9/4/11

Bunyols de Quaresma



Ja fa dies que som a Quaresma i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer bunyols. No n'he fet mai... mentida, sí! Una vegada en vaig fer i em van sortir un xurro. El meu marit els va rebatejar: bunyols de la Nyanyels. En definitiva, un nyap! Els vaig fer quan encara no m'havia sortit la vessant cuinera i crec que això es notava. Quan llegia la recepta no sabia què m'estaven dient. Ara la torno a llegir i crec que és una enganyifa. Per començar la foto ja no és de bunyols, sinó de lionenses. I ja no us dic la recepta en sí. No m'estranya que em sortissin les coses rares que em van sortir.

Aquest any he comparat vàries receptes i quan he sapigut del cert que la recepta era la correcta, m'he posat a fer-los. El resultat és excel·lent. Són molt esponjosos. Els vaig fer ahir i avui ja no en queden. El problema és que he estat tot el dia a casa sola, amb la meva nena. Això vol dir que me'ls he menjat tots!!! Hauré de cremar moltes calories. Sort n'hi ha que estar amb una criatura petita mous molt l'esquelet.

Ara que ja sé que em surten menjables, tinc ganes de provar-los amb nous sabors. A veure si em dóna temps abans no s'acabi la Quaresma. El meu marit ho agrairà; en podrà menjar.

Ingredients
100 gr de farina
75 gr de mantega
125 ml de llet
Un polsim de sal
3 ous
1 cullerada d'anís sec (jo he utilitzat el dolç)
Un polsim de canyella en pols
Sucre

Posem la llet, la mantega i la sal en un cassó i ho escalfem. Ho remenem continuament perquè no s'enganxi al fons i ho portem a abullició. Ho apartem del foc i hi afegim la farina tamizada de cop. Ho posarem una altra vegada al foc i anirem remenant fins que aconseguim fer una massa homogènia que es desenganxi de les parets. Ja veureu que això passa molt ràpid. Ho retirem del foc i ho posem en un bol. Ho deixem refredar.
Quan estigui fred hi afegim la canyella i l'anís. Ho barregem. Els ous els hi anirem tirant d'un a un, d'aquesta manera serà més fàcil que la massa els assimili.

Posem bastant oli en una paella. Heu d'esperar que sigui ben calent. Jo creia que ja ho era, però no ha set així. Si us passa això, veureu que els bunyols us quedaran una mica plans. A mesura que l'oli ha anat sent més calent, ja agafaven la forma arrodonida característica d'aquests dolços.

Un cop fets i encara calents, els arrebossem amb sucre.

No us els poden deixar perdre!

10 comentaris:

  1. Te han quedado geniales seguro que están muy ricos¡¡¡ Casi prefiero no hacerlos.. seguro que me los como todos, pero me hubiera encantado robarte uno para probarlo¡ Un fuerte abrazo, Teresa

    ResponElimina
  2. Quien me manda pasar por aquí a estas horas con un triste café en las manos........
    Que ricos, que corte más espectacular, vaya que me has creado la necesidad de hacerlos YA.

    Besos y buen finde

    ResponElimina
  3. Guauuuuuu però que bons !!!! encara mai els he fet, però .... m'encanta menjar-los je je je, em portouns quants.
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  4. Quina casulitat, oi!!! A casa també van volar en un moment.
    Jo no els vaig posar la miqueta d'anís. La propera vegada provaré la teva recepta. Es veuen deliciosos!!!

    ResponElimina
  5. jo en vull un!!!!! bueno per començar, clar!!! m'agraden tant! la primera foto et fa venir ganes de començar i no deixar-ne cap!!! petonets

    ResponElimina
  6. Los buñuelos son super ricos!! La primera vez que los probé era en un centro comercial de Málaga, con un poco de nocilla y nata, que bomba!!

    Besos

    ResponElimina
  7. Vaya pinta tienen tus buñuelos, te han quedado con una textura buenísima.
    Besos

    ResponElimina
  8. Que delicia,me has cautivado con estos buñuelos,madre mia que ricura.
    Me llevo uno y la receta.
    Mil besitos cielo.

    ResponElimina
  9. Me encantan..., pero no se me dan bien las masas fritas, así que me paso por tu casa a merendar...
    ;-)
    Besotes

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...