29/12/11

Canelons de verdures amb beixamel de carbassa









































Quan vaig veure que el repte de Memòries d'una cuinera d'aquest mes eren els canelons, em vaig entusiasmar. Mai n'havia fet, tot i que les ganes no faltaven. Sempre els hem menjat comprats, principalment de carn (boníssims). Però aquesta ha set la meva oportunitat per iniciar-me en aquest món i m'ha agradat moltíssim. Poder fer el farcit que et vingui de gust, és ideal.

Els he fet de verdures, perquè els que he tastat fins ara han set d'espinacs i sempre he volgut menjar-ne d'altres. La meva idea inicial era fer-los de carbassa. És una verdura que a la tardor-hivern mai falta a casa. Ens té el cor robat, tant en plats salats com en dolços. Però al final he fet una barreja de verdures. Això sí, la beixamel és de carbassa. En resum, el plat que hem fet avui per dinar ha set deliciós. Que la meva nena n'hagi menjat 2 ho diu tot.

Ingredients per a 8 canelons
1/2 carbassó
1 ceba mitjana
1 porro
100 gr de carbassa
8 làmines de caneló
Formatge ratllat
Sal

Ingredients per a la beixamel
200 ml de llet
200 gr de carbassa

Tallem les verdures a daus petits i les posem en una paella amb una mica d'oli. Ho salem al gust. Les caramalitzem, ho triturem i les reservem.

Per fer la beixamel, primer bullim la carbassa. Quan estigui tova, l'escorrem i ho barregem amb la llet. Ho triturem i ho posem en un cassó. Ho escalfem i quan comenci a bullir ho retirem del foc. S'ha de convertir en una salsa amb textura cremosa.

A part, fem bullir les làmines de caneló seguint les instruccions indicades a l'envàs. Un cop fetes, les he posat sobre un drap de cuina (no de rus), per tal que deixessin tota l'aigua. Aquí mateix els he farcit amb les verdures triturades que hem reservat.

A partir d'aquí hi ha dues opcions a l'hora de menjar-se's:
1) Calents: Posem els canelons en una plata per anar al forn. Els cobrim amb la beixamel i per sobre hi he posat formatge ratllat. Ho posem al forn a gratinar.

2) Freds: Tallem els canelons en 3 trossos i els tractem com si fossin una tapa. Els punxem amb un punxó (en el meu cas, un escuradents) i la beixamel a part.

Els resultats són escandalosament boníssims! Ús animo a provar-los.

28/12/11

Stollen


No em puc creure que ja siguem dia 28. Passen els dies volant. Sembla que era ahir que estàvem impacients pel dia de Nadal i ja ha passat. Però tranquils, que encara queden dies de festa. I entre una cosa i una altra, he deixat abandonat una miqueta els blocs, però no la cuina, gigi! L'any passat em vaig quedar amb les ganes de fer aquesta recepta i d'aquest any no podia passar. I la veritat, el resultat és tan deliciós que el repetiré l'any que ve i els que segueixen.

El nostre Nadal ha set ple de menjar, regals i alegria i, tot això, ho hem pogut compartir amb els que estimem. No es pot demanar més. Espero que el vostre hagi set així, i si no, no us desanimeu, temps millors vindran, n'estic convençuda. Com que arribo tard per desitjar-vos un bon Nadal, el que sí que puc fer és desitjar-vos una bona entrada d'any i, aquells que celebreu els Reis... porteu-vos bé, que sempre estan observant. I ara us deixo amb la recepta:

Ingredients per a 12 racions
2 culleradetes de llevat per pa
175 ml de llet tèbia
75 gr de sucre
1 ou gran
1 culleradeta de sal
75 gr de mantega a temperatura ambient
1/2 culleradeta de canyella en pols
350 gr de farina de força
250 gr de panses i ametlles trocejades
Mantega fosa
Sucre glaç

Primer de tot barregem la llet amb el llevat i ho deixem reposar 10 minuts.

En un bol gran mesclem la llet amb el llevat, el sucre, l'ou, la sal, la mantega, la canyella i la farina. Ho barregem bé. Jo he fet servir un mesclador elèctric, però a mà també ho podeu fer (tardareu més). Quan la mescla agafi consistència, la traspassem en una superfície enfarinada i l'amassem uns 10 minuts juntament amb les panses i les ametlles. Quan la massa sigui homogènia i elàstica, la posem en un bol untat amb oli i ho deixem reposar 1 hora o fins que hagi doblat el volum.

Escalfem el forn a 180º. Posem la massa en una superfície enfarinada i li donem forma de rectangle aplanat i en fem un rulo. Posem el pa a la plata de forn forrada amb paper de forn de tal manera que el final de la massa quedi a la part de sota. Ho posem al forn fins que quedi daurat. No us puc dir el temps concret, però crec que li vaig tenir uns 40 minuts, aproximadament.

El deixem refredar completament sobre una reixeta. El pintem amb la mantega fosa i el cobrim de sucre glaç (en abundància). El resultat és boníssim i si no, li pregunteu a la meva filla que n'està boja.

22/12/11

Star-tís de llimona










































A casa ens encanta el Nadal. Poder trobar-nos amb aquells que costa tan veure durant l'any al voltant de taules plenes de menjar. Aquells a qui ens agrada el menjar, són uns dies en els que disfrutem molt. No crec que siguem dels que s'engreixen, perquè som de menjar poc i sovint. Tot i així, arribem tips a les festes, ja que des de l'octubre no parem de celebrar coses. Aquest post és un clar exemple. Fa uns dies vam celebrar l'aniversari del meu marit i, com podeu veure, vam menjar pastís.

Sé que hi ha molts tipus de pastissos pel món, però us podeu creure que no sabia quin fer? I vés per on, un dia vaig trobar el pastís ideal en un dels blocs que segueixo, Aliter Dulcia de l'Isabel. És un bloc que m'encanta. Té unes receptes molt originals. Ja us aviso que durant aquestes festes penjaré alguna cosa més d'ella. És que tot té una pinta?! Com a base vaig agafar la recepta del bizcocho celestial (per veure la recepta original, aquí), però la vaig adaptar als gustos del meu marit. Com que volia cobrir-lo amb fondant, vaig desestimar el bundt cake (tot i que estèticament m'agrada molt). Està farcit amb lemon curd; el seu sabor preferit: la llimona. I com podeu veure, el meu marit és un amant de Star Wars. Tot és fet amb fondant. És un que vaig comprar, però no m'acaba d'agradar perquè no és tan elàstic com el que vaig fer jo. Quan vaig tenir la làmina blanca sobre el pastís em vaig posar a allisar-lo i a adaptar-lo, però a mesura que l'anava treballant se'm va anar trencant i vaig haver de fer uns padaços (les tires grises) per tapar-ho. Potser em va passar això, perquè no el vaig treballar gaire abans d'estirar-lo. Tot i aquests petits accidents, els pastís va ser deliciós. Ho va haver de ser perquè no en va sobrar ni un tros. Sort que vaig fer una foto de la meva porció, que sinó, no hi hauria cap testimoni.

Us deixo la meva recepta que és per una motlle de 16 cm (petit, petit).

Ingredients per al pa de pessic
125 gr de farina
60 gr de farina de blat de moro (Maicena)
3 ous (rovells i clares per seperat)
100 gr de mantega a temperatura ambient
125 ml de llet tèbia
1/2 culleradeta de canyella
1 culleradeta de llevat químic
200 gr de sucre

Ingredients per a la lemon curd
140 gr de sucre
65 gr de mantega
Ratlladura d'1 llimona
100 ml de suc de llimona
2 ous

Muntem les clares a punt de neu molt fort. Per estabilitzar-les podem utilitzar cremor tàrtar, un raig de vinagre o suc de llimona. Les reservem.

En un bol batem la mantega fins que tingui una textura cremosa. Hi afegim el sucre. Ho batem i quan estigui ben lligat, hi anem posant els rovells, un a un. Després hi anem tirant les farines, la canyella i el llevat. I finalment, la llet. Quan ho tinguem ben barrejat, hi afegim les clares muntades i ho unim bé.

Posem la massa dins d'un motlle prèviament engrassat i ho fiquem dins del forn preescalfat a 180º. El temps de cocció dependrà de cada forn. Jo li he tingut entre una 35-45 minuts. La millor manera de comprovar que estigui fet és punxar-lo amb un escuradents i que aquest surti net. El deixem refredar 15 minuts i després el desemotllem.

Per fer la lemon curd, batem els ous. Un cop batuts els barregem amb la resta d'ingredients. Els posem en un recipient al bany maria. Ho anem remenant fins que la berreja agafi una textura cremosa.

A l'hora de muntar el pastís, hem d'esperar que aquest estigui fred del tot. El tallem per la meitat horitzontalment i el farcim de lemon curd. Abans de posar el fondant per sobre, he pintat el pastís amb almívar neutre (sucre dissolt en aigua portada a abullició). Per decorar, he fet en Yoda, però aquí deixeu anar la imaginació.

17/12/11

Pane toscano


Aquesta setmana que s'acaba ha set una mica rara: l'eufòria de l'1 a 3 al Bernabèu encara dura, a casa no hi ha res que faci referència al Nadal, tot i només faltar una setmana (espero que es resolgui aquest cap de setmana), el Barça ha jugat la matí (hora catalana), etc.  I per postres encara no he fet cap pa. Ho he deixat per demà dissabte a l'hora de sopar. Tot plegat ha ajudat a que la setmana fos estranya. Per res del món diria que falten 9 dies per Nadal. Estic una mica desorientada i no hi ha ajudat massa el temps. Amb aquest temporal de vent sembla que l'hivern s'instal·larà definitivament. Ja és hora!

Avui publico una recepta de pa que fa dies que la tinc guardada. Com ja us he dit en altres ocasions, tinc varis llibres de pa, però n'hi ha un que em té el cor robat. Es tracta d'un recull de pans d'arreu del món. A casa ens agrada tastar nous sabors i aquest llibre és ideal. El títol ho dit tot: Panes del mundo. Aquesta vegada, el pa escollit és un pa camperol de la Toscana, Pane toscano. Quan vaig triar-lo, ja tenia a la ment fer-ne panets per facir-los després. I saborajant el resultat final, va ser una elecció molt acertada, perquè és un pa bastant ensopit. I el motiu és perquè no porta sal. És ideal per aquells que tinguin la pressió alta. Tot i així, us haig de dir que aquest pa està pensat per anar farcit.

Ingredients
8 gr de llevat sec actiu
Un pessic de sucre
275 ml d'aigua tèbia
500 gr de farina tipus 00 (per pastissos)
4 cullerades d'oli d'oliva

Ingredients per al farcit
Mostassa Dijon
Escarola
Tomàquet tallat a rodanxes
Ou dur a rodanxes
Bacó fregit

En un recipient petit, barregem el llevat, el sucre i l'aigua i ho deixem reposar uns 10 minuts.

En un bol gran hi posem la farina i hi afegim la barreja del llevat amb l'aigua i l'oli. Ho mesclem amb les mans. Quan s'hagi format una massa tova, la posem sobre una superfície enfarinada i l'amassem durant 10 minuts fins que aquesta sigui suau i elàstica. Posem la massa en un recipient net i engrassat amb oli, ho tapem amb paper transparent i ho deixem fermentar en un lloc càlid entre 1 i 2 hores, o fins que hagi doblat el volum.

Passat el temps, posem la massa sobre una superfície llisa i la colpegem per eliminar l'aire i ho tornem a amassar un minut. Jo he dividit la massa en trossets i n'he fet cilindres, però li podeu donar la forma que volgueu. Els posem sobre la plata de forn forrada prèviament i ho deixem reposar uns 45 minuts més.

Un cop hagin fermentat, els espolvoregem amb farina i ho posem al forn ja calent a 200º uns 35 minuts, fins que la crosta sigui de color daurat. Posem els pans sobre una reixeta i els deixem refredar completament.

Un cop freds ja els podem farcir. Deixeu anar la vostra imaginació, però us recomano que tasteu la barreja de sabors que he fet. És una delícia!

16/12/11

Cupcakes d'aniversari


Avui és dia 15 i com molts ja sabreu, és dia de publicació (La recepta del 15). La meva intenció era fer un torró, però el resultat no és massa bo. Volia fer una recepta que s'allunyés de la xocolata i vaig decidir fer-ne un de fruites. Vaig mirar vàries receptes i totes coincidien amb els mateixos ingredients, per tant creia que el resultat seria bo. Les fotos que vaig veure no s'assemblen en res al que he obtingut. En què m'he equivocat? En fi, volia provar coses noves però ja veig que aquest any tornaré a fer els mateixos torrons que els de l'any passat (èxit assegurat). Als vostres blocs he pogut veure propostes molt interessants; alguna caurà.

I avui aquest bloc està de celebració. El 15 de desembre del 2010, A daily sweet va obrir les portes. Sembla que era ahir que començava... Com passa els temps! No m'imaginava que aguantaria publicant receptes, però això enganxa un pilot. Ja no ho puc deixar. El que fa possible tot això sou tots vosaltres. Ja sé que és un tòpic, però és la veritat. Obrir un bloc es fa sempre amb una finalitat: que la gent et llegeixi. Us asseguro que si ningú em visités faria molt temps que hagués deixat de penjar receptes. És per això que us vull donar les gràcies per ser a l'altra banda. Ja sé que no els podeu tastar, però ens els menjarem a la vostra salut.

No he volgut fer cap pastís, perquè després duren molt i com que ja s'acosten festes molt dolces, he preferit fer cupcakes. Desapareixen més ràpidament. És una recepta treta del bloc Objetivo: cupcake perfecto. Un bloc preciós i deliciós. La recepta, que és per 4 cupcakes, la podeu trobar aquí.

L'Alma és una fan del buttercream i he provat de fer la seva recepta, però no m'acaba de convèncer. Suposo que té massa gust a mantega. Tampoc m'estranyaria que la fes malament. És per això que m'agradaria tastar-ne algun fet en una "cupcakeria", per veure si té el mateix gust i textura. Tornant a la cobertura, he obtat per fer un frosting de crema de formatge. La combinació és deliciosa. Aquí us deixo la recepta:

Ingredients*
73 gr de crema de formatge tipus Philadelphia
44 gr de sucre glas
23 gr de mantega fosa

*Les quantitats són un xic rares, perquè he adaptat la recepta a la quantitat de cupcakes que tenia (5).

Primer de tot, batem la crema de formatge amb el sucre. Hem d'aconseguir una pasta homogènia i tova. Ho continuem batent mentre hi afegim la mantega fosa. Hi podem donar sabor amb extracte de vainilla o amb pell d'algun cítirc i, també li podem canviar el color.

Per aplicar-ho sobre el cupcake, he posat la pasta dins una mànega pastissera amb una boqueta d'estrella gran. No tinc massa bona tècnica a l'hora de fer roses. Espero que amb el temps agafi experiència. Per sobre hi he tirat boletes de xocolata.

Mmm, una bona manera de celebrar el meu primer cumplebloc.

11/12/11

Tió de mantega


Aquestes galetes les presento al concurs  Tu mejor galleta navideña, organitzat per l'Ingrid del bloc My lovely food. El jurat estarà format per ella mateixa, l'Ara d'Ara galetes i la Bea de El rincón de Bea. Quina i·lusió i quin respecte! Són unes cracks!

Fer galetes decorades sempre m'ha atret moltíssim, però no en faig massa sovint, perquè les trobo molt complicades de fer. I quan tens una criatura que et ronda constantment, la dificultat augmenta i s'ha de fer el que es pot. 

A casa tinc algun tallapasta de Nadal (avet, estrelles, ren...). Els típics! Volia fer alguna cosa diferent i nostra. I què res millor que el tió. No sé si existeix un motlle amb aquesta forma, però com que jo no el tinc, he fet una plantilla. He utilitzat fondant per decorar-lo. Aquesta vegada no l'he fet jo; en tenia de comprat. Tot i així, prefereixo el que faig jo.

Mentre feia la cobertura m'ho he passat molt bé, però reconeixo que de la manera que ho he fet no és la millor. M'hauria d'haver assentat i haver tingut calma al costat, però com ja us he dit, amb la meva nena és impossible, perquè sempre està a sobre. Tot i haver treballat amb les pitjors condicions, crec que el resultat és acceptable.

Ingredients*
133 gr de mantega a temperatura ambient
133 gr de sucre llustre
1 ou
Sal
333 gr de farina fluixa
Fondant de colors

* Sé que són uns valors estranys, però sempre faig les receptes amb quantitats reduïdes. Si les dobleu, els valors són normals

Barregem la mantega amb el sucre. Quan estigui ben mesclat hi afegim l'ou i ho barregem fins que tot estigui ben lligat. Hi tirem un pessic de sal, la farina i ho tornem a remenar.

Quan tinguem la massa a punt l'estirem amb el corró. Ha de quedar un gruix entre 3-5 mm de gruix. Com que no tenia cap tallapasta en forma de tió, he fet una plantilla amb paper. Ho posem en plats forrats amb paper vegetal. I ho posem a la nevera durant 24 hores. Passat el temps, posem els papers amb les galetes en plates de forn i ho posem al forn preescalfat a 180º. El temps dependrà de cada forn; jo sempre les trec quan es comencen a daurar per les puntes. Un cop fetes, les deixem refredar.

Per cobrir-les, he utilitzat fondant de colors.

9/12/11

Pollastre farcit amb bolets





































La recepta que penjo avui és de fa ja alguns dies, però el fet d'haver marxat no m'ha donat temps en publicar-la. Concretament, és del 24 de novembre, l'últim dijous de novembre. I per què aquest dia? Doncs perquè és el dia d'Acció de Gràcies als EUA. Ja sé que aquí no ho celebrem, però des que estic immersa en el món gastronòmic, vull celebrar tot el que pugui, encara que sigui de cultures diferents. Això em permet conèixer gustos i fer plats que segurament no els faria.

Sempre m'ha fet molta gràcia veure a les pel·lícules i/o sèries aquells galls d'indi enormes i aquelles taules plenes de molt menjar per celebrar Acció de Gràcies. Com s'ho poden menjar tot? I la pregunta que sempre m'he fet: com poden ficar un ocell tan gros dins del forn? Al de casa seria impossible! És una d'aquelles celebracions que m'agradaria viure en territori americà, però com que de moment és impossible, l'hem traslladat a casa.

Com que som 2 i mig, vaig comprar un pollastre (més petit que un gall d'indi). Em va fer certa il·lusió comprar-lo, perquè mai ho havia fet. Quan el vaig treure de l'embàs, em vaig trobar amb el caparró de l'animal. La veritat és que no me l'esperava. Ja sé que estava mort, però tallar-lo em va fer cosa i li vaig tapar el cap amb un paper de cuina (quina tonteria, oi?). El meu marit ni el va voler veure. Té fòbia als ocells, tot i que l'ànec és el seu menjar preferit. I sort que estava ben net per dins. Un cop va estar fet i menjat ni ens recordàvem del cap. El resultat va ser deliciós! Per ser la primera vegada que m'atrevia a fer un pollastre sencer, estic molt orgullosa del resultat.

Ingredients per a 2 persones (2 àpats) o 4 (1 àpat)
1 pollastre
800 gr de bolets (els que us agradin)
All picat
2 copetes de cava
Julivert picat
Sal
Pebre

Primer de tot netegem els bolets molt bé, per retirar totes les restes de terra que hi pugui haver. Els deixem escórrer sobre un paper de cuina.

Escalfem una paella amb oli. Un cop calenta hi tirem els bolets tallats a làmines. Els saltegem uns 5 minuts. Hi tirem l'all, el julivert, sal i pebre i ho saltegem uns 2 minuts més.

Salpebrem l'interior del pollastre. El farcim amb 2/3 dels bolets. El lliguem de manera que quedi ben tancat. Pintem el pollastre amb oli i el salpebrem. El posem en una plata que pugui anar al forn.

Posem el pollastre al forn preescalfat a 180º durant 40 minuts. Passats els minuts, hi tirem el cava i deixem que es cogui 40 minuts més. Durant la cocció, hem d'anar regant el pollastre amb els sucs que desprengui. Vigilant de no cremar-nos! Tirem la resta de bolets a la plata i ho deixem dins del forn uns 10 minuts més.

I ja es pot servir. La gràcia és portar-lo sencer a la taula i tallar-lo, però la veritat és que per nosaltres és més pràctic fer-ho a la cuina.

7/12/11

Dolços francesos



Ostres, com es troba a faltar la cuina quan marxes uns quants dies! He estat allunyada una semaneta del bloc perquè finalment hem fet vacances. Sí, sí, vacances! Segurament pensareu: "quina sort!", però encara no havíem fet les d'estiu. I ja tocava! De fet, ens agrada més aquesta temporada, perquè no hi ha tanta gent pels llocs i, com que ens agrada el fred, sempre intentem buscar-lo. I aquest any, no ha set diferent. La veritat és que vam agraïr-lo, perquè vam marxar d'aquí amb unes temperatures massa agradables i hem tornat amb les mateixes. Quan arribarà el fred? Com us podeu imaginar, ens agrada molt la tardor i l'hivern. Som fills d'una terra freda i amb boira (la Plana de Vic) i això es porta ben endins. Molts no ens entenen quan diem que trobem a faltar la boira, però quan un marxa de casa per establir-se en un altre lloc...

I la pregunta que us debeu fer és: "on hem anat de vacances?" Doncs hem anat a Eurodisney i, de retruc, a París. Molt sovint m'he considerat 'rara' i crec que en aquest cas molts ho pensareu. No és la primera vegada que hi anem, però sí que ha set la primera amb nena (gigigi). No sé què té aquell lloc que ens encanta. Entres allà dins i t'oblides de tot durant uns dies. És fantàstic! La meva nena té 2 anys i pensava que potser seria un xic petitona per disfrutar-ho, però s'ho va passar molt bé. Al principi li va costar, sobretot amb els personatges Disney de mida humana, però al final els perseguia i tot. Ha set una delícia veure-la. Acabàvem rebentats. Només us dic que després de sopar ens ficàvem al llit (més o menys a 1/4 d'11) i ens llevàvem a 1/4 de 9. 10 hores! La nena sí que les dorm, però nosaltres mai. S'agraïen.

I què us puc dir de París?! Juntament amb Londres, és una de les nostres ciutats preferides. També hi hem estat algunes vegades. Per aquest motiu i també perquè anàvem amb la nena (amb 2 anys tan li fa què visites), vaig posar una condició: fer una mini ruta gastronòmica per les pastisseries més emblemàtiques. I com no, havia de tastar els autèntics macarons. Quina cosa més bona! Alguna compra vaig fer. Hem tastat algunes coses i totes elles boníssimes. A les fotos podeu veure'n 2: unes galetes de gerds i Calissons, uns bombons típics de la Provença que recorden el massapà, però amb un gust més afruitat (tot de La Cure Gourmande). També vaig comprar algun llibre; el que més il·lusió em va fer va ser un de Pierre Hermé. No és el de macarons, sinó un de les seves millores receptes dolces. Una delícia! Ja tinc ganes de fer-ne alguna.

En fi, aquesta vegada no us penjo cap recepta, però no podia deixar d'ensenyar-vos aquestes pastes. Vaig comprar macarons a Laduree, però us els ensenyaré el dia que en faci. Així podrem comparar. Ai, quina por!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...