustre a sobre amb un colador petit.

16/3/16

Irish apple cake sense gluten


El curs 2015-2016 es presentava molt mogut a l'hora de fer receptes i publicar-les, però la veritat és que no ha set així, tal i com podeu veure-ho amb l'última publicació. El motiu principal, la falta de ganes de ficar-me a la cuina. Durant tots aquests mesos hem menjat pocs dolços, només els pastissos d'aniversari (tot i així han set uns quants) i alguna galeta de mantega deliciosa (la recepta aquí). Sembla que les ganes van tornant de mica en mica i això m'il·lusiona.

Demà és Saint Patrick's day i una enamorada d'Irlanda com jo no podia passar sense fer alguna recepta típica. I no només he fet un pastís, sinó que el cap de setmana passat ho vam celebrar amb uns cosins amb un àpat típicament irlandès. Ja sé que no ho hauria de dir, però tot va quedar molt bo.

Fer un pastís sembla fàcil, però quan un dels convidats no tolera el gluten, la cosa es complica i, més, quan saps el que vols fer. El pastís escollit va ser l'Irish apple cake i el que vaig fer va ser substituir la farina normal per una farina sense gluten. Molt segura no n'estava, perquè la textura és molt diferent i alhora de tamisar, ho vaig haver de fer amb un col·lador normal, perquè el que és exprés per farina s'encallava amb els terrossos que conté (aquests terrossos no els vaig llençar). I quan el vaig desemmotllar, es va trencar per tot arreu. L'aspecte no era molt bo, però em vaig quedar molt tranquil·la quan vaig saber que aquell qui no tolera el gluten va repetir tres vegades. Uf! La veritat és que va quedar bo. Ara tocarà fer-lo amb farina normal i comparar-lo.

És un pastís que queda bastant sec i normalment s'acompanya amb crema anglesa, però jo no la vaig fer, perquè quan el vaig desemmotllar em va semblar que va quedar bastant moll. A l'hora de menjar-lo, potser sí que hagués sigut un bon acompanyament. Però això deixem-ho pel proper dia.

Ingredients per a un motlle de 20mm
375 g de farina sense gluten
10 g de llevat químic (comproveu que sigui sense gluten)
Un pessic de sal
Un pessic de clau molt (jo no en vaig posar)
Un pessic de nou moscada
170 g de mantega a temperatura ambient
150 g de sucre
2 pomes Golden
2 ous M
60 ml de llet
Sucre llustre per decorar

Primer de tot escalfem el forn a 180º i untem el motlle de mantega i farina.

En un bol barregem la farina (tamisada), el llevat, la sal, i les espècies. Després hi tirem la mantega i ho barregem amb les mans fins que aconseguim una textura d'engrunes. Quan ho tinguem, hi afegim el sucre i ho tornem a mesclar.

Pelem les pomes i les tallem a làmines fines. Les tirem a la barreja anterior i ho mesclem.

A part, batem els ous i la llet. Un cop lligat, ho afegim a la barreja. Sembla poca quantitat per tanta massa de farina i poma, però no us preocupeu, si ho barregeu bé, tota la farina quedarà ben molla.

Un cop ho tingueu, evoqueu la massa al motlle i el poseu al forn durant uns 45 minuts o fins que l'escuradents surti net. El deixem refredar uns 5 minuts i ja el podrem desemmotllar. El posem sobre una reixeta i el deixem refredar del tot.

Per servir-lo, li posem sucre llustre per sobre, o com us he dit abans, un rajolí de crema anglesa.

15/8/15

Pastís de móres


A la meva mare no li agrada gens el formatge (només es menja aquell que té més gust a plàstic que res), però a la seva nevera sempre n'hi ha. Sort que al meu pare, sí! I per què ho fa? Perquè la fascina, no es pot resistir a la seva temptació. I per què us dic això? Doncs, perquè a mi em passa el mateix amb les fruites del bosc. Les trobo fascinants, amb els seus colors, les seves olors, les seves formes i textures. Les he provat totes, i les que menys m'agraden són els gerds; de fet, aquest estiu he fet l'esforç que m'agradessin i res de res. En definitiva, us puc dir que els gerds no m'agraden. Pel que fa la resta, només les tolero si estan en pastissos, galetes, muffins, etc., però soles... No puc!

I com fa la meva mare amb el formatge, també en tinc a la nevera/congelador. L'excusa que tinc és el meu marit, ell les adora. I ell sí que se les menja com si fossin raïm. De fet, quan li vaig dir que faria aquest pastís, em va dir: "Per què, si no t'agradarà?!" Però com ja us he dit abans, barrejades sí que me les menjo.

Aquesta recepta és de la Martha Stewart i us haig de dir que és una delícia. Si us agraden les móres, feu-lo i, si no, també. De fet, es podria utilitzar qualsevol fruita. La textura del pastís és esponjosa i suau i, juntament amb l'acidesa de la móra es crea un contrast increïble.

Ingredients per a un motlle de 16 cm
40 g + 30 g de mantega a temperatura ambient
93 g de farina
4 g de llevat químic
Un polsim de sal
75 g de sucre
1 ou
1 culleradeta de vainilla en pasta
La pela d'una llimona
65 ml de llet
34 g de sucre morè
Móres

Barregem la farina, el llevat i la sal i ho reservem.

En un bol batem els 40 g de mantega amb el sucre fins que quedi esponjós, aproximadament uns 6 minuts. Després hi afegim l'ou, la vainilla i la pela de llimona. Ho batem fins que tot estigui ben integrat. Finalment hi tirem la barreja de farina que hem reservat en 2 cops, alternant-ho amb la llet. Quan ho tinguem ben mesclat, ho reservem.

En una paella, fonem els 30 g de mantega, però alerta, no ha de bullir! Un cop fosa, hi afegim el sucre morè i ho deixem a foc baix fins que es dissolgui. Ho traiem del foc i hi tirem les móres netes. Hem de procurar que les móres quedin del tot impregnades del sucre, però sobretot no utilitzeu cap collera que les podeu aixafar.

Posem les móres en un motlle prèviament untat i enfarinat i a sobre, la massa que hem reservat.

Introduïm el motlle dins del forn escalfat a 175º. Li deixarem entre uns 30-40 minuts. Sabrem que està fet, quan introduïu un escuradents i aquest surti net.

Abans de desemmotllar-lo, el deixem refredar. Per fer la presentació més bonica, el girem i deixem les móres a la part superior.

11/8/15

Gelat de llimona (o gelat de iogurt de llimona)


Després d'haver passat un dels juliols més calorosos que recordo (i les dades ho corroboren) i la previsió d'un agost més plujós i amb unes temperatures normals per l'època, les ganes de ficar-me a la cuina estan tornant, però molt de mica en mica. Engegar el forn és un suplici i més, quan vius a l'últim pis i jo diria que mal aïllat. No sóc massa partidària de l'aire condicionat, però sort que en tenim, perquè havíem arribat a 30º. És un horror!

Haig de buscar postres que vinguin de gust, que siguin frescos i, si pot ser, que no hagi d'engegar el forn. Un d'aquests, són els gelats. A qui no li ve de gust? 

L'any passat vaig comprar una gelatera i des de llavors que tenia ganes de fer gelat de llimona, perquè al meu marit li agrada molt. Em va advertir que no podia ser sorbet, sinó gelat. Ves quines coses! Després de buscar molt, vaig trobar aquesta recepta. Gust a gelat de llimona no té, sinó més aviat de iogurt de llimona. No és pas dolent, però no és el que buscava. Si algun entès mira la recepta, potser sí que veu que al final tindrà gust a iogurt (per la llet i la nata), però jo que no en tinc ni idea... en fi, hauré de buscar més.

Per si el voleu tastar, us deixo amb la recepta:

Ingredients
150 g de sucre
200 g de llet
200 g de nata
3 llimones

Primer de tot exprimim les llimones i després ho barregem amb el sucre. Un cop estigui dissolt, hi tirem la resta d'ingredients. Ho mesclem tot molt bé i tirem la barreja a la gelatera. La posem en marxa durant uns 30-40 minuts. Després ho posem en un recipient i cap al congelador.

Aconsello que abans de servir, el traieu uns minuts abans.


31/7/15

Mannik, pastís de sèmola amb panses i nous


Un dia, no fa pas massa, vaig topar amb aquesta recepta. La veritat és que em va deixar bastant parada, mai se'm hagués ocorregut fer un pastís utilitzant sèmola. A Rússia és bastant comú. Aquí no us ho sabria dir, però quan els meus fills van començar a ingerir coses més sòlides, el pediatre em va dir que els hi donés això. Us haig de dir que no va tenir massa èxit i el paquet de la sèmola va quedar oblidat al rebost. Quan vaig veure la recepta, vaig aprofitar per treure-hi la pols.

El resultat? Un pastís dens i nutritiu, amb un gust molt poc habitual. Les panses i les nous, li aporten un toc humit i cruixent que fan que sigui més lleuger. Us animo a provar-lo.

Ingredients
100 g de sèmola de blat
1 iogurt grec
75 g de sucre
1 ou
8 g de llevat químic
Panses sense pinyol
Nous trossejats (no picats)

Primer de tot, barregem la sèmola i el iogurt grec i ho deixem reposar 1 hora, perquè el cereal s'infli.

Passada l'hora, mesclem l'ou amb el sucre. Després hi tirem el llevat. Ho barregem. I finalment hi aboquem la barreja que hem reservat de la sèmola. Ho batem fins que ens quedi una massa homogènia.

A la base d'un motlle prèviament untat amb mantega i "ensemolat" hi posem les panses i les nous i, a sobre, la massa. Fiquem el motlle al forn escalfat a 180º durant 20 minuts aproximadament.

Quan el pastís estigui fet, el deixeu refredar completament abans de desemmotllar.

14/7/15

Gofres I


Quan penso en gofres, el primer que em ve al cap és un pastisset quadriculat, molt dolç i amb xocolata per sobre. En definitiva, una delícia, però també una bomba calòrica. Precisament per aquest motiu, sempre he intentat evitar-los. Per sort meva, a casa no els puc fer..., fins avui. Sempre he estat temptada de comprar-me una gofrera, i el que em frenava era pensar que no podia menjar bombes de sucre sovint. Era un plaer que gaudia sortint a passejar. Però com ja us he dit, això s'ha acabat. No he pogut resistir més. La sort meva és que vaig descobrir una gofrera elèctrica on el gofres són primets (la culpabilitat no és tan gran).

Ja sé que el fet que es tracti d'una bomba calòrica o no és la recepta i us haig de dir que la que us proposo avui no ho és... massa (està extreta del bloc de l'Alma, Objetivo: cupcake perfecto). L'últim gofre que vaig menjar (i vaig decidir que no en tornaria a menjar en aquell lloc) va ser molt contundent; a cada mossegada trobava terrossos de sucre. El dolç m'agrada, i molt, però en mesura.

Quan els vaig fer, tots els de casa els vam tastar i van agradar moltíssim, sobretot pel fet de no ser massa dolços. El punt de dolçor s'aconsegueix amb el que li afegim (caramel, xocolata, xarop de maduixa, etc.). Intentaré provar altres receptes i trobar la millor (per mi).

Ingredients
130 g de farina
1/4 de culleradeta de llevat químic
1/4 de bicarbonat sòdic
1/4 de culleradeta de sal
1'5 cullerades de sucre morè
1 ou
40 ml d'oli d'oliva suau
160 ml de llet

En un bol barregem la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal. Ho reservem.

En un altre bol, mesclem l'ou, amb el sucre morè, l'oli i la llet. Un cop estigui ben integrat, hi anem afegint la barreja d'ingredients secs. Ho barregem fins que tinguem una massa sense grumolls.

I ara, és moment de posar cullerades de massa a la gofrera i esperar uns minuts. Els hem provat flonjos i cruixents. Tots dos són bons, però a casa els preferim cruixents. El truc és deixar-los més estona.

Per sobre hi podeu tirar qualsevol cosa, però nosaltres ens els hem menjat tal qual. No els volíem espatllar.

3/7/15

Pastís de xocolata sense gluten


Com que a casa no hem set al·lèrgics a res, mai he hagut de vigilar quins ingredients utilitzava. Quan comences a tenir amistats, les coses es poden complicar, però en el meu cas no va ser així; només algun ingredient que no acabava d'agradar. Quan et cases, amplies la família i cada vegada tens més opcions de trobar algú al·lèrgic o intolerant a alguna cosa. I quant tens tens fills... què us haig de dir, tot es multiplica. I, finalment, hem trobat algú al·lèrgic als fruits secs (a la Nocilla, no!) i algú intolerant al gluten.

El post d'avui és pels intolerants al gluten, que és el cas que em queda més a prop, ja que és una cosina del meu marit i ho acaba de saber no fa pas més d'un mes. Per ella ha set una alleujament, perquè no s'acabava de trobar del tot bé i ara que vigila el que menja està com una rosa.

I com que va ser el seu aniversari, no podia pas fer un pastís qualsevol, sinó adequat a ella, així també el podria gaudir. La recepta original és amb xocolata negra, però com que no li agrada, l'he fet amb xocolata amb llet. N'hauria de tenir un de cada per trobar-hi la diferència, però només us dic que estava deliciós. A la meva filla li va agradar i ella no és massa de dolç. Us deixo amb la recepta, que com sempre, és amb unes quantitats inusuals, per fer-ne poc i que no en sobri.

Ingredients
150 g de xocolata amb llet per fondre
112 g de mantega
3 ous
112 g de sucre
37 g de farina de blat de moro (Maizena)
37 g d'ametlla en pols
Canyella
Sal
Sucre de llustre
Gerds (opcional)

Primer de tot fonem la xocolata i la mantega al bany Maria. També es pot fer al microones, però a mi no m'acaba d'agradar aquest sistema, no en tinc massa control. El deixem refredar una mica.

En un bol batem el sucre i els ous fins que agafi aire. Després hi tirem la xocolata i la mantega fosa mentre ho anem batent. Un cop estigui ben integrat, hi tirem la farina de blat de moro i l'ametlla en pols. Ho batem fins que quedi ben integrat. Finalment, hi tirem la canyella i la sal. Ho acabem de batre.

Posem la massa en un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat.

Posem el motlle al forn a 180º. Amb 30 minuts ja n'hi hauria d'haver prou, però tot dependrà del motlle que feu servir. Jo no el vaig utilitzar massa gran i el gruix de massa era considerable. Per això hi va haver d'estar força més estona. Si us passa el mateix, us recomano que quan el pastís tingui un color daurat, el tapeu amb paper d'alumini, d'aquesta manera no es cremarà la superfície.

Un cop estigui fet, veureu que es separa de les parets del motlle, el traiem del forn i el deixem refredar. Un cop estigui fred, el desemmotllem. Per servir, espolsem sucre de llustre per la superfície. És molt recomanable acompanyar-ho de gerds, el contrast àcid de la fruita i la dolçor de la xocolata és deliciós. No vaig tenir temps de fotografiar els gerds, perquè es van acabar tots abans d'arribar al pastís.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...