23/4/12

Pa de Sant Jordi 2012


Avui no us presento cap recepta nova, però no podia deixar de fer alguna cosa relacionada amb Sant Jordi. És el dia del enamorats i és la segona diada de Catalunya. Un gran dia! És un dia ideal per sortir al carrer i passejar, envoltats de flors i cultura. No es pot demanar res més. Som un país increïble! Hem sapigut exportar aquest dia a tot al món.

Com ja heu vist, la recepta escollida és el pa de Sant Jordi (veure la recepta aquí). Aquesta vegada no he fet servir la panificadora, sinó les mans. Com m'agrada amassar manualment! Si ho feu així, penseu que heu de deixar reposar la massa fins que dobli el seu volum.

Aquesta vegada he fet servir un motlle rectangular, d'aquesta manera el pa m'ha quedat més voluminós. A la base hi he posat la part de massa amb nous i a sobre les 9 barres. He tapat el motlle amb paper film i ho he deixar reposar uns 40 minuts.

No recordo el sabor ni la textura del pa de l'any passat, però si va ser que el d'aquest any... mmm! Ha set deliciós! A més, aquest m'ha fet certa il·lusió, perquè la meva nena ha set concient del procés. L'ha tocat (com sempre fa ella) i l'hem posat dins d'un recipient tapat. L'hem anat observant mentre doblava el volum. Com reia! Crec que aviat voldrà amassar ella. Com riurem!

Ja són 3/4 de 12 de la nit. La diada arriba a la seva fi. Espero que hagi set un bon dia. Penseu que no només heu d'estimar avui i que no només heu de llegir el llibre que us hagin regalat avui. Visca l'amor i visca la cultura!

Molta sort per demà!

Carquinyolis de pistatxos


Avui el dia s'ha llevat gris i s'ha adormit gris. Crec que el cel ha plasmat com estan els ànims de tots els culers després d'una nit amb poques alegries. No sé si tindreu la mateixa opinió que la meva, però jo encara em pregunto perquè Guardiola no va treure l'11 de gala (amb tots els respectes pels que van jugar) sent un partit tan important. No n'era conscient que ens podíem posar a 1 punt?! Tothom esperava molt d'aquest Barça i, des del meu punt de vista, no va donar la talla. Però ara que ja s'acaba el dia, la frustració va desparaixent. Per estrany que sembli, el món continua girant. I, tranquils, encara ens queda la Copa i, per suposat, la Champions.

Per alegrar una mica aquest dia, m'he ficat a la cuina. Les noies de Memòries d'una cuinera ens van proposar per aquest mes d'abril fer carquinyolis. El meu marit n'és fan incondicional. Tot i sent-ne, mai n'he fet. Quan va veure el repte es va alegrar moltíssim. Doncs avui ha set el dia ideal per preparar-ne. A casa no hi solen haver fruits secs sencers a no ser que els compri amb una finalitat. No tenia ametlles ni avellanes, però sí pistatxos. Se'n solen fer amb aquest ingredient? El resultat ha set deliciós. Han volat!

Ingredients
50 gr de pistatxos
112 gr de farina
1/4 culleradeta de llevat en pols
87 gr de sucre
1 ou batut
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
Ratlladura de 1/2 taronja gran

En un recipient gran hi posem la farina tamisada juntament amb el llevat i el sucre. Ho mesclem. Fem un forat al mig i hi tirem la ratlladura de taronja, l'extracte de vainilla, l'ou i els pistatxos. Ho barregem bé amb una forquilla. Ho passem en una superfície plana i ho acabem d'amassar. Si veieu que la massa és humida i afegiu una mica de farina.

Amb la massa resultant, formem un cilindre d'uns 28 cm de llarg, aproximadament. La posem a la plata del forn. Ho posem dins del forn preescalfat a 200º entre 20-25 minuts. Veureu que el cilindre, amb l'escalfor, s'aixafa (és normal). Treiem la barra del forn quan estigui daurada. La tallem a llesques, vigilant de no cremar-nos, de manera diagonal i ho tornem a introduir al forn uns 5 minuts fins que s'hagin daurat completament i siguin seques (no dures). Les posem en una reixeta fins que es refredin. Un cop fredes veureu que s'han endorit.

18/4/12

Arancinis de formatge cremós i salmó


Whole Kitchen, en el proposta salada pel mes de abril, ens repta a preparar arancinis, un plat clàssic de cuina siciliana.

Després d'estar uns mesos absent de qualsevol repte culinari de la xarxa, aquest mes d'abril significa el meu retorn. Us haig de confessar que he trobat a faltar l'estrès (en positiu) que comporten les dates límit. I, com no, l'estrès a fer les coses a l'última hora. Aquesta vegada no n'ha set l'excepció. Sóc un desastre.

És la primera vegada que sento anomenar aquesta plat. Quan vaig veure la recepta, la vaig trobar molt original. Boles de risotto farcides. Mmm, quina delícia. Les hem fet avui per sopar i no ens han defraudat gens. Ens han atipat molt. Crec que les he fet massa grans. Veureu que no he seguit massa la recepta original; m'he adaptat al que hi havia per casa. També li hem volgut donar un toc original amb l'arrebossat. Hem utilitzat panko. Ja veieu, hem menjat un plat típicament mediterrani amb gust oriental. Visca la globalització culinària!

Ingredients per a 8 boles grans
150 gr d'arròs
400 ml d'aigua
Sal
1 ou
15 gr de mozzarella ratllada
Formatge cremós tipus Philadelphia
Salmó fumat
Panko (pa per arrebossar)

Per fer el risotto, posem l'arròs, l'aigua amb una mica de sal en un cassó i ho fem bullir. Ho anem remenant per tal que l'arròs deixi anar el midó. Quan l'arròs està pastós ho treiem del foc i hi tirem l'ou batut i la mozzarella. Ho remenem fins que tot quedi ben integrat. Posem l'arròs en una plata i ho deixem refredar del tot.

Un cop fred, ja podem fer les boles. Agafem una mica d'arròs amb les mans i hi posem el farcit. Ho cobrim amb més arròs i li donem forma de bola. Quan tinguem les boles fetes, les passem pel pa per arrebossar.

En un cassó hi posem bastant oli. Les boles han de quedar cobertes. Quan estigui calent, hi tirem les boles (per torns, si el cassó és petit). Abaixem una mica el foc i les deixem coure uns 5 minuts, sempre pendents que no se'ns cremin. Quan estiguin daurades, les posem sobre paper de cuina per tal que deixen anar l'oli restant.

I ja es poden menjar. La combinació de sabors ens ha agradat molt.

Pa cruixent holandès


Per aquells que coneixeu aquest bloc, ja sabreu que fer pa és una de les meves grans passions. El que us presento avui no l'havia vist mai i quan vaig veure que The daring kitchen el proposaven pel repte del mes de març em vaig entusiasmar. És la primera vegada que faig una recepte d'aquí, tot i que en tinc moltes a la llista de pendents.

Aquest pa el vaig trobar molt curiós. Una crosta així no l'havia vist mai i, com comprendreu, no podia deixar de fer-lo. El resultat és deliciós. La capa cruixent és increïble. Hi ha moltes maneres de fer-lo, panets, barres més o menys grans. A casa vam optar per fer una barra gran i així fer-ne llesques. Però no us ho aconsello. Amb el gruix de la cobertura, el pa costa més de fer-se i la superfície es va enrossir massa. Aquest pa es pot acompanyar amb moltes coses; la nostra primera opció va ser formatge per untar i salmó fumat. Una delícia!

Ingredients per al pa
1 cullerada de llevat sec actiu
60 ml d'aigua calenta
250 ml de llet calenta
1 1/2 cullerades de sucre
2 cullerades d'oli d'oliva
1 1/2 culleradetes de sal
500 gr de farina per fer pa

Ingredients per a la cobertura
2 cullerades de llevat sec actiu
250 ml d'aigua calenta
2 cullerades de sucre
2 cullerades d'oli d'oliva
1/2 culleradeta de sal
185 gr de farina d'arròs

Barregem el llevat, l'aigua, la llet i el sucre i ho deixem reposar uns 5 minuts o fins que comencin a sortir bombolles a la superfície de la barreja.

He posat la barreja dins del recipient de la batedora i hi he afegit l'oli i la sal. Posem el robot en marxa i hi anem incorporant la farina mica en mica, d'aquesta manera ens assegurarem que la farina s'incorpora correctament. Quan la massa estigui feta, l'evoquem en una superfície enfarinada i la treballem uns minuts fins que sigui elàstica.

Posem la massa en un bol untat amb oli i ho tapem amb paper film. Ho deixem reposar una 1 hora o fins que hagi doblat el volum.

Passat el temps, agafem la massa i li donem la forma desitjada (barres, panets...). Ho posem sobre la plata de forn i ho cobrim amb paper film i ho deixem reposar uns 15-20 minuts. Mentre reposa la massa, preparem la cobertura.

Per fer la cobertura, barregem tots els ingredients molt bé. La pasta resultant ha de tenir una textura untable, si és molt líquida hi podeu anar afegint farina d'arròs o, si al contrari és molt espessa, hi afegiu aigua. Ho deixem reposar uns 15 minuts.

Cobrim el pa amb la pasta. Penseu que ha de ser una cobertura gruixuda per tal que un cop fornejat, l'aspecte sigui de mosaic trencat.

Posem el pa al forn preescalfat a 190º durant 25-30 minuts; fins que la cobertura adquireixi un color daurat i que el pa soni buit. Com podeu veure a la foto, la meva cobertura és una mica més fosca del desitjat. És pel motiu que ja us he dit abans.

Us animo que el proveu, perquè és un pa poc habitual a les nostres taules i és boníssim.

10/4/12

La mona 2012






































No sé perquè, però encara no he agafat el ritme a l'hora de publicar receptes. Hi estic treballant (gigigi). Tan que esperàvem la Setmana Santa i ja ha passat. La propera festa... Sant Jordi! Igual que l'any passat, he decidit fer la mona, així la faig una mica al gust dels que ens la mengem. Va tenir bastant èxit, perquè només en van quedar dos trossets, que no servien per la foto. Amb el que em va tocar a mi vaig intentar fer una foto bona, però quan no hi ha la llum adequada, i l'attrezzo és el que hi ha sobre la taula... no es pot demanar massa. Tot i així, crec que us podeu imaginar com era. 

Per fer aquesta mona, vaig agafar com a base la recepta de la que porposa Carme Ruscalleda a la revista Cuina número 130. De fet, només vaig utilitar les dues capes de farciment. Pel que fa al pa de pessic, vaig fer servir la recepta que tantes vegades m'ha salvat. És el típic pastís basat amb les mides d'un iogurt.

Ingredients per a la coca
1 iogurt
3 de farina
2 de sucre
1 sobre de llevat (tipus Royal)
1 d'oli
1/2 d'anís
3 ous
1 rajolí de suc de llimona

Ingredients per al pis rosat
75 gr de maduixes
25 gr de llet
10 gr de sucre
2 fulles de gelatina
100 gr de nata semimuntada

Ingredients per al pis blanc
150 gr de mascarpone
10 gr de sucre
15 gr de suc de llimona
2 làmines de gelatina
50 gr de nata semimuntada

Barregem tots els ingredients i quan estiguin ben lligats ho evoquem en un motlle. Si n'utilitzeu de silicona, penseu que abans hi heu de posar una capa fina de farina, perquè a l'hora de desemmotllar sigui fàcil. He dividit la massa en dos motlles, per això les capes del pa de pessic és prima. Posem els motlles al forn preescalfat a 180º durant 30 minuts aproximadament, fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net. Ho deixem refredar completament i ho desemmotllem.

Per fer el pis rosa, triturem la fuita amb la llet i el sucre. Escalfem la barreja i un cop calenta hi posem les làmines de gelatina hidratades. Ho mesclem bé fins que estigui tot ben integrat i hi afegim la nata semimuntada. Com que m'ha quedat bastant líquid, he posat la barreja en un recipient i a la nevera.

Per fer el pis blanc, escalfem el mascarpone amb el sucre i la llimona. Quan estigui ben barrejat, hi afegim la gelatina hidratada i ho continuem mesclant fins que estigui del tot ben integrat. Incorporem la nata semimuntada i ho posem en un recipient i cap a la nevera perquè cualli una mica.

Treiem el pastís de la nevera i hi posem l'altra capa de pa de pessic i a sobre la barreja del mascarpone. Ho allisem i ho posem a la nevera fins que cualli del tot.

A l'hora de construir la mona, agafem el pa de pessic i treiem la part de dalt per tenir la superfície llisa. Dividim la base per la meitat de manera horitzontal i ho farcim amb la pasta de maduixes. Ho cobrim amb l'altra part del pa de pessic i després ho cubrim amb la pasta de mascarpone. Ho posem a la nevera perquè acabi de cuallar del tot.

Per fer la cobertura de xocolata, he utilitzat ganache (100 gr de xocolata per 100 ml de nata). Heu de saber que aquestes cobertures se'm resisteixen. Són el meu K-2 (el meu Everest són els macarons). Volia que fos una cobertura fina i dura de xocolata i va resultar-ne una de fina i tova. Estèticament no vaig aconseguir el que volia (potser no havia de fer ganache), però el resultat va ser boníssim.

La combinació de les 4 capes va ser deliciós. Molt suau i esponjós.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...