Com ja sabreu, a casa ens torna bojos el menjar japonès. Tenim la gran sort que a la petufa de casa també li agrada. No en fem tan sovint com abans, però de tant en tant, alguna recepta faig i ens llepem els dits. Ja fa dies que vaig comprar tofu. Tenia ganes de provar-lo. Només n'havíem menjat amb la sopa de miso i, tot i no tenir massa gust a res, ens agrada. Ara ja l'hem provat i crec que no en tornaré a comprar més (almenys de moment). Ni fregit té massa gust. Amb això no vull dir que sigui dolent, només que no té gaire sabor. Tot i així, el resultat va ser deliciós.
Com sempre amb els plats japonesos, no he tingut tots els ingredients de la recepta i he utilitzat els que tenia per casa, en definitiva productes d'aquí. És per això que aquestes receptes sempre tenen un toc occidental. De fet, és la gràcia. Barrejar dues cuines tan diferents és molt divertit.
Per cert, aprofito per dir-vos que temporalment, els blocs A daily cuisine i A daily sweet estaran tancats per reformes. No és que en faci a la cuina de casa, no! Aquesta continuarà en marxa. [Això vol dir que se m'acomularan les receptes. Uf!] Sinó que els blocs patiran una reubicació. Tot i no poder publicar res, us seguiré, no em vull perdre cap recepte deliciosa.
Aquí us deixo amb la recepta:
Ingredients
1 ceba tallada a trossets
200 gr de fideus de blat negre
Tofu a daus (la quanitat dependrà de cadascú)
100 gr de xampinyons tallats a làmines
1 cullerada de suc de llimona
1 cullerada de salsa de soja
1/2 culleradeta de sucre
Posem la ceba en una paella amb una cullerada d'oli. Deixem que es fregeixi. Mentrestant, bullim els fideus. Un cop fets, els deixem escórrer. Quan la ceba comenci a agafar color, hi tirem els xampinyons. A part, fregim el tofu amb una mica d'oli.
Quan la ceba i els xampinyons ja estiguin quasi fets, hi tirem el suc de llimona, la salsa de soja i el sucre. Deixem que redueixi i hi podrem tirar els fideus. Ho mesclem bé i hi tirem el tofu. Quan remeneu feu-ho en compte de no aixefar el tofu. I ja es pot servir.
Mai havia vist aquests fideus abans! m'agraden!! sobretot, l'acompanyament...! petons
ResponEliminaAquests fideus m´encanten, però sense tofu, no li trobo gaire sabor.... petonets!!
ResponEliminajo també m'estic aficionant a aquesta cuina, però encara no ho provat mai aquests fideus... molt bona pinta!
ResponEliminaTé una pinta fantàstica!! M'has donat una idea més per cuinar el tofu!! Petons!!
ResponEliminaMuy buena pinta,una receta fantástica,felicidades!!
ResponEliminaUn besote.
A mi m'encanta el tofu, encara que realmente no té massa sabor, per no dir cap, però és molt sa i li dona un punt que a mi m'agrada. M'encanta aquest plat! Bé, dons t'esperem i que les reformes vagint bé....
ResponEliminapetons
no m'agrada massa el tofu, i no se per què, però el japonés m'encanta!!! ja estic desitjant veure els canvis, segur que són xulíssims. Petonets reina
ResponEliminaBé, esperarem pacientment aquesta "reubicació" jeje A mi també m'encanta la cuina japonesa, però em passa el mateix que tu: quantes vegades he menjat tofu i m'he quedat amb cara d'haver-me empassat un glop d'aire?? jaja L'han de fer d'una manera especial per a que sigui ben gustós... I tot i així, amb els teus fideus a mi em fa una pinta deliciosa... jaja
ResponEliminaUn petoneeet! :D
Quina intriga amb la reubicació!;)
ResponEliminaEl tofu és sosillo, a casa el barrejo en hamburgueses, el macero, l'acompanyo d'una salseta perquè és veritat, gust no en té.
A casa també agraden molt els fideus orientals, mira que em sembla que ja sé què faré per sopar!
Petonets.
No havia vist mai aquests fideus de blat negre, tenen molt bona pinta. En quant al tofu a mi no m´agrada gens, no te cap sabor.
ResponEliminaptns
Holaaa decirte que está delicioso y me lo apunto...besos de Doris...te sigo.
ResponEliminaJo tampoc havia vist mai aquest fideus. En aquest plat i amb aquests ingredients tenen una pinta deliciosa....
ResponEliminaPetonets
Ja et tinc fitxada!
ResponEliminaPetons.