23.10.11

Patates farcides de tonyina i blat de moro


Fa uns quants dies que només penso en menjar que li pot agradar a la meva nena. De fet, no tinc massa problemes perquè mengi, ja que li agrada tot. Tot i així, hi ha algun ingredient que no li acaba de fer el pes, com l'arròs, les mongetes seques o la pasta que no siguin espaguetis. Pel que fa l'arròs, en menja dues cullerades i se'n cansa. Fa temps que estic buscant una recepta que li agradi, però de moment no l'he trobat. A veure si tinc sort. Les mongetes? Doncs he arribat a la conclusió que soles no li agraden. Si les hi trituro amb la verdura s'ho menja. Deu ser el gust que no li deu acabar de fer el pes. El cas més curiós és la pasta. Si són espaguetis se'n menja els que vulguis, però si li poses macarrons, llaços o espirals... res de res. És estrany, oi? A més a més, és una nena que li agraden els gustos forts. Queda descartat tot allò que només porti una simple salsa de tomàquet.

Avui us presnto una recepta que li va agradar molt. Suposo que com la majoria d'infants, està boja per les patates. Siguin com siguin. Aquesta vegada les vaig fer farcides amb una altra cosa que la torna boja, el blat de moro i, la tonyina de llauna, un ingredient que encara no havia tastat. L'èxit va ser rotund. La recepta és del llibre d'Annabel Karmel, Las mejores recetas para bebés y niños pequeños.

Ingredients
2 patates mitjanes
200 gr de tonyina de llauna escorreguda
75 gr de blat de moro de llauna o congelat
2 cullerades de maionesa
2 cullerades de llet
1 ceba
75 gr de formatge ratllat
Sal
Pebre
1 cullerada d'oli d'oliva

Suposo que per fer les patates al forn hi ha moltes maneres i, possiblement, millors, però jo les vaig rentar bé, les vaig tallar per la meitat i les vaig posar a la plata del forn amb un bon raig d'oli. No us puc dir quan temps hi van estar, perquè no ho vaig controlar. Només vigileu que no s'us cremin.

Un cop fetes, les deixem refredar una mica. Les buidem, però sempre deixant una quantitat suficient perquè la pell conservi la forma.

En un bol barregem la patata, la tonyina, el blat de moro, la maionesa, la llet, la ceba (a trossets petits) i el formatge. Salpebrem al gust. Quan estigui ben mesclat, farcim les patates. Un cop plenes, les posem en una plata de forn i, per sobre, hi tirem un raig d'oli.

Les posem al forn preescalfat a 180º durant 10 minuts. Quan agafin un color daurat ja es poden treure i servir.

10 comentaris:

  1. Que bones !!!! Al meu mitjà segur que li agraden moltíssim, le patates li encanten tambe com siguin !!! jo tampoc tinc problemes amb els dinars però si es cert que hi ha cosetes qeu no els agrada i nosaltres hem de pensar quina cosa nova fer-lis que els sorprengui i els agradi oi?
    Bona setmana
    Petonets

    ResponElimina
  2. m'agraden molt les patates farcides,de veritat que aquests plats son un exit amb els petits,petons

    ResponElimina
  3. Qué fotos tan apetitosas y qué plato tan divino!! he tenido que accionar el traductor!! ;)

    ResponElimina
  4. M'encanta aquest farciment, unicament substituiria el blat de moro por ou dur....que booo!!! apuntat! petons

    ResponElimina
  5. Uiii! que bones!!!, a mi m agrada el blat als nens no gaire però faré unes amb i altres sense. petons

    ResponElimina
  6. no la he probado con esta version pero las patatas rellenas estan siempre muy buenas,me apunto d etodas maneras tu versión
    peto

    ResponElimina
  7. No m'estranya que li agradin a la peque... han d'estar boníssimes amb aquest farcidet!!
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. ¡Qué rico!, debe de estar delicioso.
    besos

    ResponElimina
  9. Una recepta per petits i grans! Què bones es veuen!

    Això de la pasta és ben extrany clar que jo de petita també tenia manies amb les textures. Les patates m'encantaven però si me les aixafaven, no podia...

    Molts petonets! :)

    ResponElimina
  10. Como me gustan estas patatas rellenas, me recuerdan cuando vamos a las ferias de los pueblos y están los puestos de patatas asadas para rellenar y yo siempre me pido el atún el maíz y la mayonesa, jajajaja, besitos.

    ResponElimina