30.6.11

Sakritopites (Film&Food)


En el programa del Canal 33, La meva cuina grega (que ja no s'emet), vaig veure preparar aquestes postres delicioses. Em va semblar curiós que utilitzessin la màquina per fer pasta. Ja tenia un altre repte per la meva màquina. Quina il·lusió!

Aquesta recepta és la segona que presento pel repte que organitza Film&Food, però aquesta vegada és dolça. La pel·lícula escollida per aquest mes és Mi gran boda griega. Aquestes postres les tenia pendents des de feia dies, però ara ja no tinc cap excusa per no fer-les.

Són uns dolços cruixents amb un sabor extraordinari a mel i canyella. I no em vull oblidar del toc de llimona. En definitiva, una recepta exquisita.

Ingredients per al xarop
1 tassa de sucre
Mig tronc de canyella
Suc d'1 llimona
3 cullerades de mel
Pela d'1 llimona 

Ingredients per a la massa
Suc d'1 llimona
2 cullerades de sucre
1/2 tassa d'oli d'oliva
100 ml de Rakii (jo he utilitzat anís)
1 got d'aigua
500 gr de farina 

Per decorar
Llavors de sèsam
Canyella en pols

Per fer el xarop, posem el sucre, l'aigua i la canyella en un cassó i ho portem a abullició. Quan el sucre estigui dissolt hi tirem el suc de llimona i la mel. Ho fem bullir una estona i hi tirem la ratlladura de llimona. Ho bullim un moment i ho treiem del foc. Ho deixem refredar.

Per fer la massa dissolem el sucre en el suc de llimona. Després hi afegim l'oli, el Rakii (o anís) i l'aigua. Ho mesclem bé. Hi afegim la farina i ho barregem. Us recomano que ho feu amb les mans, ja que la massa resultant ha de ser homogènia i gens enganxifosa.

Quan tinguem la massa a punt, en fem boles com pilotes de tenis. Amb un corró les estirem, però serà amb la màquina de pasta que els hi acabrem de donar el gruix final. Tallem tires llargues d'uns 2 cm d'ample. Feu tires amb tota la massa. Mentre les feu, les aneu tapant amb u drap humit, perquè no s'assequin.

Posem força oli en una paella fonda i ho escalfeu. Quan sigui molt calent, hi aneu posant les tires. El que he fet jo ha set enrotllar les tires en una forquilla. La recepta original diu que s'ha d'anar enrotllant mentre es va fregint, però no me n'he ensortit i he anat a una manera pràctica de fer-ho.

Quan tinguem totes les tires cargolades i fregides, les deixem sobre paper de cuina perquè deixin anar tot l'oli. Quan estiguin ben seques, les posem en una plata i hi tirem el xarop per sobre. Ho dexiem una estona i després ja les podem posar en una plata per servir. Per sobre hi tirem les llavors de sèsam i la canyella.

És deliciós!

Pa grec (Film&Food)



Aquesta és la primera vegada que participo al repte de Film&Food i em fa molta il·lusió, perquè uneix dues de les meves passions, la cuina i el cinema. Com ja sabeu, la pel·lícula escollida per aquest mes és Mi gran boda griega. No l'he vist mai, però m'han agafat ganes de veure-la després d'haver llegit el post publicat per les noies del bloc. Com que tinc dos blocs, un de dolç i un de salat, intentaré fer dues receptes cada mes. Sempre que el repte ho permeti, és clar. Aquesta vegada sí que ho puc fer. 

Pels qui em llegiu, sabreu que m'encanta fer pa. No estava segura de si trobaria alguna recepta de pa grec, però finalment sí. Aquest és el resultat: un pa boníssim i deliciós. El gust que li donen les olives és exquisit. Si us agrada fer-ne us el recomano.

Ingredients per a un pa mitjà
225 gr de farina de força
130 ml d'aigua tèbia
1/2 cullerada d'orenga
1 cullerada de llavors de sèsam
1 cullerada d'oli d'oliva
2,5 gr de llevat sec
Un polsim de sal
60 gr d'olives negres sense pinyol

Barregem tots els ingredients menys la meitat de les llavors de sèsam i les olives. Ho comencem a barrejar amb una cullera de fusta, però quan la massa comenci a lligar millor serà que passem a amassar amb les mans. Quan aconseguim una massa homogènia i que es desenganxi de les mans i tirem les olives tallades a trossets. Si les olives són molles, us recomano que hi tireu una miqueta més de farina, perquè la massa també hi queda i no va tan bé per treballar-la.

Un cop estigui ben barrejat tapem el bol on hem estat treballant amb paper de film. Ho deixarem llevar 1 hora. Després d'aquest temps, ho amassem una estona per treure l'aire. Li donem la forma que desitgem i posem la massa a la plata de forn. Ho tapem amb un drap i ho deixem reposar uns 30 minuts.

Passats aquests minuts, ja la podem posar al forn preescalfat a 190º durant uns 40 minuts o fins que en colpejar-lo amb una cullera el so que faci sigui buit.

Espero que us agradi!

28.6.11

Coca d'ametlles


Avui és Sant Pere. Es tornen a tirar petards. No sé si avui és típic menjar coca, però jo n'he fet. El motiu? Doncs la que vaig fer per Sant Joan va ser un fracàs total. Al cap de dos dies, vaig fer-la una altra vegada i, per segon cop, fracàs. Crec que ha set la primera recepta que se m'ha resistit tant. No sé si us ha passat mai, però no ho podia deixar així. Necessitava que una coca em quedés bé. Era un rosec constant que tenia a dins. Avui, però, he deixat de banda la recepta que tenia i he buscat pels llibres de casa. N'he trobat una i... quina passada de coca ha quedat! A la tercera ha anat a al vençuda. 

La recepta que us presento és per Thermomix i la presento al repte que cada mes ens proposen les noies de Memòries d'una cuinera.

Ingredients per a una coca
60 gr sucre
1 ou
200 gr de llet
50 gr de mantega a temperatura ambient
15 de llevat sec
350 gr de farina
1 culleradeta de sal
Oli d'oliva
Sucre
200 gr d'ametlles laminades

Posem el sucre dins del vas de la Thermimix i programem uns segons a velocitat 10. A continuació hi afegim la llet, la mantega, l'ou i el llevat. Programem 2 minuts a 37º i a velocitat 3. Després hi afegim la farina i, per últim, la sal. Ho mesclem durant uns segons a velocitat 6. Quan ho tinguem ben barrejat, amassem 3 minuts a velocitat Espiga.

Quan hagin passat els minuts, ho deixem reposar 20 minuts dins del mateix vas. Abans d'utilitzar-la, ho tornem a amassar 1 minut a velocitat Espiga.

M'ha quedat una mica molla i a l'hora d'estendre-la m'ha costat, perquè se'm quedava enganxada a l'espàtula. Pel que es veuen a les fotos del llibre, no hauria d'ahaver quedat així. La propera vegada hi posaré uns grams més de farina. Com he pogut, l'he estirat sobre la plata de forn prèviament forrada de paper vegetal i l'he pintat amb oli d'oliva. Tirem sucre per sobre i després les ametlles.

Posem la coca dins del forn preescalfat a 200º durant uns 20 minuts.

Un cop surti del forn, podeu pintar la coca amb licor d'anís. Sempre hi donarà un toc més dolç.

Ho deixeu refredar i ja es pot menjar. El resultat, per fi, ha set una coca molt esponjosa. Que bona!

25.6.11

Pavlova de xocolata amb crema de préssec (CWK)


Whole Kitchen, en la proposta dolça pel mes de juny, ens repta a preparar Pavlova.

No havia sentit a parlar mai d'aquestes postres. Al principi, quan vaig saber que eren clares, vaig pensar que seria una simple merenga, però estava totalment equivocada. El seu interior és molt esponjós. La veritat és que és molt agradable de menjar. El resultat ens ha agradat molt a casa.

Com podeu veure amb la imatge, no té recobriment dur. Resulta que se'm va ocórrer fer-los dins de motlles i no vaig caure en que la gràcia era trobar les dues textures. Com que la presentació final era bastant dolenta, vaig decidir prescindir de la part dura i aprofitar-la per decorar la Pavlova. Ja sé que no és el mateix, però el resultat final ens ha agradat.

Ingredients
3 clares d'ou
140 gr de sucre
3/4 de cullerada de farina de blat de moro
2 cullerades de cacao en pols
2 préssecs d'aigua
3 cullerades de creme fraîche
Préssec en almívar per decorar

Batem les clares. A mesura que es vagin muntant i anem afegint el sucre. Quan aquestes ja estiguin al punt hi tirem la farina de blat de moro i ho barregem amb moviments suaus. A continuació hi tirem el cacao i realitzem els mateixos moviments.

Fent servir una mànega pastissera, posem la merenga als motlles. Els posar al forn preescalfat a 170º. Passats 15 minuts, abaixem el forn a 100º. Amb aquesta temperatura hi hauran d'estar 1 hora i mitja.

Per fer la crema de préssec, triturem els préssecs i hi barregem la creme fraîche.

A l'hora d'emplatar, cadascú que faci servir la seva imaginació. Jo he fet servir el cruixent de la merenga i uns talls de préssec en almívar per decorar-ho.

La barreja de xocolata, la crema de préssec i el cruixent de merenga és boníssima.

Rotllets d'espàrrecs verds i pernil salat (HEMC #55)


Aquest mes, l'amfitriona d'HEMC #55 és la Sònia de L'Exquisit i ens ha proposat preparar qualsevol cosa que s'enrotllés. La veritat és que en un principi vaig pensar en fer algunes postres, però al final m'he decantat per aquest aperitiu; una barreja de verdura i carn que, en una ocasió ja vaig preparar (d'una altra manera) i ens va agradar moltíssim.

A la nevera tenia làmines de pasta brick del repte proposat per Whole Kitchen. No sabia què fer-ne i, aquesta ha set la meva oportunitat per utilitzar-les. Suposo que era per mandra que no les fés servir, perquè és una pasta molt versàtil.

Ingredients
Làmines de pasta brick
Espàrrecs verds
Pernil salat
Formatge ratllat

Crec que no caldria que us expliqués com es fa, perquè és tan senzill... Jo he dividit les làmines en dues, perquè són molt grans.

He bullit els espàrrecs uns 4 minuts i els he deixat escórrer. Per acabar de treure tota l'aigua, els he posat sobre paper de cuina. 

En cada part de làmina, hi he posat un tall de pernil, dos espàrrecs i un grapat de formatge ratllat. Ho he embolicat i ho he posat en una plata per anar al forn. Ho he posat al forn preescalfat a 180º durant uns 15 minuts, aproximadament.

És una recepta molt senzilla, però molt eficaç. Espero que us agradi.

20.6.11

Pa amb nabius vermells



Ikea és un dels llocs que m'agrada anar. No per comprar (cosa que a vegades fem), sinó per mirar i remenar. Una de les seccions on hi passo més temps és a la botiga de menjar suec. Sempre hi descobreixo noves coses. La primera que vaig descobrir -i parlo de temps- va ser la farina per fer pa amb nabius vermells. Quan el vaig fer per primer cop, em va sorprendre, perquè no és el típic pa blanc. El gust és boníssim. Nosaltres l'acompanyem amb embotits, però crec que la millor manera de menjar aquest pa és a l'hora d'esmorzar amb mantega i melmelada, acompanyat d'un suc de taronja. Ho he tastat de les dues maneres i em quedo amb aquesta última.

Aquesta recepta és molt senzilla i està indicada en el mateix paquet. A més, no es necessiten ingredients addicionals. Els sobres de llevat també hi van inclosos. Només hi haurem d'afegir l'aigua.

Ingredients per a 2 pans
1 paquet de preparat de pa amb nabius vermells
7 gr de llevat sec (els dos sobres inclosos)
6 dl d'aigua

Barregem la farina amb el llevat. Ho comencem a amassar amb les mans. De mica en mica hi anem afegint l'aigua a 40º. Jo ho faig així, perquè normalment en necessito menys. Quan obtinguem una massa que no s'enganxi a les mans ho amassem uns 10 minuts. Ho deixem reposar uns 30 minuts tapada. Aquest temps és perquè la massa llevi, però si us dic la veritat, la meva no s'ha mogut de la mida original.

Passats els 30 minuts, ho tornem a amassar i dividim la massa en 2. Els he donat la forma desitjada i els he posat a la plata de forn. Els tapem i ho deixem reposar uns 30 minuts més. Un cop passat el temps, pintem els pans amb aigua. Els hi fem uns talls a la superfície i ja es poden posar al forn preescalfat a 180º durant 35-40 minuts. A dins al forn, amb l'escalfor, sí que han pujat.

El temps de cocció dependrà de cada forn. Sabreu que els pans estan fets quan al colpejar-los sonin buits.

Si aneu a Ikea us aconsello que compreu aquesta farina. És un pa delició i molt fàcil.

Opera cake de matcha



Aquesta recepta la presento al concurs Tu mejor bizcocho que han organitzat les noies de Whole Kitchen, per celebrar el seu primer aniversari. No sé si és el meu millor pastís, però a casa el fem tot sovint, ja que és un pastís que té moltes possibiltats. Es pot farcir amb infinitat de gustos. I és per això que per nosaltres és el millor. Essent fills de la Plana de Vic i uns enamorats del pa de pessic, aquest pastís és ideal per nosaltres, perquè la seva textura ens fa recordar molt a aquest pa. És molt esponjós i suau. Crec que ningú s'hi pot resisitr; és apte per a tots els paladars. Aquesta vegada he utilitzat te matcha. No l'havia fet mai i el resultat és boníssim.

Tot i que hi hagi moltes coses a fer, és un pastís senzill de realitzar. Es necessita temps i paciència, però el resultat final és tan deliciós que l'espera val molt la pena. Qui no l'hagi tastat mai, ara en té la oportunitat. No us el podeu perdre.

Ingredients
Per a la merenga:
3 clares d'ou
40 gr de sucre

Per al pa de pessic:
3 rovells d'ou
40 gr de sucre
40 gr d'ametlles moltes
Essència de vainilla
40 gr de farina
8 gr de te matcha

Per a la crema de matcha:
100 gr de nata per muntar
60 gr de xocolata blanca
1 culleradeta de te matcha

Per a la crema de xocolata:
100 gr de nata per muntar
80 gr de xocolata negra de cobertura

Per al xarop de te matcha:
100 ml d'aigua
20 gr de sucre
1 culleradeta de te matcha

Primer de tot, hem de fer la merenga. Batem les clares i hi anem incorporant de mica en mica el sucre. Estaran muntades que girem el bol i no caiguin. Les reservem.

Per fer el pa de pessic, batem els rovells amb el sucre amb una batedora elèctrica. Quan estigui ben barrejat hi tirem l'ametlla molta, l'essència de vainilla, el te i 1/3 de merenga. Ho mescelm amb moviments suaus. Després hi tirem la farina i ho barregem molt bé. Finalment hi acabem de tirar la resta de la merenga a poc a poc fins que aconseguim una massa suau i homogènia.

Posem la massa al motlle prèviament engrassat i el posem al forn preescalfat a 200º. El temps de cocció és bastant relatiu. Estarà a punt quan en introduir un escuradents, aquest surti net. El deixem refredar i el desemmotllem.

Per preparar la crema de matcha, bullim la nata i quan ho faci ho traiem del foc. Hi tirem la xocolata i ho remenem fins que es desfaci. Després hi tirem el te i ho mesclem. Ho deixem refredar. Ho posem a la nevera i quan tingui una temperatura de 4º ho traiem i ja ho podem muntar.

Per fer la crema de xocolata seguim el mateix procediment.

Per preparar el xarop de te matcha, posem en un cassó l'aigua, el sucre i el te. Ho bullim fins que espesseixi. Dividim el pa de pessic en 3 parts horitzontals. Pintem una de les cares amb el xarop de te. Han de quedar ben impregnades.

Un cop fet això, és moment per muntar el pastís. Primer posem una base de pa de pessic; a continuació, posem una capa de crema de xocolata (no l'hi poseu tota, perquè n'haurem de fer una altra); posem una altra capa de pa de pessic; després hi posem tota la crema de matcha; a sobre, una altra capa de pa de pessic i, per acabar, posem la resta de crema de xocolata.

Ho posem a la nevera, perquè les cremes s'endureixin.

A l'hora de servir, ho podem tallar en porcions petites, d'aquesta manera les capes es poden veure millor. En definitiva, és més atractiu.

17.6.11

Pastela Moruna (CWK)



Whole Kitchen, en la proposta salada pel mes de juny, ens convida a preparar un clàssic de la cuina marroquí, Pastela Moruna.

No havia sentit mai a parlar d'aquest plat. M'estic adonant que la meva cultura gastronòmica en segons quins països és bastant pobre. Per sort, tenim aquests reptes mensuals que ens ajuden a descobrir noves coses. A casa no som gaire d'espècies, per això aquest plat l'he adaptat als nostres gustos.

Ingredients per a una persona
2 cuixes de pollastre
4 làmines petites de pasta brick o 1 de gran (fer-ne 4 cercles)
50 gr d'ametlles laminades
1 ceba petita
1 polsim d'all
Un polsim de julivert
Sal
1 ou
Mantega per pintar
Brou d'au
Sucre glas
Canyella

Tallem la ceba a làmines i la fregim amb una mica d'oli juntament amb l'all. Hi posem les cuixes. Volta i volta a aquestes i les cubrim amb el brou. Hi tirem el julivert i la sal. Es posa a coure a foc lent. Quan les cuixes estiguin tobes les traiem i les deixem refredar. Reduïm el brou.

Quan les cuixes no cremin, les esmiculem i ho barregem amb l'ou batut. En aquesta barreja hi tirem una cullerada de brou reduït.

Agafem el motlle i hi posem una làmina de pasta brick. La pintem amb mantega fosa. Hi posem una altra làmina de pasta i ho tornem a pintar. A sobre hi posem les ametlles laminades. Hi tornem a posar una altra làmina i la pintem. Un cop fet això, hi posem el farcit del pollastre. Per sobre hi posem una làmina de pasta brick i la pintem amb mantega.

Posem el motlle al forn preescalfat a 220º durant uns 10 minuts. Ho deixem refredar i ho desemmotllem. A l'hora d'emplatar, posem sucre glas i canyella per sobre.

Bon profit!

15.6.11

Bundt cake de mel i llavors de gallaret



Dilluns passat vaig tenir un desig. Volia fer un pastís. Però quan et venen ganes de cuinar en un dia que totes les botigues estan tancades, pot ser bastant frustrant. Quan tries una recepta sempre hi ha aquell ingredient que no tens. Això fa molta ràbia. Però aquesta vegada no vaig tenir tanta mala sort. El pastís el va triar el meu marit. Ell ja sap aquesta problemàtica i la pregunta que em va fer després de triar-lo va ser: " Tens tots els ingredients?" Va tenir una alegria immensa quan li vaig dir que sí. I, després d'haver-lo fet, l'alegria encara va ser més gran, perquè el pastís va ser boníssim. En vam menjar per berenar. Li vam deixar tastar a la nena i dolent no era, perquè no parava de demanar-ne. El vam haver d'amagar! A sortit a mi.

Com podeu veure és un mini bundt, però per dos n'hi ha més que suficient. Si el fés més gran l'acabaríem avorrint i això no pot ser. Si vosaltres sou més, només cal que multipliqueu els ingredients per 2 o per la quantitat que vulgueu. Tot dependrà de les persones que sigueu a l'hora de menjar-lo.

Ingredients
100 gr de farina 
1/2 cullerada de llevat en pols
85 gr de mantega a temperatura ambient
60 gr de sucre glas
3 cullerades de mel
2 ous batuts
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
1 cullerada de llavors de gallaret

Preescalfem el forn a 160º.

Tamisem la farina i el llevat en un bol i hi afegim la mantega, el sucre, 2 cullerades de mel, els ous i l'extracte de vainilla. Jo he fet servir una batedora elèctrica. Si n'utilitzeu, heu d'anar en compte, perquè com que hi ha molts ingredients secs, amb les primeres voltes tot pot anar cobert d'una capa fina de pols. Us recomano que en els primers moments ho tapeu amb un drap (si no teniu una tapa de la mateixa màquina). Ho batem bé fins que no quedin grumolls. A continuació hi tirem les llavors de gallaret i ho mesclem.

El meu motlle de bundt és metàl·lic, per tant, abans de tirar-hi la pasta ho he engrassat amb mantega. Abans de posar-ho al forn, ho he sacsejat per tal que la superfície quedés uniforme. Al forn hi haurà d'estar entre 40 i 50 minuts.

Deixem que el pastís es refredi i després el desemmotllem amb molta cura. Per decorar-lo, escalfem la cullerada restant de mel i dibuixem línies fines sobre el pastís. I ja es pot menjar.

Amanida de pasta amb tonyina i alfàbrega


Ja és dia 15 i, això vol dir que és dia de publicar La recepta del 15, organitzat pels blocs de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta. Passen els dies volant. No ens n'adonarem i ja serem al setembre i tornarem a queixar-nos de tanta calor. És curiós, sempre desitgem que arribi, però quan la tenim, només comptem els dies que falten perquè marxi. Jo us haig de confessar que odio la calor; és insuportable. A casa sempre ho diem, ens vam equivocar de país al néixer. Per això que quan sento a la gent resant perquè arribi l'estiu... En fi, la manera de suporatr-ho millor és menjar coses lleugeres i fresques. El plat per excel·lència de l'estiu són les amanides. Són tan versàtils! Si mengéssim una amanida diferent cada dia, no en repetiríem cap d'igual per anys que visquéssim.

Ingredients per a 4 persones
200 gr de pasta (espirals)
4 tomàquets
200 gr de tonyina
4 ous de perdiu
2 préssecs d'aigua

Per a la vinagreta
6 cullerades d'oli d'oliva verge
3 cullerades de vinagre de poma
1 culleradeta de mel
4 cullerades d'alfàbrega picada

Bullim la pasta durant uns 8-10 minuts, fins que estigui al dente. L'escorrem i la deixem refredar.

Quan aquesta estigui a punt, ja la podem emplatar. Hi posem el tomàquet, l'ou i el préssec tallat a quarts. Repartim la tonyina per sobre.

Per fer la salsa, posem l'oli, el vinagre, la mel i l'alfàbrega. Ho barregem i ho tirem per sobre l'amanida.

Espero que us agradi. El contrast de sabors és deliciós.

13.6.11

Galette de bròquil, bacon i roquefort



Gràcies a tots els que em seguiu, ja que feu possible aquest bloc. Segurament si no us tingués el faria igualment, però amb vosaltres és més gratificant. De nou, moltes gràcies per ser-hi. Però precisament per aquest motiu, la màquina no para i avui us presento una recepta que ens ha agradat molt. La volia fer ahir, però entre pitus i flautes, el diumenge va passar volant i ja no em va donar temps.

Aquesta recepta es fa amb pasta de full i com que feia dies que la tenia entre cella i cella, en vaig comprar. La data de caducitat era el 24 de juny, però quan la vaig obrir, la olor no em va agradar massa. Potser van ser manies, però amb les coses fresques no hi jugo. Ja sabeu que fer la pasta de full a casa és bastant carregós, bàsicament perquè es necessita temps (cosa que no vaig tenir el diumenge). Avui n'he tingut i l'he fet. Ha quedat molt bona. No és per res, però a mesura que passa el temps crec que em surten més bé les coses. Deu ser cosa de l'experiència. Quina il·lusió! Avui he decidit que no compraré més pasta de full.

Ja veureu que és un plat molt senzill. Sobretot si una no té ganes de fer la pasta de full (jo us animo a fer-la). A més, és molt versàtil.

Ingredients per a 4 persones
1 làmina de pasta de full (la recepta aquí)
225 gr de bròquil (a trossos petits)
125 gr de bacon a trossos
1 ceba petita tallada a rodanxes
100 gr de roquefort
Pebre negre
Pinyons

Primer de tot hem de bullir el bròquil uns 4-5 minuts o fins que sigui tendre.

Escalfem el forn a 200º. Posem la pasta de full en una plata de forn prèviament forrada. Fem un tall continu a 1 cm de la vora de la massa que només arribi fins a la meitat del seu gruix.

En una paella fregim el bacon i la ceba fins que es daurin. Hi afegim el bròquil i pebre (al gust). Quan estigui ben barrejat, distribuïm aquest farcit per tota la superfície de la massa exceptuant la vora d'1 cm. Hi tirem el roquefort i el pinyons per sobre. Ho enfornem entre 25 i 30 minuts o fins que la massa hagi pujat i estigui daurada.

Bon profit!

12.6.11

Pastís de préssec i crème fraîche (CSC #6)



Finalment ja tenim la fruita d'estiu als mercats. Per mi, la millor és el préssec d'aigua. Però qui es pot resistir a unes cireres o a uns albercocs? La veritat, jo no. Divendres vaig comprar els primers préssecs de la temporada. Eren una mica verds, però al meu marit li agraden així. Pel meu gust han d'estar madurs. Però tenir préssecs a casa i no menjar-ne és un delicte. Com me'ls puc menjar si encara són verds? No m'hi puc resistir! La solució? Fer-ne un pastís.

Aquesta recepta la presento pel CSC #6. En aquesta ocasió, el producte estrella és alguna aliment de temporada i local. Jo he escollit el préssec. Molt local no sé si és, però de temporada sí i s'ha d'aprofitar per menjar-ne de totes maneres. 

Si no recordo malament, no havia menjat mai un pastís de préssec i el resultat és deliciós. Ja us asseguro que aquest no serà l'últim que faci. A casa ens ha agradat molt.

No sé si coneixeu la Martha Stweart, però és una cuinera americana extraordinària. M'encanten totes les receptes que veig d'ella. Aquesta la vaig treure de la seva web. Si us dic la veritat, em feia una mica de respecte, ja que partia d'un text en anglès. No és per l'idioma, sinó per les mesures. Com ja sabeu, els americans utilitzen tasses, culleres, lliures, etc. Com que tinc un mesuredor de tasses i un de culleres, fer-lo ha set més fàcil.

Ingredients
Per a la base:
1 1/4 de tassa de farina
2 cullerades de sucre
1/8 culleradeta de sal (un polsim)
1/2 tassa de mantega freda tallada a trossos
1 rovell d'ou lleugerament batut
2 cullerades d'aigua freda

Per al farcit:
500 gr de préssecs sense pell, sense pinyol i tallats a trossos
2 cullerades de sucre
Un mica de sal
Crème fraîche

Per fer la base, posem la farina, el sucre i la sal al vas de la Thermomix (o qualsevol processador d'aliments). Ho barregem. Hi afegim la mantega i ho barregem durant uns 10 segons fins que la mescla sembli farina gruixuda. Hi afegim l'ou i tornem a remenar. Si la massa es queda enganxada a les parets, amb l'espàtula ho feu baixar. Amb la màquina en marxa, hi tirem l'aigua de mica en mica. Quan estigui ben lligada, emboliquem la massa amb paper de film i ho posem a la nevera durant 1 hora com a mínim.

Passat el temps, treiem la massa de la nevera i la treballem per fer-ne la base del pastís. Jo he utilitzat 4 motlles petits i, per tant, he dividit la massa en 4 parts. L'estirem amb el corró i forrem els motlles (bases i parets). Amb un ganivet treiem la massa que sobresurt. Tal qual, ho posem al congelador durant 30 minuts. Passats els minuts, punxem la base i la tapem amb paper vegetal. A sobre hi posem pes (mongetes o cigrons) i ho posem al forn preescalfat a 200º durant 10 minuts. Quan hagin passat aquests minuts, treiem les mongetes i ho tornem a enfornar uns 5 minuts més. Vigileu que no es cremin les vores. Quan ja estiguin, ho deixem refredar.

Mentrestant, podem anar fent el farcit. Posem els préssecs tallats en un bol junt amb el sucre i la sal. Ho remenem, perquè tot quedi ben impregnat i ho deixem reposar 15 minuts.

A la base de cada tartaleta i posem una cullerada de crème fraîche. Per sobre, préssec i ho acabem de tapar amb més créme fraîcher. Un cop fet, ho tornem a posar al forn a 150º durant 50 minuts. Ho treiem del forn i ho deixem refredar.

El resultat és boníssim!

Nota: quin gust fer les fotografies amb llum natural!

Un nou premi


Avui no penjo cap recepta, sinó un premi que m'ha fet molta il·lusió rebre. Es tratce d'un premi que s'atorga quan s'arriba als 100 seguidors. Uau! Això són paraules majors. Qui ho havia de dir aquell mes de desembre del 2010. Gràcies! També vull donar les gràcies a l'Eri del bloc La cuina de l'Eri per haver pensat en mi. Moltíssimes gràcies!

Però sobretot, vull donar les gràcies a tots els que visiteu aquest bloc. Us vull dedicar aquest premi a tots vosaltres, perquè l'heu fet possible.

Fa uns dies, el bloc Cerezas de chocolate va arribar als 100 seguidors. Per aconseguir aquesta fita, es mereix el reconeixement i, és per aquest motiu que li passo el premi Indalo de Bronze. Enhorabona i segueix mostrant-nos les teves delícies. Sempre és un plaer.

10.6.11

Batârd amb mantega



Com fa temps vaig dir en un post, un cop a la setmana faig pa. Tinc varis llibres de receptes de pa, però a vegades em costa trobar-ne un que sigui "normal" i, amb "normal" vull dir que no tingui ni farcit, ni espècies, ni ingredients atípics en el pa. El que em toca fer és bloguejar i us haig de dir que he trobat dos blocs que són la meva font d'inspiració: Ma petit Boilangeire i Aliter Dulcia. Són uns blocs magnífics on aprenc molt i gràcies a ells, puc saborejar grans receptes. Segurament ja els debeu conèixer ja que cadascun d'ells té més de 1000 seguidors. Això són paraules majors.

La recepta que us presento avui ha set extreta del bloc de l'Isabel, Aliter Dulcia. És precisament el que estava buscant: barres de pa. Ella les va fer utilitzant la Thermomix. Jo vaig estar a punt de fer-ho, però al final em vaig decidir fer-ho a mà i, com sempre, em va encantar fer la massa amb les mans. El resultat és excel·lent. Només us haig de dir que entre dos ens vam menjar una barra i crec que, tant el meu marit com jo, ens vam contenir a l'hora de començar la segona. Hagués set golafreria.

Ingredients
250 gr d'aigua tèbia
375 gr de farina
30 gr de mantega fosa
3/4 de cullerada de sal
10 gr de llevat sec per pa
Una clara d'ou per pintar

En un bol barregem l'aigua i la mantega. Hi afegim el llevat i ho mesclem enèrgicament (jo sempre ho faig amb un batedor manual). Quan estigui, hi afegim la sal i la farina mentre anem barrejant. No tireu la farina de cop. Feu-ho de mica en mica, perquè el líquid la pugui assimilar bé. A mesura que es va tirant la farina, la massa es va espessint. Abans que adquireixi molta consistència, passeu a l'amassament manual. És millor. Aconseguirem una massa que es desenganxa de les partes del bol i de les mans. La passem en una superfície enfarinada i la treballem durant uns minuts. 

Quan ja estigui ben treballada, la passem en un recipient untat d'oli i la tapem amb un drap. Ho deixem durant 30-40 minuts perquè llevi. Quan hagi doblat el seu volum, li donem un cop i ho deixem reposar uns 10 minuts més.

Dividim la massa en dues parts. N'agafem una i l'estirem amb el corró. Enrotllem la massa des d'un extrem cap a l'altre. El final de la massa l'hem de deixar a la part de sota. Fem el mateix amb l'altra part. Posem les barres a la plata del forn i ho cobrim amb un drap i ho deixem llevar uns 30-40 minuts.

Passat el temps, fem uns talls a les barres i les pintem amb la clara barrejada amb aigua. Ho introduïm al forn preescalfat a 190º durant 30 minuts. Ho tornem a pintar i ho posem al forn uns 10-15 minuts més. Tot i així, vigileu que no es cremi. El punt exacte és quan el pa està daurat i sona buit.

Us animo a provar-lo, perquè val molt la pena. Xucat amb tomàquet i acompanyat de pernil salat està boníssim!

8.6.11

Brioix amb Thermomix


Fa dies que tenia ganes de fer un brioix. N'hi ha de tants tipus i tantes receptes diferents que és difícil triar-ne un. Per ser el primer que feia, vaig triar el que tenia més a mà. La font és el llibre Pan recién hecho. El brioix resultant està bo, però crec que pel món n'hi ha d'haver un de millor. El meu repte és trobar la recepta que fan servir els forners, perquè els brioixos que hi compro estan boníssims. A mi m'agrada sol i, aquest, crec que és ideal per anar acompanyat de melmelada o formatge fresc.

Com podeu veure a la foto, la forma que l'hi he donat no és molt de brioix, però vull fer una altra recepta amb ell i necessito que sigui amb llesques. Vosaltres podeu donar-li les formes que volgueu.

Ingredients
2 tasses de farina per pa
1/2 culleradeta de sal
1 cullerada de sucre
1 1/2 culleradeta de llevat sec actiu
2 ous
2 cullerades de llet tèbia
1/4 de tassa de mantega

Ingredients per al glacejat
1 rovell d'ou
1 cullerada de llet

En un bol, batem lleugerament els ous amb la llet. Ho reservem. Posem la farina i la sal al vas de la Thermomix i programem 10 segons a velocitat 3. Hi incorporem el sucre i el llevat i ho barregem a velocitat 3 uns 15 segons. Sense parar la màquina hi afegim l'ou batut i ho treballem uns 2-3 minuts fins que obtinguem una massa. Hi incorporem la manetga i ho barregem fins que aquesta s'hagi integrat bé a la massa.

Posem la massa en un bol impregnat d'oli. Ho tapem amb un drap i ho deixem reposar durant 1 hora, fins que dobli el seu volum.

Passat el temps, posem la massa dins d'un motlle. Ho tornem a deixar una hora en repòs tapat amb un drap.

Preescalfem el forn a 220º. Per fer el glacejat, batem el rovell amb la llet i ja podem pintar el brioix. Ho posem dins del forn durant 40-45 minuts, fins que es dauri. Quan ja estigui, el posem sobre una reixeta perquè es refredi i ja podrem desemotllar.

7.6.11

Pastís de Raclette sense Raclette


Avui, buscant algun pastís dolç per fer, he trobat aquest. És l'únic pastís salat que hi ha al llibre. Se'ls hi va colar? La barreja del farcit m'ha atret i per això l'he fet per sopar. Però com quasi totes les receptes que faig, estar adaptada als ingredients de la meva nevera. Però ara que ho penso, el nom del plat ja no té sentit, perquè no he utilitzat el formatge raclette, sinó una barreja de parmesà i mozzarella. S'hauria de dir parmasette o mozzarette? O parmozzette?

En fi, quin cas. Diuen que a la cuina s'ha d'innovar... doncs endavant. Us deixo la recepta. Entre parèntesis us poso el que he utilitzat jo.

Ingredients per a 4 racions (amb molta gana)
Massa:
200 gr de farina
100 gr de mantega
1 pessic de sal
3 cullerades d'aigua
4 cullerades de vi blanc (3 cullerades de cava)

Farcit:
3 patates bullides
1 ceba mitjana
25 gr de mantega
200 gr de formatge Raclette (barreja de parmesà i mozzarella)
2 pomes àcides

Salsa:
250 ml de nata
1 ou 
Sal

Per fer la massa, barregem la farina i la mantega fosa. Jo he utilitzat una batedora elèctrica amb peu. Sense parar la màquina, hi afegim la sal, l'aigua i el vi/cava. Ho mesclem bé i ho deixem reposar 2 hores. Passat el temps, la massa deixa de ser enganxifosa. Agafem una plata baixa per anar al forn i l'estirem fins a cubrir tota la base i les parets (jo ho he fet amb les mans).

Per fer el farcit, en un bol hi barregem les patates bullides ratllades, les cebes tallades a rodanxes, el formatge tallat a rodanxes fines (en el meu cas ha set formatge ratllat), les pomes ratllades sense pell i la mantega fosa. Col·loquem el farcit a la plata. Ho posem al forn preescalfat a 220º durant 35-40 minuts. Quan hagin passat 25 minuts, hi tirem la nata amb l'ou batut i la sal. Amb el temps que resta, la salsa quallarà.

Servir calent. 

Nota: a mi m'ha sobrat molta salsa, perquè la plata ha quedat molt plena. N'hauré de buscar un altre ús.

5.6.11

Magret d'ànec amb salsa de gerds


Com passen els dies. Ja tornem a ser diumenge. Avui hem decidit quedar-nos a casa i arreglar-la. No és pas que la tinguem espetllada, sinó que hem endreçat les últimes compres que hem fet. I això ha implicat reestructurar els armaris. No sé a vosaltres, però a mi m'agrada canviar les coses de lloc i intentar col·locar-les més bé. Del resultat d'avui, n'estic molt orgullosa. Crec que ha quedat molt pràctic.

I per celebrar la feina ben feta, hem fet un bon dinar. Ahir quan vam anar a fer la compra de la setmana, el meu marit va comprar magret. No és la primera vegada que el fem, però sí des de que tinc el bloc. És un plat que el fa ell. És la primera vegada que li cedeixo el post, però és que val molt la pena. Avui va dedicat a ell. Ja t'ho he dit més d'un cop, però t'ha quedat deliciós.

Ingredients
1 magret d'ànec
Sal gruixuda

Ingredients per a la salsa
Melmelada de gerds
Moscatell

Primer de tot, hem de marcar la pell i passar el magret per la paella (volta i volta). No cal posar-hi oli, ja que la pell deixa anar greix.

Quan estigui, el posem en una plata per anar al forn que prèviament hi haurem posat una base de sal. L'acabem de cobrir amb sal. Quan no es vegi cap signe de carn, ja el podem introduir al forn preescalfat a 180º entre 30-40 minuts.

Passat el temps, el treiem i el descolguem. Intenteu que no hi quedin massa restes de sal. Una mica li dóna el toc exquisit, però si ens passem pot arribar a ser molest. El tallem a làmines i ja les podem col·locar al plat.



Per fer la salsa, només cal que poseu la melmelada i el moscatell en un cassó i ho porteu a abullició. L'hem de deixar reduir a foc lent, fins que aconseguim una salsa espessa. Aquesta la podem posar a part o per sobre la carn directament. No us dic les mesures, perquè el meu marit ho fa sempre a ull.

Nota: Quan poseu els talls al plat, poseu de seguida la salsa a sobre (o a part). Us aconsello que ho serviu de seguida, ja que es refreda molt ràpid.

Pastís de poma per a diabètics


Ja fa dies que vaig fer aquest pastís, però han anat passant els dies i ni me n'he adonat. Va ser un dia de maig que el meu pare va celebrar el seu aniversari. Com podeu imaginar només amb el títol del post, és diabètic. I ja que el pastís era en honor seu, vaig decidir fer-ne un que pugués disfrutar sense remordiments.

Quan una està acostumada a fer postres sense vigilar amb el sucre i les farines, és bastant complicat adaptar-se a la nova situació que tenia al davant. Vaig estar molts dies pensant en quin seria el millor pastís. La primera idea que em va venir al cap va ser el pastís de poma. No sé perquè vaig descartar-lo i vaig estar rumiant en altres coses, però al final vaig tornar a la idea inicial. Com sempre, la primera va ser la bona.

Vaig trobar una recepta que em va agradar molt, ja que la poma tenia un paper molt important. Com veure en els ingredients, quasi no hi ha farines. Vaig substituir el sucre per fructosa. M'imaginava que tindria un gust diferent, però si us haig de dir la veritat, jo no vaig trobar cap diferència. Potser si hagués pogut comparar-lo amb un que portés sucre ho hagués notat. El resultat va ser boníssim. Perquè m'agrada provar noves receptes que sinó, ja tindria el meu pastís de poma oficial.

Si no recordo malament, crec que aquesta és la primera vegada que he utilitzat la Thermomix per fer una pastís (menys la cocció) i, us haig de dir que facilita bastant la feina. 

Ingredients
1 kg de pomes pelades
1 cullerada de farina
1 cullerada de farina de blat de moro (Maizena)
1 iogurt natural desnatat
Ratlladura de llimona
1 cullerada de fructosa (sucre apta per a diabètics)
1 ou
1 clara d'ou
Mantega/margarina per untar el motlle
Melmelada d'albercoc apta per a diabètics (casolana)

Primer de tot, posem al vas de la Thermomix tots els ingredients menys les pomes, la mantega i la melmelada. Programem 30 segons a velocitat 6.

Trossegem les pomes menys una que la farem servir per decorar. De les trossejades, en posem la meitat dins del vas juntament amb la barreja feta abans i programem 30 segons a velocitat 6. Després hi afegim la resta de poma trossejada i ho barregem manualment amb l'espàtula.

Untem el motlle i hi posem la barreja. Jo us aconsello utilitzar un motlle desmuntable, perquè al final queda un pastís bastant tou i a l'hora de desemmotllar es podria trencar. Jo no el vaig utilitzar i les feines van ser meves per treure'l. Tot i així, amb molta paciència, el vaig treure sense que patís cap desperfecte. Un cop tinguem la barreja al motlle, ho decorem amb la poma que hem reservat. En fem làmines i les anem dipositant en espiral des del centre cap a fora.

Posem el motlle al forn preescalfat a 180º durant 1 hora. Un cop a fora, hi posem la melmelada per sobre i un cop sigui fred ja el podrem desemotllar.

3.6.11

Cassoleta toulousana a l'estil nyanyels


Jo sóc d'aquelles que m'agrada menjar els plats típics dels llocs que visito. Però des que la nena córrer per casa no ens hem mogut massa. La millor manera que tenim per tastar coses noves és fer-les a casa. Ja sé que no és el mateix, però de moment ja ens va bé. I aquesta recepta n'és un exemple claríssim, ja que l'he adaptat a les meves necessitats i gustos, cosa que no passaria si estigués al país del qual n'és originària.

Aquesta recepta la vaig veure al programa de la BBC, Què en sabem del menjar? que passen pel 33. Per ser més concreta, haig de dir que passaven pel 33. Us ha passat mai que quan us agrada una cosa i us hi enganxeu, desapareix? A mi m'ha passat vàries vegades i no només a la televisió. És molt frustrant. En fi, l'únic que es pot fer és disfrutar del que s'ha tingut l'honor de veure. I una manera de fer-ho és fer-ne les receptes. Però com us he dit, aquesta l'he adaptat i per això us parlo de Cassoleta toulousana a l'estil nyanyels.

No és un menjar massa adequat per l'estiu ja que és molt calòric, però ara que ha refrescat bastant, ho haig d'aprofitar. La meva versió és molt catalana, però a qui li interessi la francesa, suposo que no hi haurà problemes per trobar-ho per internet i, si no, jo estaré encantada d'explicar-la.

Ingredients per fer les mongetes
500 gr de mongetes seques
1 pastanaga gran
1 ceba gran
Farigola

Ingredients per fer l'estofat
3 botifarres
2 cebes mitjanes
2 pastanagues grans
2 tomàquets grans
El brou de les mongetes
Sal
Pa ratllat

No havia fet mai mongetes seques i feia temps que en tenia ganes. Sé que és una mica pesat, ja que el dia abans les has de deixar en aigua, però el resultat final val la pena. No tenen res a veure amb les de pot. Com que el brou es fa servir, millor utilitzar aigua envasada, a no ser que l'aigua de l'aixeta sigui apta. La que tenim al meu poble, hi ha molta calç i prefereixo no fer-la servir per segons què.

Un cop tinguem les mongetes a punt, les posem a bullir amb la ceba, la pastanaga i la farigola durant 1 hora, aproximadament. Les mongetes han d'estar al punt. No han d'estar del tot fetes, ja que s'acabaran de fer al forn.

Mentrestant, fregim les botifarres en una cassola que pugui anar al forn. Quan estiguin una mica daurades les treiem i les tallem a trossos. Les posem en un bol i les reservem. A la mateixa cassola, hi fregim les cebes. Quan aquesta sigui tova, la tirem al mateix bol de les botifarres. Tallem les pastanagues i els tomàquets a daus petits i els tirem al bol. Ho barregem i ho reservem.

Quan les mongetes estiguin fetes, les colem. Penseu que heu de guardar el brou. A la cassola que hem fet servir per les botifarres i les cebes hi posem una primera capa de mongetes. Per sobre, hi posem la barreja de les botifarres amb les verdures i, ho acabem de cobrir amb la resta de mongetes. Hi evoquem el brou fins a cobrir-ho. Ho posem al forn preescalfat a 180º. El temps de cocció és de 2 hores. Passat aquest temps, ho treiem del forn i amb una cullera enfonsem la primera capa de mongetes perquè el suc torni a la superfície. Serà en aquest moment quan hi posarem el pa ratllat. Ho tornem a posar al forn fins que el pa adquireixi un color daurat.

Ja sé que és una recepta llarga, però l'avantatge és que la major part del temps es fa sola. Crec que ha valgut la pena, perquè el resultat ha set boníssim.

Pastís de iogurt blaugrana



Demà dissabte farà una setmana que som els reis d'Europa. L'eufòria del primer dia ja no hi és, però sí que encara queda aquella alegria d'haver demostrat a tot el món que nosaltres juguem a futbol, tot i que encara alguns no ho vulguin reconèixer. Per a ells va el pollastre.

Per celebrar-ho, el diumenge vaig fer un pastís amb els nostres colors. Dóna gust menjar-se'l. Crec que és més bo i tot. La recepta que vaig utilitzar és molt senzilla, però boníssima. No falla mai. A més, és molt ràpid de fer. El primer pastís casolà que vam fer a casa (ni recordo l'any que va passar això) va ser aquest. I també va ser el primer que em vaig atrevir a fer. Ara ja sóc més llençada i m'agrada provar noves coses.

Ingredients
1 iogurt natural
3 mides de iogurt de farina
2 mides de sucre
1 sobre de llevat químic (Royal)
1 mida d'oli
1/2 mida d'anís
3 ous
Suc de llimona
1 tauleta de xocolata (per cobrir)

En un recipient hi posem tots els ingredients, menys la xocolata. Jo n'utilitzo un de plàstic cilíndric bastant alt. Us aconsello que primer poseu els ingredients secs, sinó pot ser que provoqueu un núvol de pols i una capa d'aquesta per tota la cuina. Un cop els tingueu tots dins, ho bateu fins que tots els ingredients quedin ben lligats. 

He dividit la pasta resultant en dues parts i les he tintat, una en blau i l'altre grana. He agafat dos motlles iguals i hi he avocat les pastes. Els he posat al forn preescalfat a 180º. Mai sé quan temps deixo aquest pastís dins del forn. Suposo que això ho fa el fet d'haver-lo fet tantes vegades. En aquest cas, faig cas de l'escuradents. Quan veig que ja pot estar, ho comprovo mitjançant aquest mètode. És infelible.

Els he deixat refredar i els he desemotllat. Cadascun d'ells els he tallat en làmines horitzontals i de dos pastissos, n'he fet un. Entre capa i capa hi he posat melmelada d'albercoc casolana (la segona que faig), per tal que es quedessin enganxades. Quan ho he tingut muntat, he desfet xocolata i l'he recobert. He utilitzat una xocolata qualsevol que tenia per casa. És amb llet i no és fondant. Pensava que em quedaria malament, però el resultat és el que volia: una capa fina de xocolata. Mmm! Per llepar-se'n els dits. Us haig de dir que mai havia combinat aquest pastís amb la xocolata així i és irresistible.

I què us puc dir més... visca el Barça!