23.4.12

Carquinyolis de pistatxos


Avui el dia s'ha llevat gris i s'ha adormit gris. Crec que el cel ha plasmat com estan els ànims de tots els culers després d'una nit amb poques alegries. No sé si tindreu la mateixa opinió que la meva, però jo encara em pregunto perquè Guardiola no va treure l'11 de gala (amb tots els respectes pels que van jugar) sent un partit tan important. No n'era conscient que ens podíem posar a 1 punt?! Tothom esperava molt d'aquest Barça i, des del meu punt de vista, no va donar la talla. Però ara que ja s'acaba el dia, la frustració va desparaixent. Per estrany que sembli, el món continua girant. I, tranquils, encara ens queda la Copa i, per suposat, la Champions.

Per alegrar una mica aquest dia, m'he ficat a la cuina. Les noies de Memòries d'una cuinera ens van proposar per aquest mes d'abril fer carquinyolis. El meu marit n'és fan incondicional. Tot i sent-ne, mai n'he fet. Quan va veure el repte es va alegrar moltíssim. Doncs avui ha set el dia ideal per preparar-ne. A casa no hi solen haver fruits secs sencers a no ser que els compri amb una finalitat. No tenia ametlles ni avellanes, però sí pistatxos. Se'n solen fer amb aquest ingredient? El resultat ha set deliciós. Han volat!

Ingredients
50 gr de pistatxos
112 gr de farina
1/4 culleradeta de llevat en pols
87 gr de sucre
1 ou batut
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
Ratlladura de 1/2 taronja gran

En un recipient gran hi posem la farina tamisada juntament amb el llevat i el sucre. Ho mesclem. Fem un forat al mig i hi tirem la ratlladura de taronja, l'extracte de vainilla, l'ou i els pistatxos. Ho barregem bé amb una forquilla. Ho passem en una superfície plana i ho acabem d'amassar. Si veieu que la massa és humida i afegiu una mica de farina.

Amb la massa resultant, formem un cilindre d'uns 28 cm de llarg, aproximadament. La posem a la plata del forn. Ho posem dins del forn preescalfat a 200º entre 20-25 minuts. Veureu que el cilindre, amb l'escalfor, s'aixafa (és normal). Treiem la barra del forn quan estigui daurada. La tallem a llesques, vigilant de no cremar-nos, de manera diagonal i ho tornem a introduir al forn uns 5 minuts fins que s'hagin daurat completament i siguin seques (no dures). Les posem en una reixeta fins que es refredin. Un cop fredes veureu que s'han endorit.

9 comentaris:

  1. jaja m'ha agradat això del dia gris, realment ho era ahir...qina descepció el dissabte, pero no per això hem de deixar de disfrutar aquests carquinuolis que t'han quedat de vici!! petons

    ResponElimina
  2. crec que va reservar els titulars per demà, a veure si hi ha sort!!!! moltísssssssssimes gràcies per participar, ha valgut la pena l'espera!!! petonets

    ResponElimina
  3. Noia, no podies haveho descrit millor. Una nit per oblidar però com dius ens queda la Copa i la Champions. Força Barça!!!
    Sort n'hi ha que uns carquinyolis així ho alegren tot jejeje... es veuen deliciosos!!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Visca el Barça i visca els carquinyolis!
    Marta

    ResponElimina
  5. Saps que la meva primera idea va ser fer-los de pistatxos? i ara que veig que bonics t'han quedat estic segura que algun dia els faré!!
    petonets

    ResponElimina
  6. Uns carquinyolis amb una pinta genial!!!! queden apuntats!!!tinc una feinada...ja ja!!! petons

    ResponElimina
  7. Molt bona idea, no els había vist mai de pistacho, han de ser boníssims!!
    Susanna.

    ResponElimina
  8. Un carquinyolis insuperables! T'han quedat de meravella.
    Nani

    ResponElimina
  9. A mi el fútbol no em diu massa cosa, prefereixo els carquinyolis! ja,ja,ja.
    Els festucs a casa agraden molt, ja tenim una altra versió.
    Moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina