17/3/11

Pa irlandès



Des d'avui, m'he proposat que cada dimecres menjarem algun tipus de pa. Com heu pogut comprovar, fer pa m'encanta. Amassar la massa és increïble. Començar amb una massa llefiscosa i pringosa i, acabar amb una massa homogènia i elàstica... no té preu. En aquells moments em sento molt orgullosa.

Com que demà és St. Patrick, patró d'Irlanda, no podia fer cap més altre pa que no fos el pa de soda irlandès. No és la primera vegada que el faig. De fet, aquesta ha set la tercera. Diuen que a la tercera va a la vençuda i, de veritat que així ha estat. El primer cop que ho vaig intentar... no hi paraules. Una birria! Al cap de molt temps ho vaig tornar a provar, però amb una altra recepta. El resultat no va ser tan desastrós, però tampoc va ser per tirar coets. Des d'aquesta vegada, han passat bastants mesos. Els ànims tornen a estar a dalt de tot, per tant, és el millor moment per fer un pa que se'm resisteix de mala manera. He tornat a seguir la recepta de l'últim cop. És la que va fer en Liam a Karakia. És un programa que m'agrada molt. Crec que va ser gràcies a ell que em vaig aficionar a la cuina. Trobo molt interessant provar altres cuines, amb gustos nous.

I tal dit tal fet, a la tercera ha anat a la vençuda. Quin pa més bo que m'ha quedat! Ja sé que no queda bé que ho digui jo, però és que ha set tan bo que no n'ha quedat cap llesca. Ha volat. I això, a casa, és molt bona senyal.

Jo només he provat dues versions de la recepta, però n'hi ha moltes. M'agradaria saber quina és l'original per poder-la fer. Però fins que no arribi aquest dia, seguiré la d'en Liam.

Ingredients per a un pa petit
225 gr de farina de pa
1/2 culleradeta de bicarbonat
1/2 culleradeta de nou moscada
1 culleradeta de sucre morè
1 culleradeta de sal
1 iogurt
Aigua
Llevat (opcional)*

*El pa irlandès no en porta, però en Liam en posa i la veritat, no queda tan amassat.

Primer de tot, preescalfem el forn a 220º.

Posem la farina tamisada en un bol. Hi afegim el bicarbonat, la nou moscada, la sal i el sucre. Si hi volem tirar llevat, ara és el moment de fer-ho. Ho barregem. Després hi incorporem el iogurt i ho remenem bé. Al principi ho ha fet amb una cullera, però després m'hi he agafat amb les mans. Per amassar és millor. Veureu que encara queda una mica seca. Hi tirem una mica d'aigua. No en tireu gaire. És millor anar-ne afegint de mica en mica, perquè si ens passem hi haurem de tirar més farina i després ens pot sortir malament (crec que és per això que les altres vegades em va sortir fatal).

Quan estigui lligada, ho passem en una superfície enfarinada i treballem la massa durant una estona, fins que aquesta quedi elàstica i compacta. La deixem reposar mínim 30 minuts.

Passat el temps, posem el pa en una plata de forn i hi fem dos talls en creu. Feu-los una mica profunds, sinó no en queda rastre. Ho posem al forn durant uns 30 minuts. Quan n'hagin passat 20, comproveu que no es cremi. Si convé, podem abaixar la temperatura. Per saber si el pa està fet, agafeu una cullera i el piqueu suaument. Ha de sonar com si estigués buit de dins.

Esperu que us agradi.

6 comentaris:

  1. Hoy es San Patricio! nos viene que ni pintado este pan.
    Qué buena pinta tiene...

    ResponElimina
  2. jajajaja, mira que som ben diferents!!! igualment segur que t'agafo alguna recepta!!! ;) petonets bonica

    ResponElimina
  3. Hoy fiesta de San Patricio ...vaya como lo celebras ...a todo pan ..que curioso ,,,lo apunto BESOS MARIMI

    ResponElimina
  4. Te quedó estupendo con una miga apetecible. Tostado con aceite una delicia.
    Besos

    ResponElimina
  5. A mi també m'encanta Karakia, i aquest pa... senzillament no m'extranya que hagi volat!!!!

    ResponElimina
  6. Es veu fantàstic.. Per esmorzar, una delícia!!! Petonets

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...