28/2/11

Pastís de crêpes amb maduixes (CWK)



Aquest mes, Whole Kitchen en la proposta dolça, ens repte a fer crêpes, un clàssic de les postres franceses. Són una d'aquelles postres que sempre he pensat que alguna vegada havia de fer, però mai havia tingut l'oportunitat de fer-les. És la cosa bona del CWK; fas coses que estan presents en la nostra vida cuotidiana, però mai hi has atinat.

Les crêpes són unes làmines molt primes d'una pasta, farcida de qualsevol cosa. És l'avantatge que tenen, lliguen tan amb dolç com amb salat. I, els farcits poden variar segons els gustos i l'origen de cadascú. Jo no sóc massa original, ja que sempre que en menjo en alguna creperia sempre demano el de sucre amb llimona. La barreja de dolç i àcid és impressionant. Aquesta vegada, però, he obtat per la fruita del temps, la maduixa i, l'he combinat amb el iogurt.

Per fer les crêpes he seguit la recepta de Whole Kitchen, però com sempre faig, l'he comparat amb altres i m'ha sorprès que no hi hagués sucre. Us he de dir que, com sempre, he reduït la quantiat d'ingredients. Per dos n'hi ha hagut de sobres. He fet servir una paella de diàmetre petit i me n'han sortit uns 10 crêpes.

Ingredients
1 ou
1 gr de sal (¿?)
50 gr de farina
5 gr de mantega
12,5 cl de llet sencera
1,5 cl d'aigua
Maduixes
1 iogurt natural
Xarop de maduixa per decorar

Primer barregem la farina tamisada amb l'ou batut i la sal. Jo no vaig utilitzar vainilla, perquè em vaig oblidar de comprar-ne (ups!). Un cop ben remenat, hi afegim la llet i l'aigua. Ho dissolem bé i després hi afegim la mantega fosa. A la recepta diu que hem de deixar reposar aquesta barreja 2 hores, però jo no ho he fet. Mai llegeixo les receptes de dalt a baix i algun dia m'he trobat en coses com aquestes: que ho haig de posar a la nevera durant unes hores o ho haig de deixar reposar... Sóc un desastre! Potser si ho llegís bé, menjaríem més bé. Per cert, haig de dir que les crêpes m'han sortit una mica salades, tot i que no hi he posat la quantitat indicada de sal. Crec que un altre dia ho faré sense i, poster i afegeixo sucre.

Agafem la paella amb una mica d'oli i hi comencem a fer les crêpes. Abans de fer-les, ja tenia pensada la recepta, un pastís. Per tant, les crêpes de mida petita em van perfectes. Un cop han estat a temperatura ambient he començat a muntar el pastís. Entre capa i capa hi posava o maduixes tallades a rodanxes o iogurt amb trossets petits de maduixa. Com podeu endivinar, les maduixes ens agraden moltíssim. A més, per acabar-ho d'arreclar, he tirat xarop de maduixa per decorar. Una delícia!

Nota: A vegades la tecnologia fa males passades i avui, amb les imatges està passant alguna cosa estranya. Si tenen la mateixa mida de base, per què una surt més petita que l'altra? Misteris sense resodre...

25/2/11

Truita amb patates i espàrrecs verds



A casa ens agraden molt les truites, sobretot la de patata i ceba (tot un clàssic). Les fem de 6 ous i ens les acabem en un àpat. Com veieu, ens fascinen. Algunes vegades les hem tastat amb altres ingredients, però sempre hem tornat a la de sempre. Aquest cap de setmana em vaig comprar la revista Cuina, per dos motius: les receptes de truites i les de foie. De moment, hem començat per la truita, que és més assequible i els ingredients són més fàcils de tenir-los a casa.

Ingredients
1 ceba petita
2 patates mitjanes
100 gr d'espàrrecs verds
6 ous
Llevat (opcional)
Sal
Oli d'oliva

Fregim la ceba i la patata prèviament tallades ben fines en una quantitat moderada d'oli i a foc lent. En fer aquesta recepta vaig saber que si es tapa la ceba i la patata l'enrossiment es produeix al mateix temps que les verdures es van estovant. Segurament la majoria ja ho sabieu, però jo encara em considero novata al món de la cuina. De mica en mica es van aprenent coses.

A mitja cocció i afegim els espàrrecs tallats petits. Deixar-ho coure del tot i quan estigui tot daurat i tou ho escorrem per treure tot l'accés d'oli.

En un recipient batem els ous i hi afegim una culleradeta de llevat. Sempre n'hi posem, perquè ens agraden que les truites siguin esponjoses. Un cop ben batuts hi incorporem les verdures. Ho remanem bé i ja està llest per acabar-la de fer. Noslatres sempre les acabem a la paella, però aquesta vegada, he seguit la recepta i ho he posat en un motlle de silicona i cap al forn prèviament escalfat a 200º. Ho deixarem coure uns 7-8 minuts, depenent de la mida dels motlles que es faci servir. Es deixa refredar una mica per poder-la desemotllar i ja està a punt per servir. Es pot menjar freda o calenta, però jo la prefereixo calentona.

Us animo a que la proveu.
Bon appétit!

Teules de cor (HEMC #51)



Sí, ja sé que han passat uns quants dies, però encara estic arrossegant receptes de st. Valentí. Com ja us he dit en altres entrades, jo no l'havia celebrat mai, de fet, aquest any tampoc ha set una excepció, però he fet bastants dolços adaptats a dissenys "romàntics". Aquesta recepta la presento al HEMC #51. Aquest mes ens repten a preparar alguna cosa per declarar el nostre amor cap a la persona estimada. La veritat és que jo no haig de preparar res especial per dir al meu marit que l'estimo, sinó que cada dia ho faig tan sols sigui un bon pa amb tomàquet.

La recepta que he escollit, són unes galetes molt primes anomenades teules que em recorden a unes de Galetes Trias. Fa molt temps que no en menjo, però s'hi assemblen bastant, valgui la diferència. Les meves són roses, amb forma de cor i gust a llimona, o sigui, que no s'assemblen en res, però la textura és molt semblant.

Ingredients
65 ml de farina
80 ml de sucre glas
2 cullerades de mantega a temperatura ambient (30 ml)
1 clara d'ou a temperatura ambient
1'25 ml d'extarcte de llimona
Colorant vermell

Batem el sucre glas tamisat i la mantega amb una batedora elèctrica durant uns 2-3 minuts, fins que obtinguem una pasta suau i esponjosa. A part, batem la clara. Un cop estigui quasi muntada, hi afegim la farina tamisada. Quan ho tinguem ben batut, hi incorporem l'extracte de llimona i el colorant. Tot i que jo vaig utilitzar el colorant vermell el resultat va ser el que es pot veure a la imatge, rosa. Crec que és perquè es tracte d'un colorant líquid. Un cop fet això, hi afegim la barreja del sucre i la mantega.

Mentre es va escalfant el forn a 190º, es poden anar preparant les galetes. Us haig de confessar que mentre les preparava, estava molt contenta perquè m'agradava com estava quedant. Vaig agafar un motlle en forma de cor i com que es tracte d'una pasat molla, n'anava posant dins del motlle. És un procés que requereix paciència. Vaig utilitzar una base de silicona per posar-hi les galetes. Entre galeta i galeta s'hi ha de deixar una mica d'espai, perquè un cop agafen calor dins del forn i, ara ve la decepció, es defan. Sí, sí, com ho llegiu. La feina que es té per posar la pasta dins del motlle i que quedi plana es perd. Al forn hi han d'estar entre 3 i 5 minuts (o més depenent del forn que es tingui) vigilant que no agafin un color daurat. Un cop passats aquests minuts, les traiem i abans no es refredin del tot, els hi hem de tornar a donar la forma de cor.

Com podeu veure, són unes galetes molt senzilles a la vista, però la seva elaboració no ho és tant, bàsicament a partir que les hem de muntar. Però tot i així, val la pena l'esforç realitzat, perquè el resultat és excel·lent. Són lleugeres i cruixents. Segurament en tornaré a fer, però aquesta vegada seran rodones i de colors diferents.

22/2/11

Hanami dango


Amb aquesta recepta participo en el 1r Concurs de postres, una iniciativa del bloc La cocina de Sara. Des que vaig saber l'existència d'aquest concurs, el meu cap es va posar en marxa. Vaig pensar en moltes postres, però cap m'acabava de convèncer per aquest concurs. Finalment, aquest cap de setmana vaig veure la llum. Feia molt temps que volia provar aquesta recepta i ara ja puc dir que ho he fet. El menjar japonès m'apassiona i com que no trobo cap restaurant on poder-ne gaudir, les haig de fer a casa.

Aquestes postres japoneses són les que es fan pel festival de Sakura. Molts, com jo fins no fa gaire, deveu pensar què carai és aquest festival. Us en faré cinc cèntims. En aquest festival es dóna la benvinguda a la primavera. La imatge típica d'aquests dies són persones fent un picnic sota els cirerers florits. Ja sé que m'he avançat un mes, però amb la globalització culinària ja no hi ha fronteres d'espai ni de temps. Tot i així, crec que les tornaré a fer al dia que toca, perquè m'han agradat i, sobretot, perquè vull que quedin amb l'aspecte que han de tenir (boles perfectes). No és complicat fer-les, però es necessita una mica de paciència i, us confesso, que aquesta vegada no n'he tingut la suficient. Però tot i així, el resultat és més que acceptable.

Ingredients
1/2 tassa de farina d'arròs no glutinosa
1/2 tassa de farina d'arròs dolç (Mochiko)
1/2 tassa de farina de blat de moro (Maizena)
1 tassa de sucre
1 tassa d'aigua
1/2 culleradeta de te verd en pols (Matcha)
Colorant alimentari de color vermell
1 culleradeta d'extracte de vainilla (opcional)
Pinxos de fusta

En un bol barregem la farina d'arròs, el Mochiko, la Maizena i el sucre amb una forquilla. A continuació hi afegim l'aigua. Ho mesclem bé fins que no quedi cap grumoll. Dividim la barreja en tres parts.

En un cassó hi posem una part de la barreja i ho escalfem a foc lent. Sense deixar de remenar, hem d'aconseguir que la barreja es transformi en una massa que es desenganxi de les parets del cassó. Ha de resultar una massa sòlida. Aquesta mescla servirà per fer el dango blanc.

En una altra part hi afegim el colorant vermell i l'extracte de vainilla. Seguim el mateix procediment d'abans. D'aquí en sortirà la massa per fer el dango rosat.

Pel dango verd, afegim el te verd a la última part de la barreja i fem el mateix que abans.

Un cop les masses s'han refredat, les pastem per separat i en fem boles. A mi me n'han sortit 8 per cada color, però dependrà de la grandària que cadascú faci. Per tal que la massa no se'ns quedi enganxada a les mans, ens mollerem aquestes amb aigua. D'aquesta manera treballarem més bé i no perdrem massa pel camí. Quan les tinguem totes fetes les enfilem als pinxos per l'ordre que toca: verd, blanc i rosat (com podeu veure, jo em vaig equivocar, ups! un error).

Un cop tenim tots els pinxos, els posem a coure al vapor sobre una planxa lleugerament engrassada, durant uns 10-15 minuts. Els deixem refredar i ja els podem servir.

Tot i ser unes postres que són molt elaborades no són difícils de fer, i és per això que us animo a fer-les. Sempre és bo tastar nous sabors. Són bons i tenen una textura que no hi estem gens acostumats.

19/2/11

Pastís de groselles vermelles (CSC #2)


Amb aquest pastís col·laboro amb el CSC (Cocinamos sin crueldad) d'aquest mes de febrer. És una iniciativa com l'HEMC, però vegeteriana/veganz. Quan l'amfitriona publica totes les receptes enviades, és un goig veure la quanitat de receptes que es poden fer només amb un sol ingredient. Aquesta vegada, però, no hi ha un producte concret, sinó un color, el vermell. El motiu pel qual es va triar aquest color és st. Valentí. Com que jo no el celebro, les postres que presento no tenen res a veure ni amb l'amor ni amb l'acte de seducció... Bé, potser això no és del tot cert, ja que tinc un cert amor cap a la cuina.

Produtes vermells que es trobin ara al mercat i que serveixin per les postres, n'hi ha poquets. Sort n'hi ha que ja és temporada de maduixes! M'encanten. En podré gaudir fins al juny. Com us podeu imaginar, aquestes no faltaran a la meva nevera durant uns quants mesos.

Al principi havia pensat fer algunes postres amb maduixes, però al final m'he decidit per les groselles. Ja sé que no són de temporada, però les tenia congelades des de feia uns dies i no veia mai l'oportunitat de fer-les servir. Els ingredients són per fer un pastís petit. Jo he utilitzat un motlle de 16 cm. Si sou molts a l'hora de menjar-ne, només cal que dobleu els ingredients.

Ingredients per a la massa quebrada
100 gr de farina
1/2 culleradeta de llevat
62 gr de mantega a temperatura ambient
50 gr de sucre
1 rovell d'ou

Hem de barrejar la farina amb el llevat i ho amassem amb la mantega, el sucre i el rovell fins a obtenir una massa homogènia. Per treballar millor, feu-ho amb les mans. Un cop estigui lligada, ho emboliquem amb paper film i ho posem a la nevera durant uns 30 minuts.

Un cop passats els minuts, estirem la massa i la posem al motlle preferiblement desmontable, prèviament engrassat. La massa ha de formar una vora elevada. Posem la massa al forn ja calent durant 15 minuts a 200º.

Ingredients per al farcit
50 gr de sucre
125 gr de groselles vermelles
1 clara
1 culleradeta de farina de blat de moro (Maizena)

Rentem les groselles i en reservem algunes branquetes per decorar. Muntem la clara i hi afegim el sucre i la farina de blat de moro. Ho batem durant uns minuts fins que les clares estiguin al punt. Hi afegim les groselles i ho remanem amb compte. Extenem aquesta barreja sobre la pasta ja cuita i ho tornem a enfornar durant uns 10-15 minuts a 200º fins que adquireixi un daurat lleuger.

Per servir, ho adornem amb les branquetes que hem reservat.

18/2/11

Pasta fresca llarga a la carbonara (CWK)


Aquest mes de febrer, en la proposta salada, Whole Kitchen ens repte a fer pasta fresca llarga, un plat típic de la cuina italiana.

Per a mi ha set un gran repte, perquè no n'havia fet mai. La pasta m'encanta. Me la menjo preparada de qualsevol manera, fins i tot amb un rajolí de salsa de tomàquet. Abans n'era bastant consumista, però des que el meu marit va aparèixer a la meva vida, les racions s'han reduït dràsticament. El motiu? Doncs que no li agrada massa. Sempre em diu que en faci, que ell en menjarà menys, però quan saps que a algú no li acaba de convèncer, automàticament desapareix del menú diari. Què s'ha de fer per amor! Sempre aprofito aquells dies que no mengem junts per fer-ne. Sort n'hi ha que a la meva nena, tot i encara ser molt petitoneta, li agrada. Serem dos contra un.

La meva aventura particular amb la pasta no va començar massa bé. Ho he fet dos cops. El primer, us haig de dir que, molt a pesar meu, la pasta resultant va anar directament a les escombraries. Quin fàstic! No em vaig desaminar i l'endemà ho vaig tornar a provar. A la segona va anar a la vençuda. Quina pasta! Quin aspecte més deliciós! I quin gust! Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi.

Pel que fa la salsa que vaig utilitzar per acompanyar la pasta va ser la carbonara. És la que m'agrada més. El que passa que no tenia bacon i vaig utilitzar pernil salat. Segurament li dóna un gust més fort.

Ingredients per a 2 persones (amb poca gana)
100 gr de farina
1 ou

Com que a casa només som dos i, concretament en aquest cas, només en menjava jo, vaig reduir molt els ingredients. Creia que la massa de la pasta era més complicada, però només amb aquests dos ingredients s'obté una pasta boníssima. El primer que s'ha de fer és barrejar-los fins que quedi una massa homogènia. Un cop feta, s'embolica amb paper film i es posa a la nevera durant 30 minuts.

Passat el temps es parteix la massa en dues boles. Se n'agafa una i s'estira amb el corró en una superfície enfarinada. Tant el corró com la superfície s'haurà d'anar enfarinant contínuament, sinó la massa hi queda enganxada. Quan aquesta tingui un gruix d'uns 6 mm es deixa reoposar durant uns minuts. Després es tornar a estirar fins que tingui 2 mm. Jo no tinc cap utensili especial per pasta, però vaig agafar el tallant de pizza i va anar la mar de bé. Vaig fer tires. Totes elles van sortir irregulars. És el problema de no ser professional i no tenir les eines adequades. Amb l'altra bola es fa el mateix.

Com que era l'hora de dinar vaig bullir la pasta de seguida. No la vaig deixar assecar. Va bullir no més de 2 minuts. A mi, la pasta m'agrada al dente.



Ingredients per a la salsa
Pernil salat
Xampinyons
Crema de llet
Oli

No he posat quantitats, perquè dependrà del gust de cadascú. 
Amb una mica d'oli a la paella vaig fregir el pernil i els xampinyons tallats a trossets petits. Un cop fets, s'hi tira la crema de llet. Com que redueix bastant, hem d'estar pendents que no en falti perquè es podria cremar. Quan la crema de llet comença a tenir una textura més espessa (textura de salsa) hi tirem la pasta. Ho barregem una mica, perquè la salsa impregni tota la pasta i ja està llesta per servir i menjar.

16/2/11

Bagels amb roquefort i pera


Ara feia dies que no cuinava alguna cosa per poder penjar. Avui he fet bagels per sopar. Si algú no sap de què estic parlant, tranquils, jo no fa pas gaires dies que sé què són. Els definiria com uns donuts, perquè tenen un forat al mig, però salats. Com que no tenen un gust fort, es poden acompanyar de qualsevol farcit. Avui he obtat per roquefort. A casa ens agrada molt! És un d'aquells ingredients que no falta mai a la nevera. De pera tampoc en falta mai. Algú pot pensar, quina barreja més estranya! La veritat és que jo ho he pensat. I us puc dir que m'ha sorprès gratament. És una combinació espectacular. Amb la primera mossegada, el meu marit m'ha dit: quan en tornaràs de fer?

La recepta original és per 16 unitats. En una casa que només som 2, és una quantitat massa gran. No he tingut més remei que reduir les mides de tots els ingredients. Si algú vol provar aquesta recepta i són molts, només ha de doblar les quantitats.

Ingredients per a 8 bagels
12 gr de llevat de pa (si és fresc, n'heu de posar el doble)
1 polsim de sucre
1/2 cullerada de brou hidratat (pastilles tipus Avecrem)
200 gr de farina
75 gr de formatge ratllat
1/2 culleradeta de pebre vermell dolç
25 gr de mantega en pomada
1/2 cullerada de bicarbonat de sodi
1 ou

Ingredients per als farcit
125 gr de roquefort
2 cullerades de iogurt natural
Trossos de pera

Primer de tot hem de diluir el llevat, el sucre i el brou deshidratat en 125 ml d'aigua a temperatura ambient. Després hi afegim la farina, 50 gr de formatge, el pebre i la mantega. Pel que fa al formatge, a la recepta original especifiquen que sigui emmental, però jo he utilitzat aquests preparats que venen per fer pizza amb 4 tipus de formatges. M'atreviria a dir que es pot utilitzar qualsevol formatge; el que es tingui a casa. Un cop tinguem la barreja feta, deixem reposar la massa uns 40 minuts.

Quan hagin passat aquests minuts, veurem que la massa ha augmentat de volum i que és molt esponjosa. És curiós que el fet de manipular-la perdi volum. Preescalfem el forn a 200º. Dividim la massa en 8 porcions, formem boles amb cadascuna d'elles i els hi fem un forat al mig.

Quan els tinguem a punt, els bullim en aigua amb el bicarbonat de sodi durant 1 minut i els deixem escórrer. Abans de bullir-los, les boles són petites, però amb la bullició augmenten. Al principi estava una mica decepcionada, perquè creia que m'havia equivocat, però un cop bullits, m'ha tornat la confiança. Un cop ben escorreguts, els posem a la plata del forn forrada prèviament amb paper vegetal. Els pintem amb ou i a sobre hi acabem de tirar la resta de formatge ratllat. Els posem al forn a nivell mitjà durant 10 minuts. El temps de cocció depèn molt de cada forn. Jo li he hagut de tenir uns 20 minuts. Sigui el temps que sigui, sempre hem d'estar atents que no se'ns cremin.

Mentrestant, barregem el roquefort i el iogurt. Hem d'intentar que el formatge quedi amb trossets ben petits. Quan el bagels estiguin una mica freds, els partim per la meitat en horitzontal i els farcim de la salsa de roquefort i hi afegim trossos de pera. I ja es poden servir.

Sempre que haig de fer sevir un ou per pintar alguna cosa, mai sé què fer-ne després. Avui no he tingut cap problema en donar-li un destí. He fet una truiteta i l'he posada dins uns bagel. Boníssim!

Bon appétit!

14/2/11

Cake pops per St. Valentí



Només fent una ullada als blocs, una es pot adonar del dia que és avui: st. Valentí, el dia dels enamorats. No en sé molt d'aquest dia, perquè mai l'he celebrat. Hi ha moltes coses que han vingut de fora que me les he apropiat com a "meves", però concretament aquesta no. Suposo que és perquè com a catalana, el meu dia dels enamorats és per st. Jordi. 

Aquesta ha set la primera vegada que he fet alguna cosa relacionada amb st. Valentí. La prova són aquests cake pops de xocolata. Els podia haver fet de qualsevol forma, però ja que és avui, són cors. Són molt senzills de fer i són molt atractius, sobretot per la canalla. I, per cert, estan boníssims. Sempre he torbat molt atractius els cake pops. Els trobo molt originals. Amb aquests, jo no ho he estat massa, però sempre hi ha la primera vegada. Ja us dic que aquests no seran els últims. Per festes d'aniversaris pels petits de casa són ideals.

Per aquests cake pops he utilitzat les sobres que tenia d'un pastís de xocolata. Ho he esmiculat amb una forquilla i quan ho he tingut hi he afegit crema de formatge tipus Philadelphia. D'aquesta manera he aconseguit una massa (com plastilina) amb la qual ha set molt fàcil treballar-hi. He utilitzat un motlle per donar-los la forma de cor. Un cop els he tingut tots fets els hi ha posat pal. A part, he desfet xocolata al bany maria i quan ha estat llesta hi he anat posant els cors. Per impregnar-los de xocolata s'ha d'anar amb molt de compte perquè no s'espatllin. S'ha de fer amb moviments suaus i circulars. El problema que té la xocolata desfeta és que va regalimant. M'he armat de paciència i he deixat que la xocolata que sobrava caigués. Un cop he vist que ja havia caigut tota, ho he posat a la nevera perquè s'endorís. Si els voleu decorar amb anissets petits, heu de pensar de fer-ho abans no s'endoreixi del tot. Perquè s'enganxin, la xocolata encara ha d'estar molla.

Us animo a fer cake pops. És una manera diferent de menjar pastís. El resultat és excel·lent i encara ho és més sabent que són tan fàcils de fer.

11/2/11

'Yemas de Ávila'


Aquesta és una d'aquelles receptes que no hagués fet mai, sinó hagués estat per la gran quantitat de rovells que tenia acumulats, concretament 11. Segurament us preguntareu el perquè en tenia tants. Doncs resulta que durant uns dies em vaig dedicar a fer postres que portaven només clares. Va ser pura casualitat. 

Vaig trobar vàries receptes que només portaven rovells, però aquesta em va semblar la més senzilla i la més ràpida. Veureu que en la recepta, a part dels 11 rovells hi ha un ou més. Jo no el vaig posar, perquè en aquells moments havia acabat les existències. No n'estic segura de com hagués afectat aquest ou, però crec que hagués deixat les pastes un pèl més molles. Però tot això són suposicions.

El resultat m'ha agradat. Em recorda a unes altres postres, però no us sabria dir exactament quina. És un sabor que em recorda molt el Nadal. Us hagi de ser sincera: són unes postres no aptes per a diabètics. Són sucre en estat pur.

Ingredients
250 gr de sucre
11 rovells d'ou
1 ou
Ratlladura d'una taronja
250 ml d'aigua
Sucre glas

Posem l'aigua i el sucre en un cassó i ho posem al foc per fer un almívar. Ha de quedar bastant espès; hauríem de poder fer una bola amb ell. Per aconseguir la textura desitjada tarda uns quants minuts, per tant, paciència. Jo ho mantenia a foc bastant baix, perquè no tinc massa bona experiència amb les coses que necessiten reducció. Per sort, aquesta no se'm va cremar. La veritat és que vaig estar-ne molt pendent.

Mentre es va reduint l'aigua amb el sucre, batem els rovells, l'ou i la ratlladura. Un cop l'almívar estigui al punt, hi afegim la barreja dels rovells. Ho continuem coent sense deixar de remenar, fins que els rovells estiguin quallats.

Ho retirem del foc i posem la massa en una superfície prèviament coberta per sucre glas. Ho deixem refredar. Un cop freda, ja la podem manipular. En fem boles i les arrebossem amb el sucre glas. Es posen dins de motlles, però com que no en tenia, han anat directament al plat.

A veure si us atrebiu amb aquesta bomba de pastisseria!

7/2/11

Focaccia amb pebrot i ou (Santa Rita)

Aquesta recepta participa en el concurs de farines Santa Rita. El concurs té la peculiaritat que l'has de fer amb la farina que proposen. I, la farina escollida per aquest mes ha estat l'especial per a pizza. Tot i que òbviament és per pizzes, també es pot uitlitzar per fer empanades o focaccias, entre altres. Durant aquest mes, he provat dues receptes, una pizza i una focaccia. La pizza va ser la primera i haig de dir que ens va sorprendre molt, tant que fins i tot el meu marit em va dir que sempre més faríem les bases. Vaig estar molt orgullosa d'aquest comentari. Sempre va bé que et diguin alguna floreta culinària. La segona recepta, la focaccia, la vaig fer ahir i també em va sorprendre molt. No n'havia fet mai. És molt diferent de la pizza. El dilema estava servit. Quina recepta triaria?

Finalment, he triat la focaccia. Crec que és la més original (com que no n'havia menjat mai). Pel que he pogut veure, la típica és amb tomàquets amb herbes aromàtiques. Com que no tenia ni una cosa ni l'altra, vaig haver d'improvitzar i finalment vaig obtar per fer-ne un entrepà. Però no un entrepà qualsevol, no! El meu marit el volia fred i jo calent. Quin dilema! Doncs els vaig fer tots dos. Un el vaig fer amb tomàquet i anxoves i l'altre amb pebrot i ou. Pel meu marit el millor era el ferd, però jo crec que el calent guanyava per golejada. El fet que el rovell de l'ou sortís del seu niu i ho impregnés tot... Només en pensar-hi se'm fa la boca aigua. Nyam!

Ingredients per a l'esponja
10 gr de llevat de pa
1 culleradeta de sucre
125 ml d'aigua tèbia
100 gr de farina

Ingredients per a la massa
500 gr de farina
10 gr de sal
50 cc d'oli d'oliva
Aigua

Ingredients per al farcit
1 pebrot escalivat
1 ou ferrat
Oli d'oliva
Orenga

Per fer l'esponja, hem de disoldre el llevat amb el sucre i l'aigua. Un cop ben dissolt, afegim la farina. Quan estigui tot ben remenat, ho deixem reposar uns 10 minuts. Veurem que aquesta pasta comença a pujar.

Per la massa, tamisem la farina amb la sal en un bol. Fem un forat al centre i incorporem l'esponja i l'oli. Ho comencem a remanar. Veurem que queda molt sec, per tant hi hem d'anar incorporant aigua. No us puc dir la quantitat, perquè tot dependrà de cadascú, però ja veureu que la massa va adquirint una textura tova i elàstica. Quan creieu que ja està a punt, la passeu sobre una superfície plana i enfarinada. És la millor manera de manipular-la. L'amassem uns 10 minuts. Es pot fer de moltes maneres, però jo us recomano que des d'un principi ho feu amb les mans. Com ja he dit en altres ocasions, m'ho passo molt bé amassant.

Jo he posat la massa dins d'un motlle quadrat, perquè m'ha set més fàcil a l'hora de donar-li forma, però es pot posar sobre la plata del forn amb paper vegetal. Pintem la massa amb oli i la deixem reposar fins que dobli el seu volum. Després hem d'enfonsar els dits suaument en la massa i l'anem estirant. Jo he omplert tot el motlle. Han de quedar foradets petits a la superfície. Ho tornem a pintar amb oli. Tapem la massa i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum.

Preescalfem el forn a 190º i cuinem la focaccia durant uns 30 minuts. Un cop passats, ho treiem i ho deixem refredar. Quan ja s'hagi refredat, partim la focaccia en 4 trossos. Pel sopar d'ahir en vam utilitzar 2. És un pa que atipa molt i més quan el farcim de pebrot i ou. He partit un tros per la meitat de manera horitzontal. He posat oli a les llesques, perquè fos més amorós. Finalment hi he col·locat el pebrot escalivat, l'ou ferrat i una mica d'orenga.

Una delícia!
Buon appetito! 


5/2/11

Macarons de gerds


Ja és divendres i avui he tingut ganes de fer alguna cosa dolça per tot el cap de setmana. Fa dies que tenia una capseta de gerds congelada i he decidit utilitzar-la. Hi ha tantes receptes per fer? Però m'he decantat per macarons. Són unes galetes franceses molt cuques. Poden tenir el color que vulguis. Són una passada. 

La primera vegada que les vaig veure va ser en una de les meves visites a París. La veritat és que va ser el primer cop que em passejava pel carrers de la ciutat sense cap mena de pressa. M'encanta caminar perquè d'aquesta manera es veuen moltes coses, que sovint no són gens turístiques. Sóc de les que m'agrada viatjar a ciutats i me les patejo de dalt a baix. De petita ja ho feia (deixant els meus pares morts de cansament) i de gran ho continuo fent, sort n'hi ha que el meu marit també és d'aquest estil. Com us podeu imaginar, veiem tot allò turístic i encara ens queden dies per veure la vida real de les ciutats. És magnífic! Molt sovint és més interessant allò que trobes per casualitat que no allò típic, en el qual es reuneixen milers de persones al seu voltant seguint bastons o paraigües de colors estridents. Grups turístics... Quin món! Ja en parlarem un altre dia, ja que és un tema molt dens. Això sí, és molt interessant observar-los.

Us podeu creure que no en vaig comprar? El temps va anar passant i finalment els vaig veure en una pastisseria de Barcelona (no recordo el nom). Em vaig emocionar, perquè allò significava globalització gastronòmcia. Aquell dia vaig saber el seu nom, macarons. Com que encara no m'havia sortit la vessant cuinera, no en vaig fer cabal. Però el dia que va sortir, va ser el primer que vaig fer, buscar-ne la recepta. No sé perquè, ho vaig anar deixant. Però avui m'he decidit. Ja sé que no tenen l'aspecte que haurien de tenir (per les imatges que he vist), però estan boníssims. I la crema de gerds... la meva perdició. No sé perquè no tenen el mateix aspecte. Espero que quan vagi agafant experiència, vagi sortint millor.

Ingredients
115 gr d'ametlles moltes
200 gr de sucre glas
4 clares a temperatura ambient
90 gr de sucre
1 cullerada de puré de gerds

Ingredients per al farcit
60 gr de mantega amb textura de pomada
250 gr de sucre glas
100 gr de puré de gerds

Primer de tot he fet un puré amb els gerds, ja que per fer la pasta dels macarons n'hi poso una cullerada.

Barregem l'ametlla molta i el sucre glas i ho reservem. En un bol net i sec, muntem les clares fins que estiguin espumoses. Mentre batem, afegim el sucre de mica en mica i després el puré de gerds. Les clares estan al punt quan girem el bol del tot i aquestes no cauen. Un cop estiguin fetes, hi afegim 1/3 de la barreja anterior i ho barregem amb moviments ràpids. Afegim 1/3 més i ara els moviments seran envolvents. I, finalment, hi afegim l'últim terç.

Posem aquesta pasta en una mànega pastissera i sobre la plata del forn que prèviament l'haurem forrat amb paper vegetal (podem utilitzar una làmina de silicona), hi anem fent pilonets rodons. Ho deixem reposar 30 minuts, perquè formi una crosta.

Preescalfem el forn a 180º. Quan estigui calent, posem la plata a dins i ho deixem uns 10 minuts. Treure i deixar refredar uns minuts. Ho passem sobre una reixa i ho deixem refredar del tot.

Per fer el farcit, batem la mantega fins que sigui suau i hi afegim el sucre glas i, finalment, el puré de gerds. Ho barregem bé. I ja podem farcir els macarons. La recepta diu que ho hem de deixar reposar com a mínim unes 6 hores, però us haig de ser sincera: jo no he pogut resistir la temptació i me n'he menjat uns quants. Estaven deliciosos! A veure què tal seran demà.

La meva primera experiència amb els macarons no ha estat del tot dolenta. No són complicats de fer. Però tot i així, encara hi ha molt camí a fer.

Bon appétit!

2/2/11

Muffins de pastanaga


Ahir a la tarda vaig decidir que faria alguna cosa diferent per sopar i vaig optar per fer muffins, però aquesta vegada els faria salats. De pas, aprofito aquesta recepta per participar en el primer concurs de cupcakes i muffins salats que ha organitzat el bloc de l'Alma, Objetivo el Cupcake Perfecto.Va ser un gran repte per a mi, ja que l'última vegada que vaig intentar fer-ne, el resultat va ser un desastre total. Aquesta vegada però, us haig de dir que n'estic molt orgullosa. La imatge que tinc de veure'ls dins del forn pujant com l'escuma... no té paraules. Quin goig! A més, van quedar molt flonjos. Com que no n'havia fet mai, no em pensava que atipessin tant. De fet, ja ens ho podíem imaginar, perquè els que hem menjat fora de casa (dolços) et deixen bastant ple. Jo sóc d'aquelles que redueix al màxim els ingredients d'una recepta, perquè essent només dos a casa, no és pla de fer grans quantitats de menjar; però com veureu, aquesta no l'he pogut reduir, ja que només té 1 ou. Tindrem muffins durant dies. El perill que té això és que ho acabis avorrint. Espero que no ens passin, perquè han quedat força bons.

Ingredients per a 12 muffins
250 gr de farina
2 1/2 culleradetes de llevat en pols
1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
1 culleradeta de sal
100 gr de formatge ratllat
1 ou
60 ml d'oli d'oliva
250 ml de llet

Ingredients per al farciment
150 gr de patates
150 gr de pastanagues
75 ml de llet atemperada
Sal

Preescalfem el forn a 180º. En un bol barregem la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal i el formatge ratllat. En un altre bol batem l'ou i hi afegim l'oli i la llet. Quan ho tinguem ben remenat, hi afegim la barreja anterior de mica en mica, perquè es bagi absorvint bé. Un cop fet, ho posem en els motlles. Jo he fet servir motlles de silicona, però si no en teniu, penseu que els heu d'engrassar abans. Ho posem al forn en el nivell mitjà durant uns 20-25 minuts.

Mentre es van fent els muffins, pelem les pastanagues i les patates, les tallem a daus i les bullim amb una mica de sal. Quan estiguin fetes, preparem el puré amb la llet i ho condimentem amb sal.

Quan els muffins esiguin fets, els deixem refredar. Un cop freds, els tallem per la meitat en horitzontal i els farcim amb el puré. Els decorem al gust. Jo he posat una mica de puré per sobre, una rodanxa de pastanaga crua i un trosset d'alfàbrega.

L'avantatge que té aquesta recepta és que es pot fer amb qualsevol tipus de farciment. Si no els avorreixo, els provaré amb altres gustos.

Bon appétit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...