27/6/15

Coca de Sant Joan 2015


Com sempre, vaig tard!

Sant Joan ja ha passat i, tot just avui publico la coca que vaig fer per la revetlla. Com ja fa uns quants anys, la revetlla l'hem fet a casa, en petit comitè. Podíem haver fet un sopar normal, com els de cada dia, però em venia de gust menjar coca (la tradició ha de perdurar) i, per què no, fer-la jo.

Ja fa un temps, em vaig comprar el llibre Coques de Xavier Barriga. Ja n'he fet alguna recepta i sempre m'han sortit delicioses. Però aquesta vegada no les tenia totes, perquè en feia utilitzant la meitat de la quantitat dels ingredients i no deixava reposar completament la massa. Per sort tot va anar perfecte i les coques van sortir delicioses.

Aquí us deixo amb la recepta que vaig fer:

Ingredients per a 2 coques de 400 g aproximadament
333 g de farina de força
6 g de sal
66 g de sucre
2 ous
66 g de mantega freda
126 ml d'aigua (reservar-ne una mica per desfer el llevat)
25 g de llevat fresc
Canyella en pols
Ou per pintar
Fruita confitada (meló i taronja)
Pinyons
Sucre

Posem tots els ingredients, menys la mantega i el llevat, al bol del robot de cuina i ho comencem a amassar. A mig pastament, hi tirem la mantega freda tallada a daus petits. Abans de tirar-hi el llevat, hem d'esperar que la mantega quedi ben lligada amb la massa. Quan això passi, tirem el llevat dissolt en una mica d'aigua. Si veieu que la massa ho es desenganxa de la paret del bol, com m'ha passat a mi, hi tireu una mica més de farina. La massa estarà a punt quan es desenganxi i sigui elàstica.

Posem la massa dins d'un bol untat amb oli tapat amb un drap humit. Deixem que reposi 90 minuts o fins que dobli el volum. Passat el temps, dividim la massa en dos i en fem dues boles. Les deixem reposar a la nevera durant 30 minuts tapades amb un drap. Un cop hagin passat els minuts, estirem les boles (ja a les plates del forn folrades amb paper o amb una làmina de silicona) amb l'ajuda d'un corró fins que obtinguem una peça ovalada amb un gruix d'1 cm. Pintem les coques amb ou. Repartim la fruita en una d'elles. Hem de prémer bé la fruita perquè no es desenganxi. 

Deixem reposar les coques dins del forn fins que augmentin de volum. Quan ho hagin fet, podem posar les pinyons tant a la coca de fruita com a la que només serà de pinyons i escampem sucre per sobre.

Un cop tinguem el forn escalfat a 190º, hi posem les coques. Jo les he fet una a una, concretament 17 minuts cadascuna, aproximadament. Les he tret quan tenien una daurat deliciós.

Quan estiguin a punt, les traiem del forn i les deixem refredar sobre una reixeta. Us confesso que nosaltres ens les hem menjat una mica calentones i també estaven boníssimes, sobretot acompanyades d'un bon pernil salat.


22/6/15

Dolços d'arreu: fartons i orxata


El post d'avui no és cap recepta, sinó un dolç d'arreu i, molt concretament de València. Com ja us vaig dir, sempre que tingués la oportunitat de menjar algun dolç típic d'alguna zona, aprofitaria per parlar-vos-en. I el dolç d'avui són els fartons (sempre acompanyats d'orxata).

Us puc dir que sóc una addicta a la orxata i a la meva nevera se n'hi pot trobar tot l'any. Per desgràcia, a on visc només se'n pot trobar de fresca durant l'estiu i durant la resta de l'any vaig tirant amb l'envasada. He tastat totes les marques que puc trobar en el meu supermercat i cap d'elles m'agrada. Les trobo aigualides, fins i tot aquelles que presumeixen de ser d'orxater. Són una enganyifa! La que més m'agrada és la de marca blanca del supermercat. Ja veieu quina cosa més curiosa. Però us asseguro que no té res a veure amb l'orxata fresca. 

I per què aquest rotllo sobre la orxata? Doncs, perquè a l'estiu la solo acompanyar de fartons. També els compro al supermercat. És la pega de no viure a València.

Doncs no fa pas gaire he tingut la oportunitat de beure orxata i menjar fartons de València capital. Oooh, quina delícia! Res comparat amb el que bec i menjo envasats. La orxata era densa i amb un gust fort de xufla i què us puc dir dels fartons? N'hi havia 12 i tots me'ls he menjat jo. No n'he deixat per ningú. Són esponjosos i lleugers. Segurament no són massa bons per la salut, però qui s'hi pot resistir? La veritat és que jo no.

Com ja sabeu els fartons són allargats i coberts per sucre de llustre líquid. Són flonjos i el sucre de llustre li dóna un toc cruixent, cosa que no passa amb els que són envasats. Diuen que s'han de xucar a l'orxata, però jo no ho he fet mai i no crec que ho faci. Secs, són massa bons per mullar-los.

Estan fets amb farina, sucre, llet, oli, ous i llevat; ingredients que tinc a casa i això vol dir que algun dia els provaré de fer. A veure si em surten tan bons. Vosaltres els heu tastat? Us han agradat?

10/6/15

Trena de xocolata


Fa uns dies vaig comprar una base de pasta de full per fer una recepta molt concreta. Però com que és una mica elaborada, ho he anat deixant i m'he trobat que la pasta de full caducava. I què podia fer de manera ràpida? Doncs una trena de xocolata, però no una de qualsevol, sinó de Nocilla (mmm...).

Per no ser una simple pasta de full amb nocilla, hi he posat crocant que li ha donat un toc cruixent deliciós. Tan senzill i tan bo! Aquí us deixo amb la recepta:

Ingredients
1 base de pasta de full quadrada (si no rodona)
Nocilla
Crocant d'ametlla
Ou batut
Sucre

Primer de tot, estirem la massa i fem talls en diagonal tal com es veu en el dibuix:
 

Al centre, hi posem Nocilla al gust de cadascú. Per sobre hi posem el crocant d'ametlla.

Després comencem a plegar les pasta. Primer doblem la part de dalt cap a baix i a continuació anem doblant les tires laterals cap al centre alternant-les d'un costat a l'altre. Abans d'arribar al final, doblem la part de baix cap a dalt i ho acabem de rematar amb les últimes tires laterals.

Untem ta trena amb ou. Per sobre hi posem crocant i sucre.

Ho posem al forn escalfat a 180º durant uns 25 minuts o quan la massa estigui ben daurada.

La deixem refredar completament sobre una reixeta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...