18/2/11

Pasta fresca llarga a la carbonara (CWK)


Aquest mes de febrer, en la proposta salada, Whole Kitchen ens repte a fer pasta fresca llarga, un plat típic de la cuina italiana.

Per a mi ha set un gran repte, perquè no n'havia fet mai. La pasta m'encanta. Me la menjo preparada de qualsevol manera, fins i tot amb un rajolí de salsa de tomàquet. Abans n'era bastant consumista, però des que el meu marit va aparèixer a la meva vida, les racions s'han reduït dràsticament. El motiu? Doncs que no li agrada massa. Sempre em diu que en faci, que ell en menjarà menys, però quan saps que a algú no li acaba de convèncer, automàticament desapareix del menú diari. Què s'ha de fer per amor! Sempre aprofito aquells dies que no mengem junts per fer-ne. Sort n'hi ha que a la meva nena, tot i encara ser molt petitoneta, li agrada. Serem dos contra un.

La meva aventura particular amb la pasta no va començar massa bé. Ho he fet dos cops. El primer, us haig de dir que, molt a pesar meu, la pasta resultant va anar directament a les escombraries. Quin fàstic! No em vaig desaminar i l'endemà ho vaig tornar a provar. A la segona va anar a la vençuda. Quina pasta! Quin aspecte més deliciós! I quin gust! Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi.

Pel que fa la salsa que vaig utilitzar per acompanyar la pasta va ser la carbonara. És la que m'agrada més. El que passa que no tenia bacon i vaig utilitzar pernil salat. Segurament li dóna un gust més fort.

Ingredients per a 2 persones (amb poca gana)
100 gr de farina
1 ou

Com que a casa només som dos i, concretament en aquest cas, només en menjava jo, vaig reduir molt els ingredients. Creia que la massa de la pasta era més complicada, però només amb aquests dos ingredients s'obté una pasta boníssima. El primer que s'ha de fer és barrejar-los fins que quedi una massa homogènia. Un cop feta, s'embolica amb paper film i es posa a la nevera durant 30 minuts.

Passat el temps es parteix la massa en dues boles. Se n'agafa una i s'estira amb el corró en una superfície enfarinada. Tant el corró com la superfície s'haurà d'anar enfarinant contínuament, sinó la massa hi queda enganxada. Quan aquesta tingui un gruix d'uns 6 mm es deixa reoposar durant uns minuts. Després es tornar a estirar fins que tingui 2 mm. Jo no tinc cap utensili especial per pasta, però vaig agafar el tallant de pizza i va anar la mar de bé. Vaig fer tires. Totes elles van sortir irregulars. És el problema de no ser professional i no tenir les eines adequades. Amb l'altra bola es fa el mateix.

Com que era l'hora de dinar vaig bullir la pasta de seguida. No la vaig deixar assecar. Va bullir no més de 2 minuts. A mi, la pasta m'agrada al dente.



Ingredients per a la salsa
Pernil salat
Xampinyons
Crema de llet
Oli

No he posat quantitats, perquè dependrà del gust de cadascú. 
Amb una mica d'oli a la paella vaig fregir el pernil i els xampinyons tallats a trossets petits. Un cop fets, s'hi tira la crema de llet. Com que redueix bastant, hem d'estar pendents que no en falti perquè es podria cremar. Quan la crema de llet comença a tenir una textura més espessa (textura de salsa) hi tirem la pasta. Ho barregem una mica, perquè la salsa impregni tota la pasta i ja està llesta per servir i menjar.

12 comentaris:

  1. M'he sentit totalment identificada amb tu!! A mi la pasta m'encanta, però mai n'havia fet...fins que va arribar aquest repte i també he hagut de fer dos intents!! Però què bona que va sortir!!! Haurem d'aconseguir la maquineta per tallar pasta...així i tot, la teva t'ha quedat genial!! Un petó, Paula

    ResponElimina
  2. Guauu Boníssim, m'encanta la pasta fresca y a la carbonara uooooooo, em porto n platet.
    Un petonàs
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Que bona la teva proposta! Jo ara ja estic empatxada de la que vaig fer, però me la deixo anotada per tastar-la ja que la carbonara és una de les meves salses preferides!!

    Un petó :)

    ResponElimina
  4. doncs no sembla que no l'hagis fet m'hai!!!! t'ha quedat fantàstica!!! molts petonets guapa!

    ResponElimina
  5. qué rica es la pasta fresca y si es carbonara mejor.
    Te ha quedado fantástica.
    Besos

    ResponElimina
  6. Se ven bien rica esa pasta a la carbonara

    ResponElimina
  7. A mi hijo Álvaro lo conquistarias con esta receta. Le encantan. Y si la pasta es casera como la tuya, más.
    Besitos.

    ResponElimina
  8. Mare meva, doncs sembla que hi tens la mà trencada!! I a la carbonara, que per mi és de les millors salses!! T'ha quedat fantàstica
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  9. Umm todo un clásico.

    La pasta te ha quedado genial.

    Besos

    ResponElimina
  10. Hola!

    Paula: jo també m'estava plantejant adquirir la maquineta. Crec que a casa treuria molt fum. Aquesta pasta és boníssima!

    Lily: vaig que ets de les meves. Sempre amb els clàssics.

    Anniki: jo dels ingredients de la recepta en vaig utilitzar una tercera part. A casa no som de menjar molt. Si ho hagués fet tot segurament també m'hagués empatxat. Has de provar la pasta feta a casa amb carbonara. Deliciosa!

    Judith: si miressis la pasta de més a prop veuries que cada cinta té una mida diferent, però barrejada i amb la salsa es dissimula prou bé.

    Pilar: la pasta me encanta y hecha por mi aún más. Volveré a hacer.

    Marus: más que rica, deliciosa!

    María Luisa: espero que a mi hija también le guste la pasta, porqué es mi comida preferida.

    Sandra: pel que veig, la salsa carbonara és una de les preferides de la gent. Tenim molt bon gust.

    Rosaleda: que no me quiten los clásicos. Siempre triumfan.

    Luca & Sabrina: Grazie!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. a la carbonara mai m'ha agradat! però amb la teva ho probaria!
    petonets

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...