22/4/15

Pastís gelosia de maduixa


Com ja us vaig dir en un post anterior, aquest any m'he proposat fer tantes receptes de maduixes que pugui i aquesta, fa molt temps que la tenia guardada, però mai tenia la ocasió de fer-la. La recepta està extreta de la web de Martha Stewart i, ja us dic que no m'ha quedat exactament igual al d'ella (visualment parlant). La meva intenció era ensenyar-vos la gelosia, però té tant mal aspecte que he preferit ensenyar-vos-en un trosset. Us haig de confessar que està deliciós. Té un vermell molt atractiu i si us agrada la melmelada, us recomano que el feu.

La cocció d'aquest pastís és bastant llarga, una hora i mitja. El reixat, que està fet amb pasta brisa, arriba un punt que té un aspecte torradet deliciós i, la Martha recomana tapar el pastís amb paper d'alumini per acabar la cocció i evitar que es cremi. Quan el vaig tapar tenia un aspecte maquíssim, però passat el temps... Què hagués passat si l'hagués tret llavors? Hagués estat cru? Si algú s'atreveix a provar-ho que m'ho expliqui.

Ingredients
2 bases de pasta brisa
550 g de maduixes trossejades
300 g de sucre
30 g de farina de blat de moro
Ratlladura d'1 taronja
1 cullerada de suc de taronja
1 polsim de sal

En un bol barregem les maduixes, el sucre, la farina de blat de moro, la ratlladura i el suc de taronja i, la sal. Ho reservem.

Posem una de les bases de pasta brisa al motlle de 24 cm. Tallem el que sobresurt per les vores i punxem tota la superfície. Ho posem al forn a 180º durant 15 minuts.

Mentre tenim la base al forn, podem anar tallant les tires amb l'altra base de pasta. Jo ho he fet a ull, però si tenen 1 cm d'amplada ja estarà bé.

Quan la base surti del forn, amb molt de compte de no cremar-nos, posem la barreja que hem reservat a dins. Agafem les tires i les anem col·locant a sobre del farcit i les anem creuant entre elles, com si teixíssim.

Ho introduïm al forn durant 1 hora i mitja. Com ja us he dit abans, si veieu que la gelosia ja està prou daurada, ho cobriu amb paper d'alumini sense prémer-lo.* Passat el temps el traieu del forn i el deixeu refredar unes 2 hores sobre un reixeta.

*Ara que ho estic escrivint me n'he adonat que potser no cal 1 hora i mitja de cocció. La Martha ho posa tot cru dins del forn i jo, prèviament hi he posat la base. Potser quan l'he tapat era l'hora de treure'l.

*O potser si no hagués posat la base al forn, hagués pogut enganxar bé les tires de pasta brisa als laterals i llavors sí que és necessari l'hora i mitja. En fi, ves a saber.

1 comentari:

  1. em d'aprofitar les maduixes de temporada! un pastís de vici aqeust!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...