28/1/11

Trenes de pasta de full amb compota de pera (Whole Kitchen)



El mes de gener ja s'acaba i això vol dir que el dia de la proposta dolça de Whole Kitchen ja ha arribat. El repte d'aquest mes era fer pasta de full. Com ja sabreu és una pasta que tan es pot consumir amb ingredients salats com dolços. Aquesta vegada la recepta és dolça.

Per elaborar aquesta pasta no calen gaires ingredients. No és molt difícl de fer-la, però sí que necessita un llarg procés d'elaboració. Val la pena, ja que el resultat és excel·lent. Jo no havia fet mai cap pasta d'aquest tipus i l'experiència m'ha agradat. Cada cop més m'adono que realitzar masses (ja sigui dolça, com de pa, etc.) m'entusiasme moltíssim. En sóc conscient que la meva tècnica és molt precària, però d'aquí un temps qi ho sap, potser seré una gran experta en masses.

Tornant a la recepta del mes de gener, jo no he seguit al peu de la lletra la que ens van deixar al fòrum. Com que ho he fet amb la Thermomix, m'he basat en la recepta que hi ha en el llibre Masas con Thermomix. No crec que el resultat sigui massa diferent. M'heu de perdonar que hagi anat per la via més fàcil, però quan hi ha una nena que no s'aparta de tu, es necessita ajuda, sigui quina sigui aquesta. Algun dia que tingui temps, la faré com proposa Whole Kitchen.

Ingredients per a la pasta de full
100 ml d'aigua freda
200 gr de farina de força
200 gr de mantega
1/4 de cullerada de sal

Amb la Thermomix, es posen tots els ingredients en el recipient i es programen 20 segons a velocitat 6. Un cop passats els segons, es treu la massa i es posa a la nevera durant 20 minuts embolicada amb paper film. Després d'aquest temps, posem la massa sobre una superfície enfarinada i l'aplanem amb el corró formant un rectangle. Doblem la massa sobre ella mateixa en tres parts (doblem l'extrem esquerre sobre la part central i el dret sobre l'altre extrem, de manera que qudein tres pisos. Girem la massa un quart de volta i l'estirem una altra vegada amb el corró formant un rectangle. La tornem a doblegar com ja he explicat abans i ho deixem reposar uns 20 minuts. Hem de repatir aquest procés dues vegades més. Finalment, estirem la massa fins a aconseguir una làmina fina. Jo l'he fet servir de seguida, però si no ho fem, la podem posar a la nevera ben tapada. Sapigueu que també es pot congelar.

A mi m'agraden molt les pastes de full amb poma. Podia haver-ho fet, però volia provar alguna cosa que no hagués fet mai, per això vaig obtar per la compota de pera.

Ingredients per a la compota
4 peres tipus conference
4 cullerades d'aigua
40 gr de sucre

Hem de pelar i treure els cors de les peres. Després les tallem a daus i les posem en una cassó. Hi afegim l'aigua i el sucre. Ho posem a foc baix i deixem que es vagi caramelitzant. Un cop fet, ho he aixefat una mica. No ho he triturat, perquè no volia que sigués líquid.




La massa que he realitzat m'ha donat per 4 trossos. Fem talls per la part posterior a cada tros com si fos una espiga. Al centre hi posem la compota i ho anem cobrint amb les tires de massa. Ho posem en una plata de forn amb paper vegetal i pintem cada pasta amb or perquè adquireixi brillantor. Ho posem al forn preescalfat a 180º durant uns 35 minuts.

Com veieu, he posat imatges del procés, cosa poc habitual en mi, però n'estic bastant orgullosa.

Us animo a que ho proveu.

Boeuf Bourguignon
























Feia dies que tenia pendent de fer una recepta del llibre Mastering the art of French cooking de la Julia Child i finalment m'he decidit, però us he de dir que no he seguit les instruccions al peu de la lletra. Crec que a la cuina s'ha d'improvitzar una miqueta. És divertit provar coses noves, però sempre hi ha el perill que no sortin bé. Us confesso que no és el cas. Ha quedat força bé per ser la primera vegada que ho faig.

Per qui no coneix aquest llibre, conté unes 500 receptes. Com podeu comprendre, triar-ne una és bastant difícil, perquè totes han de ser delicioses. Com que és un llibre que anava dirigit a mestresses de casa americanes, hi ha receptes molt bàsiques, com ara fer truites. A no ser que aportin alguna cosa nova, no crec que em miri mai aquests plats. El capítol que trobo molt interessant és el de les salses. Jo no en sé fer i crec que em serà d'una gran utilitat per enriquir plats que fins ara em podien semblar sosos.

Per què he obtat pel Boeuf Bourguignon? Primer perquè a la pel·lícula Julie&Julia en parlen molt bé i segon, perquè crec que és la recepta més emblemàtica de Julia Child. Per tant, era obvi que l'escollís. I com ja us he dit, l'he adaptat a les meves necessitats, fins i tot els ingredients.

Ingredients per a 2 persones
500 gr de bou
1 tall de bacon
1 pastanaga
1 ceba
1 cullerada de farina
Oli d'oliva
Sal
Pebre
Vi d'Oporto
2 cullerades de salsa de tomàquet
Manat d'herbes

Primer de tot tallem el bacon a trossets i els posem en una cassola amb aigua i ho deixem bullir uns 10 minuts. Un cop passat el temps, ho escorrem i els aixuguem bé. Saltagem el bacon amb oli uns 3 minuts i els apartem. En la mateixa cassola saltagem el bou que prèviament haurem tallat a trossos i haurem assecat amb paper de cuina. Un cop la superfície estigui una mica daurada, ho apartem. En la mateixa cassola, saltagem la pastanaga tallada a tires i la ceba a daus. Un cop les verdures comencin a estar fetes i afegim el bacon i el bou que hem apartat. Ho salpebrem al gust. Hi tirem la farina perquè la salsa que en surti quedi més espessa i el bou quedi brillant.

Un cop fet tot això, posem la cassola al mig del forn prèviament escalfat a 200º. Com que jo no tinc una cassola amb tapa que pugui anar als fogons i al forn, he posat el menjar en una cassola apte per forn. Sé que no és el millor, però si no perdem els sucs queda bo igual. Passats uns 4 minuts, ho treiem del forn i hi tirem la salsa de tomàquet, el vi (amb un rajolí n'hi ha prou) i el manat d'herbes. Ho barregem una mica, perquè la carn quedi ben impregnada. Ho tapem i ho tornem a posar dins al forn. Hem d'abaixar la temperatura a 160º.

La recepta original diu que estarà fet al cap de 2-3 hores, però això dependrà de com siguin els trossos de bou. Els que vaig fer jo eren més aviat petitons i, per tant, amb una hora en vaig tenir de sobres. En obrir la tapa, vam tenir una grata sorpresa amb l'olor que desprenia. L'olor era boníssima i el sabor no va ser menys. La veritat és que el resultat va ser excel·lent. Les herbes hi donen un toc molt especial. Cada vegada més, a casa ens anem acostumant a cuinar amb herbes i quan no les usem les trobem a faltar.

Us animo a provar-lo encara que no sigui exactement l'original.

Bon appétit!

25/1/11

Galetes de pastanaga (CSC #1)



Un dia com molts d'altres, estava bloguejant i vaig trobar el bloc Cocinamos sin crueltad. Vaig trobar la seva idea molt interessant i em va semblar una gran oportunitat per demostrar que només amb verdures es poden fer grans coses. És una iniciativa que tot just comença i formar-ne part amb fa molta il·lusió. Actualment, trobar coses noves costa molt.

Com podeu comprovar, se m'ha tirat el temps a sobre, ja que avui és l'últim dia per presentar alguna recepta. La meva intenció, des del principi, va ser fer unes postres. El pastís de pastanaga és el dolç més típic, però jo no el volia fer. Buscava una cosa més lleugera i menys elaborada. Volia una recepta en la qual hi intervinguessin pocs ingredients i el resultat fos excel·lent. Un pot pensar que això és quasi impossible, però amb la recepta que presento -galetes- ho he aconseguit. De fet, a vegades, les coses senzilles són les que tenen més èxit (i no només a la cuina). Potser algú pensarà que no sóc molt original, però jo no les havia fet mai i per a mi ha estat una aventura, perquè les quantitats me les he tret bastant de la màniga. Us he de dir que m'han sortit molt bones. No són gaire dolces, però aquesta ja era la meva intenció. A casa n'estem una mica tips de tan dolç.

Ingredients
130 gr de farina
65 gr de sucre morè
1 pastanaga gran
1 ou
3 cullerades de mantega
2 cullerades de mel
1 cullerada de llevat

Primer de tot tallem la pastanaga a trossets i la batem amb el sucre, la mantega i la mel. La mantega l'he desfeta al microones, perquè així m'ha set més fàcil batre-ho. Un cop ha estat ben barrejat i he tirat l'ou. Després hi he anat tirant la farina de mica en mica, perquè la barreja la pogués absorvir més bé. Amb una batedora normal es pot fer, no calen grans aparells. Tot i que la barreja agafa consistència a mesura que hi anem tirant la farina, amb la batedora de mà es pot treballar molt bé. Un cop he hem tirat la farina i ho tenim ben remenat i tirem el llevat. Barregem bé.

Preescalfem el forn a 180º. En una plata de forn i posem paper vegetal (jo he utilitzat una base de silicona que em va molt bé per fer galetes). Les galetes poden tenir qualsevol forma; com podeu veure jo he obtat per fer-les allargades. Per fer-ho he utilitzat una mànega pastissera, però si no en teniu es pot usar una cullera.

Posem les galetes al forn durant uns 12 minuts o fins que estiguin daurades.

Nota: Les galetes soles són molt bones, però amb crema de formatge milloren substancialment. Però jo no sé si els vegetarians acceptaran aquesta proposta.


Pa amb tomàquets

























Sí, sí, ja he tornat a fer pa. Però quan una té una debilitat és impossible no fer-li cas. I, si tens una panificadora que t'ajuda a fer la massa, encara menys puc obiar-la. Què hi farem!

Cada cop que vaig a comprar sempre veig nous productes que em criden l'atenció. Però no els compro, perquè em fa por que es quedin en un racó de l'armari abandonats i, finalment, els hagi d'acabar tirant. Però aquesta vegada no m'ha passat. Feia temps que els veia i un dia em vaig decidir. Us haig de dir que van arribar a casa, perquè ja tenia una recepta on utilitzar-los: un pa. I de què estic parlant? Dels tomàquets secs. Els pebrots secs també em criden molt l'atenció, però de momet no m'hi atrveixo. On els podria usar?

Aquesta vegada el pa s'ha acabat de fer al forn i us puc dir que l'acabat de forn m'agrada més. Potser és pel gust que li dóna. Crec que a partir d'ara ho faré així. A més, treballar la massa de pa amb les mans m'encanta. És una sensació molt agradable. En moltes ocasions havia fet masses d'aquest estil i sempre em quedaven enganxades a les mans. Era horrible. No tenia molta paciència per amassar; suposo que des que cuino més n'he anat adquirint més. A la cuina no es pot tenir pressa. La panificadora m'ha facilitat molt la feina. Al cap d'una hora i mitja tens una massa ben barrejada i fàcil de treballar. És sensacional.

Ingredients per a la massa
275 ml d'aigua
2 cullerades d'oli d'oliva
1 culleradeta de sal
475 gr de farina de força
1 culleradeta de sucre
1 1/4 culleradeta de llevat de pa

Ingredients per a l'acabat
40 gr de tomàquets secs
Sal gruixuda
Pebre vermell dolç

Posem els ingredients per ordre la la llista en el recipient de la panificadora. Seleccionem el programa per amassar. El temps que tardi en fer-se bé la massa dependrà de cada màquina i marca. La meva, amb una hora i mitja ho fa.

Un cop passat el temps, treiem la massa del recipient i la posem en una superfícies enfarinada. Com ja us he dit, a mi m'agrada masegar-la una mica, però no caldria. Anem introduint els tomàquets a la massa. Se li pot donar qualsevol, però jo vaig obtar pel cercle. Quan tinguem la forma desitjada hi posem la sal i el pebre vermell per sobre. Ho passem a la plata del forn prèviament forrada amb paper vegetal. Tapem la massa amb paper transparent i ho deixem reposar durant uns 30 minuts en un lloc càlid, perquè dobli el seu volum.

Un cop fet, preescalfem el forn a 200º i ho enforem durant uns 30 minuts. Un cop n'han passat 15 he tapat el pa amb paper d'alumini per tal que no es cremi i s'acabi de fer.

És molt fàcil de fer i queda molt bo. Proveu-lo!

23/1/11

Galetes de colors amb pal

Per deixar enrere la desastrosa aventura amb els muffins, avui he agafat una recepta de galetes que em feia molta il·lusió fer-la, ja que mai havia fet res amb pigments. Són molt senzilles de fer i tenen un encant especial, sobretot pels més petits de casa.

Ingredients
140 gr de mantega a temperatura ambient
85 gr de formatge tipus Philapelphia
190 gr de sucre
1 ou
5 ml d'extracte de vainilla
330 gr de farina
5 ml de llevat
1 ml de sal
Pigments
Pals

En un bol hi posem la mantega, el formatge i el sucre. Ho barregem fins que tingui una textura tova. Després hi afegim l'ou i la vainilla i ho tornem a remanar. Jo he utilitzat una batedora elèctrica perquè així m'he assegurat que ha quedat ben barrejat. Aquesta mescal ha de quedar ben suau.

En un altre bol, combinem la farina, el llevat i la sal. Un cop ben remanat, afegim els ingredients secs a la barreja anterior. Ho removem bé fins que quedi ben homogeni. Dividim la massa en funció dels colors que utilitzarem. Jo ho he fet en tres. Tintem cadascuna de les parts i ho emboliquem amb paper transparent i ho posem a la nevera durant 2 hores. Aquest temps servirà perquè la massa s'endureixi una mica i sigui més fàcil treballar-hi.

Un cop passat el temps, precalentem el forn a 175º. Es poden ajuntar els tres colors per fer unes galetes multicolors, però ja he preferit fer-ho per separat. Com que no he utilitzat tota la massa, potser ho faré una altra estona. Un cop tenim les masses a punt, agafem trossos i els estirem com si fossin serps. Després les enrosquem en forma d'espirals i les col·loquem a la plata del forn prèviament forrades de paper vegetal. Quan les poseu a la plata tingueu present de deixar un espai entre elles, perquè amb la calor del forn poden augmentar de volum.


Quan les tinguem totes ben posades hi inserim els pals amb molt de compte. Les enfornem durant uns 8 minutso fins que estiguin lleugerament daurades. La propera vegada que les faci, les cobriré perquè no quedin daurades i no espatllin els colors. Les deixem refredar i les guardem en un recipient hermètic.

No us penseu que siguin unes galetes excepcionals, perquè són les galetes de tota la vida, però el fet de ser de colors i que es mengin com un gelat, fa que el plaer de menjar-les sigui més gran. Us animo a provar-les.

Sopa de verdures d'hivern (HEMC#50)


Amb aquesta recepta participo en L'HEMC#50 d'aquest mes de gener. En això dels blocs sóc bastant nova i aquesta és la primera vegada que participo en aquest esdeveniment mensual. La gràcia que tenen els blocs és que pots publicar qualsevol cosa i, en aquest cas, qualsevol tipus de recepta sense que ningú et digui què ni com fer-ho. Els blocs són tu, tu i només tu. Però a vegades tan egocentrisme no va bé i és necessari fer alguna cosa amb altres persones. I crec que els concursos o aquests esdeveniments culinaris són la millor manera d'ajuntar ments creatives i compartir idees que segurament no se'ns haguessin ocorregut mai. Celebro que hi hagi iniciatives com aquesta.

Quan vaig veure el tema proposat, em va semblar molt interessant, perquè no havia pensat mai en sopes per un esdeveniment culinari. La veritat és que m'ho van posar bastant difícil, ja que moltes de les sopes que he menjat solen ser de sobre (això que no surti d'aquí). Em vaig mirar llibres i webs durant dies. Finalment en vaig trobar una que em va agradar, però us he dir que la vaig modificar una miqueta, segons els ingredients que tenia.

Ingredients per 4 racions (aproximadament)
1 ceba mitjana tallada a daus
500 gr de carbassa tallada a daus
5 o 6 fulles de col arrissada
1 litre de brou de pollastre
50 gr de cigrons
30 gr de mantega
1 branqueta de farigola
Sal

Primer de tot posem la mantega  en una olla i quan esitugi desfeta hi posem la ceba. Quan aquesta s'hagi fet (abans que s'enrosseixi) hi tirem els daus de carbassa i les fulles de la col tallades. Penseu que si feu els trossos molt grans, no hi cabrant a la cullera.

Un cop la carbassa i la col estiguin una mica toves hi posem sal al gust. Un cop fet això, ja hi podem tirar el brou i els cigrons. Ho taparem i ho deixarem bullir a foc durant durant uns 15 minuts, fins que la carbassa sigui ben tendre. Pel que fa a la farigola, jo la vaig tirar uns 5 minuts abans que passessin els 15. Com que dóna molt gust, no volia que la sopa tingués en tingués massa i es perdessin tots els altres sabors.

Us haig de dir que tot i només ser dos, ens la vam acabar tota en un sol àpat. Va quedar molt bona. Us aviso que aquesta sopa és per un d'aquells dies de ple hivern, ja que tot i ser de verdures és molt calòrica. En fi, espero que la proveu.

Bon appétit!

20/1/11

Muffins de nabius


A vegades us ha passat mai que feu una cosa rere l'altra i cap surt bé? Doncs ahir em va passar. El dia va començar bé i tenia ganes de cuinar. Volia fer un dolç, en concret uns muffins. M'encanten els de nabius i com que sempre tinc fruites del bosc congelades, en vaig poder fer.

A casa tinc dos llibres amb receptes de muffins. El meu criteri per triar-lo va ser la quantitat d'ingredients, i sobretot perquè me'n faltava un. Crec que va ser un error, ja que el resultat va ser bastant pèssim. Només cal mirar la foto. Qui diria que això és un muffin? Jo sóc la primera en dir que no. Mentre estaven dins el forn i veia que no pujaven... quina decepció! Passats els minuts, els vaig treure i l'aspecte era el mateix que quan van entrar. Quin va ser el problema? Qui ho sap. El que sí sé és que em vaig desmoralitzar una mica. Si una recepta senzilla no em surt, no em puc imaginar fer receptes més complicades. Quin desastre!
I pel que fa al gust... què us puc dir? Més insípid no podien ser. Sort n'hi va haver dels nabius que sinó no tindrien gust a res. Crec que falta sucre. No vull excusar-me, però amb les mesures de tasses i cullerades m'hi faig bastant mal. És tan relatiu. Com es pot mesurar mitja tassa de mantega? Però en fi, amb el resultat que vaig obtenir, aquestes mesures no estan fetes per mi. Per sort meva, l'altre llibre té els ingredients amb mesures que coneixo (grams). Us asseguro que això no quedarà així. Ha començat la meva lluita particular amb els muffins. Qui guanyarà?

No poso la recepta, perquè veient els muffins resultants, no us aconsello que la feu. 
Desastre total!

18/1/11

Soufflé de cranc (Whole Kitchen)
























Hem començat l'any i, com cada mes, Whole Kitchen ens ha proposat una recepta. Aquesta vegada ens repte a fer un soufflé, un plat típicament francès. L'ingredient principal, i m'atreviria a dir el més important, és la clara d'ou, ja que és el que dóna la textura i la forma al soufflé. És un menjar molt esponjós. Un dels problemes que té aquest plat és que és afímer, no el pots fer si tens molts convidats, perquè si arriba amb bon aspecte a taula és tot un èxit, però si arriba desinflat... és un àpat per oblidar. Quan perd l'escalfor que li dóna el forn, perd volum i acaba essent una cosa plana i sense volum.

És la primera vegada que participo i és la primera vegada que faig un soufflé. Em vaig apuntar al cercle per tal de cuinar coses que mai hagués fet i, aquest, n'és un exemple. He tingut l'opotunitat de cuinar aquest plat i us puc dir que no crec que en torni a fer. No m'ha acabat de convèncer. Des que vaig saber el plat estrella del mes, vaig estar mirant diferents receptes i en vaig trobar dues que em van cridar l'atenció. Una era un soufflé de carbassa i l'altre de cranc. Els he fet tots dos per poder dir que n'he menjat més d'un. No sabria dir-vos el motiu pel qual no m'han agradat. Pels fans del soufflé: em sap greu! El que sí us vull dir és que si haig de triar-ne un dels dos, definitivament és el de cranc. Crec que és perquè aquest porta beixamel, en canvi el de carbassa només porta puré. Però no us ho puc dir del cert. Potser és perquè no estaven del tot fets. Qui ho sap!

Ingredients
250 gr de palets de cranc   *(63 gr)
4 ous                                  *(1 ou)
200 cc de nata líquida       
400 cc de llet
1 sobre de salsa beixamel (he anat a allò fàcil)
60 gr de formatge ratllat    *(15 gr)

(* Les quantitats d'ingredients que he utilitzat, perquè per dues persones les altres són massa)

Primer de tot, he barrejat la llet i la nata i amb elles he preparat la salsa beixamel. Hem de tirar el contingut del sobre de la salsa quan els líquids estan encara freds. Ho posem al foc fins que bulli. Ho anem barrejant perquè no es cremi durant uns dos minuts fins que espesseixi.

Com que a casa som pocs i la primera vegada no ens va convèncer, he reduït les quantitats. Un cop he tingut la beixamel feta, n'he posat *150 gr (aproximadament) en un bol per poder-la barrejar amb la resta d'ingredients. Ho he deixat refredar una mica perquè no vull que l'ou es faci amb l'escalfor. Quan estigui menys calent, hi afegim el rovell batut, els palets de cranc picats i el formatge ratllat. Ho barregem bé i després hi afegim la clara muntada a punt de neu. Ho barregem suaument, perquè no perdi aire. 

Un cop ho tinguem ben mesclat, ho podem posar als motlles, prèviament engrassats. Precalentem el forn a 200º i un cop estigui calent, posem els motlles dins i els hi tindrem uns 25 minuts. S'ha de servir immediatament.

Si mai no heu provat el soufflé, jo us convido a fer aquesta recepta, però us asseguro que no és un menjar apte per a tothom.

Bon appétit!

17/1/11

Torrada amb amanida de tomàquets


Una de les meves pel·lícules preferides és Julie & Julia i com us podeu imaginar l'he vist bastant cops. No sé perquè, però quan la poso, la meva nena queda embadalida mirant-la. Potser serà per la música (preciosa), per les imatges (una fotografia excel·lent) o per les actrius (gran repertori), però les fresses i els crits desapareixen. El plat d'avui està basat en un que surt en aquesta pel·lícula. Us he de dir però, que no és una recepta de Julia Child, sinó de Julie Powell. Per concretar més, és el primer plat que es cuina.

Cada cop que la miro em venen unes ganes boges de cuinar. Em passaria tot el dia a la cuina creant plats per tastar diferents sabors. Però ara no us penseu que estic tancada les 24 hores del dia a la cuina. Ni molt menys. Amb una criatura petita això és impossible. Sóc d'aquelles que amb poc temps faig molt i la resta ho fan els meus petits ajudants elèctrics. Quins grans invents! Durant la setmana intento fer cosetes, però són molt senzilles. I és per això que als caps de setmana aprofito per fer plats més elaborats. Sé que el plat que us mostro avui no és d'una gran complexitat, però feia dies que em rondava pel cap i per fi ja l'he fet! I us puc dir que tan el meu marit com jo ens hi hem llepat els dits. A vegades no calen plats complicats per gaudir del menjar. Nyam!

Ingredients per a 2 persones
3 llesques d'un pa de 1/4
1 tomàquet vermell de branca
1 tomàquet negre
5 tomàquets cherry grocs (de la varietat grossa no n'he trobat)
5 tomàquets cherry taronges (aportació pròpia)
Suc de llimona (al gust)
2 fulles alfàbrega
Oli d'oliva
Sal

Primer de tot, he agafat les llesques de pa i les he tallades per la meitat. Ho he fet, primer perquè no m'hi cabien a la paella i, segon perquè personalment prefereixo trossos petits que no pas grans (visualment són més apetitoses). He posat el pa a la paella amb una mica d'oli. Com que el pa absorbeix l'oli, no podem fer res més ja que es cremaria tot. N'hi hem d'anar afegint. Però mai que quedi una bassa d'oli, perquè quedaria moll i, nosaltres volem que sigui torrat.

Un cop tenim les torrades fetes, rentem molt bé els tomàquets i els tallem a trossos. Com podeu suposar, es pot utilitzar qualsevol tipus de tomàquet, però si en podeu aconseguir de colors és molt millor, perquè a part de tenir varietat en el gust, la combinació és molt més atractiva. Si no es poden aconseguir tomàquets negres, es pot utilitzar el tomàquet per amanides (verd). Un cop ho tenim tot talla, ho posem en un bol i afegim les fulles de l'alfàbrega a trossos. Jo no acostumo a utilitzar herbes, però últimament en faig servir i la veritat és que donen molt bon gust. L'alfàbrega és molt aromàtica.

Ho barregem bé i ho amenim amb el suc de llimona, l'oli d'oliva i la sal. Segons al gust de casdscú. Quan ho tenim ben mesclat, ja ho podem col·locar sobre les torrades.

Una recepta senzilla i deliciosa.

Bon appétit!

13/1/11

Lioneses farcides amb crema d'avellana

Només fa uns dies que per casualitat vaig trobar el bloc  ¡Sano y de rechupete! de la Laura i vaig trobar molt interessant el concurs que proposava: Aprovéchame! Després de les festes de Nadal a quina casa no queden restes de menjar dels grans tiberis? Jo tinc la sort que sempre, almenys de moment, vaig de convidada, per tant, les sobres es queden a les altres neveres. Però com que aquest any vaig fer el tronc de Nadal, em va sobrar una mica de crema que vaig utilitzar per fer el farciment. Sí, ja sé que fa dies, però això s'aguanta bastant bé en un recipient hermètic. Si no hagués estat bo, no ho hagués fet servir.

Cada vegada que obria la nevera, veia la carmanyola i pensava: "Com et faré servir?" Però quan la tancava me n'oblidava completament. Haig de donar les gràcies a la Laura, perquè a set qui m'ha obligat a pensar i així desfer-me definitivament del farcit. I les postres escollides han set les lioneses. Per què? Doncs perquè buscava unes postres que no siguessin massa dolces, ja que després del tronc, els torrons, les neules, els bombons i el tortell, l'última cosa que ve de gust és més dolç. N'estic bastant saturada. Com que és una massa que va farcida de crema, nata o xocolata, aquesta quasi no conté sucre. La pasta sola és una mica sosa.

Aquesta recepta és del llibre Masas con Thermomix. Em sap greu per aquells qui no teniu aquesta màquina, però ja que la tinc la faig servir. Treu fum! És curiós com va arribar a casa. Feia temps que la meva mare la tenia a casa, en una caixa. No la feia servir! Amb la nena a casa, li vaig dir que me la deixés per poder-li fer les papilles. Per fer això, és fantàstica. I com podeu suposar, és una mina per fer masses per reposteria.

Ingredients
4 ous
250 gr de llet
160 gr de farina
100 gr de mantega
1 culleradeta de sal
Una mica de sucre

Primer de tot, posem la llet al recipient de la Thermomix i després hi incorporem la mantega, la sal i el sucre. Programem la màquina a 100º, a velocitat 1 durant 5 minuts. Un cop fet això, hi afegim la farina i ho remanem durant 20 segons a velocitat 5. Veureu que el recipient comença a moure's molt. És perquè la massa ja no és líquida; amb la farina ha quedat seca. Ho deixei refredar uns 10 minuts dins del mateixa recipient. Per tal que torni a tenir una textura molla, hi hem d'anar afegint els ous d'un en un i una mica batuts. Per fer això, heu de tenir la màquina programada a velocitat 4 i sense tempreatura. El temps dependrà de la rapidesa en que aneu a incorporar els ous.

Un cop tingueu la massa feta, la poseu dins d'una mànega pastissera i aneu fent boles sobre la plata del forn prèviament forrada de paper vegetal. Tingueu present en deixar espai entre les boles, perquè augmenten de volum. Quan el forn està calent (220º) posem la plata dins durant 20 minuts. Estigueu atents en que no es cremin. Quan han passat els minuts deixen refredar les lioneses. Un cop fredes, ja es poden farcir.

És una recepta molt senzilla. Us animo a fer-la, perquè tan poden ser dolces com salades, gràcies a la seva massa poc dolça.

Nota: Jo he hagut de fer servir dues plates. Com que la plata que estava a sobre quedava molt a prop del foc, crec que s'han sobtat i no han pujat massa i, de seguida han quedat daurades. En canvi, la plata inferior, han pujat abans de daurar-se. Aquestes han quedat perfectes. La propera vegada ho faré en dues tandes, perquè totes puguin pujar.

11/1/11

Petit Suisse?


Quan hi ha petits a casa, les coses canvien molt. Ho sabran aquells qui en tinguin. La casa passa de ser un lloc endreçat i silenciós (menys quan la música invadeix tots els racons) a un lloc amb joguines i coses que no t'esperes per tot arreu i fressa de molts tipus (crits d'emoció, onomatopèies que en aquest món no existeixen, cops amb qualsevol estri, etc). En definitiva, la vida canvia radicalment. Però us haig de dir que quan veig a la meva nena em cau la baba. Tot i que a vegades tenim mals moments (pocs, per cert), un somriure d'ella els compensa.

Com podeu imaginar, la seva dieta és bastant diferent de la nostra. Per sort, cada vegada més tolera més sòlids i és un goig, perquè ja comença a tastar nous sabors. És molt divertit veure la seva reacció. Riem molt! I com que és una més de la família, també té dret de gaudir de les postres que faig; però les seves han de ser adequades a la seva edat. És per això que he fet Petit Suisse. Jo ho he fet amb la Thermomix, tot i que es pot fer a mà, però ja que la tinc, l'haig d'aprofitar.

Us haig de dir que el resultat és molt bo, però no s'assembla en res al Petit Suisse. Aquest sol ser molt cremós, com el iogurt grec i el que m'ha sortit a mi, em recorda molt a la textura de la crema bavaresa. La recepta és així, però crec que hauria de dir-se d'un altre manera. Sí, és bo, però em vaig desilucionar una miqueta.

Ingredients
200 gr de formatge tipus Philadelphia
200 ml de nata
250 ml d'aigua
250 ml de llet
100 gr de sucre
1 sobre de gelatina de maduixa (per 500 ml de líquid)
Primer de tot hem d'escalfar l'aigua. La posem dins del recipient i ho programem durant 4 minuts a 50º a velocitat 2. Un cop passats els minuts, hi afegim la gelatina i es barreja a velocitat 3 durant uns 20 segons. Després hi tirem la resta d'ingredients, el formatge, la nata, la llet i el sucre i ho barrgem durant uns 15 segons a velocitat 7.
Un cop fet això, jo ho he posat en vasos individuals, però si es vol es pot posar en un motlle gran.
S'ha de deixar reposar durant unes 5 hores a la nevera, perquè agafi consistència.

El Petit Suisse es pot fer de qualsevol sabor. En aquest cas l'he fet de maduixa, perquè a la meva nena li encanta (igual que jo). Però es poden utilitzar gelatines d'altres sabors.
Aquesta recepta i d'altres es poden trobar a la pàgina web de la Thermomix.

Si us agraden les postres amb textura esponjosa us recomano que la feu. És fàcil i molt bona. D'aquesta manera deixem de banda durant usn dies la bolleria.

Bon appétit!

10/1/11

Pa ràpid amb civada



Avui per sopar no tenia massa ganes de cuinar i he pensat que podia fer un pa amb la panificadora. La gràcia que té és que poses els ingredients dins la cubeta, poses el programa que vola i al cap d'un temps ja tens el pa fet.
 
Quan m'he decidit fer el pa han set 2/4 de 8 del vespre. Era massa tard per fer-lo, perquè si està unes 3 hores i mitja. M'he fixat que en el menú de la panificadora hi ha una opció de pa ràpid. No l'he utilitzat mai i m'he decidit. Qui m'ho havia de dir que amb una hora i vint tindria un pa boníssim. Us haig de dir que és el primer pa del qual estic molt orgullosa. És la primera vegada que de la panificadora en surt un pa amb aquest aspecte tan fabulós. És molt esponjós i cruixent. Sé que està malament que ho digui, però nyam!
Ingredients
275 ml d'aigua
2 cullerades d'oli de girasol
1 culleradeta de sal
2 cullerades de llet en pols
3 culleradetes de flocs de civada
475 gr de farina de força blanca per pa
1 cullerada de sucre blanc
2 1/2 culleradetes de llevat sec especial per pa

Dins la cubeta de la panificadora es posen tots els ingredients per ordre de la llista. Hem d'anar en compte a l'hora de posar el llevat. És important que no estigui en contacte ni amb la sal, ni amb el sucre, ni amb els líquids. Jo sempre faig un foradet a la farina i la col·loco allà dins.

Després d'una hora i vint he tingut un pa digne de mirar. Els problemes han set molts per treure'l de la cubeta. Algú en sap alguna tècnica que funcioni? Jo faig girar les pales per sota i d'aquesta manera el desenganxo, però sempre hi ha el perill que em quedin restes de pa a les pales. La veritat, és una llàstima perdre'n trossos. Aquesta tècnica no m'acaba de convèncer. Un cop l'he tingut fora de la cubeta, he pintat la superfície del pa amb mantega i per sobre hi he tirat flocs de civada. Li dóna un acabat més professional (tot i no ser-ho).

Us convido a provar-lo. Val molt la pena. 

Bon appétit!

8/1/11

Tortell de reis























Ja és divendres. Han passat només 24 hores des del dia de Reis i sembla que hagin passat setmanes. I, a més, amb la bogeria de les rebaixes, qui recorda ja les piles de regals? Som purs consumistes. Avui he estat parada a la carretera durant gairebé una hora, perquè hi havia cua per entrar a la Roca Village. Durant aquestes diades sempre ho havia vist ple, però mai tant com avui. Ens hem tornat bojos! Ningú pensa que les rebaixes duren fins al març? El consumisme ens ha tornat éssers poc racionals. Fins on arribarem?

Però no ens posem melodramàtics i parlem de menjar... i del bo! Com no podia ser d'una altra manera, per reis he fet un Tortell. No n'havia fet mai cap i estic bastant orgullosa, perquè la cuina i sobretot el pastís feien olor a tortell de reis. Quina il·lusió! I us puc assegurar que el tortell a més d'olor tenia també gust a tortell als que es compren a les pastisseries. Quina il·lusió!

Aquesta vegada he deixat que la Thermomix treballés per mi. Potser no té tant mèrit, però per ser una principiant en aquest sector, més val anar a allò segur. Com es pot veure, no l'he farcit amb res. El motiu pel qual no té ni crema, ni nata, ni xocolata és que ens l'hem menjat per sopar i, he pensat que seria millor no fer-ho per si l'acompanyàvem amb pernil salat. Un altre motiu i, segurament el principal, és que si a casa hi ha un diabètic, s'ha de mirar de no carregar-lo massa de sucre (sobretot en aquestes dates tan dolces).

El tortell resultant ha set gegant. Però havia d'estar molt bo, perquè quasi no n'ha quedat per esmorzar l'endemà. Tinc una pregunta per aquell qui me la pugui respondre: en treure'l del forn ha set preciós, però un cop a fora, s'ha desinflat. Algú sap per què? Com es pot veure a la foto del tros de tortell veureu que és bastant ample, potser és per això. L'any que ve, partiré la massa en dos i, essent més petits i més estrets, potser s'aguantarà. Si és així, l'any que ve posaré una foto del tortell sencer. Tot i desinflar-se ha quedat molt esponjós i deliciós!

No escriuré la recepta, perquè necessitaria bastant espai, però us puc donar l'adreça on la vaig trobar. Us la podreu descarregar, perquè és en format pdf: http://www.thermomixmagazine.com/wp-content/uploads/2010/12/roscon_de_reyes.pdf

Bé, les festes ja han acabat, però el que no s'acabarà mai són les ganes que tinc de cuinar. 

Bon appétit!

5/1/11

Bistec de bou amb la seva salsa


Aquest bloc, a part de ser un arxiu de receptes, vol ser un agraïment a Julia Child, qui va fer arribar la cuina francesa als americans. Però jo també li dono les gràcies per facilitar-me la tasca de cuinar plats boníssims des de casa. Crec que els francesos tenen una de les millors cuines del món, per no dir la millor. Cada cop que vaig a França intento gaudir de la seva gastronomia (foie, formatges, postres, carns... no acabaria). Tot és tan deliciós! Haig de dir, però, que Catalunya no queda enrere.
Arran de la pel·lícula Julie & Julia, el cuquet es va fer més gros. Durant dies vaig estar buscant el llibre Mastering the art of French cooking. A les botigues ni pensar-hi i per internet... a part que t'ho han d'enviar des dels EUA i, per tant, una pasta gansa només pel transport, no m'agrada comprar per internet. Mai saps qui hi ha a l'altra banda. Quan ho donava tot quasi per perdut, un dia passejant pel Fnac... va ser com una visió. Vaig veure un exemplar. M'hi vaig tirar com una lleona ho fa sobre una presa. En agafar-lo vaig tenir una sensació que no es pot explicar en paraules. No us ha passat mai que ancieu tant una cosa que quan l'aconseguiu no podeu expressar el que sentiu? Doncs a mi em va passar aquell dia. Com que era el meu aniversari, va ser un regal perfecte.

Per començar, vaig triar una recepta senzilleta, bistec de bou amb la seva salsa. A més, com que el llibre està en anglès tinc doble feina: primer entendre i després cuinar. No és pas que no sàpiga anglès, però tinc un vocabulari bastant pobre en el tema gastronòmic. Mirant el costat positiu, practico aquest idioma i aprenc paraules que no hagués dit mai que aprendria.

Ingredients
Bistecs (tot dependrà de quantes persones siguin a menjar)
Mantega o oli (per si a algú no li agrada el gust de mantega en el fregit)
1 tassa de brou, vi negre, vi blanc sec, vermut blanc sec o aigua
Sal
Pebre

Primer de tot posem la mantega o l'oli a la paella. Quan la mantega està desfeta del tot, posem els bistecs a la paella. Més o menys es deixen saltejar uns 3 o 4 minuts per banda. Heu de vigilar amb el foc, perquè no es cremi la superfície i quedi cru de dins. Per comprovar que els bistecs estan al punt, veureu que aquests comencen a supurar un suc vermell. Ja sé que pot semblar un pèl fastigós, però la carn al punt és quan està més bona. Si a algú li agrada ben feta, ha d'estar una estona més al foc, èro sempre vigilant que no es cremi la superfície.
Posem els bistecs en un plat prèviament escalfat al forn. Els salpebrem. Com que el forn està calent (encès NO) posem aquest plat a dins; així es mantindrà calent mentre acabem de fer la salsa.
En la mateixa paella i tirem el líquid que hàgim escollit. Jo he utilitzat brou. Tot depèn de cada moment i del gust que es vulgui donar a la salsa. Posem el foc alt i sense deixar de remenar anem reduint la salsa. Utilitzeu una cullera de fusta, així no ratllareu la paella. Un cop estigui reduïda, tireu una mica de mantega perquè acabi de lligar bé. Ja podeu emplatar els bistecs i tirar la salsa per sobre. Llestos per servir.

Bon appétit!

Mochi (pastissets d'arròs)


Finalment ha arribat el dia de provar unes postres japoneses. A casa ens encanta el menjar japonès (nous sabors) i, per desgràcia, no hem trobat cap restaurant japonès on poder-ne tastar. Per tant, la manera de menjar-ne és fer-les un mateix.
Aquests pastissets es fan en la cerimònia anomenada mochitsuki. Són unes postres que es consumeixen tot l'any, però són típiques de l'any nou japonès. Les volia fer el dia 1 (tal com havia de ser), però com podeu veure han passat ja uns quants dies. Més val tard que mai, no?

El dia d'anar a comprar els ingredients va ser estrany. Amb un paper a les mans en el que hi havia uns productes poc habituals a la meva llista de la compra, em vaig endinsar en un món desconegut per a mi, fins al moment: un supermercat oriental. La veritat és que m'ho imaginava més caòtic. Com que no estic acostumada a aquests productes, em va costar bastant trobar els ingredients. Però, al final, ho vaig aconseguir.
Aquests pastissets permeten moltes variacions, però la tradicional és la que he fet, amb anko (pasta de mongeta dolça). Si mai les feu, heu de saber que són unes postres bastant enganxifoses, però estan boníssimes. No són molt dolces.

Ingredients per 12 mochis
1 tassa de farina d'arròs glutinós
1/4 tassa de sucre
1 tassa d'aigua
Midó d'arròs per empolsinar
Pel farciment: anko i fruita

En un bol hi posem l'aigua i el sucre i ho barregem bé. Quanel sucre està ben dissolt i afegim la farina d'arròs. Ho barregem un altre cop. Hem de procurar que no quedin grumolls.
Quan ho tenim ben barrejat, tapem el bol amb paper film i ho posem al microones durant dos minuts a mitja temperatura. Després d'aquests minuts, ho remanem bé i ho tornem a posar al microones els mateixos minuts. Un cop tret, ho hem de remanar ràpid, perquè ha deixat de ser líquid.
En un superfície plana hi posem midó per tal que la massa no s'enganxi (actua com la farina blanca, quan hem de treballar la massa amb les mans). Tenin en compte que no ens cremem, aboquem la massa sobre la superfície. Si tenim midó a les mans, ens serà molt més fàcil treballar. Però penseu que la massa està molt calenta. Dividim la massa en 12 peces planes i rodones.

Ingredients per fer Anko (pasta de mongetes dolça)
230 gr de mongetes azuki
1 1/2 tassa de sucre
1 culleradeta de sal

Com que les azuki són mongetes crues, les hem de deixar en remull durant una nit abans de cuinar-les. Un cop passat aquest temps, posem les mongetes en una olla amb aigua abundant. Posem el foc fort fins que bulli. Després abaixem el foc i les coem uns 10 minuts. Passat aquest temps llencem l'aigua i hi posem 4 tasses d'aigua. Ho escalfem fins que bulli, després abaixem el foc i ho cuinarem durant 1 hora o fins que s'hagin estovat. Heu d'estar pendents que no s'acabi l'aigua abans d'hora; si fos necessari se n'hi pot anar afegint.
Quan les mongetes estiguin a punt, escorrem el líquid que quedi dins l'olla i hi afegim el sucre i la sal. Ho coem a foc lent i  ho anem remanant perquè les mongetes quedin ben impregnades. Hem d'esperar que espesseixi. En principi, aquí s'acabria de fer, però jo ho trituro perquè quedi més textura de pasta.

Un cop la pasta d'anko està refredada ja la podem utilitzar per cobrir la fruita. Jo he utilitzat maduixes, perquè m'encanten, però de'n pot utilitzar qualsevol.
Un cop ho tinguem fet, anem cobrint aquestes boles amb la massa dels mochi. Potser pensareu que no tindreu prou massa, però aquesta és elàstica i es pot estirar fins a cobrir les boles.
Com que hareu fet servir midó, les boles quedaran cobertes per una capa fina de pols que dóna un toc dolç molt especial.

3/1/11

Cargoles de formatge i pernil dolç




















Deu fer aproxiamdament un any que tinc una panificadora. Jo no sé si és perquè no poso correctament els ingredients (especialment el llevat), però els pans resultants no tenien l'aspecte que havien de tenir. La veritat és que quan fas un pa i el resultat és pèssim, se't treuen les ganes de fer-ne més. No penseu pas que vaig desistir. Al principi vaig tenir paciència però aquesta es va acabar quan vaig fer un pa amb les meves pròpies mans, sense cap màquina d'amassar, i va quedar millor. El motiu? Ves a saber, però em va caure com un gerro d'aigua freda. M'havia comprat una màquina que resultava ser una andròmina.
Com podeu suposar, la vaig deixar de fer servir. Tot i així, sempre em va quedar l'esperança de tornar-la a utilitzar algun dia. Però cada vegada que pensava en els pans...

En fi, no fa pas massa dies que em va picar la curiositat un altre cop. Però aquesta vegada, en comptes de fer cas del llibre de receptes de la panificadora, vaig buscar-ne per internet. D'aquesta manera, em basaria en receptes que algú hagués fet. Vaig trobar-ne vàries. Us confesso que em van tornar a venir ganes d'usar la panficadora. Tantes ganes, que després d'haver vist la recpta de les cargoles ho he fet. Vaig comprar formatge i pernil dolç, el únics ingredients que em faltaven per poder-les fer. Des que tinc la panificadora a casa mai ha faltat la farina especial per fer pa. És un d'aquells ingredients indispensables a la meva cuina.

Ingredients per la massa
500 grs de farina de força
125 ml de llet
100 grs de mantega
7 grs de llevat especial per pa
30 grs de sucre
5 grs de sal
2 ous més 1 per pintar

Dins la cubeta de la panificadora posem tots els ingredients: la llet, el sucre, la sal, els 2 ous sense batre, la farina, la mantega i el llevat (per col·locar aquest ingredient, farem un clot a la farina i li posarem, com si fos un volcà. Ara no recordo el motiu, però és important que el llevat no toqui els ingredients líquids abans de començar). S'engega la panificadora i es posa el programa de 'massa'. El que té de bo treballar amb una panificadora és que col·loques tots els ingredients dins la màquina i ja no t'has de preocupar de res fins que aquesta sona. Suposo que cada panificadora deu tenir els seus temps, però tarda ben bé una hora i mitja.

Un cop ha passat el temps i la massa està al punt, traiem aquesta i la posem sobre una superfície enfarinada per poder-la treballar. L'hem d'amassar amb gràcia. La deixem reposar una estona. Després agafem un curró i aplanem la massa fins que tingui una mida de 60 x 40 cm. Un cop hàgim fet això, ja podem posar-hi els ingredients que vulguem. En aquest cas, ja he farcit les cargoles com si fos una pizza: pernil dolç, formatge, salsa de tomàquet i orenga.

Un cop ja ho tenim ben farcit, enrotllem la massa per la part més ample amb molt de compte. Tallar la massa a rodanxes, que tinguin un dit de gruix. Cal anar en compte a l'hora de tallar, ja que els ingredients poden sortir. 

A mesura que anem tallant, anem posant els talls a la plata de forn prèviament forrada de paper vegetal. Un cop ho tinguem a punt, pintar les cargoles amb ou, d'aquesta manera agafaran brillantor i seran més apetitoses a la vista. Posar la plata (segurament seran dues) dins del forn sense encendre'l i tenir-les-hi durant una hora. Augmentaran de volum. Les tornem a pintar amb ou i ara sí que les posem al forn amb temperatura (180º). Les hi hem de tenir entre 15 i 20 minuts. El resultat és esplèndit.

El que tenen de bo aquestes cargoles és que poden estar farcides de qualsevol cosa: pernil salat, sobressada, roquefort..., fins i tot de coses dolces, com ara de xocolata. El proper dia que faci aquestes cargoles les faré de xocolata.

1/1/11

Pancakes


Bon any 2011! 


Semblava que mai havia d'arribar, però ja hem entrat al 2011. Comencem una nova dècada. Abans que s'acabi el primer dia de l'any volia fer un balanç de l'any que deixem enrere. No ha estat del tot dolent i, per acabar-ho de rematar m'he aficionat a les postres. Nyam! 

Hem passat tot el dia a casa descansant. Suposo que toca, perquè ens hem de recuperar de la nit passada. El menjar tampoc ha faltat. Volia començar l'any amb un esmorzar deliciós i així ha estat. He fet pancakes. Segurament que deveu pensar que sóc poc original, però ens agraden moltíssim. Avui les he fet normals, perquè n'hi ha que les volíem dolces i n'hi ha que les volien salades. Acompanyades amb embotit no sé si és el millor, jo les prefereixo amb un toc dolç. Algú les ha provat amb embotit? I què li han semblat? Jo no m'he atrevit a provar-les. Potser un altre dia.

Potser no fa falta que us digui la recepta dels pancakes, ja que són unes postres bastant habituals. Però si hi ha algú nou en això aquí està.

Ingredients
2 tasses de farina blanca
4 cullerades de mantega fosa
2 cullerades de llevat
2 ous
2 cullerades de llet
2 cullerades de mel
Una mica de sal

Nota: una cullerada equival a 15 ml i una tassa a 250 ml. 

Per fer aquesta recepta no utilitzo mai les equivalències en ml., però a vegades, si el que faig és més complicat, tinc unes mesures que són de gran ajuda, sobretot en valors petits.

Aquesta recepta és molt senzilla de fer i el resultat que s'obté és excel·lent. El que cal fer és barrejar tots els ingredients en un bol i batre-ho. Un cop tot està ben barrejat (hem de procurar que no quedin grumolls de farina) ja podem comenaçar a fer els pancakes a la paella amb una mica d'oli, perquè no s'enganxi. Fins no fa gaire, utilitzava una paella de 24 cm i els pancakes quedan molt grans. Però ara tinc una paella expressa per fer això i és perfecte. La mida és exacte. Un cop estan fetes totes fa goig de mirar la columna que en resulta.

Si no les heu provat mai, feu-ho. Val la pena. Com ja us he dit, jo les prefereixo dolces: amb xocolata, caramel o xarop de maduixa. Mmmm!

Bon profit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...