31/7/15

Mannik, pastís de sèmola amb panses i nous


Un dia, no fa pas massa, vaig topar amb aquesta recepta. La veritat és que em va deixar bastant parada, mai se'm hagués ocorregut fer un pastís utilitzant sèmola. A Rússia és bastant comú. Aquí no us ho sabria dir, però quan els meus fills van començar a ingerir coses més sòlides, el pediatre em va dir que els hi donés això. Us haig de dir que no va tenir massa èxit i el paquet de la sèmola va quedar oblidat al rebost. Quan vaig veure la recepta, vaig aprofitar per treure-hi la pols.

El resultat? Un pastís dens i nutritiu, amb un gust molt poc habitual. Les panses i les nous, li aporten un toc humit i cruixent que fan que sigui més lleuger. Us animo a provar-lo.

Ingredients
100 g de sèmola de blat
1 iogurt grec
75 g de sucre
1 ou
8 g de llevat químic
Panses sense pinyol
Nous trossejats (no picats)

Primer de tot, barregem la sèmola i el iogurt grec i ho deixem reposar 1 hora, perquè el cereal s'infli.

Passada l'hora, mesclem l'ou amb el sucre. Després hi tirem el llevat. Ho barregem. I finalment hi aboquem la barreja que hem reservat de la sèmola. Ho batem fins que ens quedi una massa homogènia.

A la base d'un motlle prèviament untat amb mantega i "ensemolat" hi posem les panses i les nous i, a sobre, la massa. Fiquem el motlle al forn escalfat a 180º durant 20 minuts aproximadament.

Quan el pastís estigui fet, el deixeu refredar completament abans de desemmotllar.

14/7/15

Gofres I


Quan penso en gofres, el primer que em ve al cap és un pastisset quadriculat, molt dolç i amb xocolata per sobre. En definitiva, una delícia, però també una bomba calòrica. Precisament per aquest motiu, sempre he intentat evitar-los. Per sort meva, a casa no els puc fer..., fins avui. Sempre he estat temptada de comprar-me una gofrera, i el que em frenava era pensar que no podia menjar bombes de sucre sovint. Era un plaer que gaudia sortint a passejar. Però com ja us he dit, això s'ha acabat. No he pogut resistir més. La sort meva és que vaig descobrir una gofrera elèctrica on el gofres són primets (la culpabilitat no és tan gran).

Ja sé que el fet que es tracti d'una bomba calòrica o no és la recepta i us haig de dir que la que us proposo avui no ho és... massa (està extreta del bloc de l'Alma, Objetivo: cupcake perfecto). L'últim gofre que vaig menjar (i vaig decidir que no en tornaria a menjar en aquell lloc) va ser molt contundent; a cada mossegada trobava terrossos de sucre. El dolç m'agrada, i molt, però en mesura.

Quan els vaig fer, tots els de casa els vam tastar i van agradar moltíssim, sobretot pel fet de no ser massa dolços. El punt de dolçor s'aconsegueix amb el que li afegim (caramel, xocolata, xarop de maduixa, etc.). Intentaré provar altres receptes i trobar la millor (per mi).

Ingredients
130 g de farina
1/4 de culleradeta de llevat químic
1/4 de bicarbonat sòdic
1/4 de culleradeta de sal
1'5 cullerades de sucre morè
1 ou
40 ml d'oli d'oliva suau
160 ml de llet

En un bol barregem la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal. Ho reservem.

En un altre bol, mesclem l'ou, amb el sucre morè, l'oli i la llet. Un cop estigui ben integrat, hi anem afegint la barreja d'ingredients secs. Ho barregem fins que tinguem una massa sense grumolls.

I ara, és moment de posar cullerades de massa a la gofrera i esperar uns minuts. Els hem provat flonjos i cruixents. Tots dos són bons, però a casa els preferim cruixents. El truc és deixar-los més estona.

Per sobre hi podeu tirar qualsevol cosa, però nosaltres ens els hem menjat tal qual. No els volíem espatllar.

3/7/15

Pastís de xocolata sense gluten


Com que a casa no hem set al·lèrgics a res, mai he hagut de vigilar quins ingredients utilitzava. Quan comences a tenir amistats, les coses es poden complicar, però en el meu cas no va ser així; només algun ingredient que no acabava d'agradar. Quan et cases, amplies la família i cada vegada tens més opcions de trobar algú al·lèrgic o intolerant a alguna cosa. I quant tens tens fills... què us haig de dir, tot es multiplica. I, finalment, hem trobat algú al·lèrgic als fruits secs (a la Nocilla, no!) i algú intolerant al gluten.

El post d'avui és pels intolerants al gluten, que és el cas que em queda més a prop, ja que és una cosina del meu marit i ho acaba de saber no fa pas més d'un mes. Per ella ha set una alleujament, perquè no s'acabava de trobar del tot bé i ara que vigila el que menja està com una rosa.

I com que va ser el seu aniversari, no podia pas fer un pastís qualsevol, sinó adequat a ella, així també el podria gaudir. La recepta original és amb xocolata negra, però com que no li agrada, l'he fet amb xocolata amb llet. N'hauria de tenir un de cada per trobar-hi la diferència, però només us dic que estava deliciós. A la meva filla li va agradar i ella no és massa de dolç. Us deixo amb la recepta, que com sempre, és amb unes quantitats inusuals, per fer-ne poc i que no en sobri.

Ingredients
150 g de xocolata amb llet per fondre
112 g de mantega
3 ous
112 g de sucre
37 g de farina de blat de moro (Maizena)
37 g d'ametlla en pols
Canyella
Sal
Sucre de llustre
Gerds (opcional)

Primer de tot fonem la xocolata i la mantega al bany Maria. També es pot fer al microones, però a mi no m'acaba d'agradar aquest sistema, no en tinc massa control. El deixem refredar una mica.

En un bol batem el sucre i els ous fins que agafi aire. Després hi tirem la xocolata i la mantega fosa mentre ho anem batent. Un cop estigui ben integrat, hi tirem la farina de blat de moro i l'ametlla en pols. Ho batem fins que quedi ben integrat. Finalment, hi tirem la canyella i la sal. Ho acabem de batre.

Posem la massa en un motlle prèviament untat amb mantega i enfarinat.

Posem el motlle al forn a 180º. Amb 30 minuts ja n'hi hauria d'haver prou, però tot dependrà del motlle que feu servir. Jo no el vaig utilitzar massa gran i el gruix de massa era considerable. Per això hi va haver d'estar força més estona. Si us passa el mateix, us recomano que quan el pastís tingui un color daurat, el tapeu amb paper d'alumini, d'aquesta manera no es cremarà la superfície.

Un cop estigui fet, veureu que es separa de les parets del motlle, el traiem del forn i el deixem refredar. Un cop estigui fred, el desemmotllem. Per servir, espolsem sucre de llustre per la superfície. És molt recomanable acompanyar-ho de gerds, el contrast àcid de la fruita i la dolçor de la xocolata és deliciós. No vaig tenir temps de fotografiar els gerds, perquè es van acabar tots abans d'arribar al pastís.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...