15/8/15

Pastís de móres


A la meva mare no li agrada gens el formatge (només es menja aquell que té més gust a plàstic que res), però a la seva nevera sempre n'hi ha. Sort que al meu pare, sí! I per què ho fa? Perquè la fascina, no es pot resistir a la seva temptació. I per què us dic això? Doncs, perquè a mi em passa el mateix amb les fruites del bosc. Les trobo fascinants, amb els seus colors, les seves olors, les seves formes i textures. Les he provat totes, i les que menys m'agraden són els gerds; de fet, aquest estiu he fet l'esforç que m'agradessin i res de res. En definitiva, us puc dir que els gerds no m'agraden. Pel que fa la resta, només les tolero si estan en pastissos, galetes, muffins, etc., però soles... No puc!

I com fa la meva mare amb el formatge, també en tinc a la nevera/congelador. L'excusa que tinc és el meu marit, ell les adora. I ell sí que se les menja com si fossin raïm. De fet, quan li vaig dir que faria aquest pastís, em va dir: "Per què, si no t'agradarà?!" Però com ja us he dit abans, barrejades sí que me les menjo.

Aquesta recepta és de la Martha Stewart i us haig de dir que és una delícia. Si us agraden les móres, feu-lo i, si no, també. De fet, es podria utilitzar qualsevol fruita. La textura del pastís és esponjosa i suau i, juntament amb l'acidesa de la móra es crea un contrast increïble.

Ingredients per a un motlle de 16 cm
40 g + 30 g de mantega a temperatura ambient
93 g de farina
4 g de llevat químic
Un polsim de sal
75 g de sucre
1 ou
1 culleradeta de vainilla en pasta
La pela d'una llimona
65 ml de llet
34 g de sucre morè
Móres

Barregem la farina, el llevat i la sal i ho reservem.

En un bol batem els 40 g de mantega amb el sucre fins que quedi esponjós, aproximadament uns 6 minuts. Després hi afegim l'ou, la vainilla i la pela de llimona. Ho batem fins que tot estigui ben integrat. Finalment hi tirem la barreja de farina que hem reservat en 2 cops, alternant-ho amb la llet. Quan ho tinguem ben mesclat, ho reservem.

En una paella, fonem els 30 g de mantega, però alerta, no ha de bullir! Un cop fosa, hi afegim el sucre morè i ho deixem a foc baix fins que es dissolgui. Ho traiem del foc i hi tirem les móres netes. Hem de procurar que les móres quedin del tot impregnades del sucre, però sobretot no utilitzeu cap collera que les podeu aixafar.

Posem les móres en un motlle prèviament untat i enfarinat i a sobre, la massa que hem reservat.

Introduïm el motlle dins del forn escalfat a 175º. Li deixarem entre uns 30-40 minuts. Sabrem que està fet, quan introduïu un escuradents i aquest surti net.

Abans de desemmotllar-lo, el deixem refredar. Per fer la presentació més bonica, el girem i deixem les móres a la part superior.

11/8/15

Gelat de llimona (o gelat de iogurt de llimona)


Després d'haver passat un dels juliols més calorosos que recordo (i les dades ho corroboren) i la previsió d'un agost més plujós i amb unes temperatures normals per l'època, les ganes de ficar-me a la cuina estan tornant, però molt de mica en mica. Engegar el forn és un suplici i més, quan vius a l'últim pis i jo diria que mal aïllat. No sóc massa partidària de l'aire condicionat, però sort que en tenim, perquè havíem arribat a 30º. És un horror!

Haig de buscar postres que vinguin de gust, que siguin frescos i, si pot ser, que no hagi d'engegar el forn. Un d'aquests, són els gelats. A qui no li ve de gust? 

L'any passat vaig comprar una gelatera i des de llavors que tenia ganes de fer gelat de llimona, perquè al meu marit li agrada molt. Em va advertir que no podia ser sorbet, sinó gelat. Ves quines coses! Després de buscar molt, vaig trobar aquesta recepta. Gust a gelat de llimona no té, sinó més aviat de iogurt de llimona. No és pas dolent, però no és el que buscava. Si algun entès mira la recepta, potser sí que veu que al final tindrà gust a iogurt (per la llet i la nata), però jo que no en tinc ni idea... en fi, hauré de buscar més.

Per si el voleu tastar, us deixo amb la recepta:

Ingredients
150 g de sucre
200 g de llet
200 g de nata
3 llimones

Primer de tot exprimim les llimones i després ho barregem amb el sucre. Un cop estigui dissolt, hi tirem la resta d'ingredients. Ho mesclem tot molt bé i tirem la barreja a la gelatera. La posem en marxa durant uns 30-40 minuts. Després ho posem en un recipient i cap al congelador.

Aconsello que abans de servir, el traieu uns minuts abans.


31/7/15

Mannik, pastís de sèmola amb panses i nous


Un dia, no fa pas massa, vaig topar amb aquesta recepta. La veritat és que em va deixar bastant parada, mai se'm hagués ocorregut fer un pastís utilitzant sèmola. A Rússia és bastant comú. Aquí no us ho sabria dir, però quan els meus fills van començar a ingerir coses més sòlides, el pediatre em va dir que els hi donés això. Us haig de dir que no va tenir massa èxit i el paquet de la sèmola va quedar oblidat al rebost. Quan vaig veure la recepta, vaig aprofitar per treure-hi la pols.

El resultat? Un pastís dens i nutritiu, amb un gust molt poc habitual. Les panses i les nous, li aporten un toc humit i cruixent que fan que sigui més lleuger. Us animo a provar-lo.

Ingredients
100 g de sèmola de blat
1 iogurt grec
75 g de sucre
1 ou
8 g de llevat químic
Panses sense pinyol
Nous trossejats (no picats)

Primer de tot, barregem la sèmola i el iogurt grec i ho deixem reposar 1 hora, perquè el cereal s'infli.

Passada l'hora, mesclem l'ou amb el sucre. Després hi tirem el llevat. Ho barregem. I finalment hi aboquem la barreja que hem reservat de la sèmola. Ho batem fins que ens quedi una massa homogènia.

A la base d'un motlle prèviament untat amb mantega i "ensemolat" hi posem les panses i les nous i, a sobre, la massa. Fiquem el motlle al forn escalfat a 180º durant 20 minuts aproximadament.

Quan el pastís estigui fet, el deixeu refredar completament abans de desemmotllar.

14/7/15

Gofres I


Quan penso en gofres, el primer que em ve al cap és un pastisset quadriculat, molt dolç i amb xocolata per sobre. En definitiva, una delícia, però també una bomba calòrica. Precisament per aquest motiu, sempre he intentat evitar-los. Per sort meva, a casa no els puc fer..., fins avui. Sempre he estat temptada de comprar-me una gofrera, i el que em frenava era pensar que no podia menjar bombes de sucre sovint. Era un plaer que gaudia sortint a passejar. Però com ja us he dit, això s'ha acabat. No he pogut resistir més. La sort meva és que vaig descobrir una gofrera elèctrica on el gofres són primets (la culpabilitat no és tan gran).

Ja sé que el fet que es tracti d'una bomba calòrica o no és la recepta i us haig de dir que la que us proposo avui no ho és... massa (està extreta del bloc de l'Alma, Objetivo: cupcake perfecto). L'últim gofre que vaig menjar (i vaig decidir que no en tornaria a menjar en aquell lloc) va ser molt contundent; a cada mossegada trobava terrossos de sucre. El dolç m'agrada, i molt, però en mesura.

Quan els vaig fer, tots els de casa els vam tastar i van agradar moltíssim, sobretot pel fet de no ser massa dolços. El punt de dolçor s'aconsegueix amb el que li afegim (caramel, xocolata, xarop de maduixa, etc.). Intentaré provar altres receptes i trobar la millor (per mi).

Ingredients
130 g de farina
1/4 de culleradeta de llevat químic
1/4 de bicarbonat sòdic
1/4 de culleradeta de sal
1'5 cullerades de sucre morè
1 ou
40 ml d'oli d'oliva suau
160 ml de llet

En un bol barregem la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal. Ho reservem.

En un altre bol, mesclem l'ou, amb el sucre morè, l'oli i la llet. Un cop estigui ben integrat, hi anem afegint la barreja d'ingredients secs. Ho barregem fins que tinguem una massa sense grumolls.

I ara, és moment de posar cullerades de massa a la gofrera i esperar uns minuts. Els hem provat flonjos i cruixents. Tots dos són bons, però a casa els preferim cruixents. El truc és deixar-los més estona.

Per sobre hi podeu tirar qualsevol cosa, però nosaltres ens els hem menjat tal qual. No els volíem espatllar.

3/7/15

Pastís de xocolata sense gluten


Com que a casa no hem set al·lèrgics a res, mai he hagut de vigilar quins ingredients utilitzava. Quan comences a tenir amistats, les coses es poden complicar, però en el meu cas no va ser així; només algun ingredient que no acabava d'agradar. Quan et cases, amplies la família i cada vegada tens més opcions de trobar algú al·lèrgic o intolerant a alguna cosa. I quant tens tens fills... què us haig de dir, tot es multiplica. I, finalment, hem trobat algú al·lèrgic als fruits secs (a la Nocilla, no!) i algú intolerant al gluten.

El post d'avui és pels intolerants al gluten, que és el cas que em queda més a prop, ja que és una cosina del meu marit i ho acaba de saber no fa pas més d'un mes. Per ella ha set una alleujament, perquè no s'acabava de trobar del tot bé i ara que vigila el que menja està com una rosa.

I com que va ser el seu aniversari, no podia pas fer un pastís qualsevol, sinó adequat a ella, així també el podria gaudir. La recepta original és amb xocolata negra, però com que no li agrada, l'he fet amb xocolata amb llet. N'hauria de tenir un de cada per trobar-hi la diferència, però només us dic que estava deliciós. A la meva filla li va agradar i ella no és massa de dolç. Us deixo amb la recepta, que com sempre, és amb unes quantitats inusuals, per fer-ne poc i que no en sobri.

Ingredients
150 g de xocolata amb llet per fondre
112 g de mantega
3 ous
112 g de sucre
37 g de farina de blat de moro (Maizena)
37 g d'ametlla en pols
Canyella
Sal
Sucre de llustre
Gerds (opcional)

Primer de tot fonem la xocolata i la mantega al bany Maria. També es pot fer al microones, però a mi no m'acaba d'agradar aquest sistema, no en tinc massa control. El deixem refredar una mica.

En un bol batem el sucre i els ous fins que agafi aire. Després hi tirem la xocolata i la mantega fosa mentre ho anem batent. Un cop estigui ben integrat, hi tirem la farina de blat de moro i l'ametlla en pols. Ho batem fins que quedi ben integrat. Finalment, hi tirem la canyella i la sal. Ho acabem de batre.

Posem la massa en un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat.

Posem el motlle al forn a 180º. Amb 30 minuts ja n'hi hauria d'haver prou, però tot dependrà del motlle que feu servir. Jo no el vaig utilitzar massa gran i el gruix de massa era considerable. Per això hi va haver d'estar força més estona. Si us passa el mateix, us recomano que quan el pastís tingui un color daurat, el tapeu amb paper d'alumini, d'aquesta manera no es cremarà la superfície.

Un cop estigui fet, veureu que es separa de les parets del motlle, el traiem del forn i el deixem refredar. Un cop estigui fred, el desemmotllem. Per servir, espolsem sucre de llustre per la superfície. És molt recomanable acompanyar-ho de gerds, el contrast àcid de la fruita i la dolçor de la xocolata és deliciós. No vaig tenir temps de fotografiar els gerds, perquè es van acabar tots abans d'arribar al pastís.

27/6/15

Coca de Sant Joan 2015


Com sempre, vaig tard!

Sant Joan ja ha passat i, tot just avui publico la coca que vaig fer per la revetlla. Com ja fa uns quants anys, la revetlla l'hem fet a casa, en petit comitè. Podíem haver fet un sopar normal, com els de cada dia, però em venia de gust menjar coca (la tradició ha de perdurar) i, per què no, fer-la jo.

Ja fa un temps, em vaig comprar el llibre Coques de Xavier Barriga. Ja n'he fet alguna recepta i sempre m'han sortit delicioses. Però aquesta vegada no les tenia totes, perquè en feia utilitzant la meitat de la quantitat dels ingredients i no deixava reposar completament la massa. Per sort tot va anar perfecte i les coques van sortir delicioses.

Aquí us deixo amb la recepta que vaig fer:

Ingredients per a 2 coques de 400 g aproximadament
333 g de farina de força
6 g de sal
66 g de sucre
2 ous
66 g de mantega freda
126 ml d'aigua (reservar-ne una mica per desfer el llevat)
25 g de llevat fresc
Canyella en pols
Ou per pintar
Fruita confitada (meló i taronja)
Pinyons
Sucre

Posem tots els ingredients, menys la mantega i el llevat, al bol del robot de cuina i ho comencem a amassar. A mig pastament, hi tirem la mantega freda tallada a daus petits. Abans de tirar-hi el llevat, hem d'esperar que la mantega quedi ben lligada amb la massa. Quan això passi, tirem el llevat dissolt en una mica d'aigua. Si veieu que la massa ho es desenganxa de la paret del bol, com m'ha passat a mi, hi tireu una mica més de farina. La massa estarà a punt quan es desenganxi i sigui elàstica.

Posem la massa dins d'un bol untat amb oli tapat amb un drap humit. Deixem que reposi 90 minuts o fins que dobli el volum. Passat el temps, dividim la massa en dos i en fem dues boles. Les deixem reposar a la nevera durant 30 minuts tapades amb un drap. Un cop hagin passat els minuts, estirem les boles (ja a les plates del forn folrades amb paper o amb una làmina de silicona) amb l'ajuda d'un corró fins que obtinguem una peça ovalada amb un gruix d'1 cm. Pintem les coques amb ou. Repartim la fruita en una d'elles. Hem de prémer bé la fruita perquè no es desenganxi. 

Deixem reposar les coques dins del forn fins que augmentin de volum. Quan ho hagin fet, podem posar les pinyons tant a la coca de fruita com a la que només serà de pinyons i escampem sucre per sobre.

Un cop tinguem el forn escalfat a 190º, hi posem les coques. Jo les he fet una a una, concretament 17 minuts cadascuna, aproximadament. Les he tret quan tenien una daurat deliciós.

Quan estiguin a punt, les traiem del forn i les deixem refredar sobre una reixeta. Us confesso que nosaltres ens les hem menjat una mica calentones i també estaven boníssimes, sobretot acompanyades d'un bon pernil salat.


22/6/15

Dolços d'arreu: fartons i orxata


El post d'avui no és cap recepta, sinó un dolç d'arreu i, molt concretament de València. Com ja us vaig dir, sempre que tingués la oportunitat de menjar algun dolç típic d'alguna zona, aprofitaria per parlar-vos-en. I el dolç d'avui són els fartons (sempre acompanyats d'orxata).

Us puc dir que sóc una addicta a la orxata i a la meva nevera se n'hi pot trobar tot l'any. Per desgràcia, a on visc només se'n pot trobar de fresca durant l'estiu i durant la resta de l'any vaig tirant amb l'envasada. He tastat totes les marques que puc trobar en el meu supermercat i cap d'elles m'agrada. Les trobo aigualides, fins i tot aquelles que presumeixen de ser d'orxater. Són una enganyifa! La que més m'agrada és la de marca blanca del supermercat. Ja veieu quina cosa més curiosa. Però us asseguro que no té res a veure amb l'orxata fresca. 

I per què aquest rotllo sobre la orxata? Doncs, perquè a l'estiu la solo acompanyar de fartons. També els compro al supermercat. És la pega de no viure a València.

Doncs no fa pas gaire he tingut la oportunitat de beure orxata i menjar fartons de València capital. Oooh, quina delícia! Res comparat amb el que bec i menjo envasats. La orxata era densa i amb un gust fort de xufla i què us puc dir dels fartons? N'hi havia 12 i tots me'ls he menjat jo. No n'he deixat per ningú. Són esponjosos i lleugers. Segurament no són massa bons per la salut, però qui s'hi pot resistir? La veritat és que jo no.

Com ja sabeu els fartons són allargats i coberts per sucre de llustre líquid. Són flonjos i el sucre de llustre li dóna un toc cruixent, cosa que no passa amb els que són envasats. Diuen que s'han de xucar a l'orxata, però jo no ho he fet mai i no crec que ho faci. Secs, són massa bons per mullar-los.

Estan fets amb farina, sucre, llet, oli, ous i llevat; ingredients que tinc a casa i això vol dir que algun dia els provaré de fer. A veure si em surten tan bons. Vosaltres els heu tastat? Us han agradat?

10/6/15

Trena de xocolata


Fa uns dies vaig comprar una base de pasta de full per fer una recepta molt concreta. Però com que és una mica elaborada, ho he anat deixant i m'he trobat que la pasta de full caducava. I què podia fer de manera ràpida? Doncs una trena de xocolata, però no una de qualsevol, sinó de Nocilla (mmm...).

Per no ser una simple pasta de full amb nocilla, hi he posat crocant que li ha donat un toc cruixent deliciós. Tan senzill i tan bo! Aquí us deixo amb la recepta:

Ingredients
1 base de pasta de full quadrada (si no rodona)
Nocilla
Crocant d'ametlla
Ou batut
Sucre

Primer de tot, estirem la massa i fem talls en diagonal tal com es veu en el dibuix:
 

Al centre, hi posem Nocilla al gust de cadascú. Per sobre hi posem el crocant d'ametlla.

Després comencem a plegar les pasta. Primer doblem la part de dalt cap a baix i a continuació anem doblant les tires laterals cap al centre alternant-les d'un costat a l'altre. Abans d'arribar al final, doblem la part de baix cap a dalt i ho acabem de rematar amb les últimes tires laterals.

Untem ta trena amb ou. Per sobre hi posem crocant i sucre.

Ho posem al forn escalfat a 180º durant uns 25 minuts o quan la massa estigui ben daurada.

La deixem refredar completament sobre una reixeta.

23/5/15

Pastís Mazarin de nabius i gerds


Sabeu qui és la Rachel Khoo? Jo fins no fa massa setmanes no sabia qui era i us haig de dir que ha set una gran descoberta. És londinenca, de pare asiàtic i mare austríaca; és cuinera i escriptora culinària. És una enamorada de la cuina francesa i és per això que hi va anar a viure uns quants anys. El que més m'agrada d'ella és que d'un plat tradicional i avorrit, en pot trobar el costat més exquisit i innovador. Fa menjar casolà amb molta originalitat. Són plats que tu i jo podem fer a casa sense ser uns grans experts.

La recepta que us presento avui és un pastís d'origen suec, però amb un toc de Rachel Khoo. És molt senzill de fer i, delicióóós. No serà l'última vegada que el faci, us ho asseguro. Ella utilitza un motlle de 20 cm, però jo l'he fet de 18. De massa de la base no me n'ha sobrat i, de farcit una miqueta, no massa. La setmana passada vaig trobar el motlle de 18 cm a Amazon i és genial, es desemmotlla per la base i, el més important, és que és petit. Jo sempre faig la meitat de les quantitats de les receptes i el motlle de 24 cm que tinc des de fa molt temps és massa gran i el pastís dura i dura.


Us deixo amb la recepta. Potser pensareu que és molt llarga de fer, però no és així. Val la pena. Us en llepareu els dits!

Ingredients per a la massa
90 g de farina
50 g de mantega freda a daus
1 cullerada de sucre de llustre
1 pessic de sal
1 rovell d'ou

Ingredients per al farciment
Melmelada de nabius
150 g d'ametlles crues
75 g de mantega tova
50 g de sucre de llustre
2 ous
1/2 cullerada d'extracte d'ametlles (jo vaig utilitzar el de vainilla)
1 pessic de sal
1 cullerada de farina

Ingredients per a la cobertura
100 g de sucre de llustre
1 cullerada d'aigua
150 g de gerds

Per fer la massa, barregem la farina, el sucre i la sal. Després hi tirem els daus de mantega i ho pastem fins que agafi una textura sorrenca. Hi tirem el rovell i ho acabem de barrejar. Al final hem d'aconseguir una massa fina.

Aplanem la massa entre 2 papers de forn i li donem forma circular. Quan tingui la mida adequada, la posem dins del motlle -que l'haurem untat de mantega i enfarinat- i amb els dits l'anem adaptant. Tallem el que sobresurti de les vores. Ho posem a la nevera 30 minuts o preferiblement tota la nit.

Posem un paper de forn a dins i un pes (jo hi poso mongetes seques). Ho posem al forn prèviament escalfat a 160º durant 20 minuts. Traiem el pes i el paper i ho tornem a posar al forn uns 10 minuts.

Per al farciment, posem les ametlles en una paella i les torrem durant uns 3-4 minuts sense deixar de remenar. Les deixem refredar completament en un plat, no a la paella. Un poc fredes, les triturem amb una picadora. H afegim la mantega, l'extracte, el sucre i la sal i ho tornem a picar. Finalment hi tirem els ous i la farina i ho tornem a triturar poca estona.

Alhora de muntar el pastís, posem la melmelada de nabius a la base del pastís (la quantitat que vulgueu) i a sobre i escampeu el farciment amb molt de compte que no s'us desplaci la melmelada. Si voleu, podeu utilitzar una mànega pastissera. Ho fiquem dins del forn uns 30 minuts o fins que quedi cuit del mig. Passat el temps, el traiem i el deixem refredar completament.

Per fer la cobertura, barregem el sucre i l'aigua. Posem la barreja a sobre del pastís. Un cop ocupi tota la superfície i poseu els gerds.

18/5/15

Dolços d'arreu: "Negritus"


No és pas cap secret quan dic que m'encanten els dolços. Vagi on vagi, sempre miro què puc menjar. M'agrada tastar nous sabors i noves textures. Però també sóc d'aquelles que quan vaig en un restaurant rarament demano postres. El motiu, bàsicament, és el preu. Sé que em deixo perdre menjars extraordinaris, però moltes vegades crec que abusen. Com pot ser que un suc de taronja natural valgui 3€ quan una bossa de 5 kg ni els vals? 

Però com que la secció que inauguro avui no tracta de postres de restaurants, deixarem aquest sector tranquil. A Dolços d'arreu, hi trobareu dolços que es poden comprar en pastisseries, forns, etc. d'arreu de Catalunya (de moment).

I per començar, no podia ser d'una altra manera. El dolç de la meva infantesa: negritus. Ja fa uns quants dies (anys) vaig publicar la recepta d'aquests dolços, però no van quedar igual. Per si us interessa la podeu trobar aquí. Els que vaig fer van ser bons, però no van ser el mateix. Em recordaven més als Phoskitos que no als mateixos Negritus.

És un pastisset en espiral molt equilibrat, els 3 elements que el componen hi són en la justa mesura. El que predomina és el pa de pessic i està molt ben acompanyat amb el farcit. La meva versió era de nata muntada amb sucre, però no sé si porta alguna altra cosa (o dic per la consistència que té). La cobertura de xocolata és fina, però suficient. I, finalment, la boletes de colors que donen un toc de color i un toc cruixent. En definitiva, una delícia.



Quan passeges per la ciutat de Vic, totes les pastisseries tenen aquests pastissets. Quan jo era petita només hi havia la possibilitat de comprar-los d'una manera, mitjans i individuals, però actualment es poden trobar en mida normal o mini i envasats.

L'empresa responsable de l'existència d'aquests pastissets és PAVIC,S.A. Només us puc dir que la seu és a Vic i que molts joves havíem anat a comprar alguna pasta tornant de festa als dissabtes (us parlo de molts anys enrere, no sé si actualment hi ha aquesta tradició). A part d'això, només us puc dir que fan pa, pastes com croissants i elaborats com pizzes i especialitats. No sé quin és l'origen ni el creador, o si es van basar en algun altre producte.

El format mini no els havia vist mai fins que fa uns dies passejant per Vic vaig entrar al Forn El Carme i els vaig veure envasats en 8 o 12. L'etiqueta era la del forn. Això vol dir que se'ls fan ells o PAVIC,S.A. produeix els minis només per aquest forn? Com que hi havia gent que s'esperava per comprar el pa, no vaig gosar demanar-ho, però ara me'n penedeixo. Sé que l'empresa és propietària de 25 forns i alguns que són franquícia, potser aquest forn és un d'ells.


14/5/15

Pastís marbrat


El pastís marbrat sempre m'ha atret; cada tall té un dibuix diferent. Mai havia tingut la ocasió de fer-lo, però tenia ganes de fer un pastís senzill i que no necessités nevera; per poder tallar cada cop que hi passes per davant. I us asseguro que és així, cada cop que entro a la cuina hi faig un tall. Amb aquest ritme no arribarà ni a demà.

La recepta que he fet és d'un llibre que he trobat a casa que crec que me'l van donar juntament amb una revista. El títol és ben senzill Tartas y bizcochos caseros. És un d'aquells llibres que crec que no me'l compraria mai, bàsicament pel paper que és rugós i mate. Les imatges tenen un toc rústic que en alguns pastissos hi queda molt bé, però en d'altres no. Visualment no m'atreu, però amb això no dic que les receptes siguin dolentes. Ho demostra aquest pastís. A mi no m'ha quedat massa esponjós, perquè em vaig equivocar amb la quantitat de llet (n'hi vaig posar mooolt poca), i vaig haver de fer moltes peripècies per barrejar les clares muntades i, va ser en aquest procés, quan vaig perdre l'aire que aporten les clares. Però tot i aquest petit error, de gust és deliciós.

Ingredients per a un pastís petit
(quantitats sense cap error)
120 g de farina
88 g de mantega a temperatura ambient
80 g de sucre
2 ous (clares i rovells per separat)
50 ml de llet
40 g de xocolata negra ratllada fina
7 g de llevat químic
1 rajolí de vainilla

Tamisem la farina i el llevat i ho reservem.

Escalfem la llet en un cassó i ho reservem.

Batem la mantega i el sucre fins que estigui ben integrat. Hi afegim 1 rovell i ho mesclem. Després hi tirem una cullerada de farina i ho tornem a barrejar. Fem el mateix amb l'altre rovell i la resta de farina. Tirem la llet. Quan estigui ben mesclat separem la massa en 2, en un hi tirem la vainilla i en l'altre la xocolata rallada. Ho reservem.

Muntem les clares a punt de neu. Les dividim en 2 i les incorporem a les dues barreges que hem reservat, començant per la de la xocolata. Per no perdre l'aire de les clares, barregeu-les amb moviments suaus.

Untem amb mantega un motlle i l'enfarinem i hi tirem les dues masses. Jo les he mesclat una mica amb l'ajuda d'una espàtula. Ho posem al forn prèviament escalfat a 180º. Com que és un pastís amb poca massa, amb 3/4 d'hora (com a molt) ja n'hi haurà prou. Tot i així, com que cada forn és un món, estigueu al cas i quan vegeu que el pastís es separa de les parets del motlle ja estarà llest o quan l'escuradents surti net quan el punxem.

El deixem refredar uns 10 minuts abans de desemmotllar-lo.
S'ha de refredar completament abans de menjar.

7/5/15

Pastís de ricotta amb xocolata i kumquats


Ja he fet servir els wafers!!!

En l'anterior entrada us deia que a vegades no puc fer el que m'agradaria per falta d'alguns ingredients. Doncs resulta que per aquesta recepta, no només no tenia els wafers, sinó tampoc els kumquats. Aquestes taronges xineses les havia vist en floristeries (penjades d'un arbre petit). Em van cridar molt l'atenció. No tenia ni idea que es poguessin menjar, però es veu que sí i us puc dir que són molt amargues.

Però no em compraria un arbre per 10 taronges! Van passar molts dies, potser mesos, fins que un dia passejant per un supermercat immens vaig trobar una caixeta amb aquestes taronges. Els meus ulls es van obrir com taronges, en aquest cas grans. Les vaig comprar sense pensar-m'ho. Finalment podria fer la tan esperada recepta.

I què us puc dir d'aquest pastís? Visualment és molt bonic; el contrast dels tres colors és molt potent. I pel que fa al gust, la veritat és que el trobo fluix de gust. El ricotta és bastant ensopit. Tot i així, la barreja de la crosta cruixent de xocolata, el sabor amarg dels kumquats i el ricotta és més que acceptable. Per cert, aquesta recepta és de la Martha Stewart.

Ingredients per a la base
200 g de wafers de xocolata
70 g de mantega fosa
1 cullerada de sucre
Polsim de sal

Ingredients per al farcit
340 g de ricotta
120 g de nata per muntar
2 cullerades de sucre
Polsim de canyella mòlta
Kumquats
Xocolata negra

Per fer la base, triturem els wafers ben fins. En un bol a part, barregem els wafers, la mantega fosa, el sucre i la sal. Un cop estigui ben barrejat, posem la mescla en el motlle i ho escampem per tota la superfície i les parets. Us anirà bé utilitzar una cullera gran per aplanar-ho. Un cop fet, ho posem al forn prèviament escalfat a 200º durant 10 minuts. Passat el temps, ho deixem refredar completament.

Per al farcit, batem el ricotta, la nata, el sucre i la canyella fins que obtinguem una mescla esponjosa. Tallem alguns kumquats a trossets ben petits i ratllem xocolata (les quantitats són al gust) i ho tirem a la barreja. Ho acabem de mesclar a mà i ho evoquem sobre la base de xocolata. Per decorar, posem kumquats tallats a làmines i xocolata ratllada.

5/5/15

Wafers de xocolata


Moltes vegades m'ha passat que veig un pastís increïblement deliciós i no el puc fer, perquè no trobo els ingredients que s'utilitzen. Us ha passat algun dia? Doncs a mi massa sovint, sobretot en receptes americanes. La veritat és que és bastant frustrant. Ja fa uns dies, vaig veure un pastís de la Martha Stewart que em va entrar només amb la foto. Però de seguida vaig endevinar que no el podria fer. La base és de galeta, però no una de qualsevol, sinó les wafers. No sé si n'heu sentit mai a parlar, però la seva traducció és hòstia i, les úniques hòsties que conec són les de missa i que jo sàpiga són de pa d'àngel. Com podeu veure amb la foto, no s'hi assemblen gaire.

Per sort meva, vaig recordar que un dia havia vist un vídeo de la recepta d'aquestes galetes a Joy of baking i aquí les teniu. Finalment podré fer el pastís. D'aquí a uns dies us l'ensenyaré i us diré si ha valgut la pena fer aquestes galetes o no. A partir d'avui, ja no se'm resistirà cap pastís amb la base de wafers.

Ingredients
130 g de farina
50 g de cacau en pols
1/4 de cullereta de bicarbonat
1/4 de cullereta de sal
45 g de mantega a temperatura ambient
45 g de margarina
140 g de sucre morè
100 g de sucre
1 culleradeta de pasta de vainilla
1 clara d'ou

En un bol barregem tots els ingredients secs: la farina, el cacau, el bicarbonat i la sal. Ho reservem.

Batem la mantega i la margarina fins aconseguir una pasta tova. Després hi afegim el sucre morè i el sucre i ho batem fins que estiguin ben barrejats. Finalment hi tirem la vainilla i la clara d'ou. Ho mesclem fins que tot quedi integrat. Finalment hi tirem la barreja d'ingredients secs. Aneu en compte amb la velocitat, si al principi ho feu massa ràpid és possible que tota la cuina us quedi plena d'una capa fina de pols.

Un cop estigui ben mesclat, posem la massa sobre una superfície plana i li donem forma de ruló. Ho emboliquem amb paper de plata i ho posem a la nevera unes quantes hores o tota la nit.

Passat el temps, ho traiem de la nevera i tallem galetes amb un gruix de 6 mm aproximadament. Com que jo les faig per després triturar-les, si no queden ben bé rodones tampoc passa res.

Posem les galetes a la plata de forn prèviament folrada amb paper antiadherent. Penseu de deixar força espai entre elles, perquè amb l'escalfor s'expandeixen bastant.

Ho posem al forn prèviament escalfat a 175º. Les hi deixem uns 10-12 minuts. Les traiem i les deixem refredar. Un cop fredes ja es poden picar per poder fer la base del pastís.

23/4/15

Pa de Sant Jordi



Ja puc afirmar que el pa de Sant Jordi casolà s'ha convertit en una tradició a casa. Com cada any l'he fet i, com cada any ha desaparegut.

Aquesta vegada he utilitzat un motlle, així no ha quedat tan llarg i més alt.

Però un cop l'he tingut fet, me n'he adonat que no ho he fet bé. Havia de fer les franges en vertical en comptes d'horitzontals. Perquè es vegin les 4 barres has de fer unes llesques molt llargues. Espero que l'any que ve hi pensi, així serà com els pans que trobem als forns.

La recepta que faig servir és la de sempre (veure-la aquí), però ara ja no utilitzo la panificadora, sinó la Kitchen Aid. M'agrada més, perquè així ho controlo més i, si vull, ho puc acabar d'amassar jo mateixa. 

Com m'agrada fer pa!

Que acabeu de passar bon St. Jordi.

22/4/15

Pastís gelosia de maduixa


Com ja us vaig dir en un post anterior, aquest any m'he proposat fer tantes receptes de maduixes que pugui i aquesta, fa molt temps que la tenia guardada, però mai tenia la ocasió de fer-la. La recepta està extreta de la web de Martha Stewart i, ja us dic que no m'ha quedat exactament igual al d'ella (visualment parlant). La meva intenció era ensenyar-vos la gelosia, però té tant mal aspecte que he preferit ensenyar-vos-en un trosset. Us haig de confessar que està deliciós. Té un vermell molt atractiu i si us agrada la melmelada, us recomano que el feu.

La cocció d'aquest pastís és bastant llarga, una hora i mitja. El reixat, que està fet amb pasta brisa, arriba un punt que té un aspecte torradet deliciós i, la Martha recomana tapar el pastís amb paper d'alumini per acabar la cocció i evitar que es cremi. Quan el vaig tapar tenia un aspecte maquíssim, però passat el temps... Què hagués passat si l'hagués tret llavors? Hagués estat cru? Si algú s'atreveix a provar-ho que m'ho expliqui.

Ingredients
2 bases de pasta brisa
550 g de maduixes trossejades
300 g de sucre
30 g de farina de blat de moro
Ratlladura d'1 taronja
1 cullerada de suc de taronja
1 polsim de sal

En un bol barregem les maduixes, el sucre, la farina de blat de moro, la ratlladura i el suc de taronja i, la sal. Ho reservem.

Posem una de les bases de pasta brisa al motlle de 24 cm. Tallem el que sobresurt per les vores i punxem tota la superfície. Ho posem al forn a 180º durant 15 minuts.

Mentre tenim la base al forn, podem anar tallant les tires amb l'altra base de pasta. Jo ho he fet a ull, però si tenen 1 cm d'amplada ja estarà bé.

Quan la base surti del forn, amb molt de compte de no cremar-nos, posem la barreja que hem reservat a dins. Agafem les tires i les anem col·locant a sobre del farcit i les anem creuant entre elles, com si teixíssim.

Ho introduïm al forn durant 1 hora i mitja. Com ja us he dit abans, si veieu que la gelosia ja està prou daurada, ho cobriu amb paper d'alumini sense prémer-lo.* Passat el temps el traieu del forn i el deixeu refredar unes 2 hores sobre un reixeta.

*Ara que ho estic escrivint me n'he adonat que potser no cal 1 hora i mitja de cocció. La Martha ho posa tot cru dins del forn i jo, prèviament hi he posat la base. Potser quan l'he tapat era l'hora de treure'l.

*O potser si no hagués posat la base al forn, hagués pogut enganxar bé les tires de pasta brisa als laterals i llavors sí que és necessari l'hora i mitja. En fi, ves a saber.

16/4/15

Cupcake de llimona i nabius


Em fa vergonya obrir el bloc i veure que l'última entrada és de fa quasi un mes. Però què he estat fent durant aquests dies? Cuidar les meves dues perles de casa (el tercer es cuida sol, però se l'ha de mimar, pel tema 'gelus'), endreçar la casa i tenir-la més o menys visible per aquelles visites que no t'esperes, cuinar i fer receptes delicioses..., però el que m'ha pres més temps han set els àlbums de fotos.

Quan era petita (i no tant), em passava hores fullejant àlbums i revivint moments extraordinaris. Ara, això ja no passa. Les fotos que tirem actualment, el seu camí és molt curt, de la càmera a l'ordinador i allà es queden. A casa meva era així fins no fa massa. Em vaig proposar fer àlbums amb històries i ja els tinc a les mans. De moment en tenim 2 impresos i 1 en camí. Això ja no ho atura ningú!

Ara que ja ho tinc més al dia, em queda més temps pel bloc i avui us deixo una recepta on la meva filla va estar encantada d'ajudar-me. Adora la Peppa Pig i està fent la col·lecció per fascicles. En un d'aquests fascicles vam trobar aquests cupcakes i vam pensar que li agradarien molt al seu pare, perquè són de fruita. La veritat és que no us puc dir si li van agradar, no els va tastar. No és massa de dolç. Jo, que sóc les que se'ls ha menjat, us puc dir que sí, són bons. La barreja de llimona i nabius és deliciosa. Si us haig de ser sincera, el que em sobra perquè crec que no hi lliga massa, és la cobertura de formatge. Però contra gustos...

Aquí la teniu:

Ingredients
50 g de sucre
1 ou gran batut
1/4 de cullerdeta d'extracte de vainilla
La pell i el suc de 1/2 llimona
50 g de mantega a temperatura ambient
50 g de farina amb llevat
30 g de nabius i alguns més per decorar

Ingredients per a la cobertura
75 g de formatge cremós
5 g de mantega a temperatura ambient
1 cullerada de sucre de llustre
1/4 de culleradeta d'extracte de vainilla

Primer de tot, escalfem el forn a 180º i posem les càpsules de paper en el motlle per cupcakes.

Posem la mantega i el sucre en un bol i ho batem fins que obtinguem una massa blanquinosa i esponjosa. Hi tirem l'ou i ho batem, després hi incorporem la vainilla, la pell i el suc de llimona. Ho batem. Hi afegim la farina i ho tornem a batre fins que s'incorpori bé. Finalment, tirem els nabius i hi barregem amb una espàtula molt suaument, per no fer-los malbé.

Posem la massa dins les càpsules fins a omplir-los 2/3 parts. Ho posem dins del forn durant 20-25 minuts o més. Punxeu-los amb un escuradents i, si surt net, voldrà dir que ja estan fets.

Els deixeu refredar fora del motlle sobre una reixeta.

Mentrestant, podem fer la cobertura. Posem tots els ingredients en un bol i ho barregem bé. És tan poca la quantitat que ho he fet amb una forquilla i amb velocitat. Uf!

Podeu col·locar la cobertura amb una mànega, però jo ho he fet amb una espàtula. I per acabar-ho d'arreglar, ho decorem amb alguns nabius.

24/3/15

Apple crumble


Després d'uns dies molt neguitosos, sembla que comencem a veure la llum. Hem de tenir molta paciència, però tot apunta que anem en bon camí. I com que ja tornen les ganes de ficar-me a la cuina i fer alguna cosa dolça, què millor que començar per una recepta que li agrada molt al meu marit, l'Apple Crumble. Com que va coincidir amb el dia del pare, la meva nena em va ajudar a fer-lo. Estava més que orgullosa de poder-ho fer i poder-li dir al seu pare que ho havia fet ella. El resultat va ser, com diu la meva filla, "deliciós!". Normalment solc fer la meitat o, fins i tot, una tercera part de la recepta, però aquesta vegada la vaig fer tot i, no en va sobrar gens. Realment li agrada.

Sé que són unes postres bastant habituals, però tot i així, us deixo la recepta.

Ingredients per al Crumble
300 g de farina
Un xic de sal
175 g de sucre morè
200 g de mantega a temperatura ambient

Ingredients per al farcit
450 g de pomes pelades i sense cor
50 g de sucre morè
1 cullerada de farina
1 polsim de canyella en pols

Per fer el crumble, barregem la farina, la sal i el sucre en un bol. I de mica en mica, afegir la mantega. Segurament hi ha altres maneres de fer-ho, però jo ho he fet amb els dits. Al final ens quedarà un massa com engrunes de pa. Ho reservem.

Per al farcit, posem les pomes talles petitones en un bol i les barregem amb el sucre, la farina i la canyella en pols. Ho reservem.

Agafem una plata una mica fonda per anar al forn i l'untem amb mantega, després hi tirem les pomes i finalment ho cobrim amb el crumble.

Ho posem dins del forn ja escalfat a 180º durant uns 40-45 minuts o fins que el crumble s'hagi daurat o que el sucre comenci a fer bombolles.

El deixeu refredar una mica i ja es pot menjar. Nosaltres ens l'hem menjat sol, però es pot acompanyar amb crema o natilla.

17/3/15

Country apple cake


Avui és Saint Patrick's day. Sempre he volgut anar a celebrar-ho, però mai ho he fet. Per què? Doncs normalment és perquè no me'n recordo. Quan hi penso, sol ser el dia d'avui, per tant les celebracions ja s'ha fet. Aquest any, però, semblava que seria diferent, perquè feia dies que anava pensant amb quines receptes faria (el més segur, només 1) al dia de St. Pàtric. Però ja ha arribat el dia i de celebracions, res de res.

Quan penses que les coses aniran d'una manera, sempre hi ha alguna cosa que ho fa canviar i, aquesta vegada no ha set per motius agradables. Haver de córrer i veure com la vida d'una persona que estimes penja d'un fil, les coses banals passen a un segon o tercer terme. La impotència de no poder fer res, sinó només esperar, és desesperant. L'espera és interminable i dolorosa. Des de la meva humilitat, només puc desitjar la seva recuperació al més aviat possible per poder tornar a parlar i riure de coses banals. Arreglarem el món? No, però el compartirem i serà el millor que pugui passar.

I mentrestant no arriba aquest dia, jo vaig cuinant per distreure, tan sols siguin unes hores, el cap. Amb aquesta recepta vull recordar que avui és Saint Patrick's day, però també recordar-te a tu, encara que no t'agradin gaire les coses dolces. Per cert, les pomes que he utilitzat són les teves.

I del pastís què us puc dir? És molt esponjós i amb gust a canyella (potser m'he passat amb la quantitat), però com que a mi m'agrada, el trobo deliciós.

Ingredients (pastís petit)
2 ous grans
80 g de sucre
40 ml d'oli d'oliva suau
70 g de farina
1 cullerada de cacau en pols
1/2 culleradeta de llevat químic
Canyella en pols
Gingebre en pols
2 pomes pelades i sense cor
Sucre glaç

Escalfar el forn a 180º i untar un motlle amb oli i enfarinar-lo. Si n'utilitzeu un de silicona, potser us anirà millor per desemmotllar-lo, però jo no he tingut cap problema, només una mica més de paciència perquè no es trenqués.

En un bol barregem els ous i el sucre durant uns 5 minuts, aproximadament. Que quedi ben esponjós! Després hi afegim l'oli i ho acabem de mesclar.

En un bol a part, barregem els ingredients restant i ho tamisem. Ho incorporem a la barreja anterior i ho mesclem bé. I finalment hi tirem les pomes tallades a daus no massa grans. Ho acabem de barrejar amb una espàtula.

Tirem la massa dins del motlle i ho posem al forn durant uns 40-45 minuts. Quan els costats del pastís es comenci a desenganxar de les parets del motlle ja estarà llest. També es pot saber, introduint un escuradents i si aquest surt net.

El deixem refredar dins del motlle. El desemmotllem i el deixem refredar completament sobre una reixeta.

Per acabar, posem sucre glaç per decorar.

4/3/15

Pastís de maduixa


Aquest any m'he proposat fer moltes receptes amb maduixes (però no sé si podré, perquè cada cop que em disposo a fer-ne, han desaparegut) i com que el seu temps de seguida passarà, m'haig d'afanyar. Crec que mai n'havia comprat tantes. I les compro en caixes de quilo. Deu ser perquè a la meva filla li encanten. Es passa tot l'any demanant-ne i ara que són aquí... no para de menjar-ne, sobretot tallades ben petitones i amb sucre. Ella sempre em diu que és dolça, però amb aquest pastís que porta la seva fruita preferida, he descobert que realment no ho és; n'hi ha fet una mossegada petita i ja està. En fi, me l'hauré de menjar jo. Sort n'hi ha que és deliciós!

Per cert, la recepta està extreta del llibre de pastissos de la Martha Stewart.

Ingredients
90 g de mantega a temperatura ambient
180 g de farina
1 1/2 culleradeta de llevat químic
1/2 culleradeta de sal
220 g de sucre
1 ou gran
120 ml de llet
1 culleradeta d'extracte de vainilla
Maduixes netes i tallades per la meitat

En un bol tamisem la farina, el llevat i la sal. Ho reservem.

En un altre bol posem la mantega i 200 g de sucre i ho batem fins que obtinguem una pasta esponjosa (uns 3 minuts). Després hi afegim l'ou, la llet i la vainilla. Com que hi ha molt líquid, vigileu que esquitxareu!

A continuació i amb dosis petites, hi aneu afegint la barreja de farina. Un cop ben mesclat, poseu la massa dins del motlle (jo n'he utilitzat 2 de 15cm) untat amb mantega. Posem les maduixes sobre de la massa amb la part tallada cap a baix. Poseu-les ben juntes! Després agafem els 20 g de sucre restants i el tirem per sobre les maduixes.

Posem el/s motlle/s dins del forn escalfat a 180º. Després d'haver passat els primers 10 minuts, abaixem la temperatura a 170º. Al cap d'uns 60 minuts, aproximadament, el pastís estarà llest.

El deixem refredar completament sobre una reixeta i després el desemmotllem.

26/2/15

Muffins de xocolata i maduixa I


Ja fa temps que la meva filla em demana que faci un pastís de xocolata amb maduixes i com que ara ja n'és temps no la podia fer esperar més. Però en comptes de fer un pastís gran i feixuc, li vaig fer uns quants muffins. Quan els va veure, en va agafar un trosset, el va tastar, em va dir que estava bo i ja no se'ls ha tornat a mirar més. I després diu que és dolça com jo! En fi, sort n'hi ha que vaig dividir la recepta i me'n van sortir 8, que si no, ja veig la cuina invadida per madalenetes dient-me: menja'ns! Perquè com ja us podeu imaginar, me'ls estic menjant tots jo. Per mi no és cap sacrifici, però com que no és l'única cosa dolça que menjo al llarg del dia..., en fi, millor no pujar a la balança.

Abans de deixar-vos amb la recepta (molt ràpida de fer) us haig de confessar que em vaig passar amb el temps dins del forn. Representa que hi han d'estar uns 10 minuts, perquè així l'interior queda una mica desfet. Jo vaig ser molt llesta: vaig apagar el forn i en comptes de treure'ls al moment, vaig anar a buscar la meva filla a l'escola. Quan vaig arribar a casa, els muffins s'havien acabat de fer amb l'escalfor residual i de líquid interior, res de res. Això sí, estan deliciosos, sobretot l'endemà.

Per cert, m'he proposat un repte: trobar la millor recepta de muffins de xocolata. Aquesta és la primera i ja comencem forts. No sé com seran amb el centre una mica desfet, però així els hi poso un 8.

Ingredients
60 g de mantega a temperatura ambient
50 g de sucre
2 ous
30 g de farina
Un polsim de sal
170 g de xocolata fondant
Maduixes
Sucre glas

Primer de tot, fonem la xocolata al bany maria i la deixem refredar.

En un bol barregem la mantega i el sucre amb una batedora manual. Quan tingui una textura pomada i tirem els ous, un a un. Un cop ben mesclats hi tirem la farina i la sal, i ho barregem una altra vegada. Finalment hi posem la xocolata fosa. Tornem a barrejar.

En un motlle per muffins hi col·loquem les càpsules de paper. Amb l'ajuda d'una cullera, posem un llit de massa a cada càpsula. Després un tros de maduixa i ho tapem amb més massa.

Posem els muffins dins del forn escalfat a 200º o 190º. No us puc dir quants minuts els hi vaig tenir pel que us he explicat abans. Si voleu provar coses noves deixeu-los una miqueta crus o sinó els deixem fer del tot.

Un cop fets, els deixeu refredar en una reixeta fora del motlle. Finalment, poseu sucre glas per decorar.

23/2/15

Pa de motlle versionat


Què us puc dir de Xavier Barriga que ja no sapigueu? Potser que col·labora en un espot de Catalunya Ràdio? A part d'això, poca cosa més. És un gran forner. Encara no he tastat res fer per ell, però el que sí he tastat són algunes de les seves receptes i, la veritat, és que sempre han set un èxit. Un altre exemple és aquest pa. Si el busqueu dins el seu llibre de Pa tal com l'he fet, no el trobareu, perquè aquesta recepta està sota el nom de Pa sense gluten. Tenim la sort que a casa no som al·lèrgics i de farina sense gluten no en tenim. A més d'aquest canvi, n'he fet d'altres, adaptant-me als ingredients que hi havia per casa. Tot i els canvis, el resultat ha set excel·lent.

Ingredients
50 ml de llet
15 g de llevat fresc
500 g de farina panificable
75 ml d'oli d'oliva suau
90 g de farina de blat de moro
10 g de sal
400 ml d'aigua, aproximadament

Dissolem el llevat en la llet i ho deixem reposar mentre comencem a fer la massa.

En el bol de la batedora hi posem tots els ingredients, menys l'aigua i la llet i ho barregem una mica. A continuació hi tirem la llevat amb el llevat. Ho tornem a mesclar una mica. I finalment hi anem tirant l'aigua de mica en mica fins que obtinguem una massa elàstica. Segurament us sobrarà aigua, però estigueu tranquils, com que hi hem posat llet líquida en comptes de llet en pols, necessitarà menys aigua.

Com que a mi m'agrada treballar la massa amb les mans, he acabat d'amassar amb les mans, però si no, ho feu amb la màquina.

Deixem reposar la massa dins d'un bol prèviament untat d'oli i tapat amb un drap humit durant uns 30 minuts.

He dividit la massa en dues part i he format dues boles (o barres). Les he posat dins de motlles d'alumini també untats d'oli. Els he tapat amb un drap humit i els he posat dins del forn (sense engegar) durant 60 minuts. Han de doblar el volum.

Escalfem el forn a 190º i hi posem els motlles. Amb un polvoritzador, he tirat aigua dins del forn, perquè d'aquesta manera es fa vapor dins i fa que el pa sigui una mica cruixent. Aquest pas el repeteixo en dues ocasions més, al principi.

Al cap de 35 minuts els traiem del forn i els desemmotllem. ho deixem refredar completament sobre una reixeta.

11/2/15

Galetes de blat de moro i glacejades


Jo no celebro Sant Valentí, mai me l'he sentit meu. Però crec que cada vegada més, és més inevitable no sentir-me atreta per aquest dia. No per celebrar-ho, sinó per fer receptes amb cors i utilitzant el vermell o el rosa. És que miri allà on miri, tot està ple d'aquests colors!

La recepta d'avui és amb un cor i fúcsia. No podia ser d'una altra manera. Últimament només faig receptes de la Sarah Carey, però té una manera d'explicar la recepta molt amena i divertida. Aquestes galetes em van atreure per la manera de decorar-les. I ara que les he tastat, us puc dir que són una de les meves galetes preferides, després de les de mantega (veure recepta). Són cruixents i el glacejat de sobre... Delicioses! A què esperes?

Ingredients
250 g de farina
60 g de farina de blat de moro
1/2 culleradeta de sal
200 g de mantega a temperatura ambient
150 g de sucre
1 ou gran
1 1/4 culleradeta d'extracte de vainilla
Sucre per arrebossar
100 g sucre glas
Aigua freda
Colorant rosa o vermell

En un bol barregem les farines i la sal. Ho reservem.

Posem la mantega i el sucre al bol de la batedora, i ho batem fins que ens quedi una massa amb textura pomada. A continuació hi tirem l'ou. Ho batem fins que s'integri. I la vainilla. Per últim hi tirem la barreja de farines. Ho batem fins que quedi ben lligat.

Per saber la mida exacte de les galetes, he utilitzat l'estri per fer boles amb el meló. Perquè no s'enganxi la massa a l'estri hi posem sucre.

Fem les boles i les arrebossem amb sucre. Les posem a la plata de forn prèviament folrada. Agafem un got i les aixafem. Com que la massa s'enganxa a la seva base, he posat el cul del got en sucre. 

Un cop ja estan aplanades, agafem el tallador en forma de cor i marques les galetes, tenint en compte de no arribar a baix de tot (a vegades és inevitable).

Posem les galetes al segon pis (des de dalt) del forn escalfat a 190º. Amb uns 10 minuts n'hi ha d'haver prou, però quan les galetes comencin a daurar-se de les vores ja les podrem treure. Si us agraden més cruixents, les podeu deixar una estona més.

Les deixem refredar completament sobre una reixeta abans de posar el glacejat.

Per fer el glacejat, barregem el sucre i l'aigua, que l'anirem tirant de mica en mica. Hem d'aconseguir un glacejat no massa líquid, perquè no regalimi i es quedi amb la forma que li donem. Després hi tirem el colorant. Ho barregem molt bé, perquè el color quedi homogeni i ja el podrem posar dins d'una mànega pastissera amb una broca número 2. Resseguim el cor i l'omplim. Ho deixem assecar i tindrem una galetes boníssima.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...