2/3/11

Piadina


No sé perquè, però sempre em venen ganes de cuinar a la tarda. Això, per les fotos no va gens bé, perquè les tiro sense flaix i agafen uns colors molt raros. Tu diràs, amb els fluorescents de la cuina! En fi, després es fa el que es pot.

Tornant a la cuina, ahir per sopar vaig fer un pa que feia temps que tenia en ment. No és un pa com els que coneixem aquí, amb molta molla, no. Em recorda el pa de pita, però bastant més gran. De fet, comparant les receptes, només hi ha dos ingredients que els diferencien. Algún dia en faré i els compararé. Poden dos ingredients variar el gust? De fet, ja puc dir que sí sense ni tan sols haver-ne fet un dels dos.

El pa de Piadina és d'origen italià, és rodó i té un diàmetre aproximadament de 23 cm. I es sol farcir amb mozzarella, tomàquet, rúcula i carn curada, com ara pernil o salami. Però jo vaig obtar per fer-les més petites. El problema és que quan vaig tenir la massa feta, no vaig tenir molt clar com continuar fent cas a la recepta, perquè la massa era biscosa. Havia de fer 8 parts i treballar-la amb les mans, però em vaig veure incapaç de fer-ho. No era per res una massa típica de pa. És per això que vaig adaptar la recepta a les meves necessitats... o, més ben dit, ho vaig adaptar a la textura de la massa.

Ingredients
300 ml d'aigua
25 gr de llard
2 culleradetes de sal (la propera vegada n'hi posaré 1)
2 culleradetes de llavors de fonoll (no n'he utilitzat)
450 gr de farina de pa
1 culleradeta de sucre
1 1/4 culleradeta de llevat de pa

Posem els ingredients per ordre dins el cubell de la panificadora. Un cop a dins, seleccionem el programa de massa. El temps dependrà de cada màquina; la meva tarda 1 hora i 35 minuts. Mentre es va amassant, m'agrada mirar dins la panificadora. És quan estava reposant que me n'he adonat que alguna cosa era diferent. La massa era molla. M'he tornat a mirar la recepta per veure si havia fet alguna cosa malament, però no. Un cop ha passat el temps, he avocat la massa sobre una superfície enfarinada, tal com deia la recepta. Ha set mala idea. La farina no servia de res. He posat la massa dins un recipient i a partir d'aquí he fet el que m'ha semblat.

He agafat la paella de pancakes (de diàmtetre petit) i hi he començat a tirar la massa. Cada pa conté dues cullerades. Amb la cullera mateixa, he intentat aplastar la massa molla per tal que ocupés tota la superfície de la paella. Si ho feu, veureu que amb l'escalfor de seguida es desenganxa de la base. Per estendre la massa s'ha d'anar ràpid. Per cert, el foc l'hem de posar ben alt al principi i quan ja està ben calent ho hem de posar al mínim perquè no es cremi. Perquè es facin ben bé, ho hem de tenir al foc uns quants minuts. Ho hem d'anar girant.

Segurament estareu pensant què coi he fet. La veritat és que mentre ho estava fent jo m'ho estava preguntant. Em creia que després de tota la feina, ho hauria d'acabar tirant. Per sort, no ha set així. Ha valgut la pena, perquè el resultat ha set excel·lent. Ens ha agradat molt. No l'hem farcit amb res, perquè no donava per doblegar-lo; nosaltres l'hem utilitzat com si es tractés de pa normal. Ho hem acompanyat de formatge de cabra, roquefort i pernil salat. Boníssim!

16 comentaris:

  1. quin pa més bo! m'encanta!!! petonets guapa.

    ResponElimina
  2. Me encanta la piadina. El verano pasado en Italia comí hasta hartarme, no veas las consecuencias en mis caderas a la vuelta del viaje :D
    Lo de las fotos es complejo: la hora, la luz, que la comida se enfría... un lío. A mí me gusta tu foto.
    Te han quedado estupendas, y el acompañamiento que les has puesto es de lujo. Me llevo tu receta
    Besos

    ResponElimina
  3. Ohh!!! Una altra recepta de pa a la carpeta de pendents!! M'encanta!! Un petó, Paula

    ResponElimina
  4. M'ha encantat!! I també el vostre acompanyament de formatges i pernil.Apa a pendents! Petonets

    ResponElimina
  5. Las hice el sábado para cenar, qué buenas son, verdad?
    Te quedaron genial

    ResponElimina
  6. Hola!

    Judith: la veritat és que està boníssim. T'animo a fer-lo.

    Pilar: yo fui a Italia hace unos años y no oí hablar de este pan. Qué desastre! Me afarté de pizza. La próxima vez serà.

    Paula: la meva llista de pendents no para de créixer cada dia. És una passada!

    Eri: t'animo a povar-les. No te n'arrepentiràs!

    Isabel: me esperaba un sabor muy diferente. La verdad es que están de vicio.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Uhmmmmmm! Qué ricas!
    Hace un chocolate?
    Besos

    ResponElimina
  8. Tens raó en lo de cuinar per la tarda i lo de les fotos a mi de vegades em passa, la recepta m´el la apunto!!!ptons

    ResponElimina
  9. Aquest el vaig provar a Itàlia així ben farcidet com tu dius, i em va encantar!!! Se'n va directe a pendents! A mi lo de cuinar a la tarda també em passa... però és l'única estona en que puc fer-ho! Nosaltres fem les fotos al menjador, per evitar el fluorescent! ;)
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  10. No lo he probado nunca, pero me copio la receta para probarlo.
    Bessos

    ResponElimina
  11. Ciao complimenti il tuo blog è molto bello e bellissime sono le foto!!!
    Mi sono unita ai tuoi sostenitori così ti seguo.
    Se ti fa piacere passa a trovarmi
    Buona giornata

    ResponElimina
  12. No conocía este pan pero creo que me gustará mucho. Buen finde

    ResponElimina
  13. QUE foto tan estupenda estan super bien hechos ....es un pan delicioso ..besos MARIMI

    ResponElimina
  14. Hola!

    Calohe: és un pan salado, no sé yo con chocolate...

    Sílvia: la fotografia m'agrada molt i voldria dedicar-'hi més temps, però amb una nena petita que et vol constantment no hi ha temps per fer massa floritures. Haig d'anar sempre al gra. A veure si t'agrada quan la provis.

    Sandra: quan vaig anar a Itàlia em vaig afartar de pizza i aquest pa no el vaig conèixer. Una pena. Les cuineres ens hem d'adaptar als horaris dels altres i, a casa, les millors hores per cuinar són les tardes. Les fotos les faig a la cuina, perquè encara m'agraden menys com queden si les faig al menjador. Són coses de l'ofici. Ens hem d'emmotllar a les situacions.

    Nica: anímate que vale mucho la pena.

    Laura: gracias por quedarte. Nos vemos en los blogs. Grazie!

    Marus: yo lo conocí a través de un libro que tengo de recetas de pan. Anímate a provarlo.

    Marimi: me sorprendió su gusto.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. SE VEN MUY RICAS LAS PIADINAS,ME LLEVO LA RECETA,ABRAZOS

    ResponElimina
  16. ¡¡Me gustan!! Tienen una pinta espectacular.

    Besos.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...