30/9/11

Timbal de calamars i bolets


Fa uns dies em vaig comprar la revista Cocina Otoño de Lecturas. Tenir llibres de cuina estar molt bé, però les revistes es renoven més sovint i com que aquesta surt cada estació, és un capritx que em puc permetre. En pocs dies ja he fet dues receptes i el més important és que són plats molt senzills de fer i el resultat és deliciós. I és aquí on vaig trobar el plat perfecte per fer un mar i muntanya, la proposta que ens fan les noies de Memòries d'una cuinera.

No sé si us passa a vosaltres, però quan és principi de mes i veig que encara em queden uns 20 dies per poder fer la recepta, em columpio bastant i després haig de córrer perquè el dia de publicació s'acosta. I, aquesta no ha set una excepció. Fins i tot m'ha passat el dia. Acostumada a que els dimecres faig pa, no em vaig adonar que era 28. Com ja fa temps que us dic, el temps em passa volant. Demà ja és l'últim dia de setembre; això vol dir que aviat la meva nena farà 2 anys i sembla que era ahir que va néixer.

Tornant al plat, després d'adonar-me de l'error, avui he fet el meu mar i muntanya. I el publico. No sé si me l'acceptaran, però jo us el mostro.

Ingredients per a 2 persones
300 gr de calamars (he fet servir anells de calamar que estan a punt per arrebossar)
1 pot de fredolics de botó (pot ser qualsevol bolet que us agradi)
200 gr de cigrons cuits (he fet servir els de pot)
All picat
Julivert picat
Suc de llimona
Pebre vermell dolç
Comí molt
Oli d'oliva
Sal
Pebre

Primer de tot hem de descongelar els calamars. Jo els poso sobre paper de cuina i a mida que es van descongelant, els vaig canviant de paper. Es podran utilitzar quan no mullin el paper. Netegem els bolets i els cigrons.

Agafem els cigrons i els triturem juntament amb l'all picat, suc de llimona, comí, pebre vermell, sal, pebre (les quantitats són al gust del cuiner) i una cullerada d'oli. Per fer-ho, he utilitzat un accessori de picar que anava amb la Minipimer, però amb la batedora normal també va bé.

Escalfem una paella amb una cullerada d'oli i hi posem els bolets. Hi afegim all i julivert i ho saltegem uns 5 minuts. Ho reservem. En la mateixa paella, hi posem una cullerada d'oli i hi saltegem els calamars tallats a daus petits. També hi tirarem all i julivert. Ho saltagem 3 minuts a foc alt. Ho reservem.

Per muntar el plat, agafem un motlle cilíndric. A la base hi posem el puré de cigrons, a sobre una capa de bolets i, per acabar, hi posem els daus de calamars.

És un plat molt fàcil de fer i a casa ens ha agradat molt.

29/9/11

Stromboli amb bacó, ruca i roquefort


Ara feia dies que no penjava pa, tot i que cada setmana en faig un de diferent. Suposo que és la pràctica, però cada vegada em surten millor. N'estic molt orgullosa i sobretot quan em diuen que està boníssim. Aquesta vegada, però, he fet un stromboli, un pa farcit d'origen italià. Feia temps que no en feia i avui m'ha vingut de gust. Vindria a ser una pizza en espiral. Deliciós!

L'avantatge de fer aquest pa és que el pots farcir de qualsevol ingredient. No en tenia cap de la recepta que seguia i el que he fet ha set acabar restes que tenia a la nevera. Aquelles que fan tanta ràbia, perquè en queda poca quantitat i mai trobes el moment d'utilitzar-les, perquè no donen per fer plats sencers. Doncs aquesta és una bona ocasió per usar-les.

Ingredients per a la massa
250 gr de farina de força
3 gr de llevat sec actiu
1 culleradeta de sal gruixuda
1 1/2 cullerada d'oli i una mica més per untar
170 ml d'aigua temperada

Ingredients per al farcit
1 paquet de bacó a làmines (7 o 8)
Ruca
Roquefort a daus

Per fer la massa, barregem la farina tamisada, el llevat i 3/4 de culleradeta de sal i, hi anem afegint l'oli i l'aigua. Us aconsello que tireu l'aigua de mica en mica, perquè és possible que tingueu la massa a punt sense utilitzar la totalitat de l'aigua. Hem d'aconseguir una massa suau i homogènia.

Posem la massa en una superfície enfarinada i la treballem uns 10 minuts. La tapem i la deixem reposar en un lloc temperat durant 1 hora, fins que hagi doblat el seu volum.

Passada l'hora, treballem la massa uns 2-3 minuts i la tornem a tapar uns 10 minuts. L'estirem amb un corró fins que la massa tingui un gruix d'1 cm, aproximadament.

Preescalfem el forn a 200º. Sobre la massa estirada hi col·loquem les làmines de bacó, la ruca i els daus de roquefort. Començant pel costat llarg, enrotllem la massa. Per tal que no surti el farcit segellem els extrems i els deixem per la part de sota. Tapem la massa i ho deixem reposar 10 minuts.

Amb una broqueta punxem la massa vàries vegades. Pintem la superfície amb oli i hi tirem la sal restant. Posem el pa a la plata del forn prèviament engrassada i ho enfornem uns 30-35 minuts fins que estigui daurat. Ho deixem refredar sobre una reixeta metàl·lica.

La millor manera de menjar aquest pa és just acabat de fer, quan encara és calent.

AIG 2011


Quan vaig començar eren pels vols de Nadal del 2010 i em va cridar molt l'atenció el fet que també existís l'amic invisible a la xarxa. Ja fa molt temps que no participo en cap, però m'agradava veure com la gent es treia de la màniga regals increïbles a preu mínim. Normalment ho solia fer amb el grup d'amics que era molt reduït comparat amb els 200 i pico de blocs que participen en l'AIG d'aquest any. És al·lucinant que ens posem en contacte persones que sense internet ni sabríem que existeixen. Em fa molta il·lusió de formar part d'això tan gran.

La Joana de Mis recetas bordadas ho ha organitzat. Des d'aquí la vull felicitar per la seva tasca i donar-li ànims per la feina que li espera. Si voleu saber com participar, només cal que cliqueu aquí (teniu temps fins al 30 de setembre, o sigui, ja!). El logo, creat per la Carol de Design with love, és molt simpàtic i em transmet tot el que porta implícit l'amic invisible.

27/9/11

Crumble de groselles i poma


Aquesta recepta feia molt temps que la tenia a la llista de pendents, però mai trobava l'ocasió. Quan vaig veure que Whole Kithcen la proposava per fer-la al mes de setembre em vaig alegrar molt, perquè finalment la faria. I resulta que arriba el dia 25 i no la publico. Me'n vaig oblidar completament. Em passen els dies volant. Sembla que era ahir que començàvem el mes de setembre i ja l'acabem. Com passa el temps! Tan ràpid que ni m'anadono.

Em sap greu no haver participat, perquè aquesta recepta em feia una il·lusió especial. I també en tenia ganes, perquè després del mini break de les vacances, el meu cos necessitava reptes. Tot i no haver-hi participat, la publico perquè pogeu veure que vaig fer els deures. I perquè sapigueu que a casa va triumfar. Les groselles ens encanten i fetes així... mmm! Per fer aquesta recepta vaig seguir la de la Nigella Lawson, tot i que ella ho fa amb mores. El dia que ho vaig voler fer no en vaig trobar, però el dissabte passat sí. Ja sé que no són les millors, perquè no és temporada, però no puc passar l'oportunitat de tastar la recepta original. I tampoc tenia ametlles laminades ni pipes de girasol. Per tant, com podeu veure, l'haig de tornar a fer.

Ingredients per a 2-3
62 gr de mantega
65 gr de flocs de civada
35 gr de farina
1/2 culleradeta de canyella molta
37 gr de sucre morè
125 gr de groselles
1 poma Golden
1 culleradeta de farina de blat de moro
25 gr sucre avainillat

Primer de tot preescalfem el forn a 220º. Fonem la mantega al foc o al microones i ho reservem.

En un bol barregem la civada, la farina, la canyella i el sucre morè. En un altre hi posem les groselles netes i la poma a trossets. També hi tirem la farina de blat de moro i el sucre avainillat i ho barregem. Quan estigui ben mesclat, ho posem en bols individuals (o en una plata) poc profunds.

Agafem la barreja de la civada i sense deixar de remenar hi anem tirant la mantega fosa. Un cop l'haguem tirada tota, amb una cullera l'anem posant per sobre la fruita. No és necessari que ho cobreixi totalment. Ho posem al forn uns 25 minuts.

A l'hora de servir, es por fer acompanyat de gelat o nata, però nosaltres vam preferir menjar-nos-ho sense res. I estava boníssim!

25/9/11

Pancakes irlandesos (CSC #9)


Aquesta recepta la presento a Cocinamos sin crueldad. Durant l'estiu no hi he participat i la veritat és que ho trobava a faltar. Quan vaig veure el repte que havia proposat la Claudia de Mivegablog, em vaig entusiasmar. Fer receptes d'altres països m'apassiona i més si són d'Irlanda.

Al principi havia pensat fer una recepte salada, però com que les postres em tenen el cor robat, finalment he fet aquests pancakes. No són molt diferents dels altres, però el bicarbonat li dóna una certa esponjositat. Són molt bones.

Ingredients
250 gr de farina
1/2 culleradeta de bicarbonat sodi
1/2 culleradeta de sal
1 ou
250 ml de sèrum de llet*

*Si no en teniu, és molt fàcil de fer, agafeu llet i hi tireu una cullerada de vinagre de poma o suc de llimona. Ho deixem reposar 5 minuts.

Posem tots els ingredients secs en un bol i els mesclem bé amb una cullera de fusta. Hi tirem l'ou i ho remenem. Un cop fet hi anem afegint el sèrum de mica en mica mentre anem barrejant. Quan ho tinguem fet, cal posar-ho de seguida a la paella (amb oli) ben calenta. Això farà que les bombolles que hem aconseguit remenant no es perdin. Sabrem que estan fetes quan comencin a sortir bombolles a la superfície. És en aquest moment quan s'han de girar. Ho deixem fer un minut més i ja estan fetes.

A l'hora de menjar, és millor fer-ho quan siguin calents i es pot acompanyar amb qualsevol cosa. Nosaltres ho hem fet amb xarop de maduixa, caramel i xocolata.

23/9/11

Ànec amb magrana i menta


No fa massa dies que em vaig comprar el llibre La cocina de Nigella Lawson, Comida rápida saludable. Havia sentit a parlar d'ella a través dels blocs que segueixo i em van fer venir ganes de tastar la seva cuina. I com us podeu imaginar, no m'ha defreudat gens. Ja he provat vàries receptes i totes han tingut un èxit rotund. Ja les aniré publicant.

Avui us mostro l'última que hem provat. La combinació de sabors és excel·lent. Com ja us he dit en altres ocasions, el menjar preferit del meu marit és l'ànec i quan li vaig ensenyar la recepta amb va dir que se l'apuntava per fer-la. I com que és home de paraula, avui l'ha fet. Ens n'hem llepat els dits.

Ingredients per a 2 persones
1 magret d'ànec
Ruca per cobrir el plat
1 magrana
Menta fresca

Primer de tot, preescalfem el forn a 220º.

Posem una paella que pugui anar al forn al foc (si no en teniu, no passa res, després es passa a una plata). Quan estigui calenta, hi posem el magret amb la part de la pell per sota. Ho deixem fregir durant un minut aproximadament a foc alt. Girem el magret i ho deixem un minut més. A continuació ja ho podem posar al forn uns 15 minuts.

Mentrestant podem preparar el plat posant la ruca com a base. Desgranem la magrana i en guardem la meitat per guarnir el plat; amb la resta en fem suc. Quan el magret estigui, en fem talls molt fins i els anem posant per sobre la ruca. Després hi posem el grans de magrana i ho amanim amb el suc. Per acabar-ho de decorar hi posem tires fines de menta fresca.

Servir ràpidament perquè es refreda de seguida.

20/9/11

Pollastre teriyaki


Ara sí que he agafat un bon ritme de publicació. Ahir, el bloc dolç i avui, el salat. I el meu retrobament amb la blogosfera és amb una recepta japonesa (no podia ser d'una altra manera). Com ja us he dit en altres ocasions, a casa som bastant fans dels restaurants japonesos. Un dels plats típics que solem demanar és pollastre teriyaki. A casa, algun cop, hem comprat salsa teriyaki, però si us haig de dir la veritat, no és el mateix. I no sé perquè. Quan vaig veure aquesta recepta al meu llibre preferit de menjar japonès (Sushi, sashimi, yakitori y 60 recetas básicas de la cocina japonesa), em vaig alegrar molt, perquè podria fer la salsa jo i, així, poder-la comparar. I el resultat va ser boníssim. Tant, que he fet aquest plat més d'un cop. Ens en llepem els dits. Espero que vosaltres feu el mateix.

És una recepta molt senzilla. El problema és tenir al rebost els ingredients, sobretot per fer la salsa. Però si us agrada el menjar japonès, us recomano que els tingueu a mà. Els resultats són increïbles.

Ingredients
Pollastre (a la recepta original fan servir 4 pits de pollastre amb pell, però jo vaig fer servir ales a trossos. Pel que fa a la quantitat, tot dependrà de la gana que tingueu)
1 cullerada d'oli de girasol
100 ml de sake (jo no en vaig posar)
100 ml de mirin
100 ml de salsa de soja
1 cullerada de sucre glas

Primer de tot, cal assecar el pollastre amb paper absorvent i punxar la pell per tal que el greix d'aquesta surti i la pell quedi cruixent.

Posem l'oli a la paella. Quan estigui calent hi posem el pollastre per la part de la pell. Ho deixem fregir tapat uns 15-20 minuts fins que estigui daurat. Li donem la volta, ho tapem i ho deixem uns 10 minuts més. Un cop el pollastre estigui fet, el treiem de la paella i el reservem.

A la mateixa paella hi tirem el sake, el mirin, la salsa de soja i el sucre. Ho remenem perquè es dissolgui i ho deixem reduir uns 5 minuts, d'aquesta manera aconseguirem una salsa espessa. Quan aquesta estigui al punt, hi tornem a posar el pollastre i ho deixem coure 5 minuts més. L'anirem girant, perquè la salsa impregni la carn.

Servir immediatament. Nosaltres ho vam acompanyar amb un bol d'arròs amb la salsa teriyaki que va sobrar. Boníssim!

19/9/11

Pastís de formatge estil Manhattan



Sort de proposar-me actualitzar el bloc més sovint. Quin desastre que sóc! Tinc el calaix ple de receptes per publicar i se m'acomulen per moments. La cuina no para. Abans de continuar, us vull agrair tots els comentaris que em deixeu. M'agradaria seguir els vostres blocs com ho feia abans, però aquest setembre ha començat molt boig. La meva nena ja va a la guarderia i és tot un trasbals, tant per ella com per nosaltres. I a més, després d'un descans professional, ara ja m'hi he tornat a posar i hi estic plenament ficada. Per tant, entre una cosa i una altra, ara vaig una mica de bòlit i tinc menys temps per bloguejar. Només cal que m'organitzi. Treuré temps d'allà on sigui.

No sé si us ho he dit alguna vegada, però a casa ens agraden molt els pastissos de formatge. I com us podeu imaginar, és el pastís que més faig. Cada cop intento fer-lo diferent. Avui publico l'últim que he fet. El vaig fer ahir, però com que ha d'estar 8 hores a la nevera, ens l'hem menjat avui. Quina delícia! Tot i així, us haig de confessar que tot i ser molt bo, n'he menjat un de millor. Ja sé que això no es fa, però no us diré quin és. Diumenge el tornaré a fer, llavors us ho diré. Podreu esperar?

Aquest pastís és molt diferent dels que he fet fins ara, perquè es posa al forn dues vegades. En això, em va sorprendre.

Ingredients per un pastís petit
100 gr de galetes triturades
60 gr de mantega
200 gr de formatge cremós (tipus Philadelphia)
1 ou
70 gr de sucre
1/2 culleradeta d'essència de vainilla
200 gr de nata agre

Primer de tot fonem la mantega i hi tirem les galetes. Ho remenem i quan estigui ben mesclat, ho posem en un motlle de 16 cm prèviament engrassat. La galeta serà la base del pastís, per tant, l'hem d'aplanar i premsar.

En un bol barregem el formatge, l'ou, 50 gr de sucre i 1/4 de culleradeta d'essència de vainilla. Quan aconseguim un pasta cremosa la posem per sobre la galeta. Amb l'ajuda d'una espàtula ho aplanem. Posem el pastís al forn prèviament escalfat a 190º durant uns 20 minuts, o fins que el farcit qualli. El treiem del forn i ho deixem reposar uns 20 minuts més.

Mentrestant, barregem la nata agre amb la resta de sucre (20 gr) i 1/4 de culleradeta d'essència de vainilla. Un cop passats els minuts, tirem aquesta barreja per sobre el pastís i el tornem a posar al forn uns 10 minuts. Ho deixem refredar i ho posem a la nevera durant 8 hores (tota la nit).

Per anar bé s'hauria de fer la salsa de gerds amb fruita fresca, però jo tenia una melmelada oberta i l'he utilitzat. Jo diria que quasi és el mateix. Abans de servir, hi poseu la salsa per sobre i... ja està.

És molt senzill i és deliciós!

Nota: Si ho mireu bé, a la foto del tall es veuen les quatre capes del pastís: la base de galeta, la part del formatge, la part de la nata agre i la melmelada de gerds.

4/9/11

Mini napolitanes amb xocolata


En l'anterior post us vaig dir que tenia moltes receptes per penjar. Doncs val més que comenci, perquè com que no deixo de fer menjar, la llista cada vegada és més llarga. No sé perquè, potser a vosaltres us passa, però com més faig més vull fer. A vegades he tingut més de dos dolços convivint a la cuina. Sort que no passa massa sovint. A més, ho vaig combinant amb el salat. La veritat és que una cosa que va començar com a hobby s'ha convertit en una passió. Ja no puc concebre una trobada amb amics o amb la família sense fer alguna cosa per postres. És molt gratificant veure com es llepen els dits.

Tot i que la recepta que us presento avui fa temps que la vaig fer, encara me'n recordo del gust. Quines napolitanes més bones. Per aquells que no es volen complicar la vida, poden comprar la pasta de full, però si teniu temps i paciència us recomano que la feu vosaltres. En aquest cas, ja he utilitzat la thermomix. La recepta la podeu trobar aquí.

Ingredients
Pasta de full
Xocolata negra
Xocolata blanca
1 rovell d'ou

Un cop tinguem la pasta a punt, l'estirem amb un corró fins que aquesta quedi molt fina. La tallem en forma de rectangles de 10x5 cm. Hi posem un tros de xocolata a cada rectangle i ho enrotllem.

A mesura que les anem fent, les col·loquem en una plata de forn prèviament forrada o engrassada. Les pintem amb el rovell d'ou i ja ho podem posar dins del fron preescalfat a 200º durant uns 15 minuts.

Un cop estiguin, les posem en un plat i hi tirem sucre glas per sobre. Fredes són molt bones, però calentones són una temptació... amb la xocolata desfeta. Mmm! Només pensar-hi, se'm fa la boca aigua.

1/9/11

Nou inquilí a la cuina


Quina vergonya quan veig l'última actualització del meu bloc dolç. Del mes de juliol! En fi, no sé què puc dir, però us asseguro que la meva cuina no ha parat. Crec que ha set la calor la que no em feia tenir massa ganes d'obrir l'ordinador. La veritat és que no sóc gaire amiga de l'estiu. La calor amb mata. Espero (creuem els dits) que lo pitjor hagi passat.

Per començar un nou curs, què res millor que presentar-vos la meva nova parella de ball a la cuina, una Kitchen Aid. Fa dos dies que la tinc i encara no l'he fet servir. Tinc moltes ganes de veure com va. Només per ser el que és, les receptes han de sortir millor. Quina meravella!

Ha set un regal de sant. Sé que això es diu per Reis, però em dec haver portat molt bé. La veritat és que no m'ho esperava. És una d'aquelles coses que sempre penses que t'agradaria tenir, però mai veus el dia que això pugui passar. Ho he dit de mil maneres, però em queda la versió digital: MOLTES GRÀCIES!

Fins al proper post.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...