4/6/11

Pastís de iogurt blaugrana



Demà dissabte farà una setmana que som els reis d'Europa. L'eufòria del primer dia ja no hi és, però sí que encara queda aquella alegria d'haver demostrat a tot el món que nosaltres juguem a futbol, tot i que encara alguns no ho vulguin reconèixer. Per a ells va el pollastre.

Per celebrar-ho, el diumenge vaig fer un pastís amb els nostres colors. Dóna gust menjar-se'l. Crec que és més bo i tot. La recepta que vaig utilitzar és molt senzilla, però boníssima. No falla mai. A més, és molt ràpid de fer. El primer pastís casolà que vam fer a casa (ni recordo l'any que va passar això) va ser aquest. I també va ser el primer que em vaig atrevir a fer. Ara ja sóc més llençada i m'agrada provar noves coses.

Ingredients
1 iogurt natural
3 mides de iogurt de farina
2 mides de sucre
1 sobre de llevat químic (Royal)
1 mida d'oli
1/2 mida d'anís
3 ous
Suc de llimona
1 tauleta de xocolata (per cobrir)

En un recipient hi posem tots els ingredients, menys la xocolata. Jo n'utilitzo un de plàstic cilíndric bastant alt. Us aconsello que primer poseu els ingredients secs, sinó pot ser que provoqueu un núvol de pols i una capa d'aquesta per tota la cuina. Un cop els tingueu tots dins, ho bateu fins que tots els ingredients quedin ben lligats. 

He dividit la pasta resultant en dues parts i les he tintat, una en blau i l'altre grana. He agafat dos motlles iguals i hi he avocat les pastes. Els he posat al forn preescalfat a 180º. Mai sé quan temps deixo aquest pastís dins del forn. Suposo que això ho fa el fet d'haver-lo fet tantes vegades. En aquest cas, faig cas de l'escuradents. Quan veig que ja pot estar, ho comprovo mitjançant aquest mètode. És infelible.

Els he deixat refredar i els he desemotllat. Cadascun d'ells els he tallat en làmines horitzontals i de dos pastissos, n'he fet un. Entre capa i capa hi he posat melmelada d'albercoc casolana (la segona que faig), per tal que es quedessin enganxades. Quan ho he tingut muntat, he desfet xocolata i l'he recobert. He utilitzat una xocolata qualsevol que tenia per casa. És amb llet i no és fondant. Pensava que em quedaria malament, però el resultat és el que volia: una capa fina de xocolata. Mmm! Per llepar-se'n els dits. Us haig de dir que mai havia combinat aquest pastís amb la xocolata així i és irresistible.

I què us puc dir més... visca el Barça!

12 comentaris:

  1. Un buen homenaje si señor.
    Te ha quedado genial.

    Besos

    ResponElimina
  2. Una gran manera de celebrarlo, me uno a ti y me llevo un cachito :)

    ResponElimina
  3. Genial! Perquè és el blaugrana el nostre color, és el blaugrana una tradició...
    Petons

    ResponElimina
  4. Me la guardo para mis sobrinos que son futboleros, les encantará¡

    ResponElimina
  5. m'encanta el resultat! t'ha quedat de meravella! les capes estan molt ben fetes

    genial!

    ResponElimina
  6. si el veu el meu marit fa que el faci ara mateix! jajajajajja. Molt xulo. Petonets guapa

    ResponElimina
  7. Nyangels, qué bonito!!!!!!! Ayyy, qué gracia!. Menudos colores te quedaron... jejejejejejeje A uno que yo me sé le encantaría... ejjejejejeje
    Un besoteeeeeeeeeee

    ResponElimina
  8. Hola a totes!
    Jo us animo a fer-lo. L'avantatge és que es pot fer amb qualsevol tipus de pastís i és una manera de menjar diferent i sense alterar el gust.
    A vegades, amb la cuina és bo sorprendre i quan talles per primer vegada un pastís i surten uns colors poc normals, en aquest cas blaugrana, és una passada. Veure les cares que fan els que tens al voltant... no té preu.

    Gràcies a totes!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. L¨hauries de patentar...La marca Barça és garantia d´èxit.

    ResponElimina
  10. Oleeeeeeee, esto si que es un buen pastel blaugrana,besos.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...