3/1/11

Cargoles de formatge i pernil dolç




















Deu fer aproxiamdament un any que tinc una panificadora. Jo no sé si és perquè no poso correctament els ingredients (especialment el llevat), però els pans resultants no tenien l'aspecte que havien de tenir. La veritat és que quan fas un pa i el resultat és pèssim, se't treuen les ganes de fer-ne més. No penseu pas que vaig desistir. Al principi vaig tenir paciència però aquesta es va acabar quan vaig fer un pa amb les meves pròpies mans, sense cap màquina d'amassar, i va quedar millor. El motiu? Ves a saber, però em va caure com un gerro d'aigua freda. M'havia comprat una màquina que resultava ser una andròmina.
Com podeu suposar, la vaig deixar de fer servir. Tot i així, sempre em va quedar l'esperança de tornar-la a utilitzar algun dia. Però cada vegada que pensava en els pans...

En fi, no fa pas massa dies que em va picar la curiositat un altre cop. Però aquesta vegada, en comptes de fer cas del llibre de receptes de la panificadora, vaig buscar-ne per internet. D'aquesta manera, em basaria en receptes que algú hagués fet. Vaig trobar-ne vàries. Us confesso que em van tornar a venir ganes d'usar la panficadora. Tantes ganes, que després d'haver vist la recpta de les cargoles ho he fet. Vaig comprar formatge i pernil dolç, el únics ingredients que em faltaven per poder-les fer. Des que tinc la panificadora a casa mai ha faltat la farina especial per fer pa. És un d'aquells ingredients indispensables a la meva cuina.

Ingredients per la massa
500 grs de farina de força
125 ml de llet
100 grs de mantega
7 grs de llevat especial per pa
30 grs de sucre
5 grs de sal
2 ous més 1 per pintar

Dins la cubeta de la panificadora posem tots els ingredients: la llet, el sucre, la sal, els 2 ous sense batre, la farina, la mantega i el llevat (per col·locar aquest ingredient, farem un clot a la farina i li posarem, com si fos un volcà. Ara no recordo el motiu, però és important que el llevat no toqui els ingredients líquids abans de començar). S'engega la panificadora i es posa el programa de 'massa'. El que té de bo treballar amb una panificadora és que col·loques tots els ingredients dins la màquina i ja no t'has de preocupar de res fins que aquesta sona. Suposo que cada panificadora deu tenir els seus temps, però tarda ben bé una hora i mitja.

Un cop ha passat el temps i la massa està al punt, traiem aquesta i la posem sobre una superfície enfarinada per poder-la treballar. L'hem d'amassar amb gràcia. La deixem reposar una estona. Després agafem un curró i aplanem la massa fins que tingui una mida de 60 x 40 cm. Un cop hàgim fet això, ja podem posar-hi els ingredients que vulguem. En aquest cas, ja he farcit les cargoles com si fos una pizza: pernil dolç, formatge, salsa de tomàquet i orenga.

Un cop ja ho tenim ben farcit, enrotllem la massa per la part més ample amb molt de compte. Tallar la massa a rodanxes, que tinguin un dit de gruix. Cal anar en compte a l'hora de tallar, ja que els ingredients poden sortir. 

A mesura que anem tallant, anem posant els talls a la plata de forn prèviament forrada de paper vegetal. Un cop ho tinguem a punt, pintar les cargoles amb ou, d'aquesta manera agafaran brillantor i seran més apetitoses a la vista. Posar la plata (segurament seran dues) dins del forn sense encendre'l i tenir-les-hi durant una hora. Augmentaran de volum. Les tornem a pintar amb ou i ara sí que les posem al forn amb temperatura (180º). Les hi hem de tenir entre 15 i 20 minuts. El resultat és esplèndit.

El que tenen de bo aquestes cargoles és que poden estar farcides de qualsevol cosa: pernil salat, sobressada, roquefort..., fins i tot de coses dolces, com ara de xocolata. El proper dia que faci aquestes cargoles les faré de xocolata.

4 comentaris:

  1. a falta d'un bloc, tu en tens dos!!! quina feinada!!!! petonets

    ResponElimina
  2. No uno, sino dos blog preciosos. Como no soy demasiado golosa, me verás más por aquí. Esa florecita morada seguirá tus ricas recetas.
    Besos y Feliz 2011

    ResponElimina
  3. Hola! Moltes gràcies per fer-te seguidora del meu bloc. Aquí em tindràs també, per anar seguint les teves receptes.
    Quina feinada dos blocs! Sant del cel si amb un és difícil... amb dos no m'ho puc ni imaginar.
    Les cargoles t'han quedat precioses i amb Panificadora. Per mi la "pani" (com li dic carinyosament) és el meu "cacharo" preferit. El primer pa em va sortir un desastre... però quan et fas amb ella, ja veuràs que et solucionarà la vida! Que vagi molt, molt bé aquesta aventura dels dos blocs. Petons,

    ResponElimina
  4. Per açi em tens. Me costa un poquet llegir en catala, pero lo vaig a intentar. Un beset

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...