31/3/11

Financiers amb matcha (CWK)


Whole Kitchen, en la seva proposta dolça per al mes de març, ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia francesa, financiers.

Fins al dia que es va fer públic la proposta dolça per aquest mes, no havia sentit mai a parlar d'aquests pastissets. M'ha sorprès la seva rapidesa a l'hora de fer-los. Però el que més m'ha agradat ha set la seva textura. Són molt flonjos i lleugers. Són ideals per acompanyar un te o cafè a mitja tarda. Com que es poden preparar de moltes maneres, aquesta no serà l'única vegada que en faig. A més, m'ha agrdata aquesta recepta perquè no he hagut de reduir els ingredients. En una casa on som 2, 6 peces són les idelas.

Ingredients per a 6 financiers
55 gr de sucre glas
40 gr de farina
40 gr d'ametlla en pols
2 cullerades de te matcha 
60 gr de mantega
4 clares d'ou gran

Preescalfem el forn a 180º.

En un cassó, fonem la mantega a foc lent. Un cop fosa, la deixem refredar. En un bol batem el sucre glas, la farina, l'ametlla i el te matcha durant uns 5 o 6 minuts. A part, batem les clares sense arribar a muntar-les. Les barregem amb molt de compte amb la mescla de la farina. Amb moviments sempre envolvents, hi anem incorporant la mantega freda. Una vegada fet això, ja podem posar-ho en els motlles.

Ho enfornem durant 20 minuts fins que adquireixin un to daurat. Ho deixem refredar abans de desemmotllar.

Bon appétit!

Stromboli de xampinyons i bacon


Ja és dimecres i, com us vaig dir fa uns dies, els dimecres toca pa. Estic tan aficionada al pa que fins i tot ja en faig als caps de setmana. Però no us penseu pas que a casa només mengem això, no! Els que faig són de mida reduïda i, per tant, amb quasi un àpat desapareixen. De fet, avui, ens l'hem acabat tot per sopar.

Quan penso en pa, sempre em venen al cap imatges de formes rodones o allargades amb molta molla. Però aquesta vegada l'he volgut fer un xic diferent. Avui no l'hem hagut d'acompanyar amb embotit, sinó que amb el pa sol ja n'hem tingut prou. Tu diràs, amb xampinyons, bacon i formatge. Mmm, només en pensar-hi se'm fa la boca aigua.

Ingredients per a la massa (mida petita)
112 ml d'aigua
1 1/2 cullerada d'oli d'oliva
1/2 culleradeta de sal
200 gr de farina de pa
1/2 culleradeta de llevat de pa

Ingredients per al farcit
125 gr de xampinyons a làmines
100 gr de bacon tallat a trossets
150 gr de mozzarella a làmines
Alfàbrega
Sal
Sal gruixuda

Posem els ingredients per ordre dins la cubeta de la panificadora. Un cop fet això, seleccionem el programa d'amassar. En el meu cas és el número 12 del menú i tarda 1:30 minuts.

Quan falti mitja hora perquè s'acabi, en una paella fregim els xampinyons i el bacon. Quan estigui fet, ho deixem refredar.

Quan la massa ja estigui, la posem en una superfície enfarinada i l'estirem amb un corró fins a aconseguir un quadrat o rectangle (dependrà de la traça de cadascú) d'uns 33 cm. A sobre hi posem la mozzarella, l'alfàbrega, els xampinyons i el bacon. Hi tirem una mica de sal. Enrotllem la massa sense pressionar-la i la posem en una plata de forn amb la unió per la part de sota. Pessiguem els extrems per tancar la massa. Ho cobrim amb paper film impregnat amb oli sense pressionar. Ho deixem reposar en un lloc càlid durant uns 30 minuts.

Passats els minuts, agafem un punxó o un ganivet enfarinat i fem forats a la massa sempre vigilant arribar fins al fons. Fet això, tirem l'oli i la sal gruixuda per sobre. Ho posem al forn preescalfat a 220º durant uns 25 minuts fins que hagi pujat i daurat.

Es pot servir calent o fred. Nosaltres ens l'hem menjat acabat de fer i ha set deliciós. La gràcia d'aquest pa és que es pot farcir amb milions d'ingredients. Ja tinc ganes de provar-lo amb altres gustos. Mmm!

27/3/11

Pastissets de canyella



El bloc Tu E chef ha organitzat el Concurs d'Herbes i Espècies, per celebrar els seus tres primers mesos de vida. El primer cop que ho vaig veure, de seguida me'n vaig despreocupar, perquè jo no sóc gaire de cuinar amb herbes. A més, quan participo en algun concurs em poso un repte a mi mateixa, si puc, haig de fer sempre postres. Els dies vana anar passant i de cop i volta em va venir al cap que no totes les espècies o herbes són per cuinar plats salats. Què me'n dieu de l'anís i, sobretot, de la canyella? M'haureu de perdonar, jo no en sóc una gran experta, i segurament me'n deixo alguna.

Un cop triada l'espècie, només faltava triar la recepta. Com que sóc bastant exigent, volia que a més de tenir gust a canyella, aquesta es veigués. Quin repte, eh? Finalment, he obtat per aquests pastissets de canyella que estan arrebossats amb ella mateixa. Ens surt la canyella per les orelles, però ens és igual, perquè el resultat és excel·lent. Crec que no havia menjat mai unes postres amb tan gust a canyella com aquests pastissets. Són una delícia.

Ingredients per a 12 pastissets (aprox.)
150 gr de farina
60 gr de mantega a temperatura ambient
50 gr de sucre
1 ou
1 culleradeta de canyella en pols
Més canyella en pols per arrebossar

En un bol hi posem la farina, la mantega, el sucre, l'ou i la canyella. Ho remanem, preferiblement amb les mans, fins que la massa sigui compacte i homogènia.

Fem boles i les arrebossem per canyella en pols. Les espolsem per treure'n la que sobri.

Posem les boles a la plata del forn i les enfornem durant uns 20 minuts al forn preescalfat a 190º.

Com podeu veure, aquests pastissets són molt fàcils de fer i el resultat és exquisit.

25/3/11

Quiche de roquefort i pera (CWK)


Whole Kitchen, en la seva proposta salada per al mes de març, ens convida a preparar un clàssic de la cuina francesa, quiche.

Feia molt temps que no menjava quiche i aquest repte m'ha servit per retrobar-me amb aquest plat curiós. Sempre l'havia menjat de verdures. No sé perquè, però el de carn no m'havia atret mai. I aquesta vegada tampoc l'he fet de carn, però tampoc de verdures. He utilitzat roquefort i pera. Si m'heu seguit, ja sabreu que aquesta combinació m'agrada molt. Tenia dubtes si amb l'ou quedaria bé, però us haig de confessar que està boníssim.

Ingredients per a la massa
250 gr de farina
150 gr de mantega a temperatura ambient
1 culleradeta de sal
1 ou
1 cullerada de llet freda

Ingredients per al farcit
1 ou
3 rovells
Mozzarella ratllada
Formatge roquefort
Sal
1/2 pera

Com que sóc una mica manasses, sempre prefereixo fer les primeres barreges dins d'un recipient i després tresballar-ho sobre una superfície plana amb les mans. Per tant, el primer que he fet ha set posar la farina, la mantega, la sal i l'ou en un bol. Ho he barrejat bé amb les mans fins que he aconseguit una textura grumollosa. Després hi he tirat la llet de mica en mica. Al final m'ha quedat una massa homogènia i elàstica. Un cop feta, l'he embolicada amb paper film i l'he posat a la nevera durant 1 hora.

Passada l'hora, l'he tret i l'he estirat fins que ha tingut un gruix de 2 mm aproximadament. L'he posat dins del motlle i he retallat el que ha sobrat. He posat paper vegetal a la base i ho he omplert de llegums seques. Així mateix, ha anat al forn preescalfat a 190º durant uns 15 minuts. Després he tret les llegums i ho he tornat a posar al forna uns 5 minuts més. Passats els minuts, ho he tret i ho he reservat.

Mentrestant, he preparat el farcit. En un bol hi he posat l'ou i els 3 rovells i els he batut. Després hi he afegit la nata i quan ho he tingut ben remenat hi he tirat mozzarella ratllada, trossets petits de formatge roquefort i la sal. Un cop fet, he abocat aquest farcit sobre la base i per sobre hi he posat rodanxes de pera. Ho he posat al forn aproximadament una hora. Per saber si està feta la quiche, agafem una forquilla i si surt neta és que ja està a punt. Ho deixem refredar una mica i ja es pot servir.

Bon appétit!

Bunyols de pèsols (CSC #3)


No sé si us passa a vosaltres, però a mi em passen els dies volant. Ja és 25 de març! I avui s'acaba el plaç de molts reptes. A mi me'n falten 2! Bé, ara ja només 1.

Aquesta recepte la presento pel CSC#3. El tema escollit per aquest mes són les tapes. Mai n'he fet. Almenys a consiència. Ha set difícil escollir-ne una, perquè hi ha tantes possibilitats. És increïble el que es pot arribar a fer. Finalment he escollit aquesta, perquè a casa ens agraden molt els pèsols. Ara que hi penso, cada cop que parlo d'algun ingredient us dic que m'agrada molt, però és que és la veritat. M'agrada molt el menjar. No sé si tinc un menjar preferit. Em seria molt difícil triar-ne un. Uf!

Tornant a la recepta, mai havia provat d'arrebossar pèsols. Però com veureu, no és un arrebossat típic amb ou i farina, sinó que hi he afegit quelcom més. He fet un experiment. I us haig que ha quedat molt bo. No serà la primera vegada que ho faci. A més, és molt senzill de fer.

Ingredients
50 gr de farina
15 gr de llevat
Un polsim de nou moscada
Un polsim de pebre vermell (dolç o picant)
1 ou gran
30 ml de creme fraicher
1 tassa de pèsols (si són congelats, els heu de descongelar)
Oli per fregit
Sal

En un bol hi posem la farina tamizada, el llevat, la nou moscada i el pebre vermell. Un cop ben barrejat, hi tirem l'ou prèviament batut. Ho remenem bé i hi tirem la creme fraicher. Un cop ben barrejat, hi tirem el pèsols i amb molt de compte ho mesclem. Hem de procurar que tots els pèsols quedin ben impregnats de la pasta.

Elscalfem l'oli en una paella. Com que ho fregim, penseu que hi ha d'haver una bona quantitat d'oli. Quan estigui daurat ho treiem del foc i ho deixem escórrer sobre paper de cuina. Abans no es refredi, ho salem. I ja es pot menjar.

Ja veieu que és molt senzill de fer i és un bon aperitiu per un bon dinar.


Pizza de bresaola i rúcula (HEMC #52)


El tema d'aquest mes de l'HEMC #52 és la pizza i, aquesta, és la meva poposta.
El primer dia que vaig tastar aquesta pizza va ser quan vaig anar a l'Alguer. Va ser en un restaurant mig a les fosques i amb música en directa. En definitiva, va ser molt divertit. El que em va sorprendre més va ser la manera de demanar la pizza. La feien a metres. Quan la demanaves, havies de dir: vull tants metres d'aquesta pizza! I ja us podeu imaginar com en podia ser de llarga. Nosaltres érem 6 i en vam demanar 3, però no tots de cop. Em vaig enamorar de la pizza que avui us presento. El que passa que mai he aconseguit el mateix resultat. No hi ha com ser un expert en això. Tot i així, s'hi acosta bastant. Però no sé perquè, aquesta vegada vaig posar tots els ingredients de cop i cap al forn i, com podeu comprovar amb la foto, tot va quedar pensit. La rúcula s'ha de posar un cop surt del forn, com també el parmesà, perquè d'aquesta manera notes el gust. El toc salat que li dóna el formatge és una delícia, però és clar, un cop ha passat pel forn això es perd. Per tant, si algun dia la proveu de fer, tingueu en compte això.

Ingredients per a la massa (Thermomix)
400 gr de farina de força
180 gr d'aigua
50 gr d'oli d'oliva
10 gr de llevat de pa
1 culleradeta de sal

Ingredients per al farcit
Salsa barbacoa
Bresaola a rodanxes primes
Rúcula
Mozzarella
Parmesà

Primer posem l'aigua i l'oli al recipient de la Thermomix. Ho escalfem durant uns 30 segons a 40º a velocitat 1. Després incorporem el llevat i ho barregem uns 10 segons a velocitat 4 i sense temperatura. I, finalment, hi afegim la farina i la sal i ho amassem durant 1 minut a velocitat Espiga. Obtindrem una massa homogènia.

Ho treiem del recipient i treballem la massa amb les mans durant uns minuts. Formem una bola i la posem dins d'un bol untat amb oli. Ho tapem amb un drap i la deixem reposar uns 30 minuts fins que dupliqui el seu volum.

Quan la massa hagi pujat, dividim la bola en dues parts. Cadascuna d'elles les estirarem amb el corró fins a obtenir dues bases primes de pizza.

Preescalfem el forn a 220º. Col·loquem els ingredients sobre les bases amb la quantitat que es vulgui. Pel que fa la salsa, a nosaltres ens agrada el gust de la de barbacoa, però es pot utilitzar la salsa de tomàquet típica. I, com ja us he comentat, la rúcula es va fondre després de passar pel forn. Llàstima que no vaig tirar una foto abans de ficar-la a dins, perquè es veuria més el resultat desitjat. Però en fi, som humans i tothom pot cometre errors. Tots fossin així!

Espero que la proveu. Us en llepareu els dits!

23/3/11

El meu primer premi!


Gràcies Aymar, del bloc Ma petite Patisserie, per donar-me aquest premi. No sé si l'heu visitat mai, però us el recomano. Val molt la pena. El que més em va atreure del seu bloc van ser els ninotets que posa en molts dels pastissos que fa. Són una preciositat. Però, cap de les receptes té desperdici.

Quina il·lusió més gran m'ha fet rebre aquest premi. Sé que no es guanyen diners, ni viatges, ni regals, ni fama, però qui necessita tot això quan et reconeixen una feina en la qual hi disfrutes? Jo, per descomtat, no.

Ja fa uns dies que me'l van concedir, però no ho publico fins avui, perquè m'ha costat molt decidir-me a l'hora d'escollir només 5 blocs. N'hi ha tants i de tan interessants, que es fa realment impossible escollir-ne tan pocs. He anat de bloc en bloc i finalment els he trobat. No sé si els escollits veuran amb bons ulls aquest premi, però jo els vull donar les gràcies per haver creat el bloc i compartir amb tots nosaltres les seves receptes, les seves fotografies i les seves anècdotes del dia a dia. Sou la meva inspiració i sempre em feu venir ganes de fer més. És com un vici.

A més d'escollir 5 blocs, també us haig d'explicar 5 coses sobre mi. Ai! Què us puc dir en només 5 punts. Una cosa molt difícil de fer. A veure si me n'ensurto:

- Em dedico al disseny gràfic, però des de fa uns mesos llargs, dedico totes les meves hores del dia a la petita de casa, que és un 'trasto'.

- M'agrada molt la fotografia. Tinc pendent d'aprendre'n. Quan la petita em deixi més temps, us asseguro que em posaré les piles en això.

- Sóc una apassionada de les coses, per petites que siguin.

- M'agrada guardar les coses. No llençaria mai res i, suposo que és per això que tinc moltes col·leccions (clauers, calendaris petits, postals de nadal, barrufets, bosses de paper, tasses, pel·lícules...).

- Les meves passions: el meu maridet i la nena, la música (escoltar, cantar o tocar), ballar (a l'habitació sense que em vegi ningú), dibuixar i, per suposat, cuinar.

Els blocs escollits són:
-Puckycakes

Una vegada més, gràcies.

19/3/11

Guinness cupcakes amb fondant


La relació que tinc amb Irlanda és especial. Hi vaig estar treballant durant uns 7 mesos i em va arribar al cor. Des de sempre m'havia interessat com a país, però a partir de la meva estància allà, el vincle amb aquest país ha set molt gran. El considero com la meva segona llar. Durant aquest mesos, vaig viure en una casa particular. Sempre he sentit a dir que el menjar anglès i de retruc l'irlandès, no és massa bo. Però us haig de confessar que a mi em va encantar. Sé que no es pot comparar amb el nostre, però no té res d'envejar. Mengen molta patata, mantega... xocolatines... sí, sí, no és molt sa, però està boníssim. Amb el temps que hi vaig estar, em vaig engreixar 6 kg. Déu n'hi do! Em vaig haver de comprar roba nova. Havia augmentat una talla. Quan vaig tornar i sense fer cap mena de règim, els vaig perdre de seguida.

D'allà me'n vaig endur molts records. Molts d'ells són fotogràfics. Quan hi vaig anar, les càmeres digitals encara no es comercialitzaven massivament. Estaven a l'abast de pocs. Jo anava amb dues càmeres analògiques. La gran quantitat de fotos que vaig fer va ser increïble. No em puc imaginar una de digital a les meves mans en aquells temps. Si ara tinc centenars de fotos, crec que les contaria per milers. Algun dia hi tornaré per comprovar-ho.

Com ja sabeu, la cervesa típica d'Irlanda és la Guinness. No sóc consumista de cap tipus d'alcohol, però mentre vaig ser a Irlanda, alguna cerveseta vaig beure. Aquest costum el vaig deixar allà, però l'he tornat a recuperar per fer aquesta recepta. Tot i així, només n'he utilitzat per fer el pastís, la resta encara és a la nevera esperant ser utilitzada per algun altre pastís o guisat. La idea de presentar el pastís de Guinness d'aquesta manera la vaig veure a I am baker, però uns dies més tard ho publicaven Whole Kitchen. No sé si a vosaltres us passa, però a vegades veig coses molt boniques i penso: realment és possible fer això? Doncs aquest vegada us puc dir que sí, és possible.

Ingredients per a la base
125 ml de Guinness
125 gr de mantega
37 gr de cacau en pols
200 gr de sucre
80 ml de nata per muntar
1 ou
1/2 culleradeta de vainilla líquida
137 gr de farina
1/2 de bicarbonat sòdic

Preescalfem el forn a 180º.

Posem la cervesa en un cassó juntament amb la mantega. Ho fem escalfar per tal que la mantega es dissolgui. Hem de procuprar que no bulli. Un cop dissolta ho treiem del foc.

En un bol barregem la farina tamisada, el cacau, el sucre i el bicarbonat.

En un altre bol hi posem la nata, l'ou i la vainilla i ho remenem. Quan estigui ben mesclat hi podem tirar la cervesa amb la mantega. Un cop fet això, hi anem introduïnt la farina. L'hi anem afegint de mica en mica per tal que la barreja ho vagi assimilant. Al final, hem d'aconseguir una massa uniforme, sense grumolls.

Posem la massa al motlle i ho introduïm al forn durant uns 45 minuts. Tot dependrà del forn de cadascú. La manera més eficaç per saber si està fet, és punxar el pastís amb un escuradents. Si surt net és perquè ja està a punt. El treiem del forn i ho deixem refredar. Un cop estigui fred ja podem procedir a tallar-lo amb el motlle rodó. El motlle que he fet servir per fer el pastís és de 24 cm i m'han sortit 6 cupcakes amb una alçada de 2,5 cm. De les sobres n'he fet cake balls.



Amb fondant de color verd, ha fet tires que fossin més altes que els cupcakes, per tal de posar-hi posar després la cobertura (o escuma). Ho he decorat amb rectangles per imitar la textura de la gerra de cervesa i finalment, hi he posat la nansa.



Ingredients per a la cobertura
(ingredients per omplir 6 cupcakes, no pel pastís sencer)
50 gr de formatge cremós tipus Philadelphia
25 gr de sucre glas
60 ml de nata per muntar

Primer de tot muntem la nata i ho reservem.

En un recipient a part, barregem el formatge i el sucre. Un cop ben mesclat hi anem afegint la nata de mica en mica i sempre amb moviment suaus i envolvents. Quan ja estigui feta, ja la podem col·locar sobre cada cupcake o gerra.

Aquest és un post una mica llarg, però val la pena. Sembla difícil, però no ho és. Només cal una mica de paciència.

18/3/11

Mossets de ketchup



Aquesta recepta la presento pel 1r concurs del blog Sushi de Jamón. Quan vaig llegir de què anava el concurs, el vaig trobar molt interessant i vaig creure que participar-hi em faria treballar el cervell. I així ha set. Durant dies he estat provant diferents receptes on barrejava dolç i salat. La veritat és que ha set molt complicat. Suposo que deu ser el més típic, perquè jo ho vaig provar vàris cops, és fer alguna carn acompanyada d'alguna fruita. Però jo volia fer quelcom diferent i crec que amb aquestes galetes ho he aconseguit. Segurament molts pensareu que barrejar ketchup amb formatge cremós tipus Philadelphia o melemlada és de bojos. Potser sí, però de tant en tant, a la cuina s'ha de ser una mica boig per poder provar noves barreges. Si us haig de ser sincera, la barreja m'ha sorprès. És un xic peculiar i he trobat oportú compartir-la. A veure qui s'hi atreveix?

La recepta que us dono surten unes 30 peces. Com ja podeu suposar, jo n'he reduït la quantitat una tercera part. Us podria posar les quantitats que he utilitzat, però són una mica estranyes i, en algun cas, he arrodonit.

Ingredients per a 30 peces
175 gr de farina
1/2 culleradeta de llevat
6 cullerades de mantega a temperatura ambient
2 cullerades de ketchup

Ingredients per al farcit
Sobressada
Formatge cremós
Melmelada de gerds

Abans de res, preescalfem el forn a 220º.

En un bol posem la farina i el llevat. Un cop mesclats hi afegim la mantega. Ha de quedar una barreja grumollosa. A continuació hi tirem el ketchup. Haurem de barrejar fins que la massa estigui compacta.
Extenem la massa sobre una superfície enfarinada i, amb un motlle, les anem tallant. A mesura que les anem tenint, les col·loquem sobre la plata de forn prèviament engrassada o també es pot utilitzar una base de silicona i paper vegetal. Posem les galetes al forn durant uns 10-12 minuts o fins que estiguin lleugerament daurades. Un cop fetes, les deixem refredar sobre una reixa.

Un cop estiguin fredes, ja les podem anar farcint formant sandwiches.

Com ja us he dit, la combinació és explosiva. 
Qui s'hi atreveix?

17/3/11

Pa irlandès



Des d'avui, m'he proposat que cada dimecres menjarem algun tipus de pa. Com heu pogut comprovar, fer pa m'encanta. Amassar la massa és increïble. Començar amb una massa llefiscosa i pringosa i, acabar amb una massa homogènia i elàstica... no té preu. En aquells moments em sento molt orgullosa.

Com que demà és St. Patrick, patró d'Irlanda, no podia fer cap més altre pa que no fos el pa de soda irlandès. No és la primera vegada que el faig. De fet, aquesta ha set la tercera. Diuen que a la tercera va a la vençuda i, de veritat que així ha estat. El primer cop que ho vaig intentar... no hi paraules. Una birria! Al cap de molt temps ho vaig tornar a provar, però amb una altra recepta. El resultat no va ser tan desastrós, però tampoc va ser per tirar coets. Des d'aquesta vegada, han passat bastants mesos. Els ànims tornen a estar a dalt de tot, per tant, és el millor moment per fer un pa que se'm resisteix de mala manera. He tornat a seguir la recepta de l'últim cop. És la que va fer en Liam a Karakia. És un programa que m'agrada molt. Crec que va ser gràcies a ell que em vaig aficionar a la cuina. Trobo molt interessant provar altres cuines, amb gustos nous.

I tal dit tal fet, a la tercera ha anat a la vençuda. Quin pa més bo que m'ha quedat! Ja sé que no queda bé que ho digui jo, però és que ha set tan bo que no n'ha quedat cap llesca. Ha volat. I això, a casa, és molt bona senyal.

Jo només he provat dues versions de la recepta, però n'hi ha moltes. M'agradaria saber quina és l'original per poder-la fer. Però fins que no arribi aquest dia, seguiré la d'en Liam.

Ingredients per a un pa petit
225 gr de farina de pa
1/2 culleradeta de bicarbonat
1/2 culleradeta de nou moscada
1 culleradeta de sucre morè
1 culleradeta de sal
1 iogurt
Aigua
Llevat (opcional)*

*El pa irlandès no en porta, però en Liam en posa i la veritat, no queda tan amassat.

Primer de tot, preescalfem el forn a 220º.

Posem la farina tamisada en un bol. Hi afegim el bicarbonat, la nou moscada, la sal i el sucre. Si hi volem tirar llevat, ara és el moment de fer-ho. Ho barregem. Després hi incorporem el iogurt i ho remenem bé. Al principi ho ha fet amb una cullera, però després m'hi he agafat amb les mans. Per amassar és millor. Veureu que encara queda una mica seca. Hi tirem una mica d'aigua. No en tireu gaire. És millor anar-ne afegint de mica en mica, perquè si ens passem hi haurem de tirar més farina i després ens pot sortir malament (crec que és per això que les altres vegades em va sortir fatal).

Quan estigui lligada, ho passem en una superfície enfarinada i treballem la massa durant una estona, fins que aquesta quedi elàstica i compacta. La deixem reposar mínim 30 minuts.

Passat el temps, posem el pa en una plata de forn i hi fem dos talls en creu. Feu-los una mica profunds, sinó no en queda rastre. Ho posem al forn durant uns 30 minuts. Quan n'hagin passat 20, comproveu que no es cremi. Si convé, podem abaixar la temperatura. Per saber si el pa està fet, agafeu una cullera i el piqueu suaument. Ha de sonar com si estigués buit de dins.

Esperu que us agradi.

15/3/11

Crema catalana amb taronja i gelatina de taronja

Aquesta és la meva aportació per La recepta del 15 que cada mes proposen els blocs de Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta. Aquest mes, el repte és la crema catalana. Jo no n'havia fet mai, però a casa tenia una veu constant (el meu marit) que m'anava dient: "algun dia faràs crema catalana? Són les seves postres preferides." Doncs avui, a part de gaudir de la crema catalana, li dedico aquest post a ell. Finalment, gràcies a la recepta del 15 he pogut satisfer el seu desig culinari.

Quan vaig trobar la recepta de la crema vaig veure que es feia amb la pela de llimona. No sé vosaltres, però a mi no m'agrada utilitzar només una part d'un aliment. Com que a casa no som de llimones, a la llarga hagués hagut de llençar la llimona pensida. Com que sí som de taronges, en vaig utilitzar. I tota, la pela i el suc. S'ha d'aprofitar tot.

Com veureu, la quantitat dels ingredients no correspon a una recepta "normal". Els he reduït perquè a casa només som dos. És el motiu de sempre. No vull que quedin restes de menjar a la nevera durant dies.

Ingredients per a la crema
500 ml de llet
Suc de mitja taronja
Pela de taronja
1 pal de canyella
3 rovells
100 gr de sucre
40 gr de farina de blat de moro

Primer de tot, hem d'escalfar la llet, el suc de taronja, la pell i el pal de canyella. Ho hem de portar a ebullició. Com que sempre, no sé perquè, se m'enganxa la llet als cassons, ho he remenat constantment. És una mica carregós, però al final val la pena, perquè no es crema.

Quan ho he tingut fet, en un bol hi he posat els rovells, el sucre i la farina. Ho he mesclat i després hi he tirat la llet. Ho ha barrejat molt bé i ho he tornat al cassó per escalfar-ho a foc lent. Ho hem de remenar constantment pel mateix motiu que he dit abans, perquè no es cremi. Hem d'esperar que espesseixi. Quan ha espessit ho retirem del foc i ho deixem reposar una estona dins del mateix cassó. Un cop hagi reposat, ho posem en un recipient tapat amb paper film. Hi fem uns quants forats perquè pugui transprar.

Ingredients per a la gelatina de taronja
Suc d'1 taronja
2 cullerades de sucre
5 làmines de gelatina neutra


Posem el suc de la taronja en un cassó i ho escalfem. Quan bulli hi posem les làmines de gelatina i quan s'hagin desfet hi tirem el sucre. Hem d'esperar que es dissolgui del tot. Un cop estigui ben dissolt, ho posem en els recipients que vulguem. Ho deixem refredar una estona i ja ho podem posar a la nevera per tal que cualli.


Com que ja pensava en la presentació final, he utilitzat els vasos com a recipient per la gelatina. Un cop aquesta ha cuallat, a sobre hi he posat la crema catalana amb taronja i, finalment, el sucre cremat. La barreja és espectacular.

Pastís de carbassó


Aquesta recepta la presento pel concurs Come sano, cocina en colores que proposa l'Ana a Cocina con Ana. Ha set difícil escollir la verdura, però al final vaig triar el carbassó. Crec que va ser gràcies a la recepta que vaig decidir fer.

Ingredients
1 paquet de pasta brisa
3 carbassons
2 pastanagues
2 cebes tendres
Formatge ratllat
1 ou
1/4 de tassa de creme frachier
Sal
Pebre
Oli

Primer de tot preparem la pasta brisa. La posem en el motlle que utilitzarem, la tallem a la mida i hi posem cigrons o mongetes seques a l'interior i ho posem al forn durant uns 15 minuts. Quan hagi passat el temps, traiem les mongetes de dins hi ho tornem a introduir dins del forn uns 10 minuts més. 

Mentrestant, tallem un carbassó a làmines verticals. Han de quedar ben primes. Ho posem en un colador i hi posem sal per sobre, per tal que deixin anar tot el suc que portin. Penseu que no s'han de solapar. Ho hem de tenir així, aproximadament 30 minuts.

Comencem a tallar la resta de carbassons, les pastanagues i les cebes tendres. Tot tallat ben petit, perquè d'aquí en sortirà el farcit del pastís. Ho posem en una paella i ho sufregim fins que tot quedi daurat i tou. Ho salpebrem al gust. Distribuïm les verdures uniformament sobre la pasta brisa. Agafem la tires de carbassó. Les tallem per la meitat (sempre verticalement) i les anem distribuint per sobre les verdures. Jo les he entrellaçat com si formessin una reixa, però cadascçu ho pot fer de la manera que li vingui més de gust.

Un cop ho tinguem fet, hi posem el formatge ratllat per sobre. El tipus i la quantitat també dependrà de cadascú.

En un bol a part, batem l'ou i la creme frachier. Ho salpebrem i ja ho podem tirar sobre les verdures i el reixat de carbassó. Per acabar, tirem una mica d'oli d'oliva per sobre. I ja està a punt per posar dins del forn a 190º durant uns 30 minuts aproximadament. 

Nota: si feu servir un motlle de silicona com vaig fer jo, penseu que a l'hora de desemmotllar costa una mica, perquè el pastís queda una mica tou i pot ser s'ús desfaci. A mi em va anar ben just. Crec que és millor utilitzar-ne un de baix i servir amb el mateix motlle. A la propera ho faré així.

Oreo cheescake


Aquesta recepta la presento pel concurs de United Sweets of America que organitza Reyes del bloc Carrot Cake. Quan vaig veure aquesta iniciativa, no vaig dubtar gens en participar-hi. Dels EE.UU. ens han arribat moltes coses bones i una d'elles són els dolços: cupcakes, muffins, brownies, donuts, pies, etc. És un no acabar mai. L'elecció era molt difícil. Primer vaig pensar en fer donuts. Però ho vaig descartar després d'haver estat molts dies seguits menjant dolços casolans. El meu nivell de sucre a la sang deu ser altíssim. I vaig decidir fer alguna cosa més lleugera: un cheesecake. Segurament no són les postres més sanes que existeixen, però una mica més que uns donuts fregits, sí. Tot i així, queden a la llista de pendents.

Sabent que volia fer un cheesecake, la qüestió era: com i de què el faria? Buscant, buscant, vaig trobar una recepta que em va encantar. Fer un pastís de formatge amb galetes Oreo podia ser extraordinari. Aquestes galetes són les meves preferides, més que les Maria. Imaginar la base del pastís amb la galeta negra i el formatge barrejat amb el farcit blanc... mmm, no hi ha paraules. I la veritat, el resultat va ser millor del que m'esperava. Excel·lent!

Ingredients
200 gr de galetes Oreo
350 gr de formatge cremós tipus Philadelphia
100 gr de sucre glas
200 gr de nata líquida
100 gr de llet
1 sobre de gelatina neutra (Royal)

Primer de tot, separem les galetes del farcit. Quan ho tinguem les triturem. Un cop ben picades hi afegim 50 gr de formatge i ho mesclem molt bé. Quan ja estigui fet, ho posem a la base d'un motlle desmuntable i ho posem a la nevera. Us recomano que no utilitzeu un motlle més gran de 20, perquè com més gran sigui menys altura tindrà el pastís i no serà massa atractiu. El motlle que he fet servir és de 16 cm.

En un cassó hi posem la llet i ho escalfem. Hi diluïm el sobre de gelatina. Ho deixem refredar i de tant en tant ho anem remenant.

Mentrestant es refreda, barregem en un bol la resta del formatge, el sucre, la nata líquida i el farcit de les galetes. Ho batem amb una batedora elèctrica (si no en tenim, doncs manual). Quan ho tinguem ben barrejat hi tirem la llet amb la gelatina. Ho passem per un colador, per si de cas hi quedés algun grumoll de gelatina. Ho barregem amb una espàtula amb moviments lents i envolvents.

Treiem el motlle de la nevera i hi evoquem la barreja del formatge. Ho tapem amb paper film i ho posem a la nevera unes quantes hores, perquè cualli. Quan hagin passat les hores, ho desemmotllem i ho decorem de la manera que ens vingui de gust. Jo he fet una puré de gerds. La barreja de fruita, formtage i xocolata és una delícia.

Espero que us hagi agradat i us animeu a provar-lo. Val molt la pena. Us haig de dir que va desaparèixer en només un únic àpat. I heu de saber que en aquest cas, no vaig reduir els ingredients de la recepta, com solc fer. Ara ja us podeu fer la idea de com n'és de bo.

13/3/11

Xips de poma (Emile Henry)


Aquesta recepta la presento pel repte amb Emile Henry. Va ser pura casualitat que trobés el bloc de Rosa Ardá i quan vaig veure que hi havia aquest repte, no vaig dubtar-ho gens. La poma, juntament amb les maduixes, m'encanten. Quan penso en receptes de cuina que contingui aquest ingredient, la primera que em ve al cap és el pastís de poma. De fet, n'hi ha de dos tipus, l'apple pie i l'apple crumble. Tot i que tots dos estan boníssim, jo prefereixo el segon. M'agrada que sigui cruixent. Algún dia penjaré la recepta, perquè en pogueu gaudir.

En aquesta ocasió, volia fer una recepta molt senzilla i que no comportés l'ús de molts ingredients. El motiu? Doncs que a casa estem bastant saturats de dolços. No sé perquè, però he cuinat molt en aquests últims dies i el que em queda. Però no us penseu que estic estressada, al contrari, m'ho passo súper bé. Segurament m'entenu perfectement.

Durant dies he estat buscant alguna recepte que em satisfés i, finalment, he obtat per fer unes xips de poma. No n'havia menjat mai, us ho podeu creure? En algun casament que he anat, he menjat xips de flors i sempre m'han atret molt. Tenen un gust força curiós. Com que és molt difícil que pugui aconseguir flors comestibles (sobretot després que algun savi digués que les flors que es cultiven a Catalunya no són aptes pel consum humà i sí que ho són les que venen de qui sap quins països!) em conformo amb la poma. Però per a mi no és conformitat, sinó plaer per poder gaudir d'aquesta fruita.

Ingredients
1 poma 
150 ml d'aigua
150 gr de sucre

Posem l'aigua i el sucre en un cassó i ho posem al foc durant uns minuts, fins que el sucre es dissolgui. Mentrestant, tallem la poma a rodanxes molt fines. Jo tinc un estri (manual) que pot tallar de diferents maneres i una és a rodanxes, però si no en teniu cap, amb un ganivet ben afilat i bastanta precisió, el resultat també és excel·lent.

He posat les rodanxes en una plata i hi he abocat l'aigua amb el sucre. Aquesta les ha de cobrir. Ho tindrem així durant uns minuts, perquè la poma s'impregni del sucre. Després ho posem sobre paper de cuina perquè xupi el líquid sobrant i a continuació les posem en una plata de forn forrada de paper vegetal. Les rodanxes no es poden solapar. 

Preescalfem el forn a 120º i ho introduim la plata. Ho tindrem entre 45-60 minuts o fins que les rodanxes siguin daurades. De tant en tant doneu-hi un cop d'ull perquè no es cremin.
El resultat és excel·lent!

12/3/11

Truita amb sonsos arrebossats (Santa Rita)


Aquesta recepta la presento al 6è Concurs de receptes Santa Rita. En aquesta ocasió, ens repten a treballar amb la farina per a fregits de peix. No hi ha massa per escollir. Doncs a fregir peix! Quan no es té massa per a escollir, s'ha de buscar alguna manera diferent de presentar el producte. Aquesta vegada, la opció és una truita. El resultat ha set boníssim.

Ingredients
Sonsos
Farina per a fregits de peix Santa Rita
Oli per a fregir 
6 ous
Sal

Primer de tot hem de treure els sonsos del congelador uns minuts abans de fer-los servir. S'han de descongelar. Un cop ben descongelats, els passem per la farina. Abans de posar-los a fregir, els espolsem. A l'hora de fregir, és millor que hi hagi una bona quantitat d'oli. Els peixos han de quedar coberts.
Quan estiguin fregits, els treiem i els posem en paper de cuina per tal que xupi l'oli que hi hagi en accés. Mentrestant, posem els ous en un recipient amb una mica de sal i els batem. Quan estiguin ben batuts hi posem els peixos. Com que a mi no m'agraden les truites oliades, vaig descobrir un mètode molt pràctic: el forn. Des d'aquell dia, les hi faig totes.

Posem els ous i els peixos dins d'un motlle de silicona i el posem al forn prèviament escalfat a 150º. No us puc dir el temps de cocció, perquè dependrà del forn i de la posició de la plata. Jo sempre la poso al mig i ho vaig estar vigilant constantment, perquè no es cremés. Els ous no tarden massa en fer-se.

El resultat és el de la imatge. Em va sorprendre que els peixos s'haguessin quedat a la part de sobre (van flotar). Un cop la truita està desemmotllada, els pixos van quedar a sota. Jo no havia menjat mai un truita així i em va agradar molt.

10/3/11

Cobertura fondant


Tal com us vaig prometre, aquí teniu la recepta per fer fondant. 

Ingredients per a fer fondant
1 kg de sucre glas
1 cullerada de goma tragacant (Gum Tex)
1 culleradeta de mantega hidrogenada (Crisco)
1/2 tassa de glucosa
1 culleradeta d'essència de llimona (pot ser qualsevol)
1/2 culleradeta de blanquejador (opcional - jo no el vaig fer servir)
5 cullerades d'aigua
3 gotes de glicerina

Primer tamizem el sucre i en separem 100 gr per quan estirem la massa. Hi afegim la goma tragacant i, si en volem utilitzar, el blanquejador.
En un recipient a part, barregem la glucosa, la mantega, l'aigua, la glicerina i l'essència. Ho posem al microones (o al bany maria) fins que tot quedi líquid.

Un cop ho tinguem líquid hi afegim el sucre. Ho barregem amb una cullera de fusta i quan no cremi, ho amassem amb les mans. És aquí quan hem d'anar afegint el sucre que hem reservat per tal que la massa no es quedi enganxada a les mans. Si volem posar-hi color, ara és el moment.

Un cop la massa ja no s'enganxi a les mans, formem una bola, la untem amb mantega i l'emboliquem amb paper film. La posem a la nevera durant 24 hores.

Un cop passat un dia, ja està llesta per utilitzar.

Nota: penseu que de la nevera en surt bastant dura. Treieu-la una estona abans de treballar-hi. A mesura que l'aneu amassant s'anirà tornant més manejable. A la nevera es pot guardar uns tres mesos.

9/3/11

Gyoza de col i carn de porc



Si us heu passejat pel meu bloc dolç, haureu pogut comprovar que el menjar japonès m'agrada molt. M'encanta tastar diferents sabors. Quan viatjo, intento sempre menjar plats típics dels llocs que visito. Tot i així, mai falta un dia o dos en un Mcdonald's. Molta gent penserà que estic una mica boja, però a mi m'agrada. De tant en tant no fa mal menjar fast food. Ja sé que no és el millor menjar del món, però en aquesta vida hem vingut a passar-ho bé (almenys ho hem d'intentar) i jo, davant d'un mcpollastre, sóc la dona més feliç d'aquest món (mentre me'l menjo).

Aquesta vegada, però, la recepta que penjo avui no té res a veure amb el fast food. Tot el contrari! Em vaig passar una bona estona tancada a la cuina fent-lo. I després de veure'n i tastar-ne el resultat, va valdre la pena. Van quedar boníssims. No serà l'última vegada que en faci. S'hauran de provar altres farcits com pollastre, gambes o peix. Ja tinc ganes de tornar-ne a fer!

Per fer aquesta recepta es necessiten les làmines goyza. No sé si heu anat mai a un supermercat oriental, però jo hi he anat vàries vegades i sempre he sortit amb la cua entre les cames. El motiu? Doncs que mai trobo el que vull. Tot està escrit en japonès, xinès o alguna altra llengua orienal i, per mi, es fa impossible trobar res. Si només vull una cosa, normalment ho solc preguntar, però si vaig amb una llista... la veritat és que em fa vergonya ensenyar-la. I no hauria de ser així, perquè al principi tothom es deu trobar igual, no? En fi, que no les vaig trobar i, per tant, les vaig haver de fer jo. Vaig buscar la recepta. Creia que seria més complicat, però res d'això. La recepta encara té més mèrit.

Ingredients per a les làmines gyoza
1 1/2 tassa de farina
1 tassa d'aigua calenta
3 cullerades d'aigua freda

La seva elaboració és molt senzilla. Primer de tot tamisem la farina. Escalfem l'aigua al microones i la tirem a la farina. Ho remanem. Veureu que la massa resultant és seca. Tranquils, tot va bé. Ho deixem reposar uns 10 minuts. Quan hagin passat aquests minuts i tirem l'aigua freda. Ens hi agafem amb les mans i ho amassem fins que quedi una massa homogènia i elàstica. És possible que amb les 3 cullerades no en tingueu prou. N'afegiu més. Però abans un petit consell: tireu poca aigua cada vegada, perquè així no us passareu i no haureu d'afegir més farina. Estirem la massa amb un corró fins aconseguir que aquesta tingui un gruix de 3 mm. Per tallar amb forma rodona, jo tinc un motlle de galetes, però si no, podeu utilitzar qualsevol tassa o got. Penseu que ha de ser una mica gran, perquè ha d'anar farcida. Es recomana que les làmines tinguin un diàmetre de 7 cm.

Pel farcit, com ja us he dit, pot ser-ne qualsevol. Jo us explicaré el que he fet.

Ingredients per al farcit
250 gr de carn picada de porc
150 gr de col xinesa picada i escorreguda
1 ceba tendra tallada a rodanxes
1 cullerada de salsa de soja
2 culleradetes de mirin
2 culleradetes de farina de blat de moro (Maizena)
1/4 de culleradeta d'oli de sèsam
Oli per cuinar

Barregem la carn de porc, la col, la ceba tendra, la salsa de soja, el mirin, la farina i l'oli de sèsam.

Posem les làmines de gyoza sobre una superfície plana i en cadascuna d'elles hi posem una cullerada del farcit al centre. Un cop tenim totes les làmines plenes, mullarem lleugerament les vores d'aquestes (actuarà com una enganxa natural). Les doblem i pessiguem les vores per segellar-les.

En una paella, hi posem l'oli i ho escalfem. Quan estigui calent hi posem els gyoza i ho cuinem fins que es faci una capa cruixent per la part de sota. Després hi afegim 125 gr d'aigua, ho cobrim i ho deixem coure uns 5 minuts o fins que l'aigua s'hagi evaporat.


I ja es pot servir. Normalment s'acompanya amb salsa de soja barrejada amb vinagre d'arròs. Aquesta vegada ens ho vam menjar sense, perquè vam voler gaudir del sabor.

Extraordinari!

7/3/11

Pastís de xocolata amb cobertura fondant


Cada dia, quan m'introdueixo en el món dels blocs, puc gaudir de receptes magnífiques. Moltes les poso a la llista de pendents, peò crec que no tindré temps de fer-les totes en aquesta vida. El que m'agrada més de tot això és que els/les cuiners/es són aficionats a la cuina, com jo. Sí que a vegades ve de gust fer algúna cosa més chic, però en el meu repartori de receptes no és molt habitual.

La recepta que penjo avui, és una d'aquelles que tenia pendent des de feia molt temps. Sempre m'han atret els pastissos amb les cobertures fondant. Quan les vaig veure per primera vegada, literalment vaig al·lucianr. La primera pregunta que em va venir al cap va ser: com es deu fer això? Investigant, vaig descobrir que es tractava de fodant. Vaig buscar-ne la recepta. Per fer aquesta cobertura es necessiten uns ingredients poc habituals; s'ha d'anar a botigues especialitzades. El problema que hi ha quan es viu en un poble és que no hi ha botigues així. Sort n'hi ha que visc prop de Barcelona i allà hi ha de tot. Un dia, per casualitat, vaig decobrir la botiga Manenes per la xarxa i va ser com si decobrís or. Segurament hi ha molts llocs on poder trobar tots els ingredients necessaris, però aquest em va agradar, perquè és un lloc molt familiar i, a més, fan cursos (sempre va bé saber que se'n fan).

Com us he dit, van passar molts dies des que vaig tenir la recepta i vaig poder comprar els ingredients. Si no hagués tingut algun motiu, segurament encara haguessin passat més dies, però era el sant de la meva nena i volia fer alguna cosa diferent. Ja sé que pels sants no és molt habitual fer pastissos, però jo no volia deixar passar aquesta oportunitat. I, la veritat, m'ho vaig passar molt bé fent-lo. Com ja us he dit en altres ocasions, m'encanta fer masses i 'putinejar-les' una mica. Aquesta no serà l'última vegada que en faci. Per ser la primera i, també perquè no tenia molt temps, vaig fer un disseny molt senzill. Tot i així, el resultat està molt bé. Perdoneu que m'ho digui a mi mateixa.

Pel que fa a la base del pastís, també vaig fer servir una recepta nova. La vaig treure del bloc Sugar Mur. És un bloc fantàstic, perquè ensenya a fer tot tipus de coses relacionades amb la reposteria amb tutorials. Aquest cop, vaig escollir una base de xocolata feta amb la Thermomix. Aquí us deixo la recepta:

Ingredients per a un pastís petit
250 gr de farina
200 gr de sucre
25 gr de cacau en pols
15 gr de llevat
200 gr de mantega a temperatura ambient
3 ous
4 cullerades de llet
1 cullerada d'aroma de vainilla
Primer de tot hem de posar la farina, el sucre, el cacau en pols i el llevat dins del recipient de la Thermomix i ho posem a velocitat 5-7-9 gradualment durant uns segons. Posem aquest barreja en un bol i la reservem. Sense netejar el recipient, hi posem la mantega i programem la màquina a velocitat 4 durant 5 minuts. D'aquesta manera aconseguirem una mantega cremosa. Veureu que a les parets del recipient hi queda mantega, doncs la fem baixar amb una espàtula i després hi tirem un ou. Ho barregem bé i quan aquest estigui ben integrat a la mantega, hi anem tirant la resta dels ous (un a un). Sense parar la màquina hi afegim la llet i l'aroma de vainilla. Un cop fet això, hi anem afegint la barreja de la farina. És important que la massa la fem amb menys de 10 minuts, perquè no és bo que la batem en excés. Un cop hàgim tirat tota la farina, parem la màquina i amb una espàtula fem baixar tot el que hi hagi a les parets del recipient. Programem la màquina a velocitat 6 durant uns segons.

Un cop tenim la massa feta, ja la podem avocar en un recipient. El meu motlle de diàmetre de 16 cm és dels desmuntables (alumini) i per poder-ho desemmotllar bé després, ho he engrassat amb mantega. Cadascú que faci servir el que li vagi més bé. Posem el motlle al forn prèviament escalfat a 180º durant uns 35 minuts. Com que cada forn és un món, és millor que al cap de 30 minuts controleu quin és el seu estat.

Un cop el pastís està fet, el deixem refredar sobre una reixa i el desemmotllem. Amb molt de compte tallem la part superior que haurà quedat abonyagada i el posem de cap per avall en una plata per servir. Com que és un pastís que anirà cobert per fondant, és important hidratar-lo bé, perquè aquesta cobertura resseca bastant la massa. Vaig tallar el pastís per la meitat i el vaig pintar amb caramel fet a casa (reducció d'aigua amb sucre). Després hi vaig posar una capa de melmelada de gerds i hi vaig posar la part de sobre. També vaig pintar la superfície i els laterals amb caramel.

I, per acabar, vaig posar el fondant blanc per sobre i el vaig decorar amb flors roses. Per sí sol, és molt ensucrat (s'utilitza 1 kg de sucre glas) i vam pensar que seria un pastís massa dolç. Però ens equivocàvem. La combinació amb el pastís és excel·lent. Com que veig que aquest post és molt llarg, deixo la recepta del fondant per una altra ocasió.

Per aquells que ja sou experts en fondant, no cal que us ho digui, però per aquells que no ho heu provat mai, us animo a fer-ho. Queda la mar de bonic i és boníssim!

4/3/11

Coca de llardons



Mai me'n recordo del dia del Dijous Llarder. Sempre me n'entero per la televisió. Aquest any ha set gràcies a Els Matins de TV3, on han parlat de botifarra d'ou i de coca de llardons. No tenia pensat fer res d'especial a la cuina, però ja que es tracte d'una dia assenyalat, per què no aprofitar-ho i fer una coca de llardons? No n'estava segura de poder-la fer a casa, però he trobat una recepta molt fàcil i m'he animat. Com podeu suposar, em faltava la meitat d'ingredients. Doncs m'he vestit per sortir de casa i he anat a fer una mini compra.

Aquests no són uns dies que m'agradin especialment. Ho dic, perquè a mi no m'acaba de convèncer el fet de disfressar-me. Al llarg de la meva vida, m'he disfressat molt poc i sempre ho he fet, com aquell qui diu, per obligació. Quan tots els amics ho volen, no pots dir que no. M'ho passo bé mirant els altres com van guarnits. Sempre he pensat que el carnaval és una d'aquelles festes on la gent més es desinhibeix. Us heu preguntat mai, per què els nois sempre es disfressen de dones i les noies van vestides com si fossin dones de carrer, encara que vagin de dimoni, d'àngel o de troglodita? Aquí deixo la pregunta i que cadascú reflexioni sobre el tema.

I tornant a la recepta:

Ingredients
1 làmina de pasta de full
100 gr de llardons
90 gr de sucre
Licor d'anís
Canyella en pols
Pinyons
Ou

Com que ja era tard al vespre, no he pogut treballar amb la massa per donar-li un presentació diferent. He anat a allò més senzill, he estirat la massa de pasta de full i tal qual l'he farcit. El resultat ha set el mateix: excel·lent.

Per començar, he pintat la massa amb licor d'anís i per sobre hi he posat la canyella. Un cop fet això, mentalment he dividit la base en tres parts i he col·locat 50 gr de llardons picats (jo he utilitzat un estri que anava amb el 'minipimer') i 30 gr de sucre. He doblat una de les dues ales sobre la franja central i he tornat a fer el mateix procediment: ho he pintat amb licor d'anís, hi he tirat canyella, l'altre meitat dels llardons i 30 gr més de sucre. Finalment, he doblat l'altra ala. He igualat les puntes i amb l'ou batut he pintat la superfície. Per sobre hi he tirat la resta de sucre (30 gr) i els pinyons.

Segurament, pensareu que hi ha poc sucre. Però amb la quantitat de dolç que mengem a casa, ens convé que no en tingui gaire. La veritat és que no n'hem trobat a faltar. Per nosaltres està al punt de dolç.

Preescalfem el forn a 190º. Deixarem que la coca es vagi fent durant uns 30 minuts. Sempre poso la plata del forn a la meitat. Potser tarda més, però és una manera fiable que es faci i no es cremi abans d'hora.

Com podeu veure, és una recepta molt senzilla apta per a tots els públics. A més, està boníssima. Val la pena provar-la.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...