A daily sweet

Madeleines

2012-02-08T15:43:00.000-08:00

Ja ni recordo quan va ser l'última vegada que vaig publicar una recepta. Es troba a faltar molt!!! En l'últim post us vaig dir que parava momentàniament l'activitat del bloc per reubicació. Com podeu veure, he ajuntat els dos blocs i les receptes s'han multiplicat. Us confesso que al final es va fer una mica pesat. Em sap greu per aquells que éreu seguidors del bloc salat. La nova adreça (potser no caldria apuntar-la) és www.adailysweet.com.

I ara sí, anem al que ens toca: la recepta. Us podeu imaginar que tinc moltes coses per ensenyar-vos. Ho aniré penjant a poc a poc, però sense pausa. Avui toquen uns pastissets d'origen francès, les madaleines. Feia dies que estava obsessionada en trobar una recepta bona de magdalenes i, finalment, l'he trobat (fins que n'apareixi una altra). Són molt esponjoses. A més, he fet dues versions utilitzant xocolata i el resultat va ser escandalós. Com ja sabeu, sempre faig unes receptes de quantitats petites i, aquesta vegada vaig fer curt. Van volar, literalment.

Ingredients

62 gr de mantega

62 gr de farina de força

1/2 cullerada de farina de blat de moro (Maizena)

2 ous

62 gr de sucre extrafi

1/2 culleradeta d'essència de vainilla

1 cullerada de cacau en pols

Perles de xocolata

Fonem la mantega en un cassó i ho deixem reposar fins que es refredi.

En un bol resistent a la calor hi posem els ous, el sucre i l'essència de vainilla. Escalfem el bol en bany Maria a foc lent. Ho batem fins que tripliqui el seu volum i adquireixi un to pàlid. Quan la massa estigui al punt, ha de regalimar formant una cinta.

Retirem el bol del foc i ho continuem batent uns minuts fins que la barreja comenci a refredar-se. En aquest moment hi afegim les farines tamisades 3 vegades. Les integrem amb moviments suaus. Quan estigui ben barrejat hi afegim la mantega fosa i freda molt a poc a poc. Ho remenem amb molt de compte.

Per fer les dues versions, he dividit la massa en dos. A una hi he tirat cacau en pols i, a l'altra, perles de xocolata. M'han sortit 9 peces per cada versió.

Omplim el motlle i ho posem al forn preescalfat a 190º durant 10-12 minuts. El resultat és deliciós!

Fideus de blat negre amb tofu i bolets

2012-01-23T17:58:00.000-08:00

Com ja sabreu, a casa ens torna bojos el menjar japonès. Tenim la gran sort que a la petufa de casa també li agrada. No en fem tan sovint com abans, però de tant en tant, alguna recepta faig i ens llepem els dits. Ja fa dies que vaig comprar tofu. Tenia ganes de provar-lo. Només n'havíem menjat amb la sopa de miso i, tot i no tenir massa gust a res, ens agrada. Ara ja l'hem provat i crec que no en tornaré a comprar més (almenys de moment). Ni fregit té massa gust. Amb això no vull dir que sigui dolent, només que no té gaire sabor. Tot i així, el resultat va ser deliciós.

Com sempre amb els plats japonesos, no he tingut tots els ingredients de la recepta i he utilitzat els que tenia per casa, en definitiva productes d'aquí. És per això que aquestes receptes sempre tenen un toc occidental. De fet, és la gràcia. Barrejar dues cuines tan diferents és molt divertit.

Per cert, aprofito per dir-vos que temporalment, els blocs A daily cuisine i A daily sweet estaran tancats per reformes. No és que en faci a la cuina de casa, no! Aquesta continuarà en marxa. [Això vol dir que se m'acomularan les receptes. Uf!] Sinó que els blocs patiran una reubicació. Tot i no poder publicar res, us seguiré, no em vull perdre cap recepte deliciosa.

Aquí us deixo amb la recepta:

Ingredients

1 ceba tallada a trossets

200 gr de fideus de blat negre

Tofu a daus (la quanitat dependrà de cadascú)

100 gr de xampinyons tallats a làmines

1 cullerada de suc de llimona

1 cullerada de salsa de soja

1/2 culleradeta de sucre

Posem la ceba en una paella amb una cullerada d'oli. Deixem que es fregeixi. Mentrestant, bullim els fideus. Un cop fets, els deixem escórrer. Quan la ceba comenci a agafar color, hi tirem els xampinyons. A part, fregim el tofu amb una mica d'oli.

Quan la ceba i els xampinyons ja estiguin quasi fets, hi tirem el suc de llimona, la salsa de soja i el sucre. Deixem que redueixi i hi podrem tirar els fideus. Ho mesclem bé i hi tirem el tofu. Quan remeneu feu-ho en compte de no aixefar el tofu. I ja es pot servir.

Pastís amb pistatxos i ametlles (CSC 13)

2012-01-23T16:36:00.000-08:00

Fa algun mes que no participo al repte de Cocinamos sin crueldad i es troba a faltar. Però no només em passa amb aquest, sinó en tots. Si hi ha algun mes que per qualsevol motiu no puc participar, em sap greu. Hi estic ben enganxada.

Aquest mes Erinna ens proposava fer alguna recepta amb pistatxos. A mi m'agraden, però no sé perquè al cap d'un temps curt de menjar-ne, ja me'ls haig de treure de sobre. Quines coses, oi? En fi, quan vaig veure l'ingredient, em va fer il·lusió, perquè seria la primera vegada que l'utilitzaria per fer algun plat. Sempre me'ls menjo directament de la bossa. Després de buscar molt, vaig obtar per fer un pastís que va quedar deliciós i, sobretot, creuixent.

Per cert, aprofito per dir-vos que temporalment, els blocs A daily sweet i A daily cuisine estaran tancats per reformes. No és que en faci a la cuina de casa, no! Aquesta continuarà en marxa. [Això vol dir que se m'acomularan les receptes. Uf!] Sinó que els blocs patiran una reubicació. Tot i no poder publicar res, us seguiré, no em vull perdre cap recepte deliciosa.

Aquí us deixo la recepta.

Ingredients per a un motlle de 16 cm

62 gr de mantega a temperatura ambient

137 gr de sucre extrafi

2 ous

37 gr de farina amb llevat

72 gr de farina

1/8 culleradeta de bicarbonat

62 ml de llet

1/2 cullerada de suc de llimona

2 cullerada de pistatxos trossejats

2 cullerada d'ametlles trossejades

En un recipient, barregem les dues farines i el bicarbonat. Ho reservem. Batem la mantega i el sucre en un bol fins que la barreja sigui esponjosa. Hi afegim els ous (un a un) i ho anem batent mentre els hi tirem. A continuació, hi tirem la barreja d'ingredients secs. Ho farem en dues vegades. Després hi tirem la llet, el suc de llimona, 1 cullerada de pistatxos i 1 cullerada d'ametlles.

Posem la barreja en un motlle prèviament engrassat. Cobrim la superfície amb la resta de fruits secs de manera homogènia. Ho posem dins del forn ja escalfat a 180º durant 30 minuts. Ho cobrim amb paper d'alumini folgadament i ho tornem a fornejar uns 45 minuts més.

Ho deixem refredar uns 5 minuts i ja el podrem treure del motlle. Deixar refredar completament abans de servir.

Ens tornem a veure per aquí ben aviat.

Pie britànic (CWK)

2012-01-18T09:37:00.000-08:00

Whole Kitchen, en la seva proposta salada pel mes de gener, ens repte a fer un pie britànic.

Fa dies que vaig veure el video de James Oliver que ens van deixar les noies de Whole Kitchen. No havia vist mai res d'ell i la veritat és que em va sorprendre gratament. Per res del món me l'imaginava així. I em va fer venir moltes ganes de fer el pie que va preparar, amb cervesa negra i formatge. Però el que he fet per avui, no ha set aquesta proposta, sinó una altra d'ell mateix. A més, fa dies que el meu marit amb va dient que haig de fer una d'aquests pastissos de carn i, finalment, li he fet. La veritat és que a casa ha agradat molt. Us deixo amb la meva versió de la recepta.

Ingredients

1 ceba gran

1 pastanaga gran

2 fulles de llorer

400 gr de carn picada mixta

1 culleradetes de mostassa de Dijon

2 culleradetes de farina

600 ml d'aigua

1 pastilla de brou concentrat de carn

1 làmina de pasta brisa

Llet per pintar

Com que a casa tenim una petufeta, he tallat la ceba i la pastanaga a trossets petits, perquè li sigui més fàcil menjar-ne. Ho posem en una paella amb 2 cullerades d'oli, juntament amb les fulles de llorer. Ho fregim fins que comencin a ser toves. Després hi posem la carn picada, la mostassa i la farina. Ho barregem bé. A part, fem bullir l'aigua mb la pastilla de brou. Quan aquesta s'hagi dissolt, tirem el brou a la paella. Fem que bulli i quan ho faci abaixem el foc al mínim i ho tapem. Ho deixem bullir durant 1 hora, fin que l'aigua s'hagi evaporat. Tot i així, penseu que no ha de quedar sec del tot.

A l'hora de fer el pastís, treiem la pasta de la nevera uns 10 minuts abans per tal que la pasta sigui més manegable. Agafem una recipient una mica alt que pugui anar al forn i el cobrim amb la pasta. Tallem la pasta que sobri. Cobrim la base amb paper vegetal i ho omplim amb mongetes o cigrons (faran la funció de pes). Ho posem al forn uns 10 minuts. Passat aquest temps, posem la carn a dins i ho tapem amb la pasat que ens ha sobrat. Pintem la superfície amb llet i ho tornem a posar al forn uns 20 minuts o fins que la pasta adquirieixi un color daurat. Un cop fet, ja ho podem servir.

Pastís de poma

2012-01-16T02:40:00.000-08:00

Avui us confessaré una cosa. A casa ens agraden molt els pastissos de formatge, però la meva debilitat són els pastissos de poma. Qualsevol massa que porti trossets de poma... mmm! No m'hi puc resistir. La xocolata sempre ha set el meu ingredient predilecte, però quan veig la poma, se me'n hi van els ulls, les mans, la boca i tot allò que hi pugui anar. Quan passo per davant de les pastisseries i veig aquelles pastes de poma, em cau la baba. Sort n'hi ha que tinc molt voluntat i passo de llarg. N'estaria menjant continuament.

Tot i reaccionar així davant de la poma, reconeixo que a casa no faig massa coses. M'agrada provar nous gustos, tot i que els pasissos de poma no tenen fi. Hi ha mil possibilitats. És una passada com en pot ser de versàtil un ingredient. En fi, aquesta vegada he obtat per un pastís amb pasta de full. Alguna vegada que n'havia fet, sempre el feia molt senzill: la base, poma i melmelada. Aquesta vegada he volgut anar més enllà i hi he posat crema. Una delícia!

Ingredients

1 base de pasta de full

Crema

2 pomes tallades a làmines

Mantega

Melmelada de préssec

Ingredients per a la crema

500 ml de llet

1 branca de canyella

Pela de taronja o llimona

3 rovells d'ou

125 gr de sucre

50 gr de farina de blat de moro (Maizena)

Per preparar la crema, posem la llet, la branca de canyella i la pell de taronja en un cassó i ho fem bullir, perquè es barregin els sabors i els aromes. Mentrestant, en un bol barregem els rovells, el sucre i la farina. Ho reservem. Quan la llet hagi bullit una estona, treiem la canyella i la pell i, abaixem el foc. Hi tirem la barreja dels rovells i ho anem removent fins que la crema agafi consistència.

Muntar el pastís és molt senzill. Posem la base de pasta de full en una plata apte per al forn. Fem unes marques amb un forquilla als laterals de la base. Punxem tota la superfície de la massa, perquè no pugi quan estigui dins del forn. [Us confesso que no ho vaig fer (per oblit) i no em va pujar.] Posem la crema a la base tenint en compte de deixar un marge. Sobre la crema hi posem les làmines de poma de manera concèntrica (això dependrà de la forma de la vostra base; la meva era rodona). Quan ho tinguem ben cobert, posem trossets de mantega per sobre la poma.

Ho posem dins del forn preescalfat a 180º durant 30 minuts o fins que la pasta de full i la poma estiguin daurades. Treiem el pastís del forn. El deixem refredar uns minuts i després el pintem amb melmelada de préssec. El deixem refredar totalment i ja ens els podrem menjar.

Panets amb llavors de gallaret

2012-01-15T16:17:00.000-08:00

El títol que he posat a la recepta és bastant tret de la màniga. La veritat és que no sabia molt bé com traduir bollos de pan. Això em passa bastant sovint, sobretot en les postres. En castellà hi ha més paraules que es refereixen, per exemple, als pastissos (parloa de paraules genèriques): pastel, tarta, bizcocho..., en canvi en català, i si no m'equivoco, només tenim pastís. Sempre faig servir el traductor, però a vegades no em serveixen els resultats que m'ofereix. Un cas és el bizcocho, que es tradueix com a pa de pessic. No sé si és pel fet de ser de la Plana de Vic, però per mi el pa de pessic és un pastisset molt esponjós molt típic de la zona. Per tant, no em serveix. A vegades és una odissea trobar el títol ideal. Finalment he obtat per aquest, perquè he utilitzat llavors de gallaret per decorar-los. Però ja sabeu que les decoracions van a gust del consumidor.

Aquests panets han quedat amb una molla molt esponjosa i la crosta cruixent, incrementat per les llavors de gallaret. Com que s'utilitza llet i mantega, es un pa ideal per acompanyar una sopa, però nosaltres ho hem fet a la manera catalana: els hem llescat, els hem xucat amb tomàquet, hi hem tirat sal i oli i ho hem acompanyat de bon embotit. En definitiva, per mi, un menjar de reis.

Ingredients per a 12 panets

1 culleradeta de sucre

375-425 ml de llet tèbia*

50 gr de mantega fosa

1 cullerada de llevat sec

750 gr de farina de força

1 culleradeta de sal

*Jo sempre començo per la quantitat més baixa i si és necessari, en vaig afegint.

Barregem la llet amb el sucre fins que aquest es disolgui. Hi afegim la mantega fosa mentre anem mesclant. Sense deixar de remenar hi anem tirant el llevat. Ho deixem reposar 20-30 minuts, fins que es formi una capa escumosa.

En un bol gran tamisem la farina i la sal. Hi tirem la barreja que hem reservat. Jo he fet servir la Kitchen Aid per amassar, però amb paciència es pot fer a mà. Quan estigui lligada, passem la massa sobre una superfície enfarinada i l'amassem durant uns 15 minuts, fins que sigui elàstica. Posem la massa en un recipient oliat i ho cobrim amb paper film. Ho deixem llevar entre 1 i 2 hores. Ha de doblar el volum.

Colpegem la massa perquè surti l'aire i l'amassem uns minuts. Dividim la massa en dues parts i, cadascuna d'elles, en 6. Els donem forma de bola i ja les podem posar a la plata de forn, prèviament forrada. Cobrim els panets amb un drap i ho deixem reposar 30 minuts fins que dobli el volum. Abans de posar-los al forn, els he pintat amb llet i hi he posat llavors de gallaret, però cadascú pot fer el que li vingui més de gust (pintar amb ou, enfarinar-los, llavors de sèsam, etc.) Posem la plata al forn prèviament escalfat a 220º durant 20 minuts. Jo no he abaixat la temperatura fins cap al final. Heu de vigilar-los, perquè com que és alta, els panets es poden cremar.

Pa de pessic amb dàtils

2012-01-09T10:54:00.000-08:00

Tot i tenir els armaris plens de dolços nadalencs (comprats), no deixo de fer-ne. Això ja s'ha convertit quasi en una obsessió. Sort n'hi ha que els pastissos que faig són petits i es poden congelar.

Feia molt temps que volia fer aquest pastís, però a casa no solem comprar dàtils i, quan era hora mai pensava en agafar-ne. Però aquests any, crec que els reis m'han sentit i m'han regalat, juntament amb moltes delicatessen, una safata amb dàtils, orellanes i prunes. Com podeu comprendre, no podia esperar massa dies en fer-lo. I... ja el tenim aquí! El gust dolç del dàtil m'agrada, sobretot barrejat amb salat. Els dàtils amb bacó és una de les meves predileccions. I centrant-nos en el tema, dolç amb dolç, us haig de dir que és deliciós. Aquí us deixo amb la recepta.

Ingredients

92 gr de mantega a trossos

125 ml de llet

75 gr de sucre morè

72 gr de dàtils secs sense os i a trossos

1/4 de culleradeta de bicarbonat

112 gr de farina amb llevat

37 gr de farina de tot ús

1 ou lleugerament batuts

Primer de tot preescalfem el forn a 180º i engrassem el motlle de 16 cm.

Posem la mantega, la llet, el sucre i els dàtils dins d'un cassó gran. Amb una cullera de fusta ho remenem fins que la mantega es fongui. Ho fem bullir i ho retirem del foc. Hi tirem el bicarbonat i ho deixem reposar 10 minuts.

Passats els minuts, incorporem ràpidament les farines i l'ou i, ho barregem. Posem aquesta barreja dins del motlle i ho fornegem durant 40 minuts. Per saber si està fet, introduïm un escuradents i si aquest surt net, ja estarà. Deixem refredar uns minuts i el desemotllem. El posem sobre una reixeta i el deixem refredar completament.

Pastís de peix (I)

2012-01-08T15:36:00.000-08:00

Després d'uns quants dies menjant coses amb molt de colesterol, ara toca fer una mica de bondat. I la millor solució són verduretes i peix. Però us asseguro que encara menjaré grassa nadalenca durant uns quants dies més, perquè els armaris de casa estan plens de neules, turró de xixona, polvorons i, per acabar-ho d'arreclar, un pastís que vaig fer ahir. Crec que m'he tornat una cuinera de dolços compulsiva.

Com ja us he dit moltes vegades, els menjars que fem a casa sempre estan pensats perquè la més petita també en pugui gaudir. I, com totes les receptes que he fet del llibre (ja famós a la meva biblioteca gastronòmica) Las mejores recetas para bebés y niños pequeños d'Annabel Karmel, he set un èxit. La veritat és que veure-la menjar amb l'afició que ho fa, dóna gust. De fet, no ha set una nena que ens hagi portat molts problemes amb el menjar. És una sort. En aquest llibre hi ha tres receptes de pastís de peix. Les provaré totes per veure quina és la millor. De moment us deixo amb aquesta que és una delícia.

Ingredients per a 4 pastissets

500 gr de patates pelades i trossejades

4 cullerades de llet

35 gr de mantega

1 ceba petita tallada molt fina

2 tomàquets pelats, sense llavors i trossejats

1 1/2 culleradetes de farina

200 ml de llet

450 gr de lluç tallat a trossos grans (he utilitzat lluç congelat, que ja ve net)*

50 gr de formatge Cheddar ratllat

Sal

* A la recepta original s'utilitzen 225 gr de bacallà i 225 gr de salmó.

Bullim les patates en aigua lleugerament salada. Quan siguin toves, les escorrem i en fem puré. Hi afegim la mantega i les 4 cullerades de llet. Ho reservem.

Fregim la ceba en una paella amb poc oli uns 3 minuts. Hi afegim el tomàquet i els fregim uns 3 minuts més. Després hi tirem la farina i ho mesclem bé. Hi afegim la llet i deixem que arrenqui el bull. Ho tindrem bullint 1 minut. Hi tirem el peix i ho deixem coure a foc lent durant 4 minuts, aproximadament. Hi afegim el formatge ratllat i ho barregem fins que es fongui. Ho salem al gust.

Preescalfem el forn 180º. Posem el peix en 4 recipients aptes per anar al forn i els cobrim amb el puré de patata. Ho posem al forn durant 15-20 minuts. Abans que acabi el temps de cocció, es poden gratinar.

Ja veieu que és molt senzill de fer i el resultat és boníssim. Us animo a provar-lo, sobretot aquells que tingueu petits a casa.

Tortell de reis 2012

2012-01-05T04:30:00.000-08:00

Avui és dia 5 de gener i això implica nerviosisme i molta il·lusió. Els Reis ja arriben! És una de les meves festes preferides; sobretot quan veig les cares dels nens mentre veuen passar els reis. És una passada!

L'any passat vaig fer el tortell i va tenir molt èxit. Era gegant i ens el vam acabar per sopar entre 4. Com que avui no tinc massa temps per fer-lo, el vaig fer ahir a la nit. Espero que aguanti fins al vespre. Es veu molt esponjós. Aquesta vegada, he dividit la massa entre 2. Estèticament són molt millor i, no ens enganyem, són més portables.

Encara no els hem tastat, però tenen un aspecte increïble. Les imatges parlen per sí soles.

Bon dia de Reis!!!

Ingredients per a 2 tortells mitjans (amb Thermomix)

120 gr de sucre

Pell d'una llimona

Pell d'una taronja

Massa mare:

70 gr de llet

5 gr de llevat per pa

1 culleradeta de sucre

130 gr de farina de força

Massa:

60 gr de llet

70 gr de mantega a temperatura ambient

2 ous

10 gr de llevat per pa

30 gr d'aigua d'azahar

450 gr de farina de força

1 pessic de sal

Per decorar:

1 ou batut

Fruita gebrada

Ametlles laminades itrossejades

Sucre humit

Posem el sucre dins del recipient de la Thermomix i programem 30 segons a velocitat progressiva 5-10. Hi afegim les pells dels cítrics i ho programem 15 segons a velocitat de 5 a 10. No han de quedar trossos sencers de pell. Ho reservem.

Sense netejar el recipient, hi posem tots els ingredients per fer la massa mare. Programem 15 segons a velocitat 4. Treiem la massa del recipient i formem una bola. La posem dins d'un bol coberta per aigua tèbia i ho deixem reposar fins que floti i hagi augmentat de volum.

Quan la massa mare ja estigui a punt, posem tots els ingredients de la massa dins del recipient i, finalment, hi posem la massa mare. S'ha de fer ràpid, perquè s'ha convertit en una massa llefiscosa i tova. Ho barregem a velocitat 6 durant 30 segons. A continuació, programem 3 minuts a velocitat Espiga. Veureu que el recipient es mou molt degut a la massa de dins. És possible que la Thermomix es desplaci (segons la superfície). No la deixeu sola.

Deixem reposar la massa dins del recipient mateix i sense destapar. Si la temperatura ambient és baixa, podeu tapar el recipient amb un drap. Hem d'esperar que la massa sobresurti pel forat de dalt; aproximadament 1 hora.

Passat el temps, treiem la tapa i veurem que la massa és elàstica. Amb l'espàtula, fem baixar la massa i així, treiem l'aire. Ho tornem a amassar durant 1 minut a velocitat Espiga. Posem la massa en una superfície enfarinada i hi tirem un xic de farina perquè no s'enganxi a les mans. La dividim en dues parts i formem rosques amb cadascuna d'elles.

Posem les rosques a les plates de forn forrades amb paper vegetal. Per la part inferior, posem les sorpreses (fava i rei) embolicades amb paper film. Pintem les rosques amb ou batut. A l'hora de decorar, cadascú que ho faci com li vingui de gust. Jo he fet servir sucre humit (sucre amb unes gotes d'aigua), ametlles laminades i trossejades i, fruita gebrada.

Ho deixem reposar 1 hora fins que hagi doblat el volum. Posem el tortell a la part central del forn preescalfat a 200º. Passats els 5 primers minuts, abaixem la temperatura a 180º. Sempre hem d'estar pendents del forn, perquè tots són diferents, però amb uns 20-25 minuts n'hi ha prou. Per comprovar-ho, introduiu un escuradents i si aquest surt net, ja està! Feu el mateix amb l'altre tortell. I bon profit!

Marqueses

2012-01-02T09:48:00.000-08:00

Aquest Nadal està resultant ser una mica peculiar. Tenim la nena que comença a adonar-se de la màgia d'aquestst dies (i encara falta el plat fort, la cavalcada de Reis); a casa només hi hem posat l'arbre, el tió i un pessebre de fusta, quan normalment tots els racons estan plens d'ornaments nadalencs; les festes cauen en cap de setmana; i, estic immersa en la creació d'un projecte personal, que em fa molta il·lusió (quan arribi el moment ja us ho faré saber).

Dir-vos que m'agrada fer postres, no és cap novetat. Però, encara disfruto més quan me'ls menjo. Aquest Nadal m'he proposat fer-ne uns quants. El més segur és que n'hagués pogut fer més, però tampoc vull avosar. Avui us vull mostrar uns pastissets que em tenen el cor robat, les marqueses. Cada any en compro, però aquesta vegada vaig proposar-me fer-los jo. El resultat ha set deliciós, però no us vull enganyar, la textura no ha quedat exactament igual. El problema? Les clares no se'm van muntar del tot, i no sé perquè. No han set gaire esponjosos. Creia que serien una pastissets molt complicats de fer, però no ho són gens. Val la pena fer-los, perquè en poc temps s'aconsegueixen uns dolços increïbles. Us animo a fer-los.

Ingredients

5 rovells d'ou

5 clares d'ou

450 gr d'ametlla mòlta

30 gr de mel

220 gr de sucre

100 gr de farina

1 culleradeta de llevat químic

Sucre glaç

Preescalfem el forn a 190º.

En un bol barregem els rovells amb la mel. En un altre, muntem les clares a punt de neu fort juntament amb el sucre. Quan les tinguem, hi afegim la mescla dels rovells. Ho unim amb molt de compte.

Sempre fent moviments suaus, hi anem barrejant els altres ingredients, la farina, l'ametlla mòlta i el llevat. Quan estigui ben barrejat, posem aquesta massa en els motlles de magdalena.

Ho posem al forn durant 15-20 minuts i els deixem refredar. Un cop freds posem per sobre sucre glaç en abundància.

Canelons de verdures amb beixamel de carbassa

2011-12-28T15:18:00.000-08:00

Quan vaig veure que el repte de Memòries d'una cuinera d'aquest mes eren els canelons, em vaig entusiasmar. Mai n'havia fet, tot i que les ganes no faltaven. Sempre els hem menjat comprats, principalment de carn (boníssims). Però aquesta ha set la meva oportunitat per iniciar-me en aquest món i m'ha agradat moltíssim. Poder fer el farcit que et vingui de gust, és ideal.

Els he fet de verdures, perquè els que he tastat fins ara han set d'espinacs i sempre he volgut menjar-ne d'altres. La meva idea inicial era fer-los de carbassa. És una verdura que a la tardor-hivern mai falta a casa. Ens té el cor robat, tant en plats salats com en dolços. Però al final he fet una barreja de verdures. Això sí, la beixamel és de carbassa. En resum, el plat que hem fet avui per dinar ha set deliciós. Que la meva nena n'hagi menjat 2 ho diu tot.

Ingredients per a 8 canelons

1/2 carbassó

1 ceba mitjana

1 porro

100 gr de carbassa

8 làmines de caneló

Formatge ratllat

Sal

Ingredients per a la beixamel

200 ml de llet

200 gr de carbassa

Tallem les verdures a daus petits i les posem en una paella amb una mica d'oli. Ho salem al gust. Les caramalitzem, ho triturem i les reservem.

Per fer la beixamel, primer bullim la carbassa. Quan estigui tova, l'escorrem i ho barregem amb la llet. Ho triturem i ho posem en un cassó. Ho escalfem i quan comenci a bullir ho retirem del foc. S'ha de convertir en una salsa amb textura cremosa.

A part, fem bullir les làmines de caneló seguint les instruccions indicades a l'envàs. Un cop fetes, les he posat sobre un drap de cuina (no de rus), per tal que deixessin tota l'aigua. Aquí mateix els he farcit amb les verdures triturades que hem reservat.

A partir d'aquí hi ha dues opcions a l'hora de menjar-se's:

1) Calents: Posem els canelons en una plata per anar al forn. Els cobrim amb la beixamel i per sobre hi he posat formatge ratllat. Ho posem al forn a gratinar.

2) Freds: Tallem els canelons en 3 trossos i els tractem com si fossin una tapa. Els punxem amb un punxó (en el meu cas, un escuradents) i la beixamel a part.

Els resultats són escandalosament boníssims! Ús animo a provar-los.

Stollen

2011-12-28T11:28:00.000-08:00

No em puc creure que ja siguem dia 28. Passen els dies volant. Sembla que era ahir que estàvem impacients pel dia de Nadal i ja ha passat. Però tranquils, que encara queden dies de festa. I entre una cosa i una altra, he deixat abandonat una miqueta els blocs, però no la cuina, gigi! L'any passat em vaig quedar amb les ganes de fer aquesta recepta i d'aquest any no podia passar. I la veritat, el resultat és tan deliciós que el repetiré l'any que ve i els que segueixen.

El nostre Nadal ha set ple de menjar, regals i alegria i, tot això, ho hem pogut compartir amb els que estimem. No es pot demanar més. Espero que el vostre hagi set així, i si no, no us desanimeu, temps millors vindran, n'estic convençuda. Com que arribo tard per desitjar-vos un bon Nadal, el que sí que puc fer és desitjar-vos una bona entrada d'any i, aquells que celebreu els Reis... porteu-vos bé, que sempre estan observant. I ara us deixo amb la recepta:

Ingredients per a 12 racions

2 culleradetes de llevat per pa

175 ml de llet tèbia

75 gr de sucre

1 ou gran

1 culleradeta de sal

75 gr de mantega a temperatura ambient

1/2 culleradeta de canyella en pols

350 gr de farina de força

250 gr de panses i ametlles trocejades

Mantega fosa

Sucre glaç

Primer de tot barregem la llet amb el llevat i ho deixem reposar 10 minuts.

En un bol gran mesclem la llet amb el llevat, el sucre, l'ou, la sal, la mantega, la canyella i la farina. Ho barregem bé. Jo he fet servir un mesclador elèctric, però a mà també ho podeu fer (tardareu més). Quan la mescla agafi consistència, la traspassem en una superfície enfarinada i l'amassem uns 10 minuts juntament amb les panses i les ametlles. Quan la massa sigui homogènia i elàstica, la posem en un bol untat amb oli i ho deixem reposar 1 hora o fins que hagi doblat el volum.

Escalfem el forn a 180º. Posem la massa en una superfície enfarinada i li donem forma de rectangle aplanat i en fem un rulo. Posem el pa a la plata de forn forrada amb paper de forn de tal manera que el final de la massa quedi a la part de sota. Ho posem al forn fins que quedi daurat. No us puc dir el temps concret, però crec que li vaig tenir uns 40 minuts, aproximadament.

El deixem refredar completament sobre una reixeta. El pintem amb la mantega fosa i el cobrim de sucre glaç (en abundància). El resultat és boníssim i si no, li pregunteu a la meva filla que n'està boja.

Star-tís de llimona

2011-12-21T17:54:00.000-08:00

A casa ens encanta el Nadal. Poder trobar-nos amb aquells que costa tan veure durant l'any al voltant de taules plenes de menjar. Aquells a qui ens agrada el menjar, són uns dies en els que disfrutem molt. No crec que siguem dels que s'engreixen, perquè som de menjar poc i sovint. Tot i així, arribem tips a les festes, ja que des de l'octubre no parem de celebrar coses. Aquest post és un clar exemple. Fa uns dies vam celebrar l'aniversari del meu marit i, com podeu veure, vam menjar pastís.

Sé que hi ha molts tipus de pastissos pel món, però us podeu creure que no sabia quin fer? I vés per on, un dia vaig trobar el pastís ideal en un dels blocs que segueixo, Aliter Dulcia de l'Isabel. És un bloc que m'encanta. Té unes receptes molt originals. Ja us aviso que durant aquestes festes penjaré alguna cosa més d'ella. És que tot té una pinta?! Com a base vaig agafar la recepta del bizcocho celestial (per veure la recepta original, aquí), però la vaig adaptar als gustos del meu marit. Com que volia cobrir-lo amb fondant, vaig desestimar el bundt cake (tot i que estèticament m'agrada molt). Està farcit amb lemon curd; el seu sabor preferit: la llimona. I com podeu veure, el meu marit és un amant de Star Wars. Tot és fet amb fondant. És un que vaig comprar, però no m'acaba d'agradar perquè no és tan elàstic com el que vaig fer jo. Quan vaig tenir la làmina blanca sobre el pastís em vaig posar a allisar-lo i a adaptar-lo, però a mesura que l'anava treballant se'm va anar trencant i vaig haver de fer uns padaços (les tires grises) per tapar-ho. Potser em va passar això, perquè no el vaig treballar gaire abans d'estirar-lo. Tot i aquests petits accidents, els pastís va ser deliciós. Ho va haver de ser perquè no en va sobrar ni un tros. Sort que vaig fer una foto de la meva porció, que sinó, no hi hauria cap testimoni.

Us deixo la meva recepta que és per una motlle de 16 cm (petit, petit).

Ingredients per al pa de pessic

125 gr de farina

60 gr de farina de blat de moro (Maicena)

3 ous (rovells i clares per seperat)

100 gr de mantega a temperatura ambient

125 ml de llet tèbia

1/2 culleradeta de canyella

1 culleradeta de llevat químic

200 gr de sucre

Ingredients per a la lemon curd

140 gr de sucre

65 gr de mantega

Ratlladura d'1 llimona

100 ml de suc de llimona

2 ous

Muntem les clares a punt de neu molt fort. Per estabilitzar-les podem utilitzar cremor tàrtar, un raig de vinagre o suc de llimona. Les reservem.

En un bol batem la mantega fins que tingui una textura cremosa. Hi afegim el sucre. Ho batem i quan estigui ben lligat, hi anem posant els rovells, un a un. Després hi anem tirant les farines, la canyella i el llevat. I finalment, la llet. Quan ho tinguem ben barrejat, hi afegim les clares muntades i ho unim bé.

Posem la massa dins d'un motlle prèviament engrassat i ho fiquem dins del forn preescalfat a 180º. El temps de cocció dependrà de cada forn. Jo li he tingut entre una 35-45 minuts. La millor manera de comprovar que estigui fet és punxar-lo amb un escuradents i que aquest surti net. El deixem refredar 15 minuts i després el desemotllem.

Per fer la lemon curd, batem els ous. Un cop batuts els barregem amb la resta d'ingredients. Els posem en un recipient al bany maria. Ho anem remenant fins que la berreja agafi una textura cremosa.

A l'hora de muntar el pastís, hem d'esperar que aquest estigui fred del tot. El tallem per la meitat horitzontalment i el farcim de lemon curd. Abans de posar el fondant per sobre, he pintat el pastís amb almívar neutre (sucre dissolt en aigua portada a abullició). Per decorar, he fet en Yoda, però aquí deixeu anar la imaginació.

Pane toscano

2011-12-16T16:52:00.000-08:00

Aquesta setmana que s'acaba ha set una mica rara: l'eufòria de l'1 a 3 al Bernabèu encara dura, a casa no hi ha res que faci referència al Nadal, tot i només faltar una setmana (espero que es resolgui aquest cap de setmana), el Barça ha jugat la matí (hora catalana), etc. I per postres encara no he fet cap pa. Ho he deixat per demà dissabte a l'hora de sopar. Tot plegat ha ajudat a que la setmana fos estranya. Per res del món diria que falten 9 dies per Nadal. Estic una mica desorientada i no hi ha ajudat massa el temps. Amb aquest temporal de vent sembla que l'hivern s'instal·larà definitivament. Ja és hora!

Avui publico una recepta de pa que fa dies que la tinc guardada. Com ja us he dit en altres ocasions, tinc varis llibres de pa, però n'hi ha un que em té el cor robat. Es tracta d'un recull de pans d'arreu del món. A casa ens agrada tastar nous sabors i aquest llibre és ideal. El títol ho dit tot: Panes del mundo. Aquesta vegada, el pa escollit és un pa camperol de la Toscana, Pane toscano. Quan vaig triar-lo, ja tenia a la ment fer-ne panets per facir-los després. I saborajant el resultat final, va ser una elecció molt acertada, perquè és un pa bastant ensopit. I el motiu és perquè no porta sal. És ideal per aquells que tinguin la pressió alta. Tot i així, us haig de dir que aquest pa està pensat per anar farcit.

Ingredients

8 gr de llevat sec actiu

Un pessic de sucre

275 ml d'aigua tèbia

500 gr de farina tipus 00 (per pastissos)

4 cullerades d'oli d'oliva

Ingredients per al farcit

Mostassa Dijon

Escarola

Tomàquet tallat a rodanxes

Ou dur a rodanxes

Bacó fregit

En un recipient petit, barregem el llevat, el sucre i l'aigua i ho deixem reposar uns 10 minuts.

En un bol gran hi posem la farina i hi afegim la barreja del llevat amb l'aigua i l'oli. Ho mesclem amb les mans. Quan s'hagi format una massa tova, la posem sobre una superfície enfarinada i l'amassem durant 10 minuts fins que aquesta sigui suau i elàstica. Posem la massa en un recipient net i engrassat amb oli, ho tapem amb paper transparent i ho deixem fermentar en un lloc càlid entre 1 i 2 hores, o fins que hagi doblat el volum.

Passat el temps, posem la massa sobre una superfície llisa i la colpegem per eliminar l'aire i ho tornem a amassar un minut. Jo he dividit la massa en trossets i n'he fet cilindres, però li podeu donar la forma que volgueu. Els posem sobre la plata de forn forrada prèviament i ho deixem reposar uns 45 minuts més.

Un cop hagin fermentat, els espolvoregem amb farina i ho posem al forn ja calent a 200º uns 35 minuts, fins que la crosta sigui de color daurat. Posem els pans sobre una reixeta i els deixem refredar completament.

Un cop freds ja els podem farcir. Deixeu anar la vostra imaginació, però us recomano que tasteu la barreja de sabors que he fet. És una delícia!

Cupcakes d'aniversari

2011-12-15T15:16:00.000-08:00

Avui és dia 15 i com molts ja sabreu, és dia de publicació (La recepta del 15). La meva intenció era fer un torró, però el resultat no és massa bo. Volia fer una recepta que s'allunyés de la xocolata i vaig decidir fer-ne un de fruites. Vaig mirar vàries receptes i totes coincidien amb els mateixos ingredients, per tant creia que el resultat seria bo. Les fotos que vaig veure no s'assemblen en res al que he obtingut. En què m'he equivocat? En fi, volia provar coses noves però ja veig que aquest any tornaré a fer els mateixos torrons que els de l'any passat (èxit assegurat). Als vostres blocs he pogut veure propostes molt interessants; alguna caurà.

I avui aquest bloc està de celebració. El 15 de desembre del 2010, A daily sweet va obrir les portes. Sembla que era ahir que començava... Com passa els temps! No m'imaginava que aguantaria publicant receptes, però això enganxa un pilot. Ja no ho puc deixar. El que fa possible tot això sou tots vosaltres. Ja sé que és un tòpic, però és la veritat. Obrir un bloc es fa sempre amb una finalitat: que la gent et llegeixi. Us asseguro que si ningú em visités faria molt temps que hagués deixat de penjar receptes. És per això que us vull donar les gràcies per ser a l'altra banda. Ja sé que no els podeu tastar, però ens els menjarem a la vostra salut.

No he volgut fer cap pastís, perquè després duren molt i com que ja s'acosten festes molt dolces, he preferit fer cupcakes. Desapareixen més ràpidament. És una recepta treta del bloc Objetivo: cupcake perfecto. Un bloc preciós i deliciós. La recepta, que és per 4 cupcakes, la podeu trobar aquí.

L'Alma és una fan del buttercream i he provat de fer la seva recepta, però no m'acaba de convèncer. Suposo que té massa gust a mantega. Tampoc m'estranyaria que la fes malament. És per això que m'agradaria tastar-ne algun fet en una "cupcakeria", per veure si té el mateix gust i textura. Tornant a la cobertura, he obtat per fer un frosting de crema de formatge. La combinació és deliciosa. Aquí us deixo la recepta:

Ingredients*

73 gr de crema de formatge tipus Philadelphia

44 gr de sucre glas

23 gr de mantega fosa

*Les quantitats són un xic rares, perquè he adaptat la recepta a la quantitat de cupcakes que tenia (5).

Primer de tot, batem la crema de formatge amb el sucre. Hem d'aconseguir una pasta homogènia i tova. Ho continuem batent mentre hi afegim la mantega fosa. Hi podem donar sabor amb extracte de vainilla o amb pell d'algun cítirc i, també li podem canviar el color.

Per aplicar-ho sobre el cupcake, he posat la pasta dins una mànega pastissera amb una boqueta d'estrella gran. No tinc massa bona tècnica a l'hora de fer roses. Espero que amb el temps agafi experiència. Per sobre hi he tirat boletes de xocolata.

Mmm, una bona manera de celebrar el meu primer cumplebloc.

Tió de mantega

2011-12-11T12:03:00.000-08:00

Aquestes galetes les presento al concurs Tu mejor galleta navideña, organitzat per l'Ingrid del bloc My lovely food. El jurat estarà format per ella mateixa, l'Ara d'Ara galetes i la Bea de El rincón de Bea. Quina i·lusió i quin respecte! Són unes cracks!

Fer galetes decorades sempre m'ha atret moltíssim, però no en faig massa sovint, perquè les trobo molt complicades de fer. I quan tens una criatura que et ronda constantment, la dificultat augmenta i s'ha de fer el que es pot.

A casa tinc algun tallapasta de Nadal (avet, estrelles, ren...). Els típics! Volia fer alguna cosa diferent i nostra. I què res millor que el tió. No sé si existeix un motlle amb aquesta forma, però com que jo no el tinc, he fet una plantilla. He utilitzat fondant per decorar-lo. Aquesta vegada no l'he fet jo; en tenia de comprat. Tot i així, prefereixo el que faig jo.

Mentre feia la cobertura m'ho he passat molt bé, però reconeixo que de la manera que ho he fet no és la millor. M'hauria d'haver assentat i haver tingut calma al costat, però com ja us he dit, amb la meva nena és impossible, perquè sempre està a sobre. Tot i haver treballat amb les pitjors condicions, crec que el resultat és acceptable.

Ingredients*

133 gr de mantega a temperatura ambient

133 gr de sucre llustre

1 ou

Sal

333 gr de farina fluixa

Fondant de colors

* Sé que són uns valors estranys, però sempre faig les receptes amb quantitats reduïdes. Si les dobleu, els valors són normals

Barregem la mantega amb el sucre. Quan estigui ben mesclat hi afegim l'ou i ho barregem fins que tot estigui ben lligat. Hi tirem un pessic de sal, la farina i ho tornem a remenar.

Quan tinguem la massa a punt l'estirem amb el corró. Ha de quedar un gruix entre 3-5 mm de gruix. Com que no tenia cap tallapasta en forma de tió, he fet una plantilla amb paper. Ho posem en plats forrats amb paper vegetal. I ho posem a la nevera durant 24 hores. Passat el temps, posem els papers amb les galetes en plates de forn i ho posem al forn preescalfat a 180º. El temps dependrà de cada forn; jo sempre les trec quan es comencen a daurar per les puntes. Un cop fetes, les deixem refredar.

Per cobrir-les, he utilitzat fondant de colors.

Pollastre farcit amb bolets

2011-12-08T15:48:00.000-08:00

La recepta que penjo avui és de fa ja alguns dies, però el fet d'haver marxat no m'ha donat temps en publicar-la. Concretament, és del 24 de novembre, l'últim dijous de novembre. I per què aquest dia? Doncs perquè és el dia d'Acció de Gràcies als EUA. Ja sé que aquí no ho celebrem, però des que estic immersa en el món gastronòmic, vull celebrar tot el que pugui, encara que sigui de cultures diferents. Això em permet conèixer gustos i fer plats que segurament no els faria.

Sempre m'ha fet molta gràcia veure a les pel·lícules i/o sèries aquells galls d'indi enormes i aquelles taules plenes de molt menjar per celebrar Acció de Gràcies. Com s'ho poden menjar tot? I la pregunta que sempre m'he fet: com poden ficar un ocell tan gros dins del forn? Al de casa seria impossible! És una d'aquelles celebracions que m'agradaria viure en territori americà, però com que de moment és impossible, l'hem traslladat a casa.

Com que som 2 i mig, vaig comprar un pollastre (més petit que un gall d'indi). Em va fer certa il·lusió comprar-lo, perquè mai ho havia fet. Quan el vaig treure de l'embàs, em vaig trobar amb el caparró de l'animal. La veritat és que no me l'esperava. Ja sé que estava mort, però tallar-lo em va fer cosa i li vaig tapar el cap amb un paper de cuina (quina tonteria, oi?). El meu marit ni el va voler veure. Té fòbia als ocells, tot i que l'ànec és el seu menjar preferit. I sort que estava ben net per dins. Un cop va estar fet i menjat ni ens recordàvem del cap. El resultat va ser deliciós! Per ser la primera vegada que m'atrevia a fer un pollastre sencer, estic molt orgullosa del resultat.

Ingredients per a 2 persones (2 àpats) o 4 (1 àpat)

1 pollastre

800 gr de bolets (els que us agradin)

All picat

2 copetes de cava

Julivert picat

Sal

Pebre

Primer de tot netegem els bolets molt bé, per retirar totes les restes de terra que hi pugui haver. Els deixem escórrer sobre un paper de cuina.

Escalfem una paella amb oli. Un cop calenta hi tirem els bolets tallats a làmines. Els saltegem uns 5 minuts. Hi tirem l'all, el julivert, sal i pebre i ho saltegem uns 2 minuts més.

Salpebrem l'interior del pollastre. El farcim amb 2/3 dels bolets. El lliguem de manera que quedi ben tancat. Pintem el pollastre amb oli i el salpebrem. El posem en una plata que pugui anar al forn.

Posem el pollastre al forn preescalfat a 180º durant 40 minuts. Passats els minuts, hi tirem el cava i deixem que es cogui 40 minuts més. Durant la cocció, hem d'anar regant el pollastre amb els sucs que desprengui. Vigilant de no cremar-nos! Tirem la resta de bolets a la plata i ho deixem dins del forn uns 10 minuts més.

I ja es pot servir. La gràcia és portar-lo sencer a la taula i tallar-lo, però la veritat és que per nosaltres és més pràctic fer-ho a la cuina.

Dolços francesos

2011-12-06T15:57:00.000-08:00

Ostres, com es troba a faltar la cuina quan marxes uns quants dies! He estat allunyada una semaneta del bloc perquè finalment hem fet vacances. Sí, sí, vacances! Segurament pensareu: "quina sort!", però encara no havíem fet les d'estiu. I ja tocava! De fet, ens agrada més aquesta temporada, perquè no hi ha tanta gent pels llocs i, com que ens agrada el fred, sempre intentem buscar-lo. I aquest any, no ha set diferent. La veritat és que vam agraïr-lo, perquè vam marxar d'aquí amb unes temperatures massa agradables i hem tornat amb les mateixes. Quan arribarà el fred? Com us podeu imaginar, ens agrada molt la tardor i l'hivern. Som fills d'una terra freda i amb boira (la Plana de Vic) i això es porta ben endins. Molts no ens entenen quan diem que trobem a faltar la boira, però quan un marxa de casa per establir-se en un altre lloc...

I la pregunta que us debeu fer és: "on hem anat de vacances?" Doncs hem anat a Eurodisney i, de retruc, a París. Molt sovint m'he considerat 'rara' i crec que en aquest cas molts ho pensareu. No és la primera vegada que hi anem, però sí que ha set la primera amb nena (gigigi). No sé què té aquell lloc que ens encanta. Entres allà dins i t'oblides de tot durant uns dies. És fantàstic! La meva nena té 2 anys i pensava que potser seria un xic petitona per disfrutar-ho, però s'ho va passar molt bé. Al principi li va costar, sobretot amb els personatges Disney de mida humana, però al final els perseguia i tot. Ha set una delícia veure-la. Acabàvem rebentats. Només us dic que després de sopar ens ficàvem al llit (més o menys a 1/4 d'11) i ens llevàvem a 1/4 de 9. 10 hores! La nena sí que les dorm, però nosaltres mai. S'agraïen.

I què us puc dir de París?! Juntament amb Londres, és una de les nostres ciutats preferides. També hi hem estat algunes vegades. Per aquest motiu i també perquè anàvem amb la nena (amb 2 anys tan li fa què visites), vaig posar una condició: fer una mini ruta gastronòmica per les pastisseries més emblemàtiques. I com no, havia de tastar els autèntics macarons. Quina cosa més bona! Alguna compra vaig fer. Hem tastat algunes coses i totes elles boníssimes. A les fotos podeu veure'n 2: unes galetes de gerds i Calissons, uns bombons típics de la Provença que recorden el massapà, però amb un gust més afruitat (tot de La Cure Gourmande). També vaig comprar algun llibre; el que més il·lusió em va fer va ser un de Pierre Hermé. No és el de macarons, sinó un de les seves millores receptes dolces. Una delícia! Ja tinc ganes de fer-ne alguna.

En fi, aquesta vegada no us penjo cap recepta, però no podia deixar d'ensenyar-vos aquestes pastes. Vaig comprar macarons a Laduree, però us els ensenyaré el dia que en faci. Així podrem comparar. Ai, quina por!

Arròs amb bolets de temporada (CSC#11)

2011-11-25T14:33:00.000-08:00

Com sempre a última hora, tot i tenir la recepta des de fa molts dies. Aquest plat el presento al repte de Cocinamos sin cureldad. Aquest mes, la Nessie de Chocoginja ens proposa fer receptes amb bolets. Aquest any s'han fet esperar molt, però ja els tenim aquí. I ja que hi són n'hem de gaudir i què res millor que acompanyats d'arròs. Una proposta molt senzilla de fer i deliciosa!

Ingredients

200 gr de bolets de temporada

1 ceba

1 l d'aigua

All picat

150 gr d'arròs

Julivert

Oli d'oliva

Sal

Piquem la ceba molt fina i la posem en una olla amb oli i la daurem. A continuació hi afegim 50 gr de bolets sense peus, trocejats i molt nets. Quan estiguin fregits, hi agefim 1 litre d'aigua. Ho deixem bullir durant 30 minuts. Ho colem i ho reservem.

En una paella hi posem la resta de bolets i ho fregim uns 5 minuts. Hi tirem l'all picat i ho acabem de saltejar 1 minut. Hi afegim l'arròs, ho remenem i ho deixem daurar una mica. Després hi afegim el brou que hem reservat a poc a poc (en tres cops). Al final de la cocció ho rectifiquem de sal. I ja es pot servir. Jo he utilitzat un motlle rodó, però feu anar la imaginació.

Espero que us agradi!

Sablés de nadal (CWK)

2011-11-25T11:57:00.000-08:00

Whole Kitchen, en la seva proposta dolça pel mes de novembre, ens repta a preparar pasta sablé.

Mai havia sentit a parlar d'aquest tipus de pasta fins que fa un temps em vaig comprar un llibre de receptes de xocolata, Mis 100 recetas de chocolate. Com que vaig veure que era una pasta bastant senzilla de fer m'hi vaig posar de seguida. La sorpresa va ser quan vaig veure que Whole Kitchen ens proposava fer-la. Si no hagués estat així, l'hagués publicat abans. El nom de Sablés de nadal, no me l'he tret de la màniga; és el títol de la recepta que he seguit.

Vaig veure en un llibre (no recordo quin) que hi ha dos tipus de massa per fer galetes amb pasta sablé, una que es talla amb motlle i una altra que es fa amb mànega pastissera. No sé fins a quin punt són diferents. Seguint la recepta del llibre, la versió que us presento és amb mànega. Algun dia provaré de fer la versió que ens proposen i, potser, integrar-la en un pastís. Així soles i de xocolata són molt bones.

Ingredients

1/2 beina de vainilla

250 gr de mantega a temperatura ambient

100 gr de sucre glas

2 pessics de sal

1 clara d'ou

260 gr de farina

30 gr de cacau en pols

1 pessic de canyella en pols

Obrim la beina de vainilla per la meitat i en treiem les llavors amb un ganivet. Les reservem.

Barregem la mantega i el sucre glas. Amb molt de compte hi afegim les llavors de vainilla, la sal i la clara d'ou. No ho hem de mesclar massa. Després hi incorporem la farina, el cacau i la canyella.

Preescalfem el forn a 210º. Omplim una mànega pastissera amb la pasta. Fem un forat una mica gran i comencem a fer pilons sobre una plata de forn forrada prèviament amb paper vegetal. Ho deixem reposar 1 hora. Passat el temps, ho posem al forn uns 10-15 minuts. Abans de posar-ho dins del forn, he decorat les pastes amb boletes de xocolata per donar-los un toc de color i ser més atractives visualment.

Red velvet cake

2011-11-23T11:02:00.000-08:00

Com ja us he comentat, va ser el meu aniversari i, com no podia ser d'una altra manera, vaig tenir pastís. Però ja vaig avisar que el volia fer jo. Sempre he tingut ganes de fer el red velvet cake. Quan veia la recepta en diferents blocs, em queia la baba. Ara ja puc dir que l'he provat i, encara em continua caient la baba. Quina pastís més bo!

En el món dels pastissos no sé si tinc gaire criteri, perquè pastís que faig, pastís que m'encanta. La meva objectivitat no és massa clara. És per això que me'n refio més del que diuen els qui el tasten. I ja us puc dir que el red velvet cake ha passat directament a la primera posició (sense desmerèixer els altres). Com que és un dels meus pastissos preferits, el presento al concurs Tu mejor tarta de Whole Kitchen. És el primer aniversari de la seva revista online i ho celebren així. Des d'aquí us vull felicitar pel primer any i, sobretot, per oferir-nos de manera totalment gratuïta una de les millors revistes gastronòmiques online que existeixen. Gràcies!

Un cop fetes les presentacions, anem per la recepta (un xic adaptada), de Joy of beaking.

Ingredients per a 2 motlles de 16 cm de diàmetre

125 gr de farina

1/4 culleradeta de sal

1 cullerada de cacau en pols

56 gr de mantega a temperatura ambient

150 gr de sucre

1 ou gran a temperatura ambient

1/2 culleradeta d'extracte de vainilla

120 ml de sèrum de llet (o 120 ml de llet + 1/2 cullerada de suc de limona/vinagre)

1 culleradeta de colorant vermell

1/2 culleradeta de bicarbonat de sodi

Ingredients per al frosting de formatge

225 gr de formatge per untar a temperatura ambient

1/2 culleradeta de vainilla

57 gr de sucre glas

180 gr de nata espessa per muntar

Preescalfem el forn a 180º i untem els 2 motlles amb mantega. A la base hi posem paper vegetal per desemotllar-los millor.

En un bol barregem la farina, la sal i el cacau. Ho reservem.

En el recipient del robot de cuina hi posem la mantega i ho batem fins que obtinguem una pasta cremosa. Després hi afegim el sucre i ho batem uns 2-3 minuts. A continuació i tirem la vainilla i l'ou. Quan ho tinguem ben mesclat, hi incorporem la farina i el sèrum de llet, en el que ja hi haurem barrejar el colorant. Ho tirem de la següent manera: primer, 1/3 de la farina i ho remenem; segon, la meitat del sèrum i ho remenem; tercer, 1/3 de farina, quart, la resta del sèrum i cinquè, l'última tercera part de la farina. Per acabar i remenant manualment, hi tirem el bicarbonat.

Dividim la massa en els dos motlles. Allisem la superfície i els introduïm al forn durant uns 25-30 minuts o quan en punxar-ho amb un escuradents aquest surti net.

Treiem els motlles del forn i ho deixem refredar uns 10 minuts. Passat el temps, els desemotllem i els posem sobre una reixeta. Els deixem refredar completament. Un cop freds, els posem en un plat, els cobrim amb paper film i els posem a la nevera 1 o 2 hores. Tallem els pastissos en 2 parts horitzontalment.

Per fer el frosting, batem el formatge per aconseguir una massa cremosa. Després hi tirem la vainilla i el sucre glas de mica en mica, per evitar que la cuina es cobreixi d'una capa fina de pols. Hi afegim la nata i les muntem. Anem incrementant la velocitat progressivament.

Per muntar el pastís, posem el frosting entre les capes i després per tota la seva superfície, inclosos els laterals. Ho posem a la nevera. A l'hora de decorar, he agafat coco ratllat i hi he afegit colorant vermell líquid. L'he posat per sobre i per la base. Dóna un toc de color molt bonic.

Galetes decorades amb glaça (1)

2011-11-21T10:48:00.000-08:00

Com ja segurament sabeu, les galetes són una de les meves debilitats i fetes a casa, encara més. El problema que tenia, és que quan les posava al forn, es deformaven. M'haureu de perdonar, però no recordo qui va ser, però algú de vosaltres em va dir que possiblement em era perquè hi havia massa mantega. El que passa és que quan una principiant com jo fa galetes, segueix estrictament la recepta per si de cas.

Aquesta vegada no he seguit cap recepta de llibre, sinó que he buscat entre els blocs que segueixo i, a he trobat la massa ideal. I com no podia ser, ha set a El Rincón de Bea. Però ja us asseguro que no sóc l'única que l'ha pres com a referència. A més, com que hi ha el pas a pas de la recepta, encara dóna més confiança a l'hora de elaborar-la. I us haig de dir que el resultat és excel·lent. No se m'ha esborrat la forma; quin miracle! Posar les galetes a la nevera abans d'enfornar-les també hi deu haver ajudat.

Us deixo la recepta, però si voleu veure el pas a pas, cliqueu aquí.

Ingredients per a la massa

250 gr de mantega a temperatura ambient

250 gr de sucre glas

650 gr de farina tamisada

1 ou gran a temperatura ambient

2 cullerades de llet a temperatura ambient

Ingredients per a la glaça

(recepta de Joy of baking)

1 clara d'ou gran

1 culleradeta de suc de llimona

110 gr de sucre glas

Posem la mantega tallada a daus dins del recipient i ho batem durant 1 minut a velocitat mitjana. Quan tingui una textura cremosa, abaixem la velocitat i hi anem tirant el sucre glas de mica en mica, perquè quedi ben integrat. Quan la massa sigui ben esponjosa hi tirem l'ou i ho tornem a batre. Per acabar, hi anem afegint la farina, també de mica en mica. Veureu que la massa es desmenussa. Per arreclar-ho, hi tirem les 2 cullerades de llet. Ho acabem d'amassar amb les mans i dividim la massa en 4 parts.

En una superfície plana, hi posem paper vegetal i a sobre una porció de la massa. La cubrim amb paper vegetal i l'aplanem amb un corró fins que tingui 1 o 2 cm de gruix. Fem el mateix amb les altres tres porcions. Ho posem a la nevera (si pot ser una sobre l'altra) i li deixem durant 1 dia.

Ho treiem de la nevera i comencem a tallar la massa amb un tallador. Les anem posant a la plata de forn. Les galetes de la plata han de ser de la mateixa mida, perquè segons la grandària es fan més o menys de pressa. Posem la plata a la nevera uns 15 minuts. Això ens serveix, com ja he dit abans, perquè la galeta no perdi la forma. Els retalls de massa que ens quedin els aprofitem, però les galetes resultants no seran com les de la primera tongada.

Preescalfem el forn a 180º i hi posem les galetes uns 10 minuts. El temps dependrà de la mida de les galetes. Quan les galetes comencin a daurar-se per les puntes, ja estan. Les treiem del forn. Jo les deixo a la plata del forn uns 2 minuts perquè agafin consistència. Després les posem en una reixeta perquè s'acabin de refredar.

Per fer la glaça batem la clara amb el suc de llimona. Anem afegint el sucre glas de mica en mica i ho anem batent. Ha d'adquirir consistència. Ho podem deixar de color blanc o fer com jo que he dividit la massa resultant en 4 colors. Posem cadascun d'ells dins d'una mànega pastissera. Si teniu boquetes, ha de ser amb un forat molt petit, sinó feu un tall petit a la mànega. Però en definitiva, ha de ser al vostre gust. Si deixeu la glaça en recipients, penseu que ho heu de tapar amb paper film perquè no faci una capa dura.

A l'hora de decorar, primer, hem de fer un perfil a la galeta i deixar-ho solidificar. Quan sigui sòlid, ja podem acabar d'omplir l'interior amb la glaça. La decoració és al vostre gust, també. Si decoreu amb la glaça molla, els dibuixos que feu es fusionaran. Però si deixeu que solidifiqui, la decoració tindrà relleu. Aquesta última ha set la opció que he escollit.

Deixeu anar la vostra imaginació.

Xarrup de carbassa amb pernil salat

2011-11-20T15:28:00.000-08:00

Per fi el meu aniversari va arribar i vaig voler fer un dinar bo de debò. I veient com van quedar els plats després, us asseguro que en va quedar. Com que teníem convidats, vam fer coses que ens agraden i que surten bé. Tot i així, també vam fer algunes coses noves que van tenir molt èxit. El dinar no el vaig fer sola; el meu marit em va ajudar amb el segon. Va fer ànec amb magranes (recepta que la podeu veure aquí). De primer vaig fer un pica pica amb diferents aperitius, com ara torrades amb amanida de tomàquets (veure la recepeta, aquí), paté de figa, broxeta de tomàquet amb mozzarella i, la que us mostro en aquest post, xarrup de carbassa amb pernil salat.

Aquesta recepta és una adaptació d'una del bloc L'Exquisit. Què puc dir d'aquest bloc? És una delícia tot el que hi ha. Segurament ja el coneixeu, però si encara queda algú que no sap de qui parlo, que visiti el bloc de la Sònia. És extraordinari.

Ingredients per a 6 xarrups

200 gr de carbassa a trossos

200 ml de brou de pollastre

Polsim d'all picat

1 tall de pernil salat a trossets

Posem la carbassa amb una mica d'oli en un cassó. Deixem que es faci a foc lent i quan comenci a estar tova hi tirem el brou. Ho deixem reduir. Quan la carbassa s'hagi begut quasi tot el brou, ho treiem del foc i ho triturem per aconseguir un puré molt suau.

A part, posem els talls de pernil en una paella i els fregim per tal que siguin cruixents. Els reservem sobre paper de cuina perquè deixin anar tot l'oli sobrant. Per cert, jo els he fregit amb l'oli del magret d'ànec que hem fet per segon. El gust encara ha set millor).

Posem el puré en vasets i per sobre els talls de pernil.

Una delícia!

Bullabesa ràpida (CWK)

2011-11-18T06:37:00.000-08:00

Whole Kitchen, en la seva proposta salada pel mes de novembre, ens repte a preparar Bullabesa.

Quan vaig veure aquesta recepta, la primera cosa que em va venir al cap va ser: farem una salsa? No sé perquè, aquest nom l'associo a una salsa. La sorpresa va ser meva quan vaig veure que es tractava d'una sopa de peix. Ja sé que molts us estirareu els cabells, però no sóc gaire de fer brous. Sóc de les que va al súpermercat i compra bricks. N'hi ha tants per triar i remenar! I, aquesta vegada, no ha set diferent. Em sap greu! Ja sé que el gust no és el mateix, però el resultat final va ser deliciós. Ah, també vaig utilitzar allioli que tenia comprat. Ostres, quin desastre! Avui no tinc gaire mèrit.

Per aquell que li interessi una bullabesa ràpida, aquesta és la seva recepta:

Ingredients per a 3 racions

1 l de brou de peix

3 patates mitjanes

200 gr de gambes pelades

No té cap secret fer aquesta sopa. Posem el brou en una olla i el fem bulir. Hi tirem les patates a trossos i quan quasi estiguin el punt de toves hi afegim les gambes. Ho deixem bullir una estona, per tal que les patates s'acabin de fer i, d'aquesta manera, les gambes agafaran el gust del brou.

Ingredients per a la salsa rouille

1 cullerada d'allioli

1 cullerada de brou de peix

Pebrot sec tallat petit

1 polsim de pebre vermell dolç

1/2 patata

Posem tots els ingredients en un recipient i ho triturem.

A l'hora de servir-ho, ja veieu com ho he fet. El brou per una banda i el peix amb la seva salsa. Un delícia!

El meu AIG ja és a casa /Mi AIG ya está en casa

2011-11-17T16:36:00.000-08:00

Per fi ha arribat el paquet del meu AIG. És la Dae del bloc Para estar por casa. L'he conegut avui; ja hi he donat un cop d'ull i és genial. Té unes receptes delicioses.

Quina il·lusió! I més me n'ha fet quan he obert el paquet i he vist el seu interior. M'encanta! No podia ser millor. L'has encertat de ple.

Això és el que he rebut:
- 1 paquet per fer brownies
- 1 paquet per fer una pastís de iogurt
- Massapà de Toledo. Resulta que és típic d'aquesta terra, però us confesso que no ho sabia.
- Nous i magranes de cullita pròpia
- 3 colorants Wilton
- 1 pelador d'alls
- 1 capsa metàl·lica amb angelets
- Boles per decorar
- Platets per aperitius en forma de fulla
- 1 llibre de magdalenes i pastissets
- 1 estora per embolicar el sushi
- 1 plata de fusta pintada per la mare de la Dae. Tot m'ha agradat molt, però si n'hagués de triar un, escolliria aquest. Les coses fetes a mà són una preciositat i aquesta, no n'és una excepció.

Ja tinc pensades moltes receptes amb el que m'has regalat. Et prometo que les aniré penjant al bloc a mesura que les vagi fent.

I només em queda dir-te una cosa: MOLTES GRÀCIES, DAE!

Por fin ha llegado el paquete de mi AIG. Es de Dae del blog Para estar por casa. Lo he conocido hoy; ya he dado una vuelta por allí y es genial. Tiene unas recetas delicisosas.

Qué ilusión! Y más me ha hecho cuando he abierto el paquete y he visto su interior. Me encanta! No podía ser mejor. Has acertado de lleno.

Ésto es lo que he recibido:
- 1 paquete para hacer brownies
- 1 paquete para hacer una tarta de yogurt
- Mazapán de Toledo. Resulta que és típico de esta tierra, pero os confieso que no lo sabía.
- Nueces y granadas de cosecha propia
- 3 colorantes Wilton
- 1 pelador de ajos
- 1 caja metálica con angelitos
- Bolas para decorar
- Platitos para aperitivos en forma de hoja
- 1 libro de madalenas y pastelitos
- 1 estorilla para hacer sushi
- 1 plata de madera pintada por la madre de Dae. Todo me ha gustado mucho, pero si hubiese de escoger algo, escogería éste. Las cosas hechas a mano són una preciosidad y ésta, no és una excepción.

Ya tengo pensadas muchas recetas con lo me has regalado. Te prometo que las iré colgando en el blog cuando las vaya teniendo.

Y sólo me queda decirte una cosa: MUCHAS GRACIAS, DAE!

Mini bundt cake de vainilla amb xips de xocolata

2011-11-15T17:09:00.000-08:00

Com que avui és el National Bundt Day, no podia deixar de fer un bundt cake. Com que encara tinc restes d'altres dolços, la recepta que penjo és per bundts petits. Perquè en tingueu una idea més clara, me n'han sortit 3 com el de la foto. Com ja us he dit altres vegades, a nosaltres també ens va bé, perquè només som 2 i, tot i així, sempre queden restes. Demà que venen els meus pares, aprofitaré perquè en mengin i, si volen, que se n'emportin a casa.

Quan veig bundt pels vostres blocs, sempre em cau la baba. Em feu una enveja! M'encanten els motlles que utilitzeu. Jo en tinc un però és de mida gran i no el faig servir mai. Vaig comprar-me dos motlles petits, però no m'acaben de fer el pes, primer pel dibuix que tenen (una simple ondulació) i segon perquè són de silicona. És curiós, perquè abans no tenia ulls pels motlles que no fossin de silicona, però ara és que no puc amb ells. Suposo que és perquè com que ara n'utilitzo molt sovint, veig que són lo pitjor. Però mentre no hi hagi res més, hauré de fer el que pugui.

La recepta base del bundt l'he tret del bloc El rincón de Bea. Aquest bloc és una meravella. Si no el coneixeu, us animo a descobrir-lo. Val molt la pena. Les quantitats dels ingredients les he adaptat a les meves necessitats. Tot i no tenir un aspecte molt apetitós per culpa de la seva superfície, us haig de dir que la recepta és de 10. És deliciós i molt esponjós.

Ingredients

66 gr de farina

17 gr de farina de blat de moro (Maizena)

1/2 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)

Un polsim de sal

95 ml de nata líquida per muntar freda

1 ou gran

66 gr de sucre

1/2 culleradeta d'extracte de vainilla

Xips de xocolata (al gust)

Preescalfem el forn a 175º.

En un bol tamisem la farina, la farina de blat de moro, el llevat i la sal. Ho reservem.

En un recipient batem la nata líquida i la reservem.

En un altre batem l'ou a velocitat mitja-alta uns 3 minuts. Hi anem afegint el sucre de mica en mica perquè l'ou el pugui absorvir correctament. Ha de doblar el volum i ha de quedar una pasta esponjosa. Finalment, hi afegim l'extracte de vainilla.

Anem afegint la barreja de la farina a la dels ous (ho fem amb tres vegades). Quan la farina hagi estat assimilada del tot, hi afegim la nata, també amb tres vegades. Ha de quedar ben integrada. Hi tirem els xips de xocolata i ho barregem amb molt de compte per no treure l'aire. Un cop la tinguem a punt, ja la podem posar al motlle bundt. Allisem la superfície.

Ho posem al forn durant 35-45 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net. El deixem refredar uns 10 minuts i ja el podem desemotllar. El deixem refredar completament sobre una reixeta.

Nota: com podeu veure, la superfície del bundt ha quedat destrossada. És perquè m'ha quedat una mica enganxada al motlle. Jo ho associo a la baixa qualitat del motlle de silicona.

Pa d'aigua

2011-11-15T08:11:00.000-08:00

Avui és dia 15 i com molts ja sabreu, toca publicar repte. Aquest mes, els amics de Els fogons de la Bordeta i de Xocolata desfeta ens repten a preparar pa per la Recepta del 15. Els qui em seguiu habitualment, ja sabreu que les masses m'apassionen i intento fer pa un cop a la setmana.

Sempre em costa molt triar la recepta, perquè totes són molt bones. La que he fet aquesta vegada és un pa del llibre d'en Xavier Barriga. A la recepta original es dóna la opció de fer-ho amb massa mare natural, però la que propsa en Xavier no és que sigui complicada sinó que necessites molts dies de repòs i, si us haig de dir la veritat, no estic per esperar tants dies. A l'hora de fer pa tinc bastanta paciència, però no cal abusar. Tot i així, reconeixo que el resultat ha de ser deliciós, perquè utilitza poma. Serà molt difícil que la faci algun dia, però amb això no vull dir mai. Segurament si l'hagués utilitzat, la molla hagués quedat molt més plena d'aire, però en fi, el pa que ha sortit he set molt bo.

Ingredients per a 1 pa

250 gr de farina de força

6 gr de sal

300 ml d'aigua

75 gr de massa mare natural (opcional)

3 gr de llevat sec actiu

Aquesta vegada he utilitzat un robot de cuina per amassar. La manera de mesclar els ingredients és diferent de si es fa a mà. Es posen tots els ingredients secs al bol i es comença a amassar lentament, vigilant que tot no quedi cobert d'una capa fina de farina. Se li va afegint l'aigua a poc a poc, perquè els ingredients secs la puguin anar absorvint bé. Quan l'hagi absorvit tota, augmentem la velocitat d'amassat i ho deixem treballar fins que la massa es desenganxi de les parets del bol. Retirem la massa del bol i en formem una bola. La posem dins d'un recipient tapat amb un drap humit. Ho deixem reposar 90 minuts.

Posem la massa dins d'un motlle d'alumini. La deixem fermentar durant 1 hora tapada amb un drap humit. Passat el temps, posem el motlle dins del forn preescalfat a 190º. Per tal que la superfície sigui cruixent, durant els primers 10 minuts hi tirem aigua a través d'un polvoritzador (2 o 3 cops). Li tindrem uns 30 minuts o fins que en picar el pa soni buit. Un cop fet, el desemotllem -vigileu que crema- i el deixem refredar completament sobre una reixeta.

Es pot acompanyar de moltes maneres, però la que prefereixo és a llesques, xucat amb tomàquet i amanit amb oli i sal. I no ens oblidem del pernil salat!

Pastís de formatge estil NY

2011-11-13T17:56:00.000-08:00

Ja fa unes quantes setmanes us vaig prometre el millor pastís de formatge que he tastat mai (fet per mi, és clar). I, per fi, ha arribat el dia, encara que sigui amb una mica de retard. No sé com us puc descriure amb paraules el seu gust. Només dir-vos que és deliciós.

La primera vegada que vaig sentir a parlar d'aquest pastís va ser a la sèrie Friends, en el capítol 11 de la setena temporada. Per aquells que no l'hàgiu vist, us en faig cinc cèntims. En Chandler troba un pastís de formatge al replà del pis de sota i l'agafa. La Rachel l'atrapa i entre els dos se'l mengen. Decideixen no dir-ho a ningú més. A partir d'aquí, comença una trama entre ells dos amb el pastís molt divertida. En veure'ls menjar el pastís amb aquelles ganes vaig pensar que algun dia l'hauria de tastar. Sempre creia que hauria d'anar a Nova York, però gràcies a un llibre de cuina, l'he pogut provar abans. I la veritat, és que no m'estranya la reacció que tenen en Chandler i la Rachel quan se'l mengen. És deliciós! Perquè ho pogueu comprovar, aquí us deixo la millor recepta de pastís de formatge (sempre des del meu punt de vist i gust).

Ingredients per a un motlle de 16 cm

50 gr de mantega

165 gr de galetes Maria o digestives triturades

1/2 cullerada de sucre

450 gr de formatge cremós (tipus Philadelphia)

125 gr de sucre

1 cullerada de farina

1/2 culleradeta d'essència de vainilla

Ratlladura fina de 1/2 taronja

Ratlladura fina de 1/2 llimona

2 ous

1 rovell d'ou

150 gr de nata agre

Preescalfem el forn a 180º. En un cassó, escalfem la mantega a foc lent fins que es fongui. L'apartem del foc i la barregem amb la galeta i la 1/2 cullerada de sucre. Posem aquesta barreja a la base del motlle prèviament engrassat amb mantega. Ho pressionem bé i ho posem al forn uns 10 minuts. Ho deixem refredar.

Amb una batedora elèctrica, batem el formatge fins que estigui cremós. Hi incorporem el sucre i la farina de mica en mica. Augementem la potència de la batedora i hi afegim l'essència de vainilla i la ratlladura dels cítrics i, a continuació, els ous i el rovell d'un a un. I, per acabar hi afegim la nata agre. La pasta resultant ha de ser lleugera i esponjosa.

Posem la pasta dins del motlle. Amb uns cops suaus al motlle l'allisem. La posem dins del forn durant 15 minuts a 200º. Passat el temps, abaixem la temperatura fins a 100º i l'hi tindrem uns 30 minuts. Si veieu que passats els minuts la pasta encara es belluga molt tingueu-li més estona. Tot dependrà del forn i de la posició on el tingueu. Quan hàgiu decidit que ja està fet, tanqueu el forn i el deixeu reposar durant 2 hores dins del forn. Després tapeu-lo amb paper film i el deixeu a la nevera tota una nit.

A l'endemà tindreu un pastís de formatge molt bo que no necessita res més. Per sí sol és deliciós!

Mini galetes dobles de xocolata

2011-11-09T08:33:00.000-08:00

Com ja us vaig dir en l'anterior post, el color predominant de la festa d'aniversari va ser el rosa/fúcsia. Com que ja som a la tardor i la castanyada era a prop, vaig decidir combinar el rosa amb el marró xocolata. Visualment queda molt bonic i, a la vegada, dóna més sortides amb el menjar. Podia fer menjar rosa i marró. La veritat és que ho vaig tenir molt fàcil. La marró xocolata (ja ho diu el nom) és el color de la xocolata; un ingredient imprescindible al meu rebost.

Avui us presento aquesta delícia pel paladar: unes galetes cruixents i plenes d'aire amb ganache de xocolata negra. Com sempre, vaig fer la meitat de la recepta i quasi faig curt. En van sobrar 4 o 5. No vull desmerèixer els altres dolços, però crec que és el que va triomfar més. Si els proveu de fer, em donareu la raó.

Aquesta, és una recepta extreta de la web de la Martha Stewart. Sempre la visito i cada dia em quedo enamorada d'alguna recepta. No hi ha temps material per provar-les totes! És un privilegi gaudir-ne.

Ingredients

100 gr de mantega a temperatura ambient

130 gr de sucre

1 rovell d'ou gran

90 gr de farina

20 gr de cacau en pols

1/2 culleradeta de llevat químic

1/4 de culleradeta de bicarbonat de sodi

1/ 4 de culleradeta de sal

Ingredients per al ganache

50 gr de nata

50 gr de xocolata negra

Preescalfem el forn a 190º. En un bol batem la mantega amb el sucre. Ha de quedar una crema pàl·lida i esponjosa. Hi tirem el rovell i ho batem.

En un altre bol, barregem la farina, el cacau en pols, el llevat, el bicarbonat i la sal. Tirem aquesta mescla a la mantega de mica en mica i obtindrem una massa un xic enganxifosa. Ha de ser així. Amb l'ajuda de dues culleretes, posem boles (jo les he fet de mida mini) de massa sobre una plata de forn forrada amb paper de forn o base de silicona. Penseu que heu de deixar una distància de 2 cm entre les boles. Com que ocupem més d'una plata i hem de posar la plata al centre del forn, ho fem en varis cops. La cocció és molt ràpida. Amb 8 minuts ja n'hi ha prou. Tot i així, com que són molt petites, vigileu que no s'us torrin massa. Com que el meu forn cou més per la part del darrere, als 4 minuts he girat la plata.

Abans de treure-les de la plata del forn, les deixem refredar uns minuts. Després sí que ja les podem posar en una reixeta perquè es refredin totalment.

Per fer el ganache, escalfem la nata en un cassó. Quan comenci a bullir, la treiem del foc i l'aboquem en un bol on hi tinguem la xocolata a trossos. L'escalfor de la nata desfarà la xocolata. Ho remenem per ajudar a desfer-se. Un cop la xocolata s'hagi desfet i ho hàgim mescalt bé, ho posem a la nevera unes quantes hores perquè adquireixi consistència. Quan la tinguem al putn, ja podem fer els entrepanets de galeta. El resultat és deliciós!

Aquí us deixo unes quantes imatges de la taula. M'haureu de perdonar, perquè les fotos no són massas bones. Però crec que ja fan el fet. Resulta que una estona abans que arribés la gent es va espatllar la persiana del menjador i vam quedar a les fosques. Hi ha una altra finestra més petita, però a la tarda hi entra el sol de ple i, per fer fotos, el sol directe és el pitjor que pot passar. Però què hi voleu fer. L'important és que en tenim records.

Arròs fregit amb botifarra

2011-11-08T15:51:00.000-08:00

Com ja us vaig dient des de fa molt temps, el menjar japonès ens agrada molt. Fa dues setmanes vaig comprar un llibre de receptes orientals. M'agrada perquè s'explica el pas a pas a través de fotos. Aquestes són molt senzilles, però molt ben cuidades. L'inconvenient d'aquestes cuines, és que els ingredients no es troben en els nostres supermercats, sinó en botigues orientals. El problema de viure en un poble és que aquests productes no arriben i quan vaig a Barcelona aprofito per carregar. I aquest dissabte va ser un d'aquests dies. Vaig comprar tres classes de fideus entre altres coses.

Des del dissabte, el meu marit em va demanant quan faré alguna cosa del llibre i avui m'he decidit. Però no he fet fideus, sinó arròs. El resultat ha set deliciós. Us haig de dir, però, que l'he modificat bastant. Per començar, he utilitzat botifarra en comptes de pollastre i no he posat algunes verdures (no les tenia). Si amb uns ingredients per sortir del pas ha set boníssim, no vull ni imaginar com serà l'original. Menjar de Déus!

Ingredients per a 2 persones

1 ceba gran tallada a daus

2 botifarres tallades a trossos

2 cullerades de salsa de soja

1 pastanaga tallada a trossets

1/2 carbassó tallat a trossos

85 gr de pèsols

50 gr de blat de moro en conserva escorreguts

130 gr d'arròs de gra llarg bullit

1 ou gran batut

En una paella amb oli fregim la ceba. Quan sigui transparent i tova hi afegim les botifarres i les 2 cullerades de salsa de soja. Ho saltegem uns 5 minuts.

Quan les botifarres hagin canviat de color, hi tirem les verdures restants. Ho deixem saltejar fins que la pastanaga comenci a estar tova. En aquest moment hi afegirem l'arròs. Ho removem bé. I per acabar, hi tirem l'ou batut. Ho remenem fins que l'ou cualli (que és de seguida). Ho treiem del foc i ja està llest per servir.

Boletes de pollastre i poma

2011-11-05T17:29:00.000-07:00

Avui us presento una nova recepta del llibre d'Annabel Karmel, Las mejores recetas para bebés y niños pequeños. I com ja us he dit altres vegades, ha tingut molt èxit. De fet, no en tenia cap dubte, perquè a la meva nena la torna boja tot allò que estigui arrebossat. És ben curiós!

Vaig tenir la gran sort de provar-les abans de donar-li, perquè sinó no hagués sabut el gust que tenien. Se les va menjar totes 10 (la recepta és per 20 unitats). I la veritat és que eren molt bones. No m'estranya gens que s'ho mengés. La barreja de pollastre i poma és una delícia. El gust dolç que dóna la poma sempre m'ha agradat. I veig que no sóc l'única.

Ingredients per a 20 boletes

1 poma Golden gran, pelada i ratllada

2 pits de pollastre grans tallats a trossets

1 ceba picada fina

1 pastilla de brou esmenussada (a partir d'1 any)

Farina/pa ratllat per rebossar

Oli

Pa blanc recent ratllat

Sal

Abans de barrejar ingredients, el que hem de fer és esprémer la poma per treure-li el suc. Un cop fet ja ho podem mesclar amb el pollastre, la ceba, la pastilla de brou i les engrunes de pa. Ho triturem amb un robot de cuina uns segons. Jo he fet servir l'accessori de picar de la batedora. Ho salem al gust.

Amb la pasta resultant, en fem boletes. Les passem per la farina/pa ratllat i les fregim amb poc oli durant uns 5 minuts. Han d'estar daurades i fetes per dins.

A l'hora de servir, ho acompanyem d'algunes verdues. Jo vaig posar-li plat de moro dolç. A ella li encanta.

Pastís d'aniversari i pel meu AIG

2011-11-05T02:12:00.000-07:00

Com ja us vaig comentar anteriorment, fa poc va ser l'aniversari de la meva nena. Ja en té 2! Sembla que era ahir que va néixer. Passa el temps volant i quan tens petitons a casa, encara es nota més.

A més de seguir blocs gastronòmics, també en segueixo algun de disseny i decoració. Suposo que quan una és dissenyadora gràfica no hi pot fer res. El cap sempre "treballa" i busca coses noves allà on miri. En aquests blocs puc disfrutar d'imatges molt boniques de festes infantils (i no tan infantils) i sempre he pensat que m'agradaria fer-ne alguna. Suposo que a tots us vindrà al cap aquelles taules plenes de menjar, decorades fins a l'últim detall. Són increïbles! Doncs aprofitant l'ocasió que la nena feia anys, vaig preparar-ne una. La veritat és que el resultat va ser molt divertit. No sé què li ha agafat amb el porquets últimament, doncs vaig pensar que podria agafar aquests personatges com a tema principal i, el rosa (com no) de color predominant. Vaig intentar que el menjar també tingués aquest color. Va ser tot un èxit i, el més important, és que la nena s'ho va passar teta.

El pastís que vaig fer el vaig recobrir amb pasta fondant de color rosa que vaig comprar. Aquesta vegada em volia estalviar una mica de feina veient tot el que havia de fer. No us deixo cap recepta de pastís perquè vaig aprofitar un preparat que em van donar de Bizcocho de la marca Dr Oetker. Quan el vaig tastar vaig pensar que era molt susso, però un cop hi vaig posar la melmelada de préssec al mig i el fondant per fora, la cosa va canviar. Era deliciós! Per cert, el pastís era un porquet. Gigi!

Para mi AIG (lo escribo en castellano por si a caso):

sé que voy un poco tarde, pero nunca me acuerdo de escribir algo para mi AIG. Qué desastre!

En general me gusta todo, pero sobretodo lo que esté relacionado con la repostería. Me encantan las tartas y las galletas y todo aquello para decorarlas (boquillas, toppers...). Me interesa mucho conocer postres típicos de otros sitios. Intento probarlos, aunque a veces no me salgan muy bien. Pero yo persisto. En casa nos encanta probar sabores nuevos, especialmente los japoneses (dulce y salado). Los libros también me vuelven loca. Bueno, pues ya ves, conmigo es muy fácil acertar.

Panellets

2011-11-03T05:48:00.000-07:00

A més de ser molt "original", vaig una mica tard a l'hora de publicar aquesta recepta, però tinc una raó molt bona. Estem de dolços fins al cap de munt. Tinc la nevera amb restes de pastissos, galetes i cupcakes. Sort que m'agraden, però seria per avorrir-los. Però no patiu que això no passarà. I el motiu d'aquesta súper població de dolços? Doncs fa pocs dies vam celebrar l'aniversari de la meva nena i vaig voler fer una festa amb tot de cosetes. Va ser tot un èxit. Sort de fer quantitats petites i, tot i així, va sobrar menjar. Jo m'estic posant les botes. Crec que hauré de fer una mica d'exercici per no sentir-me culpable. I veient tot això, vam decidir posposar els panellets per un altre dia.

L'any passat ja en vam fer i van sortir molt bons. Aquest any no podia ser diferent, però volia innovar una mica. Em va agradar molt els panellets de maduixa que van fer la Sandra i en Xavi de Els fogons de la Bordeta. Com que no tenia maduixes i sí unes figues amb un aspecte esquerós per fora però deliciós per dins, vaig decidir fer panellets de figues. I el resultat va ser molt bo. Com que la massa resultant era una mica enganxifosa, hi vaig afegir una miqueta de farina per espessir... potser hi havia d'haver tirat ametlla molta.

Ingredients

250 gr d'ametlla de mòlta

200 gr de sucre

150 gr de patata bullida

Pell de 1/2 llimona

Farina

Pinyons

Ametlla a trossets

Coco ratllat

6 figues

Fem un puré amb les patates mentre encara siguin calentes. Les deixem refredar. Un cop fred hi afegim el sucre, l'ametlla mòlta i la pell de llimona. Ho barregem molt bé amb una forquilla. Ha de quedar una massa molt uniforme. I ja tenim la massa base per fer panellets. A partir d'aquí, la imaginació al poder. Per treballar la massa enfarineu-vos les mans perquè la massa és bastant enganxifosa.

Com podeu veure n'he fet de pinyons, d'ametlles i de coco (els clàssics) i de figa.

Panellets de pinyons

Fem boles petites amb la massa, les passem per la clara d'ou i les cobrim de panellets. Les posem a la plata del forn i les pintem amb el rovell.

Panellets d'ametlles

Fem cilindres i enfarinem la part de sota. Els posem a la plata de forn i els pintem amb clara d'ou. Els cobrim amb l'ametlla.

Panellets de coco

Primer de tot, barregem la mateixa quantitat de massa i de coco ratllat (no en pes, sinó en volum). Un cop estigui ben barrejat, fem boles i els hi donem forma de piràmide. Ho enfarinem per la part de sota i ho arrebossem amb coco. Pintem amb rovell la part superior i ho col·loquem a la plata de forn.

Panellets de figa

Primer treiem la polpa de les figues i ho axafem. Quan tinguem el puré fet el tirem a la massa que destinem per fer aquests panellets. Ho barregem. Com ja us he dit, hi he tirat una mica de farina per fer-los menys enganxifosos. He fet boles amb la massa, les he aplanat i hi he fet un foradet. Ho posem a la plata de forn.

Posem la plata al forn prèviament escalfat a 225-250º uns 8-10 minuts. Els deixem refredar abans de servir-los.

Pa integral de sègol

2011-11-02T17:25:00.000-07:00

La setmana passada vaig fer aquest pa. Com ara tinc una nevera en condicions (la vella va dir prou) i un xic més gran, m'hi caben més coses. Tot i així, intento no omplir-la massa, perquè després trobo coses que ni sabia que hi eren i ves a saber si del segle passat. Per què us dic això? Doncs perquè fa uns dies vaig decidir que quan fes pa, faria la recepta tal qual; sense dividir-ne els ingredients. A vegades costa molt, sobretot si et diuen 1 ou. Us podeu creure que ho he fet en més d'una ocasió? És de bojos. Com que el pa que en resulta és molt per dues persones, el que sobre en faig llesques i el congelo; així tenim pa per uns quants dies més.

És casualitat que avui volgués penjar aquesta recepta i que la Judith de El món de Juju tingués problemes amb la farina de sègol. Ja sé que no ets gaire fan de fer pa, però des d'aquí t'animo a fer-lo. El resultat és escandalosament deliciós. Aquest pa va dedicat a tu.

Ingredients

450 gr de farina de sègol

225 gr de farina de força

2 culleradetes de sal

2 culleradetes de sucre morè

1 1/2 culleradetes de llevat sec actiu

425 ml d'aigua tèbia

2 culleradetes d'oli d'oliva

1 clara d'ou

En un bol tamisen les dues farines i la sal. Afegim el sucre i el llevat. Ho barregem bé. Fem un forat al mig i hi tirem l'aigua i l'oli. Aquesta vegada he fet servir un estri que amassa, però amb les mans també es fa perfectement.

Quan la massa se separi de les parets, la passem en una superfície enfarinada i l'amassem durant uns 10 minuts. Hem d'aconseguir una massa homogènia i elàstica. Quan la tinguem al punt, formem una bola i la posem en un bol untat d'oli. La tapem i la deixem reposar en un lloc temperat durant 2 hores o fins que dobli el seu volum.

Passades les 2 hores, posem la massa en una superfície enfarinada i la colpegem. La tornem a amassar uns 10 minuts més. Formem una bola amb ella i la posem a la plata del forn coberta amb paper vegetal. La tapem i la deixem reposar 40 minuts. Ha de duplicar el seu volum.

Posem el pa dins del forn preescalfat a 190º durant 20 minuts. El treiem i el pintem amb la clara batuda lleugerament. Tornem a introduir el pa al forn uns 20 minuts més. El tornem a pintar amb clara i el tornem a posar al forn 20 minuts més. Quan la superfície tingui un color torrat ja el podrem treure. El deixem refredar.

Rissotto amb carbassa

2011-10-31T18:23:00.000-07:00

Fa uns dies us vaig comentar que la meva nena no és massa amiga de l'arròs. Des que en pot menjar (sense haver-lo de triturar) he provat de fer-lo de moltes maneres i cap d'elles ha triomfat. Però el dia que estava esperant, ha arribat. El diumenge vaig fer un rissotto de carbassa del llibre d'Annabel Karmel, Las mejores recetas para bebés y niños pequeños. Per ser ella, se'n va menjar molt. Va ser tot un èxit.

Abans de continuar amb la recepta, dir-vos que aquest mes d'octubre he fet un curs de fotografia on line amb la Mercè del bloc Cuina per a llaminers. He après molt. Sobretot que per fer una bona foto es necessita temps i tranquil·litat. Com tots podeu imaginar, amb una nena a casa, no es té ni una cosa ni l'altra. Un cop fet el dinar/sopar no hi ha temps per res i la foto resultant és... acceptable. Notareu de seguida quines estan fetes amb presses i quines no. Per les que sí, des d'aquí ja demano disculpes a la 'profe'. ;)

Ingredients

50 gr de ceba picada

Oli

100 gr d'arròs

450 ml d'aigua bullent

150 gr de carbassa a trossos

225 gr de tomàquets pelats i a trossos

50 gr de formatge ratllat

Saltegem la ceba amb una mica d'oli. Quan aquesta sigui tova i transparent, hi afegim l'arròs. Ho remenem bé, perquè aquest s'impregni bé. Hi tirem l'aigua bullent, ho tapem i ho fem bullir durant 8 minuts. Hi afegim la carbassa i abaixem el foc. Ho deixem coure tapat uns 12 minuts o fins que l'aigua s'hagi absorvit. Us podeu trobar que l'aigua desepareixi i l'arròs encara estigui dur. No tingueu manies i aneu-hi afegint aigua fins que l'arròs sigui del vostre gust.

Mentrestant, tirem els tomàquets en un cassó amb una mica d'oli i els saltegem uns 2-3 minuts. Hi afegim el formatge i ho anem remenant fins que s'hagi fos. Quan l'arròs estigui, hi tirem aquesta salsa. Ho barregem molt bé.

Cupcakes de xocolata fantasma

2011-10-28T10:24:00.000-07:00

Ja és 28 i és dia de publicació. Aquest mes les noies de Film & Food ens proposaven un repte a través de la pregunta Treat or trick? Per aquells qui no ho sapigueu (crec que sereu pocs) és la pregunta típica que es fa per Halloween.

Jo no sóc seguidora d'aquesta festa, sóc més de Castanyada. Tot i així, crec que és una festa molt atractiva i entenc que molta gent s'hi hagi enganxat. De fet, jo tinc motlles en forma de fantasmes, carbasses Jack i altres éssers estranys que no ho són tan en aquests dies. Diguem que les castanyes, els moniatos i els panallets no donen tan de joc. Però estan boníssims!

Per fer més emocionant aquest repte vaig triar susto. Al principi vaig pensar "Déu meu, en quin merder m'he ficat!", però quan vaig saber la recepta, em faig tranquil·litazar. Havia de fer cupcakes fantasma. No n'he fet gaires, perquè els tinc molt de respecte. Quan veig blocs com ara Objetivo: cupcake perfecto em venen ganes de fer-ne, perquè són molt bonics. Hi ha gent que en sap molt. Hi té molta traça. Són la meva font d'inspiració. És per això, que he agafat la recepta dels cupcakes d'aquest bloc. I us haig de dir que són boníssims.

Espero que els gaudeiu tan com ho hem fet nosaltres. La barreja de xocolata amb la merenga és deliciosa. En dos dies van desaparèixer. És un bon mos per passar el dia de Halloween.

Ingredients per als cupcakes de xocolata

1 ou

70 gr de sucre

57 gr de farina

60 gr de mantega a temperatura ambient

1 1/4 cullerada de cacao en pols

1/2 culleradeta de llevat químic

1/2 culleradeta d'extracte de vainilla

30 ml de llet

Preescalfem el forn a 160º. En un motlle metàl·lic de 6 cupcakes hi he posat els motlles de paper.

Barregem la llet amb l'extracte de vainilla. I ho reservem. En un bol, hi posem la farina tamisada, el cacao i el llevat. Ho barregem.

En un altre bol, batem el sucre amb la mantega fins que sigui cremós. Mentre ho anem batent, hi afegim l'ou. Quan estigui ben incorporat, hi tirem la meitat de la berreja de farina. A continuació hi tirem la llet i, finalment, la barreja restant de farina.

Repartim la mescla entre els motlles. No els ompliu fins a dalt! Ho posem dins del forn uns 20 minuts o fins que en punxar-los amb un escuradents, aquest surti net. Passat el temps, ho treiem del forn i ho deixem refredar uns 5 minuts dins del motlle abans de posar-los sobre una reixeta.

Ingredients per a la merenga italiana

86 gr de sucre blanc

28 ml d'aigua

43 gr de clares

Polsim de sal

Unes gotes de llimona

Per fer l'almíbar posem l'aigua i el sucre en un cassó i ho fem bullir.

Mentrestant muntem les clares junt amb la sal. Hi tirem unes gotes de llimona. Sense deixar de batre, hi anem incorporant l'almíbar de mica en mica. Quan hi sigui tot, ho continuem batent fins que es refredi. Per utilitzar la merenga, l'hem de deixar refredar del tot.

Per acabar els cupcakes, posem la merenga en una mànega pastissera amb una broca de forat gran. Ho posem per sobre del cupcake tal com un fantasma. Per acabar, hi posem dues boletes de xocolata que seran els forats/ulls.

Bona Castanyada! O, bon Halloween!

Pa de motlle blanc

2011-10-25T15:27:00.000-07:00

El pa de motlle, no sé perquè, és un d'aquells ingredients que sempre hi ha a casa meva. Quan el comprem, ho fem dient: "Per si de cas." I la pregunta que em faig és: "Per si de cas, què?!" La veritat és que ens agrada, però sempre s'acaba assecant, perquè en mengem esporàdicament. La solució? Fer-lo jo. En faig menys quantitat i el que sobra, el puc congelar. D'aquesta manera sempre ens els mengem tendre.

En quasi tots els llibres de pa que tinc, hi ha una versió de pa de motlle. Les estic provant totes per veure quina és la millor. Em costa decidir-me. Avui us en mostro una que té una puntuació molt alta.

Ingredients

1 ou

1 rovell d'ou

150-200 ml d'aigua tèbia

500 gr de farina de força

1 1/2 culleradetes de sal

2 culleradetes de sucre

1 culleradeta de llevat sec actiu

25 gr de mantega a temperatura ambient

Posem l'ou i el rovell en un bol i ho batem lleugerament. Hi afegim aigua, la necessària per obtenir 300 ml de líquid. Ho remenem bé.

En un altre bol hi posem la farina, la sal, el sucre i el llevat. Hi tirem la mantega i ho treballem fins que aconseguim una barreja semblant al pa ratllat fi. A continuació hi tirem la barreja dels ous amb l'aigua. La treballem fins que tinguem una massa homogènia. La passem a un superfície enfarinada i l'amassem durant uns 10 minuts fins que sigui suau. Untem un bol amb oli i hi posem la massa. Ho tapem i ho deixem reposar 1 hora fins que dupliqui el volum.

Passat el temps, posem la massa sobre una superfície enfarinada i la treballem 1 minut. Estirem la massa amb una longitud semblant a la del motlle, i la seva amplada que sigui tres vegades més gran. La dobleguem en tres parts per la part llarga i la posem dins del motlle prèviament pintat amb oli. El plec ens ha de quedar per la part inferior. Ho tapem i ho deixem reposar uns 30 minuts, fins que la massa sobrepassi les parets del motlle.

Posem el motlle al forn preescalfat a 220º durant 30 minuts. Recomano que a la meitat de la cocció s'abaixi la temperatura del forn, perquè la superfície no quedi massa torrada. Passem el pa en una reixeta i deixem que es refredi.

Brioix amb xocolata (CWK)

2011-10-25T13:55:00.000-07:00

Whole Kitchen, en la seva proposta dolça pel mes d'octubre, ens repte a preparar brioix.

Aquesta no és pas la primera vegada que faig brioix. Cada cop intento fer-l'ho d'una manera diferent, així no ens avorrim. Mai hi havia posat xocolata i he pensat que aquesta era una bona ocasió per provar-ho. A l'hora de presentar-ho, m'he inspirat en una imatge que vaig veure per internet (no recordo on). La vaig trobar molt original i atractiva tant per petits com per grans.

Ingredients

125 gr de farina per a tot ús

125 gr de farina de pa

1 ou

1 culleradeta de llevat sec

25 gr de mantega fosa (no calenta)

60 gr de sucre

100 ml de llet tèbia

Xocolata negra ratllada

Llet per pintar
Llavors de gallaret

Mantega fosa per pintar

En un bol barregem la farina, el sucre i la mantega. Ho he fet directament amb la mà. Quan ho tinguem ben mesclat, hi tirem l'ou i ho continuem barrejant durant uns minuts.

Dissoldre el llevat amb la llet tèbia. Quan ho tinguem, ho anem incorporant de mica en mica a la barreja de farina. La massa resultant he de ser suau i uniforme. Col·loquem la massa dins d'un bol untat amb oli. Ho tapem i ho deixem reposar entre 1 i 2 hores.

Passat el temps, estirem la massa amb un corró en forma rectangular. Ratllem la xocolata per sobre. Hi poseu la quantitat que volgueu. Jo n'he posat bastant. Formem un cilindre i el dividim en 4 parts. Cada part la tallem a talls d'un dit de gruix. Pessiguem els extrems i els dobleguem cap en sota. Posem els 4 ventalls en una plata de forn i els deixem reposar uns 30 minuts tapats amb un drap net i humit.

Passats els minuts, pintem els ventalls amb la llet i hi escampem llavors de gallaret per sobre. Ho posem al forn preescalfat a 180º durant 15 minuts. Tan bon punt surtin del forn, els pintem amb mantega fosa. Els deixem refredar sobre una reixeta.

El millor dia per menjar aquests ventalls és al mateix dia que es fan.

Patates farcides de tonyina i blat de moro

2011-10-23T16:28:00.000-07:00

Fa uns quants dies que només penso en menjar que li pot agradar a la meva nena. De fet, no tinc massa problemes perquè mengi, ja que li agrada tot. Tot i així, hi ha algun ingredient que no li acaba de fer el pes, com l'arròs, les mongetes seques o la pasta que no siguin espaguetis. Pel que fa l'arròs, en menja dues cullerades i se'n cansa. Fa temps que estic buscant una recepta que li agradi, però de moment no l'he trobat. A veure si tinc sort. Les mongetes? Doncs he arribat a la conclusió que soles no li agraden. Si les hi trituro amb la verdura s'ho menja. Deu ser el gust que no li deu acabar de fer el pes. El cas més curiós és la pasta. Si són espaguetis se'n menja els que vulguis, però si li poses macarrons, llaços o espirals... res de res. És estrany, oi? A més a més, és una nena que li agraden els gustos forts. Queda descartat tot allò que només porti una simple salsa de tomàquet.

Avui us presnto una recepta que li va agradar molt. Suposo que com la majoria d'infants, està boja per les patates. Siguin com siguin. Aquesta vegada les vaig fer farcides amb una altra cosa que la torna boja, el blat de moro i, la tonyina de llauna, un ingredient que encara no havia tastat. L'èxit va ser rotund. La recepta és del llibre d'Annabel Karmel, Las mejores recetas para bebés y niños pequeños.

Ingredients

2 patates mitjanes

200 gr de tonyina de llauna escorreguda

75 gr de blat de moro de llauna o congelat

2 cullerades de maionesa

2 cullerades de llet

1 ceba

75 gr de formatge ratllat

Sal

Pebre

1 cullerada d'oli d'oliva

Suposo que per fer les patates al forn hi ha moltes maneres i, possiblement, millors, però jo les vaig rentar bé, les vaig tallar per la meitat i les vaig posar a la plata del forn amb un bon raig d'oli. No us puc dir quan temps hi van estar, perquè no ho vaig controlar. Només vigileu que no s'us cremin.

Un cop fetes, les deixem refredar una mica. Les buidem, però sempre deixant una quantitat suficient perquè la pell conservi la forma.

En un bol barregem la patata, la tonyina, el blat de moro, la maionesa, la llet, la ceba (a trossets petits) i el formatge. Salpebrem al gust. Quan estigui ben mesclat, farcim les patates. Un cop plenes, les posem en una plata de forn i, per sobre, hi tirem un raig d'oli.

Les posem al forn preescalfat a 180º durant 10 minuts. Quan agafin un color daurat ja es poden treure i servir.

Arròs amb llet i maduixes

2011-10-23T14:46:00.000-07:00

Des del bloc Memòries d'una cuinera, ens proposen fer arròs amb llet. Són unes postres que m'agraden però si en menjo molt sovint les avorreixo de seguida i no en torno a menjar durant un cert temps. Per sort, fa temps que no en menjo i fer aquestes postres em va venir molt de gust.

La meva nena adora tots els làctics i aquesta vegada volia fer una recepta pensant en ella i, la veritat que la vaig encertar. Li va agradar molt, tant que quasi no en va deixar per nosaltres. Per fer aquesta recepta em vaig basar en una del llibre Las mejores recetas para bebés y niños pequeños d'Annabel Karmel. D'aquest llibre n'he fet vàries receptes i totes han set molt ben acceptades.

Ingredients

50 gr d'arròs

600 ml de llet

1 o 2 cullerades de sucre

1/2 culleradeta d'essència de vainilla

Melmelada de maduixa

Mantega

Untem una font que pugui anar al forn amb una mica de mantega. Hi posem l'arròs i el sucre. Després hi tirem la llet i l'essència de vainilla. Hi posem alguna trosset de mantega (no massa, eh!). Ho posem al forn preescalfat a 150º durant 2 hores. A mi em va sorprendre molt el temps de cocció, però com que està dins del forn, no te n'has de preocupar massa; de tant en tant, li dónes un cop d'ull perquè no es cremi. I com que no ho fa, tots tranquils.

Un cop passades les 2 hores, ho treiem del forn. Ho vaig deixar refredar una mica, per no cremar-me, ja que en vaig fer boles d'arròs. A l'hora de servir, vaig desfer una mica de melmelada al foc i la vaig tirar per sobre. La melmelada es filtra entre els grans d'arròs... la barreja és exquisita. Per si de cas no n'hi havia prou, vaig posar-ne més al costat. Va desaparèixer.

Goulasch (CWK)

2011-10-18T14:48:00.000-07:00

Whole Kitchen, en la seva proposta pel mes d'octubre, ens convida a preparar un clàssic de la cuina hungaresa: el Goulash.

Fins el dia que vaig veure el nom d'aquest plat, no sabia que existís. És la gràcies de participar en aquests reptes gastronòmics; te n'adones que hi ha un munt de maneres de cuinar escampades arreu del món. Fora de la nostra cultura també hi ha vida.

Per fer aquesta recepta he seguit la que ens van facilitar les noies de Whole Kitchen, però crec que no em va quedar tal com havia de ser. Com podeu comprovar a les fotos, no hi ha suc i, pel que he vist en altres blocs, n'hi ha d'haver. En fi, la meva proposta és una miqueta eixuta.

Ingredients per a 3 persones

450 gr de vedella a daus

200 gr de cebes tallades a rodanxes

2 cullerades d'oli

All picat

1 cullerada de pebre vermell picant

1 cullerada de farina

200 gr de tomàquet pelat

125 ml de brou

Sal

Pebre

2 cullerades de nata agra

Primer de tot, agafem els daus de carn i els eixuguem amb paper de cuina, per treure tota l'humitat. Tirem la carn en una paella amb oli molt calent. La daurem pels dos costats. Quan estigui, la posem en un plat i la posem al forn calent per tal que no perdi la calor.

A la mateixa paella hi sofregim la ceba a foc lent fins que estigui tova. Tirem l'all picat. Apartem la paella del foc i hi posem el pebre vermell i la farina que servirà per espessir. Ho tornem a posar al foc i ho tindrem uns 2 minuts. Hi afegim el tomàquet tallat a trossets (amb el suc que desprengui) i el brou. Ho salpebrem al gust. Ho barregem i ho fem bullir. En aquest moment hi afegim la carn. Tapem la paella i ho deixem fer a foc lent. Com que hi havia poc brou, de seguida s'ha evaporat. Ho rectifiquem de sal i hi posem la nata agra.

Servir immediatament.

Pastissets de figues

2011-10-15T16:25:00.000-07:00

La figa és una fruita que a casa ens té el cor robat. Per sort, ja n'és temporada. Sempre ens les solem menjar de la mateixa manera: les rentem, les obrim per la meitat i ens mengem el seu interior. Així són delicioses (sobretot si són madures). Feia dies que estava obsessionada en provar-les d'alguna manera diferent. Bàsicament les volia provar en un pastís. No he trobat massa receptes i les que he trobat són pastissos qualsevol amb trossos de figa per sobre un cop fet. Aquesta manera no em servia. Volia que la figa formés part de la massa. I quina casualitat! Quan ja em donava per vençuda, va aparèixer la recepta desitjada. Haig de donar les gràcies al bloc de El hada de las tartas. No vaig poder esperar ni un dia en fer-la. Vaig fer algunes variacions de la seva recepta; em vaig adaptar als ingredients que tenia a casa i com que només som 2, en comptes de fer pastís vaig fer pastissets. Variacions mínimes que no alteren el producte. El resultat va ser escandalós. Quina delícia de pastissets!

Ingredients per a la massa quebrada o brisa

(com que l'ou no es divideix, la vaig fer tota i la que em va sobrar la vaig fer servir per altres coses)

260 gr de farina tamisada

120 gr de mantega a daus

60 gr de sucre glas

1 ou

1/4 de culleradeta de sal

2 o 3 cullerades de llet

Posar tots els ingredients en un bol i barrejar-los fins que aconseguim una massa homogènia (millor fer-ho amb les mans). Fer una bola amb ella i l'emboliquem amb paper film. La posem a la nevera durant 1 hora. Un cop passada l'hora, la treiem i l'estirem amb el corró fins que tingui uns 3 mm de gruix. Veureu que al principi costa una mica, però quan comenci a agafar temperatura us serà molt més fàcil treballar-la. Cubrim el fons i les parets dels motlles amb la pasta i punxem la base. Hi posem un paper de forn tallat a la mida i ho cobrim de cigrons o mongetes seques. Això servirà per tal que la massa es cogui però no s'infli. Ho posem al forn prèviament escalfat a 160º durant 20 minuts. Ho reservem.

Ingredients per al farcit

(aquí sí que he dividit els ingredients; si sou més, només els heu de multiplicar per dos)

125 gr de figues pelades

Suc de 1/2 taronja

20 gr de farina

75 gr de mantega a temperatura ambient

75 gr de sucre glas

Ratlladura de 1/2 taronja

1 ou

75 gr d'ametlla molta

Primer de tot, tallem les figues a daus i les posem en un bol junt amb el suc de taronja. Deixem que es marinin fins que les necessitem.

En un bol batem la mantega, el sucre, la ratlladura de la taronja i l'ou fins que aconseguim una massa espumosa. A part, barregem la farina i l'ametlla. Un cop estigui ben barrejat ho incorporem de mica en mica a la barreja anterior. Fins aquí, podem utilitzar varilles elèctriques. Ara és moment de posar les figues amb el suc. Us recomano mesclar amb suavitat per no destrossar les figues. Personalment m'agrada trobar torssets dins dels pastissos. Això va a gustos.

Ja podem omplir els motlles. Ho posem al forn a 180º durant 20-25 minuts. Un cop fets, els deixem refredar. Un cop freds ja podem desemotllar els pastissets. A l'hora de servir, els cobrim d'una capa fina de sucre glas.

Crema de moniato i carbassa

2011-10-15T14:53:00.000-07:00

Ja és dia 15 i com cada mes és dia de publicació de La recepta del 15. Les noies de Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens repten a fer algun plat amb moniato. Aquesta vegada he coincidit amb la Mª José de Dit i fet i la Paula de Bon tiberi. Com la Mª José, la recepta ha sortit del llibre de la Nigelia Lawson. Un llibre amb receptes molt senzilles i ràpides de fer.

Aquest mes ho he tingut realment complicat a l'hora de triar una recepta. Al meu marit no li agrada gens el moniato. Ell va fer l'esforç de tastar-ho, però res de res. No hi ha manera. A mi, no és pas que em desadradi, però tampoc em torna boja. És per això que vaig triar una coseta lleugera i suau. La veritat és que és força bo. Passa molt bé. A mi m'encanta la carbassa i tot allò que en porti és èxit assegurat.

Ingredients per a 2 persones

350 gr de moniato i carbassa tallats a daus

750 ml de brou de pollastre

1/4 de culleradeta de canyella molta

Pebre recent molt

4 culleradetes de iogurt

Posem el brou en una olla junt amb el moniato i la carbassa. Hi tirem la canyella i ho fem bullir. Abaixarem el foc i ho deixarem bullir uns 15 minuts o fins que les verdures siguin toves. Hi posem pebre. Ho triturem i ja es pot emplatar. Ho decorem amb espirals de iogurt.

Ja veieu que és molt senzill de fer i el resultat no està del tot malament, per aquells que no ens apassiona el moniato.

Crema de castanyes (CSC #10)

2011-10-13T16:54:00.000-07:00

Tot i que no ho sembli, la tardor ja la tenim aquí. Malgrat les temperatures elevadíssimes que estem patint, els productes d'aquesta temporada ja són al mercat: carbasses, moniatos, magranes, castanyes, bolets... La meva nevera ja està plena de tots ells. Més d'uns que altres.

Aquest mes d'octubre, des del bloc Cocinamos sin crueldad, ens proposen fer una recepta de cullera utilitzant un producte de temporada. El producte que he escollit ha set la castanya. Mai havia fet una sopa de castanyes i aquesta ha set la meva ocasió. La veritat és que el resultat ha set molt bo.

Ingredients per a 6 persones

1 cullerada d'oli d'oliva

1 ceba tallada a rodanxes

200 gr de castanyes envasades al buit

1 litre de brou de verdures

125 ml de nata lleugera

Sal

Pebre

Julivert picat

Com que no he trobat castanyes envasades al buit, el que he fet ha set bullir-les. Quan han estat al punt les he escorregut i quan han estat fredes les he pelat.

En una olla gran hi posem l'oli i hi fregim la ceba. Quan sigui tendre, hi posem les castanyes. Quan hagin passat uns 5 minuts hi tirem el brou. Quan bulli abaixem el foc i ho fem coure uns 25 minuts.

A continuació, triturem la crema i la tornem a l'olla. Hi afegim la nata i ho escalfem. Ho salpebrem al gust i ja es pot servir.

Rosquilles de cirera

2011-10-11T17:38:00.000-07:00

Les galetes sempre m'atreuen, siguin del tipus que siguin. No sé què tenen que en faria tot sovint. Tot i que em tenen el cor robat, se'm resisteixen. Suposo que és perquè encara no els hi he agafat el truquillo. No sé si us passa a vosaltres, però si les tallo amb un motlle de forma complicada, quan surten del forn quasi no la tenen. Amb la calor del forn, la pasta es torna menys espessa i es deforma. Vosaltres sabeu per què em passa? Jo ho associo a la temperatura massa alta, però sempre faig cas del que diu la recepta. No sé què pensar. Sempre acabo fent les galetes rodones o allargades, per evitar desil·lusions. Com m'agradaria poder fer galetes decorades amb fondant! Però, per ara, no m'hi atreveixo.

Tot i tenir aquest petit problema, no em dono per vençuda i de tant en tant en faig. Bàsicament per donar-me el plaer de menjar galetes fetes a casa. Algunes surten millors que les altres, però de mica en mica hi vaig agafant pràctica. Avui us en mostro unes que són molt fàcils de fer i, sobretot per mi, tenen una forma molt senzilla. El resultat és deliciós.

Ingredients per a 15-18 unitats

115 gr de mantega a temperatura ambient

85 gr de sucre morè molt fi

1 rovell d'ou

Ratlladura de 1/2 llimona

200 gr de farina

50 gr de cireres confitades tallades a trossets

Ingredients per al glacejat

85 gr sucre glas

1 1/2 cullerades de suc de llimona

Preescalfar el forn a 200º.

Batem la mantega i el sucre fins que aconseguim una barreja esponjosa. Hi afegim el rovell d'ou i la ratlladura de llimona sense deixar de batre. Posem la farina tamisada a la mescla i ho remenem. Després hi posem les cireres i ho amassem amb les mans fins que aconseguim una massa suau.

Posem la massa sobre una superfície enfarinada i l'aplanem amb un corró fins que tingui un gruix de 5 mm. Amb un motlle de 8 cm (si el tenim, sinó algun estri rodó servirà) fem cercles. Treiem els centres amb un motlle més petit. Amb la massa que vagi sobrant, anem fent més rosquilles.

Posem les rosquilles sobre la plata de forn prèviament engrassada o forrada. Ho posem al forn entre 12 i 15 minuts. Han d'estar fermes i un xic daurades. Quan estiguin al punt, les deixem refredar a la mateixa plata durant uns minuts i, a continuació, les posem en una reixeta perquè s'acabin de refredar.

Per fer el glacejat, hem de barrejar el sucre amb el suc de llimona. Quan el tinguem a punt, el tirem per sobre les rosquilles. Ho deixem reposar fins que el glacejat qualli.

Amanida amb shiitake

2011-10-09T16:10:00.000-07:00

Com que ja és tardor, què res millor que fer receptes amb bolets. Però com tots sabeu no ha plogut massa i els boscos estan secs. Per tant, com que encara no en puc trobar de temporada haig d'anar pels que estan envasats o pels que es cultiven.

Aquesta vegada he triat el shiiatke. Com podeu suposar, aquest tipus de bolet no el trobem als nostres boscos i els hem d'importar o bé cultivar aquí. El motiu pel qual l'he escollit és perquè fa dies que volia fer una amanida japonesa i ja us puc dir que ens ha agradat molt. De fet, no en tenia cap dubte. Les amanides se solen associar amb l'estiu, perquè són refrescants. La que us proposo avui no és pels dies de més calor, ja que porta ingredients calents.

Ingredients per a 2 persones

100 gr de shiitake (o més, tot dependrà de la vostra gana)

1 ceba mitjana tallada a rodanxa

2 cabdells d'enciam (o el que preferiu)

Sal gruixuda

Ingredients per a la salsa

1 cullerada de suc de llimona

1 cullerada de salsa de soja

1/4 de cullerada de mirin

Primer de tot, rentem els shiitake i els hi tallem una mica els peus. Els deixem escórrer i després els posem sobre paper absorvent per acabar de treure tota l'aigua. Un cop ben secs, els fem dos talls al barret en forma d'X i hi tirem sal gruixuda. Escalfem una planxa amb una mica d'oli. Quan estigui ben calenta hi posem els bolets amb el barret que toqui la planxa. Ho deixem coure fins que s'enrosseixin. Els girem i el hi deixem uns 3 minuts. Mentre es feien els bolets, a la mateixa planxa hi he tirat la ceba. Com que està tallada molt fina, quan els bolets han estat, la ceba estava al punt.

A l'hora d'emplatar, fem un llit d'enciam i per sobre hi posem la ceba i els shiitake. Per fer la salsa, només cal barrejar els 3 ingredients. Només ens faltarà tirar-ho fer sobre l'amanida.

Pa de cervesa alemany

2011-10-05T16:31:00.000-07:00

Ja torna a ser dimecres i, per tant, és dia de pa. Sempre em costa triar-ne un, però aquesta vegada tenia una cosa clara, el pa havia de portar farina de sègol (centeno). És curiós com poden canviar els noms entre els idiomes. El català és la meva llengua materna, i com qualsevol català, domino el castellà. Però hi ha moltes paraules que se'm resisteixen, especialment les espècies i els cereals. Jo crec que és perquè tenen arrels semàntiques molt diferents, però també pot ser perquè no les utilitzo. És increïble el que es pot aprendre amb la cuina.

M'hauran de perdonar els alemanys, però a casa no tenia cervesa d'aquest país i he utilitzat una Heineken. Segurament us posareu les mans al cap, però jo no noto cap diferència entre les cerveses. A casa no ens agrada. Potser en comptes de dir-li alemany hauria de dir-li holandès. En fi, sigui quina sigui la cervesa, crec que el resultat no pot variar massa, sobretot per uns que som tan poc entesos en el tema. I us asseguro que el pa que hem menjat avui era deliciós. I ho ha set més quan li hem posat l'acompanyament per sobre. Mmm!

Ingredients

100 gr de farina de sègol

4 gr llevat sec actiu

160 ml de cervesa alemanya rossa (depèn de la que tingueu a casa)

88 ml d'aigua tèbia

1/2 cullerada de llavors comí (alcaravea) o pipes de girasol (jo no en tenia cap de les dues i he utilitzat llavors de sèsam)

250 gr de farina blanca

1 culleradeta de sal

Ingredients per al farcit

Mostassa de Dijon

2 làmines de bacon fregit per llesca

Formatge Roquefort a daus petits

Posem la farina de sègol i el llevat en un bol i ho mesclem. Ho reservem.

Escalfem la cervesa i l'aigua a uns 30º. Us dic la temperatura perquè ara hem de barrejar-ho amb la farina de sègol amb una mà. Si és molt calent no podreu (us ho dic per experiència). Afegiu les llavors. Quan estigui ben barrejat, tapem el bol amb paper film i ho deixem reposar a temperatura ambient d'1 a 1 1/2 hores.

Quan hagi passat el temps, anem incorporant la farina i la sal a poc a poc, mentre ho anem amassant. Finalment posem la massa sobre una superfície enfarinada i la treballem durant uns 5 minuts, fins que la massa sigui suau i elàstica. A continuació, la posem en un bol oliat i ho tapem. Ho deixem llevar fins que augmenti el doble del seu volum.

Preescalfem el forn a 190º. Volquem la massa i li donem un cop per eliminar l'aire. En fem una bola i la posem sobre la plata de forn forrada prèviament o sobre una làmina de silicona. Espolvoregem la bola amb aigua i hi tirem farina de sègol. Amb un ganivet afilat, li fem 5 talls. I ja podem posar-ho al forn durant 10-15 minuts. Quan hagi passat el temps, abaixem la temperatura a 180º i ho deixem coure uns 20 minuts més, fins que estigui fet. Ho deixem refredar sobre una reixeta.

Quan ha set fred, l'hem tallat a llesques i l'hem untat amb mostassa. Per sobre hi posem el bacon fregit i els daus de formatge. Un mos irresistible!

Bu naffeig (Pastes fregides)

2011-10-04T16:34:00.000-07:00

Fa molt temps, potser us parlo d'un any o més, vaig veure a Karakia aquestes pastes. No n'havia vist mai i les vaig trobar molt curioses. Com que fa molt temps, no recordo la comunitat a la qual pertanyien. No sé perquè em sona Tuníssia, però no hi posaria la mà al foc. M'haureu de perdonar.

Des d'aquell dia sempre he buscat el motlle per poder-les fer, però mai tenia sort. Però aquesta va canviar aquest estiu. Resulta que no calia que surtís del poble, a la ferreteria (on també venen utensilis per a la llar) en tenien. No vaig tardar massa en utilitzar-lo.

Per fer les pastes vaig utilitzar la recepta que hi havia a l'etiqueta. La vaig haver de retocar una mica. A vegades em pregunto si els que publiquen llibres de receptes (o etiquetes) les proven, perquè no ha set la primera vegada que ho he hagut de fer. La propera vegada que les faci, faré servir la recepta de Karakia -si la trobo.

Ingredients

3 ous

500 ml d'aigua bullida amb ratlladura de llimona

15 gr de farina

30 ml de llet (opcional)*

* En el moment que en una recepta hi ha un ingredient que posa opcional, vol dir que és possible utilitzar-lo sense que hi hagi cap problema. Doncs a mi em va passar que la massa es va quedar molt líquida i hi vaig haver de posar més farina per espessir-la. Però a part d'això, el resultat va ser molt bo.

Es barregen tots els ingredients fins a aconseguir una mescla lleugera. Posem bastant oli en una paella fonda i hi posem el motlle. Quan estigui ben calent, posem aquest dins del bol on hem fet la barreja. Hem de vigilar que la massa no cubreixi tot el motlle, perquè després no ho podrem desemotllar. Ho tornem a posar a la paella. A la recepta diu que les pastes es deixen anar del motlle soles, però jo les vaig haver d'ajudar una miqueta. Esperem que es daurin i les deixem escórrer en paper de cuina. A l'hora de servir hi tirem sucre glas o mel.

"Negritus" de la Plana de Vic

2011-09-30T15:01:00.000-07:00

Ja sé que Hook no és una de les millors pel·lícules que s'ha fet mai, però la primera vegada que la vaig mirar em va agradar molt. Sóc una fan de Dustin Hoffman i crec que va brodar el personatge del capità James Hook. Amb tot això, quan vaig veure que les noies de Film&Food proposaven aquesta pel·lícula pel repte del mes de setembre, em vaig emocionar molt.

Vaig començar a pensar en menjars que m'apassionessin de petita, però si sóc sincera, crec que no n'hi ha cap de concret. Tot i així, em van venir al cap uns passtissets que comprava al forn de pa, anomenats "negritus". Em tornaven boja. Suposo que és pel fet que no en menjava massa sovint; d'aquesta manera els apreciava més. Són espirals de pa de pessic molt esponjós farcits de nata, coberts d'una fina capa de xocolata i decorats amb boletes de colors. Molts pensareu que són Phoskitos, però no tenen res a veure. El gust és totalment diferent. Aquells qui sou de la Plana, ja m'enteneu. Per aquells que no els heu tastat mai, us animo a fer-ho. És un plaer dolç que ningú es pot perdre.

No sé perquè es diuen "negritus" i tampoc sé si es poden trobar en altres comarques, però jo continuaré gaudint d'aquests pastissets per anys que visqui. Els que he fet a casa són molt bons, però no acaben de tenir el mateix gust. Algun dia hauré d'esbrinar com es fan realment.

Ingredients per al pa de pessic

3 ous

100 gr de sucre

100 gr farina

Posem els ous i el sucre en un bol i ho muntem durant 10 minuts o fins que hagi triplicat el seu volum. Afegim la farina tamisada a poc a poc. Ho barregem amb una espàtula i fent moviments suaus. Quan ho tinguem a punt, ho tirem sobre la safata del forn prèviament forrada amb paper vegetal. Amb la mateixa espàtula l'acabeu de repartir i l'alliseu. Ha de tenir un gruix d'1 cm. Com que no es massa líquida és ideal per donar-li forma rectangular. Ho introduïm al forn preescalfat a 180º durant 15-20 minuts. Fins que comenci a agafar color. En aquests moment ho treiem del forn i ho deixem refredar 2-3 minuts. Ho desemotllem en calent sobre un drap net o paper vegetal. Amb l'ajuda del drap/paper ho anem enrotllant amb molta cura, perquè no es trenqui. Quan ho tinguen enrotllat, ho emboliquem amb paper film i ho posem a la nevera.

Ingredients per al farcit

200 ml de nata per muntar

50 gr de sucre glas

4 gr de sucre avainillat

Per fer el farcit, posem tots els ingredients en un bol i ho muntem fins que sigui consistent.

Treiem el pa de pessic de la nevera, el desenrotllem i l'omplim de la barreja anterior. Ho tornem a enrotllar i ho posem a la nevera.

Ingredients per a la cobertura

200 gr de xocolata negra de cobertura

50 ml de llet

Boletes de colors

Posem la xocolata i la llet en un cassó i ho deixem desfer al bany Maria.

Quan la tinguem desfeta, treiem el pa de pessic de la nevera i el tallem a rodanxes d'1 cm aproximadament. Les posem sobre una reixeta i les cobrim de xocolata. Per sobre hi tirem les boletes de colors. Ho posem a la nevera, perquè la xocolata es solidifiqui.

Timbal de calamars i bolets

2011-09-29T18:30:00.000-07:00

Fa uns dies em vaig comprar la revista Cocina Otoño de Lecturas. Tenir llibres de cuina estar molt bé, però les revistes es renoven més sovint i com que aquesta surt cada estació, és un capritx que em puc permetre. En pocs dies ja he fet dues receptes i el més important és que són plats molt senzills de fer i el resultat és deliciós. I és aquí on vaig trobar el plat perfecte per fer un mar i muntanya, la proposta que ens fan les noies de Memòries d'una cuinera.

No sé si us passa a vosaltres, però quan és principi de mes i veig que encara em queden uns 20 dies per poder fer la recepta, em columpio bastant i després haig de córrer perquè el dia de publicació s'acosta. I, aquesta no ha set una excepció. Fins i tot m'ha passat el dia. Acostumada a que els dimecres faig pa, no em vaig adonar que era 28. Com ja fa temps que us dic, el temps em passa volant. Demà ja és l'últim dia de setembre; això vol dir que aviat la meva nena farà 2 anys i sembla que era ahir que va néixer.

Tornant al plat, després d'adonar-me de l'error, avui he fet el meu mar i muntanya. I el publico. No sé si me l'acceptaran, però jo us el mostro.

Ingredients per a 2 persones

300 gr de calamars (he fet servir anells de calamar que estan a punt per arrebossar)

1 pot de fredolics de botó (pot ser qualsevol bolet que us agradi)

200 gr de cigrons cuits (he fet servir els de pot)

All picat

Julivert picat

Suc de llimona

Pebre vermell dolç

Comí molt

Oli d'oliva

Sal

Pebre

Primer de tot hem de descongelar els calamars. Jo els poso sobre paper de cuina i a mida que es van descongelant, els vaig canviant de paper. Es podran utilitzar quan no mullin el paper. Netegem els bolets i els cigrons.

Agafem els cigrons i els triturem juntament amb l'all picat, suc de llimona, comí, pebre vermell, sal, pebre (les quantitats són al gust del cuiner) i una cullerada d'oli. Per fer-ho, he utilitzat un accessori de picar que anava amb la Minipimer, però amb la batedora normal també va bé.

Escalfem una paella amb una cullerada d'oli i hi posem els bolets. Hi afegim all i julivert i ho saltegem uns 5 minuts. Ho reservem. En la mateixa paella, hi posem una cullerada d'oli i hi saltegem els calamars tallats a daus petits. També hi tirarem all i julivert. Ho saltagem 3 minuts a foc alt. Ho reservem.

Per muntar el plat, agafem un motlle cilíndric. A la base hi posem el puré de cigrons, a sobre una capa de bolets i, per acabar, hi posem els daus de calamars.

És un plat molt fàcil de fer i a casa ens ha agradat molt.

Stromboli amb bacó, ruca i roquefort

2011-09-28T17:08:00.000-07:00

Ara feia dies que no penjava pa, tot i que cada setmana en faig un de diferent. Suposo que és la pràctica, però cada vegada em surten millor. N'estic molt orgullosa i sobretot quan em diuen que està boníssim. Aquesta vegada, però, he fet un stromboli, un pa farcit d'origen italià. Feia temps que no en feia i avui m'ha vingut de gust. Vindria a ser una pizza en espiral. Deliciós!

L'avantatge de fer aquest pa és que el pots farcir de qualsevol ingredient. No en tenia cap de la recepta que seguia i el que he fet ha set acabar restes que tenia a la nevera. Aquelles que fan tanta ràbia, perquè en queda poca quantitat i mai trobes el moment d'utilitzar-les, perquè no donen per fer plats sencers. Doncs aquesta és una bona ocasió per usar-les.

Ingredients per a la massa

250 gr de farina de força

3 gr de llevat sec actiu

1 culleradeta de sal gruixuda

1 1/2 cullerada d'oli i una mica més per untar

170 ml d'aigua temperada

Ingredients per al farcit

1 paquet de bacó a làmines (7 o 8)

Ruca

Roquefort a daus

Per fer la massa, barregem la farina tamisada, el llevat i 3/4 de culleradeta de sal i, hi anem afegint l'oli i l'aigua. Us aconsello que tireu l'aigua de mica en mica, perquè és possible que tingueu la massa a punt sense utilitzar la totalitat de l'aigua. Hem d'aconseguir una massa suau i homogènia.

Posem la massa en una superfície enfarinada i la treballem uns 10 minuts. La tapem i la deixem reposar en un lloc temperat durant 1 hora, fins que hagi doblat el seu volum.

Passada l'hora, treballem la massa uns 2-3 minuts i la tornem a tapar uns 10 minuts. L'estirem amb un corró fins que la massa tingui un gruix d'1 cm, aproximadament.

Preescalfem el forn a 200º. Sobre la massa estirada hi col·loquem les làmines de bacó, la ruca i els daus de roquefort. Començant pel costat llarg, enrotllem la massa. Per tal que no surti el farcit segellem els extrems i els deixem per la part de sota. Tapem la massa i ho deixem reposar 10 minuts.

Amb una broqueta punxem la massa vàries vegades. Pintem la superfície amb oli i hi tirem la sal restant. Posem el pa a la plata del forn prèviament engrassada i ho enfornem uns 30-35 minuts fins que estigui daurat. Ho deixem refredar sobre una reixeta metàl·lica.

La millor manera de menjar aquest pa és just acabat de fer, quan encara és calent.

AIG 2011

2011-09-28T15:52:00.000-07:00

Quan vaig començar eren pels vols de Nadal del 2010 i em va cridar molt l'atenció el fet que també existís l'amic invisible a la xarxa. Ja fa molt temps que no participo en cap, però m'agradava veure com la gent es treia de la màniga regals increïbles a preu mínim. Normalment ho solia fer amb el grup d'amics que era molt reduït comparat amb els 200 i pico de blocs que participen en l'AIG d'aquest any. És al·lucinant que ens posem en contacte persones que sense internet ni sabríem que existeixen. Em fa molta il·lusió de formar part d'això tan gran.

La Joana de Mis recetas bordadas ho ha organitzat. Des d'aquí la vull felicitar per la seva tasca i donar-li ànims per la feina que li espera. Si voleu saber com participar, només cal que cliqueu aquí (teniu temps fins al 30 de setembre, o sigui, ja!). El logo, creat per la Carol de Design with love, és molt simpàtic i em transmet tot el que porta implícit l'amic invisible.

Crumble de groselles i poma

2011-09-26T17:09:00.000-07:00

Aquesta recepta feia molt temps que la tenia a la llista de pendents, però mai trobava l'ocasió. Quan vaig veure que Whole Kithcen la proposava per fer-la al mes de setembre em vaig alegrar molt, perquè finalment la faria. I resulta que arriba el dia 25 i no la publico. Me'n vaig oblidar completament. Em passen els dies volant. Sembla que era ahir que començàvem el mes de setembre i ja l'acabem. Com passa el temps! Tan ràpid que ni m'anadono.

Em sap greu no haver participat, perquè aquesta recepta em feia una il·lusió especial. I també en tenia ganes, perquè després del mini break de les vacances, el meu cos necessitava reptes. Tot i no haver-hi participat, la publico perquè pogeu veure que vaig fer els deures. I perquè sapigueu que a casa va triumfar. Les groselles ens encanten i fetes així... mmm! Per fer aquesta recepta vaig seguir la de la Nigella Lawson, tot i que ella ho fa amb mores. El dia que ho vaig voler fer no en vaig trobar, però el dissabte passat sí. Ja sé que no són les millors, perquè no és temporada, però no puc passar l'oportunitat de tastar la recepta original. I tampoc tenia ametlles laminades ni pipes de girasol. Per tant, com podeu veure, l'haig de tornar a fer.

Ingredients per a 2-3

62 gr de mantega

65 gr de flocs de civada

35 gr de farina

1/2 culleradeta de canyella molta

37 gr de sucre morè

125 gr de groselles

1 poma Golden

1 culleradeta de farina de blat de moro

25 gr sucre avainillat

Primer de tot preescalfem el forn a 220º. Fonem la mantega al foc o al microones i ho reservem.

En un bol barregem la civada, la farina, la canyella i el sucre morè. En un altre hi posem les groselles netes i la poma a trossets. També hi tirem la farina de blat de moro i el sucre avainillat i ho barregem. Quan estigui ben mesclat, ho posem en bols individuals (o en una plata) poc profunds.

Agafem la barreja de la civada i sense deixar de remenar hi anem tirant la mantega fosa. Un cop l'haguem tirada tota, amb una cullera l'anem posant per sobre la fruita. No és necessari que ho cobreixi totalment. Ho posem al forn uns 25 minuts.

A l'hora de servir, es por fer acompanyat de gelat o nata, però nosaltres vam preferir menjar-nos-ho sense res. I estava boníssim!

Pancakes irlandesos (CSC #9)

2011-09-24T16:01:00.000-07:00

Aquesta recepta la presento a Cocinamos sin crueldad. Durant l'estiu no hi he participat i la veritat és que ho trobava a faltar. Quan vaig veure el repte que havia proposat la Claudia de Mivegablog, em vaig entusiasmar. Fer receptes d'altres països m'apassiona i més si són d'Irlanda.

Al principi havia pensat fer una recepte salada, però com que les postres em tenen el cor robat, finalment he fet aquests pancakes. No són molt diferents dels altres, però el bicarbonat li dóna una certa esponjositat. Són molt bones.

Ingredients

250 gr de farina

1/2 culleradeta de bicarbonat sodi

1/2 culleradeta de sal

1 ou

250 ml de sèrum de llet*

*Si no en teniu, és molt fàcil de fer, agafeu llet i hi tireu una cullerada de vinagre de poma o suc de llimona. Ho deixem reposar 5 minuts.

Posem tots els ingredients secs en un bol i els mesclem bé amb una cullera de fusta. Hi tirem l'ou i ho remenem. Un cop fet hi anem afegint el sèrum de mica en mica mentre anem barrejant. Quan ho tinguem fet, cal posar-ho de seguida a la paella (amb oli) ben calenta. Això farà que les bombolles que hem aconseguit remenant no es perdin. Sabrem que estan fetes quan comencin a sortir bombolles a la superfície. És en aquest moment quan s'han de girar. Ho deixem fer un minut més i ja estan fetes.

A l'hora de menjar, és millor fer-ho quan siguin calents i es pot acompanyar amb qualsevol cosa. Nosaltres ho hem fet amb xarop de maduixa, caramel i xocolata.

Ànec amb magrana i menta

2011-09-22T15:48:00.000-07:00

No fa massa dies que em vaig comprar el llibre La cocina de Nigella Lawson, Comida rápida saludable. Havia sentit a parlar d'ella a través dels blocs que segueixo i em van fer venir ganes de tastar la seva cuina. I com us podeu imaginar, no m'ha defreudat gens. Ja he provat vàries receptes i totes han tingut un èxit rotund. Ja les aniré publicant.

Avui us mostro l'última que hem provat. La combinació de sabors és excel·lent. Com ja us he dit en altres ocasions, el menjar preferit del meu marit és l'ànec i quan li vaig ensenyar la recepta amb va dir que se l'apuntava per fer-la. I com que és home de paraula, avui l'ha fet. Ens n'hem llepat els dits.

Ingredients per a 2 persones

1 magret d'ànec

Ruca per cobrir el plat

1 magrana

Menta fresca

Primer de tot, preescalfem el forn a 220º.

Posem una paella que pugui anar al forn al foc (si no en teniu, no passa res, després es passa a una plata). Quan estigui calenta, hi posem el magret amb la part de la pell per sota. Ho deixem fregir durant un minut aproximadament a foc alt. Girem el magret i ho deixem un minut més. A continuació ja ho podem posar al forn uns 15 minuts.

Mentrestant podem preparar el plat posant la ruca com a base. Desgranem la magrana i en guardem la meitat per guarnir el plat; amb la resta en fem suc. Quan el magret estigui, en fem talls molt fins i els anem posant per sobre la ruca. Després hi posem el grans de magrana i ho amanim amb el suc. Per acabar-ho de decorar hi posem tires fines de menta fresca.

Servir ràpidament perquè es refreda de seguida.

Pollastre teriyaki

2011-09-19T17:34:00.000-07:00

Ara sí que he agafat un bon ritme de publicació. Ahir, el bloc dolç i avui, el salat. I el meu retrobament amb la blogosfera és amb una recepta japonesa (no podia ser d'una altra manera). Com ja us he dit en altres ocasions, a casa som bastant fans dels restaurants japonesos. Un dels plats típics que solem demanar és pollastre teriyaki. A casa, algun cop, hem comprat salsa teriyaki, però si us haig de dir la veritat, no és el mateix. I no sé perquè. Quan vaig veure aquesta recepta al meu llibre preferit de menjar japonès (Sushi, sashimi, yakitori y 60 recetas básicas de la cocina japonesa), em vaig alegrar molt, perquè podria fer la salsa jo i, així, poder-la comparar. I el resultat va ser boníssim. Tant, que he fet aquest plat més d'un cop. Ens en llepem els dits. Espero que vosaltres feu el mateix.

És una recepta molt senzilla. El problema és tenir al rebost els ingredients, sobretot per fer la salsa. Però si us agrada el menjar japonès, us recomano que els tingueu a mà. Els resultats són increïbles.

Ingredients

Pollastre (a la recepta original fan servir 4 pits de pollastre amb pell, però jo vaig fer servir ales a trossos. Pel que fa a la quantitat, tot dependrà de la gana que tingueu)

1 cullerada d'oli de girasol

100 ml de sake (jo no en vaig posar)

100 ml de mirin

100 ml de salsa de soja

1 cullerada de sucre glas

Primer de tot, cal assecar el pollastre amb paper absorvent i punxar la pell per tal que el greix d'aquesta surti i la pell quedi cruixent.

Posem l'oli a la paella. Quan estigui calent hi posem el pollastre per la part de la pell. Ho deixem fregir tapat uns 15-20 minuts fins que estigui daurat. Li donem la volta, ho tapem i ho deixem uns 10 minuts més. Un cop el pollastre estigui fet, el treiem de la paella i el reservem.

A la mateixa paella hi tirem el sake, el mirin, la salsa de soja i el sucre. Ho remenem perquè es dissolgui i ho deixem reduir uns 5 minuts, d'aquesta manera aconseguirem una salsa espessa. Quan aquesta estigui al punt, hi tornem a posar el pollastre i ho deixem coure 5 minuts més. L'anirem girant, perquè la salsa impregni la carn.

Servir immediatament. Nosaltres ho vam acompanyar amb un bol d'arròs amb la salsa teriyaki que va sobrar. Boníssim!

Pastís de formatge estil Manhattan

2011-09-18T17:28:00.000-07:00

Sort de proposar-me actualitzar el bloc més sovint. Quin desastre que sóc! Tinc el calaix ple de receptes per publicar i se m'acomulen per moments. La cuina no para. Abans de continuar, us vull agrair tots els comentaris que em deixeu. M'agradaria seguir els vostres blocs com ho feia abans, però aquest setembre ha començat molt boig. La meva nena ja va a la guarderia i és tot un trasbals, tant per ella com per nosaltres. I a més, després d'un descans professional, ara ja m'hi he tornat a posar i hi estic plenament ficada. Per tant, entre una cosa i una altra, ara vaig una mica de bòlit i tinc menys temps per bloguejar. Només cal que m'organitzi. Treuré temps d'allà on sigui.

No sé si us ho he dit alguna vegada, però a casa ens agraden molt els pastissos de formatge. I com us podeu imaginar, és el pastís que més faig. Cada cop intento fer-lo diferent. Avui publico l'últim que he fet. El vaig fer ahir, però com que ha d'estar 8 hores a la nevera, ens l'hem menjat avui. Quina delícia! Tot i així, us haig de confessar que tot i ser molt bo, n'he menjat un de millor. Ja sé que això no es fa, però no us diré quin és. Diumenge el tornaré a fer, llavors us ho diré. Podreu esperar?

Aquest pastís és molt diferent dels que he fet fins ara, perquè es posa al forn dues vegades. En això, em va sorprendre.

Ingredients per un pastís petit

100 gr de galetes triturades

60 gr de mantega

200 gr de formatge cremós (tipus Philadelphia)

1 ou

70 gr de sucre

1/2 culleradeta d'essència de vainilla

200 gr de nata agre

Primer de tot fonem la mantega i hi tirem les galetes. Ho remenem i quan estigui ben mesclat, ho posem en un motlle de 16 cm prèviament engrassat. La galeta serà la base del pastís, per tant, l'hem d'aplanar i premsar.

En un bol barregem el formatge, l'ou, 50 gr de sucre i 1/4 de culleradeta d'essència de vainilla. Quan aconseguim un pasta cremosa la posem per sobre la galeta. Amb l'ajuda d'una espàtula ho aplanem. Posem el pastís al forn prèviament escalfat a 190º durant uns 20 minuts, o fins que el farcit qualli. El treiem del forn i ho deixem reposar uns 20 minuts més.

Mentrestant, barregem la nata agre amb la resta de sucre (20 gr) i 1/4 de culleradeta d'essència de vainilla. Un cop passats els minuts, tirem aquesta barreja per sobre el pastís i el tornem a posar al forn uns 10 minuts. Ho deixem refredar i ho posem a la nevera durant 8 hores (tota la nit).

Per anar bé s'hauria de fer la salsa de gerds amb fruita fresca, però jo tenia una melmelada oberta i l'he utilitzat. Jo diria que quasi és el mateix. Abans de servir, hi poseu la salsa per sobre i... ja està.

És molt senzill i és deliciós!

Nota: Si ho mireu bé, a la foto del tall es veuen les quatre capes del pastís: la base de galeta, la part del formatge, la part de la nata agre i la melmelada de gerds.

Mini napolitanes amb xocolata

2011-09-03T16:32:00.000-07:00

En l'anterior post us vaig dir que tenia moltes receptes per penjar. Doncs val més que comenci, perquè com que no deixo de fer menjar, la llista cada vegada és més llarga. No sé perquè, potser a vosaltres us passa, però com més faig més vull fer. A vegades he tingut més de dos dolços convivint a la cuina. Sort que no passa massa sovint. A més, ho vaig combinant amb el salat. La veritat és que una cosa que va començar com a hobby s'ha convertit en una passió. Ja no puc concebre una trobada amb amics o amb la família sense fer alguna cosa per postres. És molt gratificant veure com es llepen els dits.

Tot i que la recepta que us presento avui fa temps que la vaig fer, encara me'n recordo del gust. Quines napolitanes més bones. Per aquells que no es volen complicar la vida, poden comprar la pasta de full, però si teniu temps i paciència us recomano que la feu vosaltres. En aquest cas, ja he utilitzat la thermomix. La recepta la podeu trobar aquí.

Ingredients

Pasta de full

Xocolata negra

Xocolata blanca

1 rovell d'ou

Un cop tinguem la pasta a punt, l'estirem amb un corró fins que aquesta quedi molt fina. La tallem en forma de rectangles de 10x5 cm. Hi posem un tros de xocolata a cada rectangle i ho enrotllem.

A mesura que les anem fent, les col·loquem en una plata de forn prèviament forrada o engrassada. Les pintem amb el rovell d'ou i ja ho podem posar dins del fron preescalfat a 200º durant uns 15 minuts.

Un cop estiguin, les posem en un plat i hi tirem sucre glas per sobre. Fredes són molt bones, però calentones són una temptació... amb la xocolata desfeta. Mmm! Només pensar-hi, se'm fa la boca aigua.

Nou inquilí a la cuina

2011-09-01T02:36:00.000-07:00

Quina vergonya quan veig l'última actualització del meu bloc dolç. Del mes de juliol! En fi, no sé què puc dir, però us asseguro que la meva cuina no ha parat. Crec que ha set la calor la que no em feia tenir massa ganes d'obrir l'ordinador. La veritat és que no sóc gaire amiga de l'estiu. La calor amb mata. Espero (creuem els dits) que lo pitjor hagi passat.

Per començar un nou curs, què res millor que presentar-vos la meva nova parella de ball a la cuina, una Kitchen Aid. Fa dos dies que la tinc i encara no l'he fet servir. Tinc moltes ganes de veure com va. Només per ser el que és, les receptes han de sortir millor. Quina meravella!

Ha set un regal de sant. Sé que això es diu per Reis, però em dec haver portat molt bé. La veritat és que no m'ho esperava. És una d'aquelles coses que sempre penses que t'agradaria tenir, però mai veus el dia que això pugui passar. Ho he dit de mil maneres, però em queda la versió digital: MOLTES GRÀCIES!

Fins al proper post.

Pa de motlle

2011-08-17T17:39:00.000-07:00

Fa dies que no publico una recepta de pa, tot i que cada dimecres en faig. A casa no som dels que acompanyem els àpats amb pa, però el que sí ens agrada és el pa amb tomàquet i embotit. És per això que en mengem un cop per setmana.

Aquesta vegada, com que tenia el temps just, he decidit utilitzar la panificadora. Es una joia, perquè hi introdueixes els ingredients i en treus una massa magnífica. Fa molt temps vaig decidir que la panificadora només la utilitzaria per amassar, ja que la cocció no m'acaba de convèncer. El temps d'amassar és d'1 hora i 30 minuts i si sumem 1 hora més per deixar llevar la massa després de donar-li forma i 30 minuts més per la cocció, al cap de 3 hores tenim un pa deliciós.

Ingredients

162 ml d'aigua

1 cullerad d'oli de girasol

1 culleradeta de sal

1 cullerada de sucre

1,25 cullerades de llet en pols

300 gr de farina especial de pa

0,75 cullerada de llevat sec de pa

Posem tots els ingredients dins la cubeta de la panificadora seguint l'ordre de la llista.

Posem la cubeta a la panificadora i seleccionem el programa d'amassar. Quan hagi passat el temps, posem la massa sobre una superfície enfarinada i l'amassem uns minuts. Li donem forma i la posem a la plata de forn. Ho posem dins del forn però apagat. Ho deixem llevar 1 hora. Preescalfem el forn a 180º i hi posem el pa. Ho deixem coure uns 30 minuts o fins que soni buit quan el piquem amb una cullera.

El pa resultant és molt esponjós. A casa ens ha agradat molt. No és per tirar-me floretes, però crec que cada vegada ho faig millor. Cada dia són més bons.

Per cert, VISCA EL BARÇA i VISCA EL FUTBOL!!!!!!!! Gràcies Xavi i gràcies Gerard per dir el que tots els culés pensem.

Boletes de pollastre yakitori

2011-08-08T17:46:00.000-07:00

Fa dies que tinc aquesta recepta pendent de penjar i, avui m'he decidit. En tinc de més recents, però estic fent neteja de l'ordinador i, en aquesta, ja hi han sortit teranyines. És increïble com s'omple de seguida l'ordinador.

Us torno a presentar una recepta japonesa. I com no podia ser, és deliciosa! Crec que no sóc massa neutral a l'hora d'opinar sobre el menjar japonès. A casa ens torna boja. Ho mostra el fet que us he presentat vàries receptes ben diferents entre elles. Ara que ho penso, cada vegada que anem a Barcelona sempre anem a menjar japonès, concretament a dos llocs. De fet, hi anem tan sovint que ja ens coneixen i, com que hi anem amb la nena, encara més. Tenim molta sort amb la nena que tenim, perquè ho vol tastar tot i, a més li agrada. Com ja us podeu imaginar, li encanta el menjar japonès. L'apassionen els bastonets. Crec que farà servir més aviat i més bé els pals que no els cuberts. És un trasto!

Ingredients

375 gr de filets de pit de pollastre

2 ous lleugerament batuts

1/2 cullerada de sal

1 cullerada de fècula de blat de moro

60 gr de panko ratllat

Oli vegetal

8 pals de broxeta

Per a la salsa yakitori

80 ml de sake (jo no n'he posat)

100 ml de salsa de soja

1 cullerada de mirin

1 cullerada de sucre glas

1/2 culleradeta de fècula de blat de moro dissolta en 1 culleradeta d'aigua

Tallem el pollastre en trossets i el triturem. El posem en un bol juntament amb els ous batuts, la sal, la fècula de blat de moro i el panko. Ho barregem amb les mans per obtenir una massa homogènia.

Donem forma de boletes iguals (unes 16 aproximadament) a la massa i les cubrim amb paper transparent. Les deixem reposar a la nevera uns 30 minuts perquè s'endureixin.

Quan hagi passat el temps, posem dues boles a cada pal de broxeta. Les untem amb una mica d'oli. Les cuinem en una barbacoa o a la planxa. Les anem girant de tant en tant fins que quedin daurades.

Per fer la salsa yakitori, posem el sake (qui n'utilitzi), la salsa de soja, el mirin i el sucre en una paella. Ho cuinem a foc lent i sense deixar de remenar fins que es dissolgui el sucre. Fem que bulli. Ho retirem de seguida del foc i hi tirem la fècula dissolta. Ho barregem bé i ho tornem a escalfar uns 5 minuts per tal que espesseixi, sense deixar de remoure.

A l'hora de servir es pot fer de dues maneres, o mullem les broxetes amb la salsa o ho servim tot per separat i que cadascú se les mulli al gust.

És una recepta molt senzilla i boníííssima.

Pastís de carn pels petits de casa

2011-08-03T16:31:00.000-07:00

Com passa el temps! Sembla que va ser ahir que vaig fer l'últim post i han passat unes tres setmanes. Alguns poden pensar que ha set un break per les vacances. Altres que no tinc receptes per penjar. Qui pensi així, està equivocat. Encara no hem fet vacances i la cuina no ha parat. Tinc moltes receptes. La veritat és que se m'han ajuntat vàries cosetes. Per començar, la nena. Tenir-la tot el dia a casa i sempre al darrere és complicat per poder fer altres coses. Si estic a l'ordinador vol saber què faig i, a més, comença a teclejar..., per tant, quan ella és a prop, res d'internet. Les úniques hores que em puc connectar és quan ella és a dormir (els vespres). I després hi ha la feina (la professional) que com us podeu imaginar va abans que el meu hobby. A més, estic engegant un projecte que em porta bastants mals de cap, però crec que al final, tot haurà valgut la pena. I tot plegat fa que hagi descuidat una miqueta els meus blocs. Però ara que ja torno a agafar el ritme, espero no deixar-ho. A més, m'he perdut les vostres receptes i alguns reptes els he deixat pel camí. Ja sóc aquí per quedar-m'hi estona.

Aquells qui teniu fills, sabeu que hi ha aquella etapa en que se'ls comença a introduir menjar a trossets. Quan em van dir que ja ho havia de fer, ho vaig intentar, però em vaig desdir. Mal fet, ja ho sé! Però a la llarga ho hem aconseguit. He fet un menú per la petita que segueixo al peu de la lletra, així sé que al llarg de tota la setmana menja de tot i bé. La veritat és que ha costat, perquè abans no he trobat plats que se'ls mengés sense fer magarrufes... ha passat bastant temps. I un dels plats estrella d'aquest menú és el pastís de carn. A casa ens agrada molt. La recepta original la vaig treure de Karakia, però l'he adaptat al paladar dels més petits. És molt senzill, però deliciós.

Ingredients per a 1 ració d'adult

1 ceba mitjana

100 gr de carn picada mixta

Sal

Un rajolí de salsa de tomàquet

2 patates mitjanes

1 pastanaga

1 trosset de mantega

Formatge ratllat

Primer de tot, pelem les patates i la pastanaga. Ho fem bullir. Quan ja estiguin toves, les posem en un bol junt amb la mantega i ho aixafem. Ho reservem.

En una paella hi posem oli i la ceba. Quan comenci a ser transparent hi tirem la carn picada. Ho salem al gust i ho deixem fer. La carn picada té l'avantatge que no costa gens de coure's. Tirem la salsa de tomàquet i ho deixem uns 2 minuts, perquè la salsa impregni la carn.

Posem la carn en una cassoleta que sigui apte per anar al forn i la cubrim amb el puré. Ho apratem perquè tot quedi més compacte. I, per acabar, hi tirem formatge ratllat. Ho posem a gratinar al forn. En el meu no tarda massa.

És un plat ràpid, senzill i deliciós. De postres fruita i tenim un menú perfecte.

Triffle amb Oreo i grosella (CWK)

2011-07-25T13:39:00.000-07:00

Whole Kitchen, en aquest mes de juliol, ens proposa fer unes postres típiques britàniques, el triffle.

La primera vegada que vaig sentir el nom d'aquestes postres va ser a la sèrie americana, Friends. Aquest plat el feia la Rachel, interpretat per Jennifer Aniston. Per aquells que no hagiu vist mai aquesta sèrie, la Rachel era una mica "pija" reconvertida que va haver d'aprendre a no ser tan egocèntrica. I com a tal, no sabia fer cap tipus de feina a casa, ni rentar plats. I com us podeu imaginar, a la cuina tampoc era un geni. Només us dic que a l'hora de fer aquestes postres, va barrejar dues receptes, unes de dolces i unes de salades. I el resultat va ser un trifle amb llengües de gat, melmelada, crema (que havia fet ella mateixa), nata i... vedella amb pèsols. Era tan innocent que no es va adonar que hi havia alguna cosa que no lligava.

No sé si va ser pel fet d'haver vist aquest episodi, que el trifle mai m'ha atret. Però he tingut l'oportunitat de fer-ne (sense carn) i us haig de dir que no m'ha decepcionat. Tot i que a casa no ens agrada massa, he utilitzat nata, perquè era el que tenia més a mà. Sola no ens apassiona, però barrejada amb tots els ingredients del trifle està molt be. El gust amarg de la grosella li dóna un toc deliciós.

Ingredietns per a 2 persones

8 galetes Oreo sense la crema blanca

1 cullerada de formatge en crema (tipus Philadelphia)

100 gr de groselles

100 ml nata per muntar

Triturem les galetes i quan les tinguem ben esmiculades hi afegim el formatge per crear una massa compacta. La posem a la base de la copa. Després hi posem groselles senceres i per sobre unes cullerades de nata muntada. Tornem a posar galeta, groselles i nata. Per acabar, hi posem trossets de galetes Oreo i groselles.

Ho posem a la nevera i ja es pot menjar.

Són unes postres molt fàcils de fer i molt vistoses degut a les capes de color. Una bona opció per impressionar als nostres convidats.

Paella (CWK)

2011-07-18T14:53:00.000-07:00

Whole Kitchen, en la seva proposta pel mes de juliol, ens repte a fer paella. La recepta que ens donen és la paella valenciana. A casa no ens ha agradat mai, creiem que hi ha massa coses. Ens agrada molt més neta i, bàsicament, de peix.

Quan penso en aquest plat, sempre em ve a la memòria aquells diumenges d'estiu amb els meus pares. És una recepta que a casa triomfava. Ens en llepàvem els dits. Acostumada a aquesta paella, les de fora no m'acaben de fer el pes. És ben curiós! I suposo que és per aquest motiu que realitzar aquest plat sempre m'ha fet molt respecte. La meva mare sempre ha dit que no sap cuinar, però tant el meu pare com jo, no pensem el mateix. Vaig demanar que m'expliqués com feia la paella i us haig de dir que el resultat és molt semblant a la que ella fa. Quina il·lusió! És per això, que avui dedico aquest post a la meva mare. Molts petons!

Ingredients per a 3 persones

1 ceba

1 sípia

6 escamarlans

3 grapats d'arròs

750 ml de brou de peix

Tallem la ceba a trossos i la posem en una paella amb una mica d'oli. La fregim fins que es posi transparent. Hi tirem la sípia tallada a daus i els escamarlans. Ho saltagem una estona i hi tirem l'arròs. Hi tirem el brou calent i deixem que vagi fent xup-xup a foc lent, fins que l'arròs hagi absorvit tot el brou. En aquest punt, l'arròs ha d'estar tou. Si no fos així, hi tirem una mica més de brou, però seria preferible que el brou es tirés només una vegada.

I ja es pot servir. Que vagi de gust!

Sorbet de taronja

2011-07-15T10:18:00.000-07:00

Aquesta recepta la presento al repte de la Recepta del 15, organitzat per Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta. Com ja sabeu, els gelats i els sorbets són les estrelles d'aquest mes i, com no, de l'estiu. Mai n'havia fet i m'ha semblat molt interessant.

Com podeu veure, no sóc massa original amb el gust, però el meu repte personal ha set que li agradés a la meva nena. Repte superat! La torna boja. Quan obro el congelador, ho haig de fer quan ella no és a prop, perquè es fica a dins. És un trasto.

I què us puc dir del gust? Doncs que és boníssim.

Ingredients

200 gr de sucre

200 ml d'aigua

400 gr de suc de taronja

Posem el sucre i l'aigua en un cassó i ho fem bullir fins que el sucre es dissolgui. Quan estigui, ho barregem amb el suc de taronja. Ho deixem refredar. Jo he utilitzat motlles de gelat. Ho posem al congelador mínim 4 hores.

Passat el temps ja es poden consumir.

Mousse de coco

2011-07-11T17:13:00.000-07:00

Us ha passat alguna vegada que us fascina tant un aliment que quasi no el goseu utilitzar? Doncs a mi em passa amb el coco. Sempre que vaig a menjar a fora no solc demanar postres, però si a la carta hi veig algun plat on hi ha coco, el demano. És una relació que no sé com descriure-la. Quan vaig a comprar fruita i veig cocos me'ls quedo mirant amb la boca oberta, però al final arribo a casa sense coco. Us asseguro que algun dia en compraré, perquè ara a l'estiu ve molt de gust. El gust de coco, no sé què té, però em té el cor robat. Ja sé que no és el mateix, però ja fa uns mesos que m'he aficionat als iogurts d'aquest sabor.

Aquest mes he estat de molta sort. M'he tornat una fan de la revista Cuina i aquest mes estic d'enhorbona. Gràcies a en Jordi Roca podré fer tres receptes utilitzant el coco. I com no podia esperar, ja n'he fet un, el mousse. Mmm! Quina passada! En un vespre ens ho vam menjar tot. I ara toca fer les altres dues. No patiu, perquè aviat les publicaré. No tardaré massa.

Ingredients per a 2 persones

25 gr de sucre

150 ml de llet de coco

150 gr de nata

2 fulles de gelatina

15 ml de licor de rom i coco (Malibú)

Escalfem la llet amb el sucre i deixem que es dissolgui. A part, posem les fulles de gelatina en remull amb aigua freda i quan estiugin toves les escorrem i les afegim a la llet calenta. Ho reservem a temperatura ambient.

Muntem la nata i hi afegim la barreja que hem reservat. Ho barregem fent moviments envoltants i suaus per integrar tots els ingredients. En aquest moment és el moment de posar el licor. Jo no l'he posat, perquè no he trobat molt sensat comprar tota una ampolla per només 15 ml. El resultat ha set deliciós, igualment.

Posem la barreja en un motlle rectangular amb paper de forn. Jo n'he utilitzat un de metàl·lic i a l'hora de desemmotllar m'ha set poc pràctic. Possiblement els motlles de silicona van millor. Ho posem al congelador mínim 4 hores.

Passat el temps, ho he desemmotllat i he tallat el mousse en quadrats. Després els he arrebossat amb coco ratllat. I ja es poden menjar.

A casa els hem tastat poc congelats i congelats del tot. Els preferim com si d'un gelat es tractessin.

Deliciós!

Koroke, croquetes japoneses (HEMC#56)

2011-07-08T16:53:00.000-07:00

Encara no m'ho crec! Avui publico la meva proposta pel repte de HEMC#56, el tema del qual són les croquetes. Estic orgullosa de mi, perquè per primera vegada no ho publico a última hora.

La primera cosa que em va passar pel cap quan vaig veure el tema, va ser: "Que complicat!". Mai he fet croquetes i l'experiència no m'ha desagradat gens. Crec que no serà l'última vegada que en faci, d'aquesta manera estaré més tranquil·la quan la meva nena en mengi, perquè sabré ben bé què porten. No és que no me'n fiï de les que compro congelades, però ja se sap que tot el que un pugui fer, millor. Hi ha més control.

Pels que em seguiu, ja sabreu que a casa som fans del menjar japonès. Tinc un llibre que és una delícia. Quan l'obro mai sé què triar; tot és tan bo. El problema és que s'utilitzen ingredients molt específics i, com sol passar, no es tenen al rebost. I, aquestes receptes es van quedant a la llista de pendents. Quan vaig saber que el repte era fer croquetes, vaig recordar que en el llibre hi havia una recepta de croquetes (koroke). Em va faltar temps per anar a comprar els pocs ingredients que em faltaven.

I què us puc dir? Només que estan boníssimes. Un altre èxit de la cuina japonesa fet a casa. Les vaig fer de mida com les que tenim aquí i, a l'hora de sopar van volar. No us les deixeu perdre.

Ingredients

300 gr de patates pelades

Oli

1 ceba picada

200 gr de carn picada de porc o vedella (jo la vaig posar mixta)

75 gr de col xinesa picada

1 pastanaga ratllada

Sal

Pebre

Farina

1 ou lleugerament batut

Panko ratllat

Fem bullir les patates i després les aixafem fins que aconseguim un puré.

En una paella hi posem una cullerada d'oli i hi fregim la ceba uns 5 minuts. Després hi afegim la carn i ho cuinem uns 5 minuts més, fins que la carn adquireixi color. Finalment, hi tirem la col i la pastanaga. Ho cuinem fins que estiguin toves.

Posem aquesta barreja en un bol i hi afegim el puré de patates, sal i pebre. Ho remenem bé fins que ens quedi un pasta homogènia. Ho deixem refredar. Un cop sigui tèbia, formem les croquetes amb les mans. Cadascú que triï la mida desitjada. Passem les croquetes per la farina, després l'ou i finalment pel panko.

Escalfem una paella fonda amb oli abundant. Quan sigui calent hi anem posant les croquetes i les fregim uns 3-5 minuts per cada costat. Les deixem escórrer sobre paper de cuina i ja es poden servir.

El resultat són unes croquetes cruixents i amb un sabor molt peculiar. Un èxit!

Berlines glassejades amb Thermomix

2011-07-06T17:11:00.000-07:00

Aquest any, a casa, hem posat aire condicionat. Nosaltres que no som gens de calor, els estius els passem molt malament (principalment jo). Encara no l'hem utilitzat, però de moment faig servir un truc que és bastant eficaç, almenys de fins ara. Tenqueu-vos a la cuina. Feu servir el forn o els fogons i, al cap d'un temps sortiu. Ja veureu quin canvi de temperatura. És genial!

Feia temps que tenia aquesta recepta a la meva llisat de pendents i ahir em va venir de gust en fer-la. Com que s'utilitza la Thermomix és molt senzilla de fer, sobretot perquè la màquina ho fa quasi tot. I, per no fer massa res, el resultat és molt satisfactori. Són molt esponjoses.

Ingredients per a 4 berlines

160 gr de farina fluixa tamisada

45 gr de llet

1/2 ou lleugerament batut

27 gr de mantega a temperatura ambient

23 gr de sucre

4 gr de llevat sec

Un polsim de sal

Oli d'oliva per fregir

Ingredients per a l'almíbar

66 gr de sucre

50 gr d'aigua

En el vas de la Thermomix hi posem la llet, la mantega, el sucre i la sal. Programem 1 minut a 40º i a velocitat 1. Hi afegim 42 gr de farina i ho barregem 1 minut a velocitat 3. Agraguem el llevat i l'ou i ho mesclem 15 segons a la mateixa velocitat. Finalment hi incorporem la resta de farina i ho amassem 2 minuts a velocitat 6.

Un cop tinguem la massa, la treiem del vas i la deixem reposar en un bol prèviament untat amb oli. Ho tapem amb un drap hi ho deixem llevar uns 90, fins que dabli el seu volum.

Passats els minuts, aplastem la massa amb la mà i ho deixem reposar 1 hora més.

Quan hagi passat l'hora, posem la massa en una superfície enfarinada i l'extenem amb un corró fins que tingui un gruix d'1 cm. Amb un motlle o amb un got, tallem la massa en cercles.

Posem les berlines sobre una superfície enfarinada o sobre una làmina de silicona i ho deixem reposar uns 30 minuts tapades amb un drap.

Per preparar l'almíbar, posem el sucre i l'aigua dins del vas i programem 10 minuts a velocitat 2 a temperatura Varoma. Posem la preparació en un bol i la reservem.

Quan les berlines hagin reposat els 30 minuts, posem oli abundant en una paella fonda. L'escalfem i quan sigui prou calent i anem posant les berlines. Els fregim pels dos costats i els deixem escórrer sobre paper de cuina, perquè deixin anar tot l'oli sobrant. Per acabar, les banyem en l'almíbar i els deixem refredar.

Un cop freds, les he decorat amb sucre glas. I ja es poden menjar.

Nota: quan les fregiu estigueu alerta, perquè de seguida s'enrosseixen. És el que m'ha passat, però us haig de dir que el toc cruixent que li dóna és deliciós.

Sakritopites (Film&Food)

2011-06-30T14:57:00.000-07:00

En el programa del Canal 33, La meva cuina grega (que ja no s'emet), vaig veure preparar aquestes postres delicioses. Em va semblar curiós que utilitzessin la màquina per fer pasta. Ja tenia un altre repte per la meva màquina. Quina il·lusió!

Aquesta recepta és la segona que presento pel repte que organitza Film&Food, però aquesta vegada és dolça. La pel·lícula escollida per aquest mes és Mi gran boda griega. Aquestes postres les tenia pendents des de feia dies, però ara ja no tinc cap excusa per no fer-les.

Són uns dolços cruixents amb un sabor extraordinari a mel i canyella. I no em vull oblidar del toc de llimona. En definitiva, una recepta exquisita.

Ingredients per al xarop

1 tassa de sucre

Mig tronc de canyella

Suc d'1 llimona

3 cullerades de mel

Pela d'1 llimona

Ingredients per a la massa

Suc d'1 llimona

2 cullerades de sucre

1/2 tassa d'oli d'oliva

100 ml de Rakii (jo he utilitzat anís)

1 got d'aigua

500 gr de farina

Per decorar

Llavors de sèsam

Canyella en pols

Per fer el xarop, posem el sucre, l'aigua i la canyella en un cassó i ho portem a abullició. Quan el sucre estigui dissolt hi tirem el suc de llimona i la mel. Ho fem bullir una estona i hi tirem la ratlladura de llimona. Ho bullim un moment i ho treiem del foc. Ho deixem refredar.

Per fer la massa dissolem el sucre en el suc de llimona. Després hi afegim l'oli, el Rakii (o anís) i l'aigua. Ho mesclem bé. Hi afegim la farina i ho barregem. Us recomano que ho feu amb les mans, ja que la massa resultant ha de ser homogènia i gens enganxifosa.

Quan tinguem la massa a punt, en fem boles com pilotes de tenis. Amb un corró les estirem, però serà amb la màquina de pasta que els hi acabrem de donar el gruix final. Tallem tires llargues d'uns 2 cm d'ample. Feu tires amb tota la massa. Mentre les feu, les aneu tapant amb u drap humit, perquè no s'assequin.

Posem força oli en una paella fonda i ho escalfeu. Quan sigui molt calent, hi aneu posant les tires. El que he fet jo ha set enrotllar les tires en una forquilla. La recepta original diu que s'ha d'anar enrotllant mentre es va fregint, però no me n'he ensortit i he anat a una manera pràctica de fer-ho.

Quan tinguem totes les tires cargolades i fregides, les deixem sobre paper de cuina perquè deixin anar tot l'oli. Quan estiguin ben seques, les posem en una plata i hi tirem el xarop per sobre. Ho dexiem una estona i després ja les podem posar en una plata per servir. Per sobre hi tirem les llavors de sèsam i la canyella.

És deliciós!