28/4/11

Segon premi


Ja fa dies que havia de fer aquest post, però entre que no he tingut massa temps (per no dir gens) per connectar-me i quan ho feia era per penjar alguna recepta pel CWK i, que no he parat massa per casa, s'ha anat arretrassant. Entre tot plegat han anat passant els dies i això em sap greu, perquè sembla que no li doni importància, però la veritat és que em fa molta il·lusió que vosaltres penseu en els meus blocs a l'hora d'atorgar algun premi. Aquest és el segon premi que rebo, però és el primer que rep el bloc A daily cuisine (el salat). Si no us importa, en aquest aspecte els ajunto.

Tinc l'honor d'haver rebut aquest premi per part de dos blocs: El Hada de las Tartas (ja fa uns dies que me'l va donar) i Mis pequeñas experiencias de la Cristina (més recent). Suposo que ja els coneixeu, però si no, us recomano que els hi doneu una ullada. No ho lamentareu. A les dues, MOLTES GRÀCIES!

Pel que he vist, haig de dir 7 coses sobre mi i, atorgar el premi a 15 blocs. Les dues coses em resulten molt complicades. La primera, perquè m'és molt difícil dir set coses que puguin interessar i la segona... en quin compromís em poseu! Només 15?!

Coses sobre mi:
- Sóc molt del Barça. A vegades crec que per les meves venes córrer sang blaugrana.
- A casa, qui es mira el futbol sóc jo, no el meu marit.
- Sóc molt nerviosa, tot i que la gent que m'envolta no s'ho creu. No se'm nota gens.
- Sóc aficionada als videojocs.
- M'agrada en Doraemon. El segueixo des que va aparèixer a TV3 fa uns 15 anys.
- M'agrada anar al llit tard.
- M'acabo de comprar un roser mini amb les flors vermelles. Les flors m'agraden, però aquesta és la primera que entra a casa des de fa molt temps. A veure quan dura!

I ara el més difícil:

Mare meva! Quants blocs que s'han quedat fora! Cadascun d'aquests val molt la pena visitar-lo. Són molt diferents entre ells, però tots m'aporten un punt d'inspiració, no sempre culinària. Des d'aquest bloc us vull donar les gràcies per ser-hi. És possible que algú no accepti aquest tipus de premi. No us ho prengeu malament; només us vull agraïr la vostra presència a la xarxa i, perquè no dir, la vostra presència en la meva vida.

Una abraçada i gràcies!

26/4/11

Pa de Sant Jordi



Creia que durant aquests dies de Setmana Santa tindria més temps per estar conectada, però ha set tot el contrari. Fa uns quants dies que ni obro l'ordinador i ho trobo a faltar. Mare meva, com enganxa! Aquests dies hem aprofitat per fer força coses a l'aire lliure. Hem estat de sort, perquè no hem enganxat cap dia de pluja. Crec que repelíem l'aigua. Però per uns dies que tenim, s'ha d'agrair que faci bon temps, tot i que nosaltres pensem que quan plou fa un dia fantàstic.

Tot i estar bastant atrafegats, la cuina no ha parat de funcionar. Estic contenta, perquè les meves receptes no només han estat tastades pel meu marit, i han triumfat. Quan això passa, dóna ànims per continuar fent i provant coses noves.

Ens agraden molt les nostres tradicions culinàries, i les intentem seguir totes. A vegades, però, en descobrim alguna que se'ns havia amagat. En el primer moment ens sentim una mica malament, però després estem orgullosos per adquirir-ne una de nova. Cada dia ens sentim més rics. La recepta que us presento avui no sé si és molt tradicional, però algú la va inventar i, a casa ja s'ha convertit en un clàssic de cada any per Sant Jordi. Si no en mengem, sembla que no celebrem el dia. Sempre el comprava, però aquest any m'he atrevit a fer-lo i us haig de dir que el resultat és boníssim. Em sap greu pels forners, però ja no en compraré més.

Ingredients per a la primera massa
50 gr de farina de pa
38 ml d'aigua
9 gr de llevat per pa

Ingredients per a la segona massa
La primera massa
112 ml d'aigua
1 cullerada d'oli
1/2 cullerada de mel
4 gr de sal
200 gr de farina de pa
50 gr de formatge ratllat
30 gr de sobressada
25 gr de nous picades

Primer preparem la primera massa. Dissolem el llevat amb l'aigua en un bol i després hi afegim la farina. Ho mesclem bé i quan obtinguem una massa homogènia, formem una bola i tapem el bol amb un drap. Ho deixem llevar durant uns 20 minuts.

Quan hagin passat els minuts, ja podem preparar la segona massa. Posem tots els ingredients (menys el formatge, la sobressada ni les nous) per ordre dins la cubeta de la panificadora i triem el programa d'amassar. En el meu cas, és el número 13 i tarda 1:25 hora. Si veieu que la massa queda molt molla, hi podeu afegir més farina, però feu-ho a poc a poc per no passar-vos.

Passat el temps, posem la massa sobre una superfície enfarinada. En separem un tros que pesi uns 125 gr i en aquest hi afegirem les nous picades. Al principi pensareu que n'hi ha moltes, però si aneu amassant, veure que de seguida es van barrejant bé. De la massa restant, en feu dos trossos, un d'ells ha de pesar 100 gr més que l'altra. Barregem el formatge en el tros més gran i la sobressada en el més petit. Heu de barrejar molt bé, perquè les masses quedin homogènies. En aquest procés no tingueu pressa.

A l'hora de fer la presentació, he vist moltes maneres de fer-ho, però jo he decidit fer la meva versió. He agafat la massa amb nous i l'he estirat, i a sobre hi he anat posant les altres dues masses en forma de cilindres. De la massa amb formatge en farem 5 i de la de sobressada 4. Les alternarem per formar la bandera catalana. Un cop fet això ho deixem llevar uns 40 minuts en un lloc càlid (jo ho he posat dins del forn apagat).

Quan han faltat 5 minuts per arribar als 40, ho he tret del forn i l'he començat a escalfar 200º. Un cop calent, he posat el pa a dins i ho he deixat uns 40 minuts més. Sabrem que està fet, quan el piquem amb una cullera i soni buit.

Aquesta vegada m'ha quedat molt allargat i pla. Tinc ganes de fer-lo amb més volum. Però això serà l'any que ve.

Bon profit!

25/4/11

Bavarois de maduixa sense gluten (CWK)



Whole Kitchen, en la proposta dolça pel mes d'abril, ens repta a preparar unes postres típiques franceses, bavarois.

Pel sant del meu marit em vaig oferir a fer les postres que ell volgués. Li vaig donar a triar entre unes quantes però, al final, vaig aprofitar i matar dos pardals d'un tret: fer-li unes postres que li agradessin i poder presentar-me al CWK.

La veritat és que són fàcils de fer i, a més, van quedar molt bones i no en va quedar ni un bri. Això encara va ser millor, perquè si no ens ho acabem, tot i que sigui bo, després no hi ha qui ho vulgui.

Ingredients
250 ml  de llet desnatada
2 rovells d'ou
150 gr de maduixes
15 gr de gelatina en pols
15 gr de farina de blat de moro
150 gr de nata
Sucre

Primer dissolem la gelatina en aigua uns 10 minuts abans de començar a treballar. Veureu que queda compacte, però no us preocupeu, perquè més endavant la posarem a la barreja calenta i amb l'escalfor es tornarà a fondre. Després triturem les maduixes amb la batedora elèctrica. A part, dissolem la farina de blat de moro amb tres cullerades de llet i afegim els rovells i ho barregem bé. 

Col·loquem la resta de la llet, prèviament ensucrada al gust, en un cassó i ho posem a bullir a foc suau. Quan començi a bullir,  hi afegim, lentament i removent de manera constant, la pasta de farina de blat de moro i ous. Cal barrejar-ho fins que comenci a bullir de nou.

Després, afegim la gelatina. Ho retirem del foc, colem la mescla i ho removem fins que es refredi. Seguidament hi afegim el puré de maduixa i la nata montada prèviament.

L'últim pas és col·locar-ho en un motlle i deixar-lo refredar a la nevera. Passades unes hores ho desemmotllem i ja està llest per assaborir. 

Jo vaig acabar de donar-li un toc de color, amb xarop de maduixa per sobre.
El resultat, com us he dit abans, va ser increïble. A tothom, incluït l'homenatjat, li van encantar aquestes postres ràpides i fàcils de fer.
 

18/4/11

Focaccia amb frankfurt i mozzarella (CWK)



Whole Kitchen, en la proposta salda pel mes d'abril ens repten a fer, Focaccia.

No fa pas massa dies que vam provar aquesta recepta. La vaig publicar en el seu moment. Ni ara ni llavors tenia els ingredients que es necessiten per fer la recepta típica que es fa, crec, amb tomàquets cherry i una herba aromàtica (ara no recordo el nom). En l'anterior ocasió vaig fer entrepans i ara l'he fet farcida. Tant en una com en l'altra he impovitzat segons el que tenia a casa. A vegades penso que quan improvitzes a la cuina millor et surten les coses. Ja sé que el frankfurt i la mozzarella no són molt normals en aquesta recepta, però el resultat és excel·lent. Recorda molt a la pizza.

Ingredients per a 2 pans (jo n'he fet la meitat)
275 ml d'aigua
3 cullerades d'oli d'oliva
1 culleradeta de sal
475 gr de farina de pa
1 culleradeta de sucre
1 1/2 culleradeta de llevat de pa

Ingredients per al farcit
2 frankfurts grans
4 làmines de mozzarella
Estragó

Posem els ingredients per ordre dins del recipient de la panificadora. Un cop fet, el posem dins la màquina i seleccionem el programa d'amassar.

Un cop s'hagi fet la massa, he evocat la massa sobre una base de silicona i, d'aquesta manera ja no he hagut d'utilitzar farina. Tot i ser una massa molt elàstica, l'he estirat per poder-la farcir. Mentalment l'he dividit en tres parts. A la del centre hi he posat 1 frankfurt tallat a trossos, 2 làmines de mozzarella i estragó. He cobert aquests ingredients amb la massa d'una de les bandes. He tornat a posar més ingredients i ho he cobert amb la massa de l'altra banda. He pressionat els extrems per segellar la massa Un cop ho he tingut fet, ho he deixat reposar uns 20 minuts sense tapar.

Preescalfem el forn a 200º i enfornem la massa durant uns 15-20 minuts.

Us animo a fer la focaccia d'aquesta manera; el resultat és boníssim.

Bacallà a la mel al perfum de taronja


Aquest és el segon repte que proposen les noies de Memòries d'una cuinera, però és la meva primera participació. En l'anterior ocasió no hi vaig ser a temps, però en aquesta m'he curat en salut. Avui he fet la recepta, i avui la penjo. No vull que se m'oblidi. Com que s'acosta la Pasqua i estem en temps de Quaresma, el plat proposat ha set el bacallà de Quaresma. Si us haig de dir la veritat, no sabia que existís aquesta tradició. Fins ara, no sabia massa tradicions culinàries (les típiques sí, suposo), però gràcies a tots els blocs que visito m'entero de moltes coses. A part d'aprendre trucs, tècniques i noves receptes, m'assabento de moltes coses relacionades a la cultura gastronòmica i, això, m'encanta.

A mi m'agrada el peix, però el meu marit és molt de carn. A l'hora de comprar-lo em fa mandra i, pensar com el faré encara més. Suposo que és per tot plegat que no en som massa consumidors.

Que hi hagi reptes amb peix em va molt bé, perquè és la manera de buscar i trobar noves maneres de menjar-ne. Us confesso que la recepta que us explico avui m'ha sorprès gratament. La salsa resultant és excel·lent. Que el meu marit m'hagi dit que estava boníssim, és que realment ho era!

Ingredients per a 2 persones
2 racions de bacallà
Farina per arrebossar
1 ceba gran
1 cullerada de farina
4 cullerades de mel
Aigua
1 grapadet de panses
1 grapadet de pinyons
(Sal)

Jo he anat al més fàcil i he comprat el bacallà dessalat, a punt per cuinar. El que he fet ha set assecar-lo amb paper de cuina i arrebossar-lo amb farina. He fregit els talls en una paella amb abundant oli, molt calent. Heu de vigilar a l'hora de girar-los, perquè són molt sensibles i de seguida es trenquen. He utilitzat espàtules en comptes de pinces. Un cop fregits (penseu que el peix de seguida està al punt; no cal fregir-los molta estona), els he reservat sobre paper de cuina per tal que absorbeixi l'oli sobrant.

He tallat la ceba a daus petits i els he cuit en una paella amb poc oli fins que han set tendres i transparents. Penseu que el foc ha de ser baix, perquè no es cremi. Un cop cuita, hi tirem la cullerada de farina i les 4 de mel. Sense parar de remenar hi anem afagint aigua a poc a poc. La quantitat no us la puc dir exacte, però jo n'he utilitzat poca, just per lligar la salsa. En aquest moment és l'hora de rectificar de sal, però jo ho he deixat tal com estava, perquè el bacallà ja té un gust fort. Hi afegim les panses i els pinyons. Ho remenem, perquè quedin impregnats de la salsa. 

He pelat la taronja i n'he guardat uns grills per decorar i, la resta, l'he trossejat i cap a la paella. Ho remenem i ja hi podem posar els talls de bacallà. Deixem que es cogui uns minuts i ja ho podem emplatar.

Espero que us agradi! A nosaltres ens ha agradat molt aquesta combinació de sabors.

17/4/11

Gelat de xocolata blanca cremós


Aquesta recepta la presento pel concurs que organitza el bloc Un poquito de Rocio per haver arribat als 200 seguidors. Enhorabona! Fa dies que hi estic "treballant". Per arribar aquí, m'ha costat i us haig de dir que la presentació final no ha set la que volia. Tot i així, ha sortit molt bo.

Ingredients per a 6-8 persones
1 ou
3 rovells
90 gr de sucre
300 ml de llet
250 gr de xocolata blanca
300 ml de nata líquida espessa

En un bol batem l'ou, els rovells i el sucre fins que estiguin ben remenats. A part, escalfem la llet i la treiem del foc abans no bulli. De mica en mica l'anem tirant sobre la barreja anterior i ho barregem contínuament. Posem aquest bol sobre un cassó amb aigua i ho posem al foc (al bany maria). Hem d'anar mesclant fins que la crema espesseixi.

Trossegem la xocolata i l'afegim a la crema. Ho anem rememant fins que aquesta s'hagi fos. Tapem la crema amb un paper vegetal humit i ho deixem refredar.

Quan estigui fred hi afegim la nata, que prèviament l'haurem batut fins a ser cremosa. Un cop fet això, posem la cema resultant en un recipient amb tapa i ho posem al congelador durant 1 o 2 hores, fins que s'hagin congelat les vores. Ho treiem del congelador i posem el gelat en un recipient fred de la nevera i ho batem fins aconseguir una crema suau. Ho tornem a posar al congelador i li deixem fins que adquireixi una consistència ferma.

Per fer la cistella, he utilitzat xocolata amb llet. Per fer-la, m'he servit d'un motlle de silicona. Com us he dit abans, la cistella no m'ha quedat tal com volia. Després de molts intents fallits, he decidit optar per una estructura senzilla, però eficaç.

Per decorar he utilitzat una guarnició feta amb xocolata amb llet i xarop de maduixa.

En definitiva, boníssim! Ara que s'acosta la calor, us animo a provar-lo.

15/4/11

Faves ofegades amb ou


Aquesta recepta és per la Recepta del 15 que cada mes organitzen els blocs Xocolata desfeta i Els fogons de la Bordeta. L'ingredient per aquest mes d'abril són les faves.

Feia molt temps que no menjàvem faves, a casa. El meu marit va estar molt content, perquè li agraden. Com que normalment les bullim, juntament amb pastanga i patata, i ens les mengem tal qual amb una mica d'oli, vaig pensar que seria bo buscar alguna recepta més original. En un llibre de tapes que fa temps que córrer per casa, vaig trobar la recepta que us presento avui. La barreja va ser curiosa i bona. Tot i ser una tapa, jo la vaig adaptar per ser el primer plat d'un menú.

Ingredients per a 2 persones
2 cebes
Oli d'oliva
400 gr de faves
Vi d'Oporto
Sal
2 ous

Primer de tot preescalfem el forn a 200º, després tallem les seves ben fines. Posem oli en una paella i quan estigui ben calent les hi tirem. Ofeguem les cebes fins que comencin a ser transparents. Aquest serà el moment de tirar-hi les faves. Tot plegat ho ofegarem uns 7 minuts. Ho hem d'anar remenant.

Passats els minuts, hi tirem el vi (jo sempre ho faig a ull), 150 ml d'aigua i la sal. Tapem la paella hi deixem que faci xup-xup durant uns 10 minuts. L'aigua s'evaporarà.

Quan ja ho tinguem fet, posem les faves en bols que puguin anar al forn. Tirem un ou a cada bol i ho salem.

Posem els bols al forn a mitja altura durant uns 6 minuts o fins que les clares hagin cuallat. Ho treiem del forn i ho servim de seguida.

Espero que us agradi.

Bon profit!

12/4/11

Galetes cítriques de primavera




Aquestes galetes les presento pel 1r concurs de galetes que organitza el bloc La Luna en Dulce. Em fa molt il·lusió participar en aquest concurs, no perquè sigui un concurs, sinó pel fet que el que s'hagi de preparar siguin galetes. El món de la galeta m'ha atret des de sempre però, a la vegada, li tinc molt respecte. Per què? Ben bé el motiu no el sabria dir. Quan bloguejo i veig el que feu amb les galetes, literalment al·lucino. Feu unes decoracions que ni els millors pintors s'atrevirien a fer. Em fa molta enveja (sana, eh?). Algun dia m'hi haig de posar i perdre aquesta mena de por. Sé que no sortirà a la primera, però a base de pràctica es poden treure resultats acceptables.

Però aquesta vegada no he obtat per fer galetes decorades amb glasé (el temps era massa just), sinó que he obtat per aprofitar fondant que tenia a la nevera. Tot i ja haver-ne utilitzat per cobrir pastissos, aquestes galetes han sigut tot un repte, perquè he fet figuretes! Les meves primeres! Sé que la pasta de goma és la millor per modelar, però quan no se'n té s'ha de fer amb el que hi ha. Suposo que m'ha anat bé, perquè són figuretes senzilles.

Ingredients per a la massa
180 gr de mantega a temperatura ambient
1 cullerada de ratlladura fina de taronja
80 gr de sucre glas
225 gr de farina
40 gr de farina de blat de moro

Ingredients per al farcit
83 gr de mantega a temperatura ambient
1 culleradeta de ratlladura fina de taronja
Unes gotes d'essència de llimona
106 gr de sucre gla
Sucre glas per espolovorejar

Primer de tot, he batut la mantega, les ratlladures de llima el sucre glas fins que he obtingut una mescla uniforme i cremosa. Després hi he afegit les farines i ho he remogut fins que la barreja ha estat homogènia. L'he embolicat amb paper de film transparent i ho he deixat reposar a la nevera una mitja hora fins que la consistència fós ferma. 
Després he estès la massa entre dos fulls de paper vegetal i amb els motlles he fet  les formes de les galetes.

Un cop el forn ha set calent (180º), he forrat les plates amb paper vegetal i hi he col·locat les galetes que prèviament havia tallat. Les he cuit uns 7-8 minuts i les he deixat refredar sobre una reixeta.

Per fer el farcit he ajuntat tots els ingredients en un bol i els he batut fins a obtenir una massa homogènia llisa i cremosa. Ho he col·locat en una mànega pastissera i ho he distribuït entre dues galetes a mode de sandwich o de galetes "Príncipe de Bekelar". 
Després d'això només he necessitat temps i paciència per cobrir-ho de fondant i fer les formes desitjades.

Espero que us agradin. El gust cítric tant de les galetes com del farcit és boníssim. I el toc dolç del fondant fa que siguin delicioses!

9/4/11

Bunyols de Quaresma



Ja fa dies que som a Quaresma i com no podia ser d'una altra manera, havia de fer bunyols. No n'he fet mai... mentida, sí! Una vegada en vaig fer i em van sortir un xurro. El meu marit els va rebatejar: bunyols de la Nyanyels. En definitiva, un nyap! Els vaig fer quan encara no m'havia sortit la vessant cuinera i crec que això es notava. Quan llegia la recepta no sabia què m'estaven dient. Ara la torno a llegir i crec que és una enganyifa. Per començar la foto ja no és de bunyols, sinó de lionenses. I ja no us dic la recepta en sí. No m'estranya que em sortissin les coses rares que em van sortir.

Aquest any he comparat vàries receptes i quan he sapigut del cert que la recepta era la correcta, m'he posat a fer-los. El resultat és excel·lent. Són molt esponjosos. Els vaig fer ahir i avui ja no en queden. El problema és que he estat tot el dia a casa sola, amb la meva nena. Això vol dir que me'ls he menjat tots!!! Hauré de cremar moltes calories. Sort n'hi ha que estar amb una criatura petita mous molt l'esquelet.

Ara que ja sé que em surten menjables, tinc ganes de provar-los amb nous sabors. A veure si em dóna temps abans no s'acabi la Quaresma. El meu marit ho agrairà; en podrà menjar.

Ingredients
100 gr de farina
75 gr de mantega
125 ml de llet
Un polsim de sal
3 ous
1 cullerada d'anís sec (jo he utilitzat el dolç)
Un polsim de canyella en pols
Sucre

Posem la llet, la mantega i la sal en un cassó i ho escalfem. Ho remenem continuament perquè no s'enganxi al fons i ho portem a abullició. Ho apartem del foc i hi afegim la farina tamizada de cop. Ho posarem una altra vegada al foc i anirem remenant fins que aconseguim fer una massa homogènia que es desenganxi de les parets. Ja veureu que això passa molt ràpid. Ho retirem del foc i ho posem en un bol. Ho deixem refredar.
Quan estigui fred hi afegim la canyella i l'anís. Ho barregem. Els ous els hi anirem tirant d'un a un, d'aquesta manera serà més fàcil que la massa els assimili.

Posem bastant oli en una paella. Heu d'esperar que sigui ben calent. Jo creia que ja ho era, però no ha set així. Si us passa això, veureu que els bunyols us quedaran una mica plans. A mesura que l'oli ha anat sent més calent, ja agafaven la forma arrodonida característica d'aquests dolços.

Un cop fets i encara calents, els arrebossem amb sucre.

No us els poden deixar perdre!

8/4/11

Pissaladière


El problema de tenir un llibre amb 200 receptes de pa, és que mai no saps quina triar. Finalment, ahir, em vaig decidir per una recepta que ben bé pa no era, sinó un tipus de pizza, la pissaladière. És una variant de la pizza italiana, però aquesta especialitat prové de Niça (França). Per internet, es defineix aquesta variant de pizza només d'una única manera, sobre la base de pa es posa un sofregit de ceba, una capa d'anxoves i olives negres. Jo no sé si es poden utilitzar altres ingredients com la pizza que coneixem, però en el llibre hi ha una altra opció, amb xampinyons i pesto. Aquesta opció no m'ha atret massa. A casa ens agraden les anxoves i ara feia dies que no en menjàvem. Us haig de dir, però, que provoca molta set! El resultat ha set molt bo.

Ingredients
1 ou gran batut
1 cullerada d'oli d'oliva
1/2 culleradeta de sal
250 gr de farina de pa (n'hi he hagut d'afegir més)
1 cullerada de sucre
3/4 de culleradeta de llevat de pa

Ingredients per al farcit
(No poso la quantitat, perquè crec que dependrà de cadascú)
Oli d'oliva
Cebes
Farigola picada (jo he tirat estragó)
Anxoves
Olives negres sense os
Sal

Primer de tot, posem l'ou en un mesurador i l'acabem d'omplir amb aigua fins que tinguem 150 ml. Ho posem al recipient de la panificadora i a continuació hi acabem de tirar la resta d'ingredients per ordre de llista. Seleccionem el programa d'amassar. Al cap de 5 minuts mirem si la massa està molt seca. Si ho està hi tirem una mica d'aigua. Jo no l'hi he hagut de tirar, perquè estava bastant molla. Ha continuat molla fins al final. Quan l'he tret del receipient, l'he treballat amb les mans per afegir-hi més farina i fer que aquesta sigués més fàcil per treballar-hi. Un cop ha sigut manejable, l'he esirat sobre la plata de forn. L'he deixat reposar uns 10 minuts sense tapar. L'he enfornat durant 5 minuts en un forn preescalfat a 220º.

Per fer el farcit, el que hem de fer és fregir la ceba amb oli i a foc lent. Quan l'hem tingut al punt hi he tirat estragó/farigola i la sal. Un cop hàgin passat els 5 minuts, treiem la base del forn. Posem la ceba sobre la base de pa i per sobre hi anem col·locant les anxoves en gelosia. I també les olives. Com ja haureu vist, a la foto no surten les olives. El motiu? Me n'he oblidat! Quina ràbia m'ha fet quan me n'he adonat. Ja ens l'estàvem menjant. Tan bones que haguessin set... mmm! Sobretot, vosaltres no us les descuideu! Ho acabem d'amanir amb l'oli de les anxoves i l'oli d'oliva i ja està a punt per tornar-ho a enfornar. Aquesta vegada, hi ha d'estar uns 10-15 minuts, fins que es dauri.

Per acabar-ho de decorar, hi tirem més estragó/farigola.

Bon appétit!

6/4/11

Vacherin de xocolata i gerds



Qui no ha tingut clares a la nevera morint-se de fàstic? Doncs a mi em passa tot sovint i sempre estic buscant receptes on les pugui utilitzar. Feia dies que en tenia 2 i finalment he trobat aquest 'pastís'. La opció més fàcil sempre és fer merengues, però aquesta vegada he anat més enllà i el resultat ha set boníssim. És un pastís molt suau i lleuger. Com que el pa de pessic dels pastissos no hi és, la textura és curiosa i agradable al paladar. M'haureu de perdonar, perquè he fet una mica de trampa. Quan em vaig decidir fer aquest vacherin, no tenia la quantitat necessària ni de nata ni de gerds i, és per això que el vaig haver de fer segons el que tenia. Si així ha set deliciós, no em puc imaginar com deu ser amb tot. Mmm!

He adaptat la recepta en funció de les 2 clares que tenia. Pel que fa al sucre, hi he posat menys del que tocava. No volia que fos tan dolç. Si vosaltres li voleu, només n'hi heu d'afegir 35 gr més.

Ingredients per a les merengues
2 clares
80 gr de sucre glas
1/2 culleradeta de farina de blat de moro
15 gr de xocolata negra ratllada

Ingredients per al farcit
115 gr de xocolata negra
300 ml de nata espessa, muntada
230 gr de gerds

Primer dibuixem 3 rectangles de 8 x 30 cm (aprox.) en paper vegetal i ho posem boca terrosa a la plata del forn. Les mides, però, cadascú que faci les que li vagin bé (jo ho vaig fer).

Batem la clares i anem incorporan el meitat del sucre de mica en mica. No deixem de batre. Obtindrem una merenga dura i satinada. Amb molt de compte hi anem afegint la resta del sucre, la farina i la xocolata ratllada. Ho remenarem amb moviments suaus i envolvents.

Introduim la pasta resultant dins una mànega pastissera i dibuixarem línies per omplir els rectangles que hem dibuixat al paper. Un cop ho tinguem ple, posem les merengues al forn preescalfat a 140º. En 30 minuts, jo n'he tingut prou, però tot dependrà del gruix que tinguin les línies de merenga. Les meves eren bastant primes.

Per a fer el farcit, desfem la xocolata al bany maria i l'extenem sobre dues de les tres capes de merenga. Ho deixem refredar perquè qualli.

Posem una base de merenga sobre una plata i per sobre hi posem la nata i els gerds. Posem una altra base sobre dels gerds, en molt de compte, i fem el mateix. Per acabar, posem l'última base de merenga sense xocolata. En principi hauríem de fer el mateix, nata i gerds, però a mi se'm va acabar la nata i ho vaig decorar amb uns quants gerds i xarop de maduixa i xocolata.

Nota: jo he utilitzat gerds congelats, però seria preferible que fossin frescos, perquè un cop descongelats perden consistència i el pastís, a la llarga, es va xafant. El que és bonic és veure el farcit perfectement.

4/4/11

Pa dolç amb matcha


Segurament pensareu que m'he tornat adicte al te matcha, perquè no paro de fer coses amb ell. Un motiu pel qual l'utilitzo tant és perquè no vull que se'm faci malbé, però el principal motiu és que al meu marit li encanta. Com que és el meu conillet d'indies en això de la cuina, de tant en tant li faig alguna cosa que pugui disfrutar de debò. Tot i així, us haig de dir que és un molt bon "client". Li agrada tot! Això sí, té un costat obscur, no li doneu mai ni endívies ni moniato. Sort n'hi ha que a mi tampoc m'apassionen. Però potser el que em sap més greu és el moniato, perquè trobo cada recepta amb ell... mmm!

Aquesta recepta la vaig trobar un dia que xafardejava pel bloc de Kanela y limón. Si no l'heu visitat mai, us recomano que li doneu un cop d'ull. Té unes receptes i unes fotos increïbles. La seva versió, que ha de ser boníssima, per cert, és amb xocolata. Sóc una amant d'ella, però n'haig de fer un ús racional. Si fos per mi, tot estaria ple de xocolata. L'excusa perfecta ha sigut tenir te matcha. El contrast no és tan evident.

Com sovint us dic, les quantitats dels ingredients estan adeptades a dues persones. Si sou més, només cal que les dupliqueu o tripliqueu.

Ingredients
250 gr de farina de força
125 ml de llet
25 gr de mantega a temperatura ambient
8 gr de llevat de pa (si és fresca n'hem de posar el doble)
1/2 cullerada de sal
50 gr de sucre
20 gr de te verd en pols (matcha)
Ou per pintar

Fa dies que m'atraveixo a fer les coses a mà, sense utilitzar cap màquina, però amb aquesta recepta he seguit la original i he fet servir la panificadora. Ja que es té, s'aprofita.

El que hem de fer és posar tots els ingredients a la cubeta, menys el te. Recordeu que primer es posen els ingredients líquids i després els sòlids. Ho amassem durant uns 15 minuts. En la meva panificadora, el programa per amassar és el 12, però no sé com es programen els minuts i haig d'estar pendent del temps (un petit inconvenient amb fàcil solució). Un cop hagin passat els minuts, treiem la massa del recipient i la dividim en dues parts de pes igual. Una la posem en un recipient untat d'oli i tapat amb un drap i l'altra la tornem a la panificadora amb els 20 grams de te. Ho amassem durant uns 15 minuts més. Com que és una quantitat molt petita de massa, el te es queda a la base i no s'integra a la massa. Per solucionar això, hi hem de tirar una mica de llet. Però m'he passat i m'ha quedat una massa pringosa. Quan l'he tret de la cubeta, ho he arreclat ammassant-la a mà i afegint-hi una mica més de farina. La propera vegada que el faci, ho faré directament a mà. Un cop la massa ha estat a punt, l'he posat en un recipient untat amb oli i tapat amb un drap. Ho hem de tenir reposant per tal que augmenti de volum.

Quan hagi augmentat, les estirem amb un corró i les posem una sobre l'altra. La massa de te la posarem a la part de sobre. Les enrotllem i ho deixem reposar perquè llevi. En aquest moment ho pintem amb l'ou.

Un cop passat el temps, posem el pa en una plata de forn, procurant que la part final quedi per sota. Ho posem al forn preescalfat a 180º durant uns 25 minuts.

El resultat és un pa dolç molt suau, ideal per picar entre àpats.

3/4/11

Truita de verdures


Avui per sopar no sabíem què fer. He obert la nevera i he vist que teníem moltes verdures començades (pebrot, carabassa i pèsols bullits d'ahir). Què podia fer amb aquestes verdures? Se'n poden fer tantes de coses, però m'he decidit per fer una truita. Fins no fa pas massa temps, jo era bastant reàcia a provar gustos diferents. A mi que no em treguessin la de tota la vida, amb patates i ceba. Però les coses poden canviar i, en aquest cas, ha set així. I quina sort! No podia ser que em perdés aquest luxe. 

Avui ha set de verdures, però ja estic pensant de què serà la propera. La barreja de sabors ha set espectacular. La imatge ho diu tot, la veritat. Està malament que ho digui jo, però quina passada de truita!

Avui no he reduït els ingredients, perquè demà venen a dinar el meus pares i els hi vull deixar provar. Així veuran com ens cuidem.

Ingredients
250 gr de carabassa
1/2 pebrot vermell
25 gr de pèsols
1 ceba
2 patates mitjanes
6 ous
Llevat en pols
Oli
Sal

Primer de tot hem de bullir els pèsols i els deixem escórrer.
Tallem totes les verdures a trossets petits i en una paella amb poc oli les fregim. Quan estiguin quasi al punt, o sigui, ben tovetes, hi tirem sal. Quan estiguin del tot fetes deixem escórrer l'oli que puguin tenir de sobres.

En un recipient batem els ous i hi tirem llevat (no us puc dir la quantitat, perquè sempre ho faig a ull). Un cop ben barrejat, hi tirem les verdures i ho remenem bé. A partir d'aquí, hi ha dos camins, fer-ho de manera tradicional al foc amb paella o, fer-ho al forn. Com que sóc una mica desastre amb la paella i no m'agraden massa oliades, he obtat pel forn. Ho he posat en motlles de silicona i cap al forn preescalfat a 180º. El temps dependrà del gust de cadascú. A nosaltres ens agraden una mica crues i les hi he tingut uns 15 minuts.

Cada mossegada era una festa de sabors. Mmm!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...